1000 resultados para Planejament urbà -- Illes Balears -- Menorca -- Maó
Resumo:
A taxonomic study is undertaken of the ten taxa (nine of them specific) belonging to the genus Chamaesyce S.F. Gray (Euphorbiaceae) which are present in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands and a dichotomic key is provided. The taxonomic chacarcteristics of ecology are given. The presence of Chamaesyce humifusa (Willd.) Prokh. in the Iberian Peninsula is confirmed and Chamaesyce humistrata (Gray) Small is recorded for the first time from Europe.
Resumo:
Se presenta el estudio carpolgico de las especies Ibricas y Balericas del gnero Anthmis L. A partir de la valoracin crtica de los caracteres empleados y de la descripcin morfolgica, al microscopio ptico y electrnico de barrido, de las cipselas de los txones que integran el grupo, se ha confeccionado una clave que permite la identificacin de las especies.
Resumo:
S'estudien diversos aspectes de la biologa de les especies ibrico-baleriques Artemisia L., fonamentalment de les seccions Artemisia L.i Seriphidium Besser. La germinaci de les cipseles, el tipus de cicle biolgic, la biologa de la reproducci i la fenologia sn els principals termes tractats.
Resumo:
Con el fin de allegar materiales para un estudio cariolgico de Chamaesyce S. F. Gray que forma parte de una revisin genrica, objeto de la tesis de licenciatura de uno de nosotros J. J. Orell , se plante la necesidad de visitar la isla de Mallorca. Fruto de la visita son las notas que siguen.
Resumo:
CRESPO, A. and X. LLIMONA (1981). Lecanora balearica sp. nov., nuevo liquen epfito de las Islas Baleares. Anales Jard. Bot. Madrid 38(l):25-28. Se describe una nueva especie epifltica del gnero Lecanora (Lecanoraceae, Lichenes) recolectada en Ibiza y Cabrera.
Resumo:
In this study we analyze and explain the formation of the constructive micrite envelope in the vadose continental environment. This constructive micrite envelope shows a wide variety of textural components. The principal textural components are: microorganisms, micritic and microspar LMC cement, whisker crystals, microfibres and aggregates of LMC acicular crystals. The main microorganisms are hyphae fungi, although actynomicetes and bacteries also occur. The constructive micrite envelope is due to the action of calcified filaments (hyphae fungi) which collapse and coalesce forming an intertwined mesh as well as due to the precipitation of micritic and microspar cement. The whisker crystals, microfibres and aggregates of LMC acicular crystals are secondary microtextures. Constructive micrite envelopes does not indicate a specific diagenetic environment. The constructive micrite envelopes present irregularities or bumps at the outer surface of the grains, and the destructive micrite envelopes present irregularities towards the grain interior. This morphologic criterion is useful to differenciate the micrite envelope origin, constructive or destructive, in the fossil record.
Resumo:
Com a resultat de les prospeccions micolgiques realitzades a Mallorca entre els anys 1983 i 1990, donem a conixer un catleg de 218 taxons (8 Ascomycetes i 210 Basidiomycetes), dels quals creiem que 74 corresponen a citacions noves per a l'illa. En destaquem, entre d'altres: Cordyceps militaris (L.) Link, Daldinia vernicosa (Schw.) Ces. et de Not., Dichomitus campestris (Qul.) Domanski et Ori., Agaricus lanipes (Moell. et Schaeff.) Sing., Amanita boudieri Barla, Clitocybe lituus (Fr.) Metr., Hygrocybe reai Mre., Inocybe tenebrosa Qul., Leucopaxillus tricolor (Peck) Khn, i Russula seperina Dupain.
Resumo:
El dret a una bona administraci va nixer a la Uni Europea i a la seva creaci jug un paper fonamental el Defensor del Poble Europeu. Aquest dret, reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea (ms coneguda com a Carta de Nia), no adquir rang de dret primari i clara fora vinculant fins el 1 de desembre de 2009, data en la que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa. A nivell nacional, no existeix una normativa que reguli de manera expressa el dret a una bona administraci. Ara b, alguns dels subdrets que formen part del dret a una bona administraci s sn reconeguts per la nostra Carta Magna i altres per la normativa infraconstitucional, com s la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. En canvi, a nivell autonmic, alguns dels nous Estatuts dAutonomia aprovats entre els anys 2006 y 2008 han incorporat de forma expressa el dret a una bona administraci. Alguns exemples sn els segents: lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, lEstatut dAutonomia de Catalunya, lEstatut dAutonomia de les Illes Balears, lEstatut dAutonomia per a Andalusia i lEstatut dAutonomia de Castilla i Lle. Finalment, no ha dobviar-se que el dret a una bona administraci es troba ntimament lligat als codis de bona conducta administrativa ja que noms conscienciant al personal que forma part de lAdministraci, es podr arribar a la mxima eficcia d acord amb ltica.
Resumo:
El ARE Sector Estaci, es una propuesta para generar una centralidad en un entorno de baja densidad, utilizando como foco un gran vaco-parque que viene generado por la afeccin area del Aerdromo de Sabadell, y que resuelva la conexin viaria interna a travs del ferrocarril. Se trata de generar un tejido residencial diverso y verstil, rico en gradaciones entre espacio pblico y privado, que incorpore criterios sencillos de urbanismo sostenible, y conseguir un espacio de identidad y de referencia en el municipio.
Resumo:
Studio della sponda ovest del Golfo di Arzachena, quale elemento di ricucitura del tessuto insediativo, finalizzato ad una fruizione turistica a misura duomo dellintero compendio balneare
Resumo:
El Pla de ses Figueres s un jaciment que es troba a la riba del port de Cabrera, una petita illa de 1.836 ha. situada en el sud de les illes Balears. Diversos treballs de prospecci i dexcavaci han donat a conixer una important ocupaci humana del lloc centrada en els segles V a VII dC. A les zones intervingudes shan identificat una factoria de salaons, un possible taller de producci de porpra i una necrpoli. En el present treball sexposaran set peces de marbre localitzades en dit jaciment dintre del projecte Recuperaci, consolidaci i musetzaci del monestir bizant de lilla de Cabrera, el qual ja fa dotze anys que finana ininterrompudament lAjuntament de Palma.
Resumo:
Lestudi de collectius minoritaris esdev una de les peces importants de lanliside la histria social, econmica i cultural. El tema dels jueus acumula una amplabibliografia, atesa la rellevncia daquesta minoria en el decurs de levoluci histrica.Les connotacions de partida sn, endems, de caire bblic; per els historiadors hantractat desbrinar, a banda daquestes perspectives que es relacionen de manera msdirecta amb les confessions religioses, la funci dun grup que tingu enormeimportncia en camps diferents del coneixement, de la cultura (en el seu sentit ms lax)i de leconomia.
