1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. ste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la produccin cultural, cientfica y de carcter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web cataln. Despus de un ao, se dispone de 2.400 capturas de ms de 810 webs en 24 millones de ficheros (pginas HTML, imgenes) que ocupan casi un terabyte de disco.
Resumo:
Document publicat com a part de la collecci Working Papers, que es va presentar a lAssignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca lautor pretn descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Peridico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en qu els mitjans de comunicaci propicien o neguen els valors olmpics que indica el mateix Comit Olmpic Internacional (COI) en la seva Carta Olmpica.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia", el curs 1998-1999. L'autor pretn fer un reps histric de la projecci al mn de Catalunya travs de l'esport i analitzar-ne el tractament que n'ha fet la premsa internacional.
Resumo:
El present treball est estructurat al voltant de dos marcs terics: lenoturisme i el turisme accessible, els quals es fusionen en una proposta dintroducci de laccessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Estudi de les iniciatives denoturisme a Catalunya, la idonetat de la DO Peneds per a desenvolupar un producte daquest tipus i el cas destudi de desenvolupament local a les regions franceses dAlscia i Borgonya. El turisme accessible, a partir de la discapacitat, laccessibilitat, el disseny universal i les xifres relatives. El projecte denoturisme al Peneds. Els agents implicats. El cas prctic daccessibilitat al Museu
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s determinar el ritme restaurador i caracteritzar la tipologia de les restauracions dalgunes activitats extractives de Catalunya. Sha analitzat levoluci dels treballs de restauraci en una selecci dactivitats extractives de Catalunya i sha estimat la qualitat de les restauracions efectuades en base a la observaci de la vegetaci desenvolupada, el control de lerosi i la integraci paisatgstica. Per dur a terme aquest estudi sha creat una base de dades en format de qestionari, combinada amb un sistema dinformaci geogrfica, que sha assajat en un treball de camp amb una mostra limitada dactivitats extractives. A partir de la interpretaci dels resultats, es determina que actualment la gesti incorpora la necessitat de restaurar, per com a element subordinat a la producci. Aix produeix una manca de planificaci que incideix directament en la qualitat de les restauracions dutes a terme. La gesti de les pedreres encara ha de situar el concepte de restauraci integrada com a eix central del desenvolupament i planificaci de lactivitat extractiva.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Centre dtudes Suprieures de Civilisation Mdivale de Poitiers, Frana, entre mar i maig de 2007. La recerca senmarca en el desenvolupament la tesi La devoci als sants eremites i la seva instrumentalitzaci. Traducci en les arts plstiques del gtic a Catalunya. Sha investigat en tres lnies. Primerament, sobre leremitisme i la santedat eremtica, la recerca es va centrar en consultar aquelles obres dedicades a leremitisme o a lhagiografia. En segon i tercer lloc, sobre el culte als sants eremites i les representacions plstiques gtiques catalanes daquests, la recerca es va centrar especialment en sant Antoni Abat, per ser el sant eremita que gaud de ms culte durant la baixa Edat Mitjana a Catalunya. No obstant aix, no shan deixat de banda lestudi daltres sants eremites -com poden ser Maria Magdalena, Amador, Gil- per tal de poder establir possibles parallels i comparacions.
Resumo:
Des de que comen aquest projecte, el grup de recerca ha intentat aprofundir el coneixement de la Catalunya de la Guerra del Francs (1808 -1814) a partir duna ptica britnica. El grup pretenia aix desenvolupar la relaci que es va establir entre els catalans i els britnics al llarg de tota la guerra, des dels primers contactes permesos per la presncia de la flota britnica en la costa catalana fins a la intervenci de forces britniques en territori catal. Daquesta manera, i primerament, el grup inici la consulta de les bases de dades i catlegs catalans i britnics per a completar el nostre llistat de referncies arxivstiques i bibliogrfiques. El segon pas van sser les tres estades dinvestigaci que entre el 2006 i el 2007 es van fer a Anglaterra, principalment a Londres. La investigaci es realitz a la British Library, al Institute of Historical Research of the School of Advanced Studies de la University of London, al National Maritime Museum i als National Archives of the United Kingdom. A continuaci, el grup analitz la informaci recollida de la lectura de fonts primries i bibliogrfiques en aquests centres de recerca. Finalment, el grup creu que la intensa relaci que es va establir entre les dues parts, reflecteix la importncia que les autoritats britniques van donar a Catalunya, i que el seu allament amb el centre poltic del bndol patriota va permetre que desenvolups les seves prpies dinmiques i cronologies, encara que sintegraven en el desenvolupament general de la guerra.
Resumo:
Revisi historiogrfica de lestudi del paisatge, el territori i lentorn. Aprofundiment teric en tres conceptes: entorn, interacci i percepci. Proposta metodolgica destinada a lestudi de la percepci de lentorn i la interacci amb aquest per part de societats prehistriques. Aplicaci de la metodologia al jaciment de Can Sadurn (Begues, Baix Llobregat) a partir de lestudi de les restes carpolgiques dels nivells mesoltics i del neoltic antic (des de la capa 21 fins a la 10) interpretades en el context arqueolgic disponible.
Resumo:
El treball tracta sobre la gesti de laigua a la Comarca de lAlt Empord i per fer-ho comena analitzant la legislaci de la Uni Europea sobre gesti hidrulica i les transposicions que se nhan fet a lestat espanyol; tamb es recull el que s la legislaci prpia de lestat i la de la Comunitat Autnoma de Catalunya. En aquest darrer punt s on es comena una anlisi ms detinguda i finalment el treball es centra en la comarca de lAlt Empord on encara conviuen diferents maneres de gestionar laigua: amb xarxa mancomunada, amb pobles amb captaci prpia i alguns pobles on encara no existeix la xarxa pblica daigua en ple segle XXI per rocambolesc que aix pugui semblar. Sanalitzen dins de la comarca les diferents xarxes existents, quines sn les normatives que les regeixen i els seus respectius rgans de gesti. I encara concentrant-ho ms sanalitza concretament el cas de Vila-sacra (el meu poble) on la xarxa pblica daigua es va construir tot just a partir de lany 2003 i per tant on mha estat relativament fcil seguir les passes de linici de lajuntament com a administraci que sencarrega a partir de la construcci de la xarxa, de gestionar tant la captaci, com el tractament, la posterior distribuci i el cobrament final daquesta aigua consumida pels vens inclosos els cnons establerts per lACA i que desprs ha de liquidar a lentitat superior. Mha servit per analitzar quina part de la xarxa es paga amb fons municipals, quina amb la contribuci dels vens i qu es considera xarxa en alta i per tant va a crrec de lACA com a administraci hidrulica superior a Catalunya. La conclusi del treball mha portat a proposar que la millor soluci per una comarca especialment complicada com s lAlt Empord amb un gran nombre de municipis (concretament 68) seria la destablir una xarxa mancomunada comuna a tots els municipis o potser dues si volgussim distingir els municipis dinterior i ms essencialment rurals dels de costa i que tenen una forta influncia del turisme, cosa que fa que la demanda daigua no sigui lineal sin que tingui pics de consum a lestiu que s precisament lestaci ms seca de lany. En definitiva, no podem desentendrens daquest recurs tan vital perqu tots som responsables dun s eficient. Aix, una mena dinici daplicaci daquesta soluci hauria de passar per la creaci dun ens ultramunicipalista, o per exemple, aprofitar-ne un de ja creat i en ple funcionament com s la xarxa establerta pel Consorci de la Costa Brava (pels pobles de costa i turstics) i desprs unificar tota la resta de la comarca i que tota sabasts directament del Pant de Boadella. La despesa inicial de construcci de la xarxa potser seria important per el resultat analitzat amb el pas de temps necessriament hauria de ser positiu i probablement no es tornaria a donar una situaci de sequera tan crtica com la recentment viscuda, durant la qual es va arribar a aprovar un transvasament durgncia daigua de lEbre fins a lrea de Barcelona. Durant aquella crisi, els embassaments van estar per sota del 30%, es van organitzar portades daigua en vaixell, es va restringir el reg i els usos ornamentals a les conques internes (les comarques de Barcelona, Girona i del Camp de Tarragona) i es va estar a un pas de decretar restriccions al consum hum a lrea de Barcelona. Aquesta situaci ens va fer replantejar a tots nivells el tema del consum daigua i de si realment el nostre territori pot assumir o no ms construcci i per tant ms poblaci o unes installacions que comporten un gran consum daigua com per exemple ms camps de golf. Un any desprs, el panorama s ben diferent. Els embassaments estan tots per sobre del 80%, les muntanyes dels Pirineus han acumulat durant lhivern una generosa i inusual reserva de neu, les amenaces de restriccions han quedat enrere i els transvasaments daigua de les conques de lEbre cap a lrea de Barcelona, amb el conflicte poltic i territorial que aix comportava, han estat aparentment descartats i fora de lagenda poltica del pas. Per no sha doblidar que el problema continua latent.
Resumo:
En el present treball, en primer lloc, sha analitzat lescenari actual en referncia a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i shan avaluat les mesures gesti que sestan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dbils. Daquesta manera, sha pogut saber que la poblaci de llops actual s petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cad-Moixer i els seus voltants, on sestan efectuant les tasques de control i seguiment de lespcie. No obstant, la seva evoluci ha anat a lala durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves rees a curt-mig termini, pel que aviat shauria dampliar lmbit daplicaci daquesta gesti. Posteriorment, sha realitzat una valoraci de la seva presncia a Catalunya -encabida dins dun marc hipottic- per determinar lampli ventall daspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjanant aquesta valoraci shan pogut detectar les principals mancances que presenta el pas per fer front a aquesta situaci, per tamb shan identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.
Resumo:
Cada vegada hi ha ms diaris digitals i persones que hi collaboren mitjanant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet s el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i interpretaci de la utilitzaci del llenguatge multimdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representaci de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensi, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicaci online, es pretn establir com a parmetres per portar a terme lanlisi emprica els gneres informatius, dopini i interpretatius, tot valorant-ne aix la quantitat de comentaris, ls dels recursos audiovisuals i el nombre de carcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus destudi empric s innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que sest consolidant en el segle XXI com una alternativa slida al periodisme tradicional, que shi est abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.
Resumo:
Aquesta comunicaci descriu el procs de preparaci dels registres bibliogrfics del Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catlegs locals que el conformen, per al canvi del format CATMARC al format MARC 21.
Resumo:
L'article descriu els treballs tcnics previs a la creaci del Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). S'inicia amb una breu introducci histrica i descriu detalladament el procs l'elaboraci i el funcionament del programa de detecci de duplicats que s'ha elaborat per la crrega i alimentaci de registres bibliogrfics en aquesta base de dades.
