Guidelines for Perioperative Care in Elective Colonic Surgery: Enhanced Recovery After Surgery (ERAS(®)) Society Recommendations.

BACKGROUND: This review aims to present a consensus for optimal perioperative care in colonic surgery and to provide graded recommendations for items for an evidenced-based enhanced perioperative protocol. METHODS: Studies were selected with particular attention paid to meta-analyses, randomised controlled trials and large prospective cohorts. For each item of the perioperative treatment pathway, available English-language literature was examined, reviewed and graded. A consensus recommendation was reached after critical appraisal of the literature by the group. RESULTS: For most of the protocol items, recommendations are based on good-quality trials or meta-analyses of good-quality trials (quality of evidence and recommendations according to the GRADE system). CONCLUSIONS: Based on the evidence available for each item of the multimodal perioperative care pathway, the Enhanced Recovery After Surgery (ERAS) Society, International Association for Surgical Metabolism and Nutrition (IASMEN) and European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN) present a comprehensive evidence-based consensus review of perioperative care for colonic surgery.

Patients's satisfaction concerning postoperative analgesia after caesarean section: a comparison of 4 alternative analgesic regimen

Introduction: Different routes of postoperative analgesia may be used after cesarean section: systemic, spinal or epidural [1]. Although the efficacy of these alternative analgesic regimen has already been studied [2, 3], very few studies have compared patients' satisfaction between them. Methodology: After ethical committee acceptation, 100 ASA 1 patients scheduled for an elective cesarean section were randomized in 4 groups. After a standardized spinal anesthesia (hyperbaric bupivacaine 10 mg and fentanyl 20 μg), each group had a different postoperative analgesic regimen: - Group 1: oral paracetamol 4x1 g/24 h, oral ibuprofene 3x600 mg/24 h and subcutaneous morphine on need (0.1 mg/kg 6x/24 h) - Group 2: intrathecal morphine (100 μg) and then same as Group 1 - Group 3: oral paracetamol 4x1 g/24 h, oral ibuprofene 3x600 mg/24 h and PCEA with fentanyl 5 μg/ml epidural solution - Group 4: oral paracetamol 4x1g/24 h, oral ibuprofene 3x600 mg/ 24 h and PCEA with bupivacaine 0.1% and fentanyl 2 μg/ml epidural solution After 48 hours, a specific satisfaction questionnaire was given to all patients which permitted to obtain 2 different scores concerning postoperative analgesia: a global satisfaction score (0-10) and a detailed satisfaction score (5 questions scored 0-10 with a summative score of 0-50). Both scores, expressed as mean ± SD, were compared between the 4 groups with a Kruskall-Wallis test and between each group with a Mann-Whitney test. A P-value <0.05 was considered significant. Results: Satisfaction scores Gr. 1 (n = 25) Gr. 2 (n = 25) Gr. 3 (n = 25) Gr. 4 (n = 25) P-value global (0-10) 8.2 ± 1.2 9.0 ± 1.0 7.8 ± 2.1 6.5 ± 2.5 0.0006 detailed (0-50) 40 ± 6 43 ± 5 38 ± 6 34 ± 8 0.0002 Conclusion: Satisfaction scores were significantly better in patients who received a systemic postoperative analgesia only (Groups 1 and 2) compared to patients who received systemic and epidural postoperative analgesia (Groups 3 and 4). The best scores were achieved with the combination of intrathecal morphine and multimodal systemic analgesia (Group 2) which allowed early ambulation without significant pain. Patients treated with postoperative epidural analgesia with combined local anesthetics and opioids (Group 4) obtained the worse scores (more restrictive nursing with less mobility, frequent asymmetrical block with insufficient analgesia on one side and motor block on the other)

MR, (18)F-FDG, and (18)F-AV45 PET correlate with AD PSEN1 original phenotype.

We report the case of a 37-year-old man suffering from insidious visual agnosia and spastic paraparesis due to a PSEN1 mutation. His mother was diagnosed with Alzheimer disease after a biopsy. He was assessed by multimodal neuroimaging, including new in vivo positron emission tomography amyloid imaging (F-AV45). His data were compared with those from healthy participants and patients with sporadic predemential Alzheimer disease. He exhibited posterior cortical thickness reduction, posterior hypometabolism, and increased amyloid ligand uptake in the posterior cortex and the striatum. We show that F-AV45 positron emission tomography allows visualization of the unusual pattern of amyloid deposits that co-localize with cortical atrophy in this genetic form of Alzheimer disease.

Glutamate exocytosis from astrocytes controls synaptic strength.

The release of transmitters from glia influences synaptic functions. The modalities and physiological functions of glial release are poorly understood. Here we show that glutamate exocytosis from astrocytes of the rat hippocampal dentate molecular layer enhances synaptic strength at excitatory synapses between perforant path afferents and granule cells. The effect is mediated by ifenprodil-sensitive NMDA ionotropic glutamate receptors and involves an increase of transmitter release at the synapse. Correspondingly, we identify NMDA receptor 2B subunits on the extrasynaptic portion of excitatory nerve terminals. The receptor distribution is spatially related to glutamate-containing synaptic-like microvesicles in the apposed astrocytic processes. This glial regulatory pathway is endogenously activated by neuronal activity-dependent stimulation of purinergic P2Y1 receptors on the astrocytes. Thus, we provide the first combined functional and ultrastructural evidence for a physiological control of synaptic activity via exocytosis of glutamate from astrocytes.

Intraoperative angiography reloaded: a new hybrid operating theater for combined endovascular and surgical treatment of cerebral arteriovenous malformations: a pilot study on 25 patients.

BACKGROUND: Multimodality treatment suites for patients with cerebral arteriovenous malformations (AVM) have recently become available. This study was designed to evaluate feasibility, safety and impact on treatment of a new intraoperative flat-panel (FP) based integrated surgical and imaging suite for combined endovascular and surgical treatment of cerebral AVM. METHODS: Twenty-five patients with AVMs to treat with combined endovascular and surgical interventions were prospectively enrolled in this consecutive case series. The hybrid suite allows combined endovascular and surgical approaches with intraoperative scanner-like imaging (XperCT®) and intraoperative 3D rotational angiography (3D-RA). The impact of intraoperative multimodal imaging on feasibility, workflow of combined interventions, surgery, and unexpected imaging findings were analyzed. RESULTS: Twenty-five patients (mean age 38 ± 18.6 year) with a median Spetzler-Martin grade 2 AVM (range 1-4) underwent combined endovascular and surgical procedures. Sixteen patients presented with a ruptured AVM and nine with an unruptured AVM. In 16 % (n = 4) of cases, intraoperative imaging visualized AVM remnants ≤3 mm and allowed for completion of the resections in the same sessions. Complete resection was confirmed in all n = 16 patients who had follow-up angiography one year after surgery so far. All diagnostic and therapeutical steps, including angiographic control, were performed without having to move the patients CONCLUSION: The hybrid neurointerventional suite was shown to be a safe and useful setup which allowed for unconstrained combined microsurgical and neuroradiological workflow. It reduces the need for extraoperative angiographic controls and subsequent potential surgical revisions a second time, as small AVM remnants can be detected with high security.

Beyond intracranial pressure: optimization of cerebral blood flow, oxygen, and substrate delivery after traumatic brain injury.

Monitoring and management of intracranial pressure (ICP) and cerebral perfusion pressure (CPP) is a standard of care after traumatic brain injury (TBI). However, the pathophysiology of so-called secondary brain injury, i.e., the cascade of potentially deleterious events that occur in the early phase following initial cerebral insult-after TBI, is complex, involving a subtle interplay between cerebral blood flow (CBF), oxygen delivery and utilization, and supply of main cerebral energy substrates (glucose) to the injured brain. Regulation of this interplay depends on the type of injury and may vary individually and over time. In this setting, patient management can be a challenging task, where standard ICP/CPP monitoring may become insufficient to prevent secondary brain injury. Growing clinical evidence demonstrates that so-called multimodal brain monitoring, including brain tissue oxygen (PbtO2), cerebral microdialysis and transcranial Doppler among others, might help to optimize CBF and the delivery of oxygen/energy substrate at the bedside, thereby improving the management of secondary brain injury. Looking beyond ICP and CPP, and applying a multimodal therapeutic approach for the optimization of CBF, oxygen delivery, and brain energy supply may eventually improve overall care of patients with head injury. This review summarizes some of the important pathophysiological determinants of secondary cerebral damage after TBI and discusses novel approaches to optimize CBF and provide adequate oxygen and energy supply to the injured brain using multimodal brain monitoring.

Phylogeny of wasps of the genus Mischocyttarus de Saussure (Hymenoptera, Vespidae, Polistinae)

A phylogenetic analysis is presented of subgenera and species-groups of Mischocyttarus de Saussure, the largest genus of social wasps. The analysis is based on 62 morphological and nest architecture characters, coded for 71 terminals representing much of the taxonomic diversity within the genus, plus three outgroup terminals representing other polistine tribes. The main conclusions about phylogenetic relationships within the genus are based on parsimony analysis under implied weights. Monophyly of Mischocyttarus is confirmed as well as that of most of the previously recognized subgenera: Mischocyttarus s. str., Clypeopolybia, Monogynoecus, Scytokeraia, Phi, Kappa, Megacanthopus and Omega sensu Richards (1978). Haplometrobius as conceived by Richards (1978) is not a monophyletic taxon, but some of its species-groups are monophyletic. The groups of M.artifex and M.cerberus are raised to subgenus level, and a new concept of Haplometrobius restricts it to the group of M.iheringi (the type species of this subgenus) in the sense of this work. The concept of subgenus Omega is widened to include the species-groups of M.surinamensis and M.prominulus. Besides the new subgeneric classification presented, limits and diagnoses of all species-groups of the subgenera Phi and Haplometrobius sensu Richards (1978) are discussed, and a new key for all subgenera and species-groups of Mischocyttarus is also presented.

A transnacionalização das políticas educativas : itinerários da cooperação portuguesa em Cabo Verde, Guiné-Bissau e S. Tomé e Príncipe (1974-2002)

The main focus of the present investigation is on the transnationalization of the education policies in Cape Verde, Guine-Bissau and San Tome and Prince from 1974 to 2002 and it deals mostly with the role played by the Portuguese co operants in this field, namely teachers, teacher trainers and education technicians. Our investigation is based mostly on the theoretical and empiric analysis of the problematic of the transnatio nalizaton of the education policies, bearing in mind the concepts formulated by several renowned authors like those by Stone(2001, 2004) as well as by Dolowitz and Marsch (2002) concerning the area of knowledge transfer. The concept transnationalization we have used throughout this dissertationshould be interpreted as a carrefour , that is, a crossroad of technical knowledge, resulting from the way the different mediators have shared their expertise and who gradually contributed to the implementation of the new education systems and the consolidation of the education policies of the countries just mentioned before. We have also analyzed specific points of reference connected both with globalization and organization sociology theories since the school is the main scope of action where the participants interact using diversified strategies due to their different interests and aims. Those schools are more and more confronted with education policies resulting from neoliberal assumptions therefore we label them terminals of the education policy journeys. The naturalist paradigm, which includes a qualitative and interpretative approach, answers for the design of this investigation, whose main strategy is the Oral History. The primary sources analyzed and the interviews made have enabled us to build our knowledge based on the grounded theory method (Glasser and Strauss, 1967), supported by the informatic programme Atlas TI. We conclude that despite the weaknesses and fragilities of the Portuguese cooperation, this is the right arena for a more convergent transference of values and education (al) systems; it is a kind of hybrid territory where the knowledge transfer suits the local reality, independently of all the dilemmas resulting from globalization.

Transitory glutathione deficit during brain development induces cognitive impairment in juvenile and adult rats: relevance to schizophrenia.

Glutathione (GSH) metabolism dysfunction is one risk factor in schizophrenia. A transitory brain GSH deficit was induced in Wistar (WIS) and mutant (ODS; lacking ascorbic acid synthesis) rats using BSO (l-buthionine-(S,R)-sulfoximine) from post-natal days 5-16. When GSH was re-established to physiological levels, juvenile BSO-ODS rats were impaired in the water maze task. Long after treatment cessation, adult BSO-WIS/-ODS rats showed impaired place discrimination in the homing board with distributed visual or olfactory cues. Their accuracy was restored when a single cue marked the trained position. Similarly, more working memory errors were made by adult BSO-WIS in the radial maze when several olfactory cues were present. These results reveal that BSO rats did not suffer simple sensory impairment. They were selectively impaired in spatial memory when the task required the integration of multimodal or olfactory cues. These results, in part, resemble some of the reported olfactory discrimination and cognitive impairment in schizophrenia.

River Barge Terminal Directory, July 2005

The Barge Terminal Directory has been prepared by the Iowa Department of Transportation’s Modal Division to provide quick access to information on Iowa’s river terminals and fleeting/harbor services. The information is to assist those who may need barge transportation services. The information in the directory was provided by the terminal operators. The Modal Division would appreciate any help on corrections, additions or deletions.

Domo Hogar, Automatització de l'habitatge

En aquest projecte crearem un sistema per automatitzar els diferents dispositius que podem trobar en una casa. En primer lloc dissenyarem el hardware que serà el sistema nerviós des del que controlarem els dispositius a través del port USB d’un ordinador. Aquest sistema nerviós serà el punt d’interconnexió entre els dispositius de la casa i l’ordinador central que els controlarà. A nivell de hardware, a més a més del mòdul d’entrades i sortides d’interconnexió amb els dispositius que hem esmentat, ens trobem amb la necessitat d’instal•lar un ordinador central i diferents aparells repartits per la casa per poder realitzar les nostres necessitats (accions dels diferents dispositius) des de qualsevol punt de la casa. Amb aquests requeriments haurem d’estudiar les diferents possibilitats per fer el nostre sistema el màxim d’eficaç possible. Finalitzat l’estudi del hardware necessari pel nostre projecte, el següent pas és dissenyar el software. Aquest software serà l’aplicació encarregada de controlar tot el maquinari que hem dissenyat anteriorment i rebrà el nom de DOMO HOGAR. Aquest estarà format per dos programes diferents, DOMO HOGAR SERVER i DOMO HOGAR TERMINAL, cadascun d’ells amb unes funcions específiques. DOMO HOGAR SERVER serà l’aplicació que residirà a l’ordinador central i que permetrà a l’administrador gestionar totes les parts de les que forma part el nostre sistema: dispositius, tasques, pre-condicions, etc... També des d’aquesta aplicació editarem el panell tàctil que mostrarem des dels diferents terminals de l’habitatge. Per últim, aquesta aplicació també s’encarregarà de resoldre les peticions que farem, tant de l’ordinador central com dels terminals, i gestionar les diferents sortides en funció de l’acció a realitzar. Paral•lelament ens trobarem l’aplicació DOMO HOGAR TERMINAL que residirà en cada un dels terminals que hi hagi a la casa. Aquesta aplicació s’inicialitzarà llegint la configuració del panell tàctil de la base de dades de l’aplicació servidor resident a l’ordinador central i reconstruint una rèplica d’aquest panell tàctil. Finalment des d’aquesta aplicació terminal podrem donar ordres que seran emmagatzemades a la llista de tasques pendents de l’ordinador central perquè les resolgui des de l’aplicació del servidor. DOMO HOGAR ha estat creat per facilitar i confortar la vida quotidiana de les persones agilitzant el nostre dia a dia i permetent-nos invertir el nostre temps en les coses realment importants.

Automatització d'una planta de processos químics

Resum L’any 1969 es van començar a comercialitzar els sistemes digitals programables coneguts com autòmats programables o PLC’s, utilitzats per controlar qualsevol tipus de procés industrial. Al llarg de tots aquests anys, aquests sistemes i tota la tecnologia en general han evolucionat molt, i només és qüestió de temps que la tecnologia que utilitzem avui en dia quedi obsoleta i substituïda per una de millors característiques i amb més avantatges. Aquest és el motiu de l’elaboració d’aquest treball, que com a objectiu pretén modernitzar un procés de fabricació d’una industria química que ha quedat molt limitat a causa de l’antiguitat de la instal•lació. Per dur a terme aquesta modernització, s’introdueixen sistemes de control amb majors prestacions, s’utilitzen xarxes de comunicacions per facilitar el muntatge elèctric de la instal•lació i un sistema de supervisió i adquisició de dades per poder obtenir un control més estricte del procés de fabricació i de tots els factors que intervenen. El funcionament del procés de fabricació és que a partir d’unes matèries primeres líquides emmagatzemades en dipòsits, es dosifiquin aquestes matèries en l’ordre i la quantitat desitjada dins un o diversos recipients per barrejar-les i aplicar els tractaments que siguin necessaris. Tot aquest procés està controlat per un autòmat programable, i disposa de diferents terminals operadors per poder interactuar amb el sistema. També té implementat un sistema SCADA en diversos ordinadors per aportar una visió general de la planta en temps real, un registre de dades dels paràmetres que es controlen i alhora serveix per enllaçar amb la xarxa d’ordinadors existent. Com annex d’aquest treball, es presenten els esquemes elèctrics i el programa de l’autòmat programable per veure totes les característiques elèctriques dels dispositius i el mètode de funcionament del procés. S’ha aconseguit donar un salt tecnològic i poder gaudir de tots els avantatges que ofereixen les noves tecnologies, que com a resultat s’ha optimitzat i millorat el procés de fabricació. De totes les conclusions, la més destacada és la d’haver dissenyat un sistema de control basat en una estructura descentralitzada molt flexible, que es pot expandir i adaptar fàcilment als possibles canvis.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

El Misterio de la biblioteca Mil.lènium o cómo promover relaciones colaborativas desde la participación del alumnado = The Mystery of the Mil.lènium Library: How to Promote Collaborative Relationships Through Student Participation

La pedagogía crítica acentúa la falta de neutralidad de la escuela respecto a las relaciones de poder que existen en la sociedad. Su propuesta consiste en modificar las relaciones de poder en el aula en el sentido de transformar las relaciones coercitivas –las que reproducen las relaciones existentes– en relaciones colaborativas partiendo del reconocimiento y la participación de los alumnos en las actividades escolares. Desde esta perspectiva, uno de los objetivos de las actividades es que los niños produzcan «textos identitarios», entendidos como artefactos que los alumnos se pueden apropiar para promover su desarrollo cognitivo. El artículo muestra el trabajo educativo integrado desde Educación Infantil hasta 6.º de Primaria de una escuela de la provincia de Girona en la que el 97% de los alumnos es de origen extranjero y cuyo propósito es incrementar las habilidades lingüísticas orales y escritas en la lengua escolar, así como la utilización de otros lenguajes multimedia. La unidad didáctica consiste en la elaboración de un cuento a lo largo de un curso escolar por parte de todo el alumnado con la ayuda de los profesores, de dos autores y de tres ilustradores. Cada ciclo escolar decide los personajes y el escenario y explicita textualmente el transcurso de la acción. Los ilustradores producen las imágenes y los autores posibilitan la transición de aquello que ha elaborado un ciclo al producto del siguiente. La actividad basada en la participación y la utilización de procedimientos democráticos de decisión se inserta en la propuesta educativa y lingüística de la escuela, así como en sus concreciones curriculares. Los resultados muestran que los textos construidos por los niños se apoyan en sus «fondos de conocimiento» sociales y familiares y constituyen una fuente de progreso en la consecución de las competencias básicas y en la construcción de valores democráticos