1000 resultados para Música Filosofia e estética
Resumo:
El presente trabajo trata sobre la creacin nacional de pera en Rumana: la manera en la cual la pera entr en el espacio geogrfico rumano, cmo se cre la institucin de estado la pera Rumana, la creacin nacional desde los primeros gneros msico-teatrales, la creacin rumana de pera del siglo XIX y XX, expone los ms importantes ttulos y autores, junto con elementos caractersticos de stos, y se cierra con la pera de cmara. Las conclusiones presentan la creacin nacional lrica en el contexto general del siglo XX, de las transformaciones culturales y artsticas de este perodo, siguindole las influencias.
Resumo:
En aquest treball es relaciona laprenentatge de la Música amb ladquisici de les competncies bsiques. La hiptesi del treball s que la música afavoreix lassimilaci de competncies, i que amb lactivitat musical no noms ens formem com a persones i aprenem música, sin que tamb adquirim competncies. s per aix que lestudi es centra en la comparaci de resultats obtinguts en les proves de Competncies bsiques a Primria dels alumnes de lespecialitat de Música del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona amb els resultats globals de Catalunya i amb els globals del Centre.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Sobre la base dels coneixements musicals i fsics previs de totes les membres del grup, lobjectiu ha estat relacionar-los i ampliar-los fins a aconseguir una comprensi dels mecanismes de producci del so en els diferents tipus dinstruments de lorquestra.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. El nombre dor s un recurs matemtic que utilitza el compositor per dissenyar una estructura que li permeti organitzar el material del discurs musical que ha estat dictat per la seva inspiraci, de forma que, tot i mantenir-se fidel als punts que defineixen lestructura fonamentada en el nombre dor, la seva llibertat creativa no es veu limitada. El fet de sotmetre el discurs musical espontani a uns parmetres matemtics concrets dna a lobra coherncia i ordre. Aquest s precisament lefecte cercat per tots els compositors que han utilitzat el nombre dor en les seves composicions. Sha procedit a la recerca de bibliografia especfica en la matria. Posteriorment, sha desenvolupat lanlisi de diverses obres estructurades dacord amb els cnons auris seguint les pautes danlisi obtingudes a partir de la bibliografia. Finalment, sha compost una obra musical estructurada segons les directrius uries a partir dels elements explicitats per lanlisi.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Existeix una relaci entre la música i les matemtiques i per demostrar-ho sha relacionat la música amb diferents matries que avalen aquesta afirmaci. Mitjanant una entrevista es situa el panorama musical en relaci a les noves tecnologies en lactualitat. Des duna perspectiva terica, sestudia la concepci de la música; seguidament saprofundeix en la figura de Pitgores com a descobridor de les proporcions matemtiques de lescala musical, amb una introducci al llenguatge i la notaci musical. Com a part prctica, sanalitza una de les teories de Pitgores sobre lunivers i la música per demostrar la certesa dels seus raonaments en base als coneixements actuals. Duna banda, es treballa el camp de les ones sonores, la formaci de les diferents escales matemticament i els models matemtics emprats per diversos compositors a lhora de realitzar les seves peces musicals. Daltra banda, es presenten els efectes que t la música sobre loda, seguit dun estudi exhaustiu de lasimetria cerebral i les seves conseqncies en laprenentatge i lexecuci musical. En relaci a la cultura, es mostra la relaci matemtica de les diferents escales, modes i harmonies arreu del mn. Aplicant aquests coneixements sha realitzat la composici duna pea musical.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la Societ Italiana di Musicologia entre abril i maig del 2006. Sha estudiat la influncia de la música italiana durant les primeres dcades del segle XVIII, en les composicions en llengua roman daquesta poca conservades a larxiu musical de la catedral de Tortosa -Tarragona -. Sha a consultat de bibliografia especfica aix com la consulta directa de fonts italianes de lpoca i lestudi de les seves caracterstiques (tipus descriptura, compasos ms freqents, estructura formal, veus/instruments utilitzats, ...). La consulta sha fet a diferents arxius i biblioteques romanes (arxiu histric i biblioteca de la Accademia Nazionale di S. Cecilia, biblioteca del Pontificio Istituto di Musica Sacra, arxiu de la Chiesa del Ges, arxiu de la Chiesa Nazionale Spagnola, biblioteca del Conservatorio di musica Santa Cecilia i Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II), aix com de la Biblioteca Apostolica i el Archivio Segreto del Vaticano. La recerca ha confirmat que, durant les primeres dcades del segle XVIII, hi ha una influncia considerable de la música italiana de moda en les composicions de la catedral de Tortosa escrites en llengua vernacla i, desprs dun estudi comparatiu i de lanlisi duna mostra de les obres italianes i de la Seu, sha arribat a la conclusi de que, si b hi ha elements italians en les composicions tortosines, no es perd en elles el llenguatge hispnic de la tradici, si no que ms b hi ha una convivncia de tots dos, fins i tot en una mateixa obra.
Resumo:
Del jingle a la música pop: una aporximaci a lus de la música en la publicitat s un treball de fi de carrera en el que sexposa la evoluci que ha patit la can publicitria. En una primera part sexpliquen el diferents tipus de música que existeixen, en la segona la histria de la música a la publicitat espanyola i conclou amb un Top-10 de les millors canons dels anuncis.
Resumo:
Si pienso en el teatro, ms all de una definicin acadmica del trmino, pienso en una fiesta y un evento popular con participacin masiva, pienso en un ritual, en un espacio sagrado y todo eso est presente en el trabajo de Andrs Prez. Esta es mi verdad, la que voy a contar en este escrito, una verdad subjetiva sin duda y adems una verdad que pasa no solo a travs de lo efmero del teatro, sino tambin pasa por los recuerdos de mis testigos, por su memoria, gracias a las entrevistas que he realizado, a las notas de prensa y a los libros que he ledo, la figura de Andrs Prez ha tomado cuerpo y voz, por ejemplo con los videos que he logrado encontrar donde se hace presente. Otro elemento para m interesante de la figura de Andrs es la popularidad que tiene en Chile y en Suramrica. Es muy conocido por haber trabajado casi siempre con personajes e historias marginales y por no haberse olvidado nunca de donde vena, llevando as el teatro a lugares pobres, por eso la gente lo ama: es una figura viva en la memoria de la sociedad chilena. La figura de Andrs Prez, qued grabada en el imaginario colectivo y se ha convertido en un hroe post dictadura y en plena poca de reconciliacin ha llegado al xito. Fue el creador de un teatro masivo y popular, uniendo elementos del circo, magia, mimo, danza, teatro, música
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball tracta sobre la petita memria histrica en la faceta de l'oci de la nostra societat , el ball i la música concretament, centrat en la memria de l'avi de l'autor, msic, arranjador i compositor. Es tracta doncs, d'una investigaci sobre la música de ball a Barcelona i a Catalunya, i en general tamb a Europa, ats que grcies a les vivncies d'en Vicen Sabater (l'avi), es relata com era la seva feina i el seu ofici, el de msic. La recerca est ordenada cronolgicament, comenant pel seu naixement (1930), la formaci i les primeres actuacions, passant per tota la seva vida personal, per sobretot professional, i conclou amb un epleg sense el qual el treball de recerca no tindria sentit, ja que aquest explica com el Vicen no s'ha jubilat mai, perqu sempre ha estat treballant amb la música, i perqu sempre que el seu fsic li permeti, ell s'hi seguir dedicant. El treball inclou un apartat destacat de la llarga etapa (30 anys) de Sabater amb el grup musical 'Rudy Ventura y su conjunto'. Molta d'aquesta informaci s'obt a travs d'entrevistes a dos dels cinc integrants del grup: el mateix Jaume Ventura, i en Joan Antoni Calvet, cantant i bateria, respectivament. Apartat que, dissortadament, s'ha convertit en el meu involuntari i modest homenatge a Jaume ('Rudy') Ventura , recentment traspassat.
Resumo:
En aquest treball analitzem el procs de formaci dels mestres de música de la UAB en lmbit de la direcci musical i avaluem si all que han aprs els serveix per donar resposta a les necessitats que tindran com a professionals de leducaci. Igualment deixem les portes obertes a possibles estudis en altres universitats.
Resumo:
El videoclip, al unir imagen y música, se presenta como un producto audiovisual de xito, capaz de movilizar cuerpos, miradas, gestos en una gozosa y prolfica fruicin. El encuentro del videoclip y del cuerpo en esta investigacin, adems de marcar las influencias mutuas de ambos cuerpos, se interesa por la potencia del medio clptico en la produccin de nuevas corporeidades y de nuevas narrativas
Resumo:
Pensar en William Shakespeare, apropar-se a una de l'obres qu ms tinta han fet crrer, se'ns presenta com voler trobar una agulla en un paller. Amb tot, aquest treball de recerca a volgut discernir la dramatrgia de Shakespeare, des de l'ptica espacial i esttica. El seu marc, a l'Anglaterra renaixentista -ss,XVI-XVII-, s: l'abundosa legislaci -important l'Acta promulgada l'any 1572, per la reina Elisabet I-; la tipologia constructiva i formal del Lloc del Teatre, amb la formulaci empresarial qu sen deriva; l'altre element, la participaci de l'espectador implcit. Conclusivament, com l'artialitzaci shakespeariana s'insereix, podem dir, 'dramatolgicament', dins l'historiografia general del teatre.
Resumo:
El text que es mostra a continuaci resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre lric a la can popular: construcci social a partir de la música en Valncia (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretn dibuixar les lnies que uneixen teatre lric i can popular fent especial mfasi en els mecanismes de creaci d'identitat de gnere, que va envoltar tot aquest procs. Per aquests motius, la recerca estconstruda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrfics per a l'estudi de les fonts primries i secundries del primer perode analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de Valncia. Les conclusions apunten cap a una clara vinculaci entre teatre lric i can popular, aix com la utilitzaci dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopoltiques. Les diferncies entre fonts primries i fonts orals assenyalen una naturalitzaci de la desigualtat de gnere a travs de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa s necessari l'estudi i anlisi de la memria musical.
Resumo:
En aquesta investigaci qualitativa sanalitza com es desenvolupava un projecte de treball a partir de lescolta duna música del mn i sen concreten les caracterstiques i potencialitats. Dels resultats sen desprn que el binomi msiques del mn i projectes de treball esdev una forma idnia pel tractament daquesta tipologia de msiques a les aules: Els projectes de treball propicien lesperit investigador de lalumne i lescolta duna música del mn genera interessos multidisciplinars. Aquests diferents sabers sn fonamentals per poder contextualitzar aquest tipus de música, cosa que reverteix a que la seva escolta i comprensi esdevingui ms significativa
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
