Digital Strategy for Schools 2015-2020 Report on the Consultation with Young People

The Department of Education and Skills is developing a new Digital Strategy for Schools to be completed during 2015. The Digital Strategy for Schools will set out how Department of Education and Skills’ priorities can be delivered and facilitated by the use of technology in education. The development of the Strategy is of critical importance to Ireland if it is to realise the potential of ICT in schools and prepare our young people to live, learn and work in the 21st century. The Department of Education and Skills has partnered with the Department of Children and Youth Affairs (DCYA) to seek the views of young people through a structured consultation process informed by DCYA expertise in consulting with young people.

Investing Effectively in Information and Communication Technology in Schools, 2008-2013

Learning is changing. A pivotal force in bringing about this change is the use of information and communications technology (ICT) which provides richer, more immediate, world-relevant educational resources and opportunities. When used well, ICT enriches learning and enhances teaching. It invigorates classroom activities and is a powerful motivational tool that encourages learners to progress in more personalised and self-directed ways. Ireland has achieved rapid change and growth in the past decade, but to sustain this we must prepare the next generation for the knowledge society in which they will live. The challenge we face is to ensure that the emphasis on ICT in schools shifts, in the immediate future, from technology provision to a focus on its deliberate use by the learner. Fostering personal creativity has always been a desirable educational value. The pursuit of creativity and inventiveness are now pivotal skills in a knowledge economy and the embedding of ICT in learning can greatly facilitate their development. Web 2.0 will facilitate greater interactivity and enable greater levels of user-generated content. It is crucial that young people acquire the ICT and related skills to support these new opportunities.

Schools IT2000

Ireland lags significantly behind its European partners in the integration of information and communication technologies (ICTs) into first and second-level education. The need to integrate technology into teaching and learning right across the curriculum is a major national challenge that must be met in the interests of Ireland’s future economic well being. In the Action Programme for the New Millennium the Government commits itself to address this and achieve computer literacy throughout the school system. This document, which is based on the work of an expert Steering Group, sets out a comprehensive and innovative programme for realising this objective.

Smart Schools = Smart Economy

Ireland’s national recovery will be rooted in further developing our outstanding education system. Schools and colleges are key contributors to economic growth and national competitiveness, providing successive generations with the skills and abilities necessary for a vibrant economy and inclusive society. Within the educational system, teachers play a central role in developing the potential of our children and young people. Our education system must continue to be responsive to and supportive of the economic life of this country.

Global regulation of the knowledge-based economy: The rise of standards in educational services

This article examines the extent and limits of non-state forms of authority in international relations. It analyses how the information and communication technology (ICT) infrastructure for the tradability of services in a global knowledge-based economy relies on informal regulatory practices for adjustment of ICT-related skills. Companies and associations provide training and certification programmes as part of a growing market for educational services setting their own standards. The existing literature on non-conventional forms of authority in the global political economy has emphasised that the consent of actors subject to informal rules and explicit or implicit state recognition remains crucial for the effectiveness of those new forms of power. However, analyses based on a limited sample of actors tend toward a narrow understanding of the issues and fail to fully explore the differentiated space in which non-state authority is emerging. This paper examines the form of authority underpinning the global knowledge-based economy within the broader perspective of the issues likely to be standardised by technical ICT specification, the wide range of actors involved, and the highly differentiated space where standards become authoritative. The empirical findings highlight the role of different private actors in establishing international educational norms in this field. They also pinpoint the limits of profit-oriented standard-settings, notably with regard to generic norms.

Análisis de la enseñanza-aprendizaje y evaluación de competencias transversales en general, y de la competencia de la comunicación escrita en particular, en currículos TIC

Este Proyecto Fin de Carrera, pertenece al área de 'Competencias profesionales' y tiene como objetivo el análisis de diversas experiencias de enseñanza-aprendizaje y de evaluación de competencias transversales, haciendo hincapié en la competencia de la comunicación escrita, dentro de la formación de currículos TIC. El análisis se centra en los planes de estudios del Grado en Ingeniería Informática de 10 universidades españolas representativas (públicas, privadas y a distancia) como representación de la "nueva" formación de currículos TIC en nuestra sociedad.

Informatitzar l'escola : projecte global d'informatització d'un centre escolar

En el moment actual la presència de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) es fa imprescindible en les activitats de la vida quotidiana. En l'escola d'una societat moderna està adquirint una presència transcendental i inqüestionable que està canviant les formes d'aprendre i transmetre els coneixements. L'escola millor preparada serà aquella que dispose d'aules autosuficients, és a dir aules en què es troben els recursos tecnològics necessaris per a possibilitar a l'alumnat l'accés a la informació i a la comunicació que ens proporciona la xarxa i els sistemes de presentació multimèdia disponibles en estos temps. La informàtica, Internet, el vídeo, la televisió, i els mitjans per a audicions i projeccions són necessitats que tant l'alumnat com el professorat han de tindre al seu abast en tot moment. Cada vegada més la majoria de les activitats que es realitzen en l'escola necessiten utilitzar estes tecnologies.

Ús de l'entorn virtual LAMS per a la creació de seqüències didàctiques col·laboratives i personalitzables

LAMS (Learning Activity Management System), com a projecte de programari lliure basat en tecnologies web, va ser alliberat a la comunitat d'usuaris i desenvolupadors el Febrer del 2005, des d'aquesta data fins avui s'han produït una sèrie d'avenços i innovacions que ha permès fer extensiu l'ús d'aquest entorn a persones amb pocs coneixements de programació i relacionades amb la pedagogia i el disseny instruccional. La investigació portada a terme ha permès a un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) aprofundir en el disseny instruccional de seqüències didàctiques amb LAMS potenciant dos aspectes clau, el treball col·laboratiu virtual i també la personalització de l'aprenentatge per part de l'estudiant. Durant la recerca es va elaborar una guia de disseny instruccional per implementar activitats didàctiques amb LAMS que tinguin les dos característiques anteriorment descrites, i va servir com a referència per portar a terme una prova pilot amb estudiants de la universitat per tal de valorar el seu grau de satisfacció amb el procés d'aprenentatge mitjançant l'ús de l'entorn virtual LAMS. L'estudi revela un elevat grau de satisfacció en quant als dos factors examinats, d'una banda, els estudiants consideren que les activitats proporcionades afavoreixen la construcció de coneixement col·lectiu i, d'altra banda, també consideren que és molt positiu que es pugui personalitzar l'aprenentatge mitjançant l'elecció de les activitats a fer per adquirir una competència específica.

Projecte Nova Economia

Disseny d'un model informàtic i de comunicacions basat en programari lliure que permeti l'estandardització de la instal·lació i posterior manteniment de les TIC aplicables a les delegacions territorials d'una entitat bancària.

A mi què m'expliques?

Els alumnes i les alumnes de primer cicle d'ESO s'enfronten amb les dificultats de la nova etapa i la necessitat de demostrar les seves competències lingüístiques, quant al redactat i la correcció en l'elaboració de textos diversos. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ajudar (i han de propiciar-ho) a desenvolupar aquestes capacitats, i han de ser un element motivador perquè els nois i les noies sentin la necessitat de crear produccions escrites pròpies, adequades lingüísticament, coherents i amb les idees ben organitzades.És necessari, a més, que l'avaluació d'aquestes tasques els serveixi per millorar l'expressió en llengua catalana, gramaticalment i ortogràficament, tot ajudant-los a establir sistemes d'autocorrecció i rectificació d'errors.L'exposició pública (en un mitjà com el d'internet) de les seves obres hauria de reblar l'aspecte de la motivació en la creació d'escrits, de manera que els aporti noves expectatives de comunicació i els animi a participar de l'espai virtual que els ofereix aquesta finestra oberta al món. El meu treball té la intenció de ser un projecte educatiu per aconseguir una millora en l'expressió escrita dels alumnes del primer curs d'ESO amb l'ajuda de les eines de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Una aproximació a l'alfabetització digital en l'àmbit educatiu no universitari de Catalunya (a partir de la recerca PIC escoles de la UOC)

Aquest treball s'estructura en tres parts. En la primera hi ha el projecte de treball. La segona part vol reflectir tot el marc conceptual elaborat i reelaborat amb profunditat entorn de la recerca, el qual és necessari per a estructurar, entendre i autoavaluar-la. El marc conceptual se centra bàsicament en tres aspectes: en primer lloc, el mètode de recerca emprat en la recerca PIC a les escoles; en segon lloc, l'evolució de les tecnologies en l'ensenyament paral·lelament a la mateixa concepció de l'ensenyament-aprenentatge, i, com a conseqüència dels dos anteriors, finalment, s'hi analitza l'evolució del concepte d'alfabetització, concretant l'estudi en l'alfabetització digital, com també la possibilitat ampliada per a les TIC de fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. La tercera part del treball analitza la funció social de l'escola en la societat del coneixement.

Formació Permanent del professorat a la xarxa : una experiència de treball cooperatiu

Aquest projecte s'insereix en l'àmbit de les TIC. La participació en aquest entorn virtual cooperatiu s'ofereix com a complement a les reunions presencials de formació per a donar continuïtat al treball elaborat. La intervenció psicopedagògica es centra en dos objectius: a) dinamitzar l'entorn virtual per a afavorir el treball cooperatiu entre docents en xarxa oferint-los els medis per a participar-hi; b) dissenyar un entorn de participació que faciliti l'intercanvi i la cooperació entre docents i que, alhora, ajudi els professors a assumir una actitud positiva davant les TIC.

Educació Física i Internet : un projecte d'integració a l'escola

El projecte explica el procés seguit per a elaborar un projecte telemàtic, destinat a alumnes de cicle superior d'educació primària, que utilitza les TIC per tal d'ajudar a assolir objectius d'educació física.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació : criteris psicopedagògics per al desenvolupament curricular

Els objectius d'aquest treball es concreten en les aportacions que es poden fer des de la psicopedagogia per a definir els criteris que han de guiar el procés d'elaboració del currículum de les TIC en l'ensenyament obligatori i en la manera com el psicopedagog col·labora en aquesta tasca amb altres professionals (tècnics i docents). Així, concretant més les meves intencions, la tasca per a aquest pràcticum consistirà en la revisió de diferents models curriculars sobre les TIC (models d'altres països i propostes parcials dels PCC d'alguns centres d'educació primària de Catalunya), analitzant-los des del punt de vista psicopedagògic i segons un model constructivista de l'ensenyament i de l'aprenentatge, per tal d'arribar a la proposta d'un model propi emmarcat en els principis del currículum prescriptiu marcat per la LOGSE, referits a educació infantil i primària.

Seguiment i valoració de l'aplicació de les TIC en dos centres de secundària de Ciutadella de Menorca

El motiu d'aquest pràcticum és fer el seguiment i la valoració de la introducció de les TIC en dos IES en el marc del projecte Xarxipèlag de les Illes Balears. Es tracta de veure de quina manera els docents han integrat o no l'ús de les TIC a les seves aules, així com també la incidència de la formació rebuda.