1000 resultados para Geology -- Catalonia -- Gavarres, Les (Mountain)
Resumo:
Ressenya del llibre Epistolari de Jaume Vicens. Els editors d’aquesta obra exposen un epistolari de la seva correspondència particular, amb el propòsit d’aportar dades sobre la història quotidiana que ajudin a perfilar la imatge de Vicens Vives
Resumo:
Presentació d’un dossier que tracta l’acostament crític a la figura del bisbe Narcís i als prodigis que li han estat atribuïts, així com a la producció historiogràfica i artística que ha generat el mite
Resumo:
La biblioteca del Campus de Montilivi obre les nits de diumenge a dijous fins les 3 de la matinada (aquest horari s’ofereix des de l’1 de desembre fins que acaben els exàmens finals (primera setmana de juliol). És un servei molt ben valorat per tots els estudiants universitaris i moltes nits del mes de maig i juny s’arriba a la plena ocupació (1.100 punts de lectura). Els usuaris poden treure documents o ordinadors portàtils en préstec, utilitzar les màquines d’impressió i fotocòpies i fer servir totes les instal•lacions (zones amb ordinadors, aules d’estudi per fer treballs en grup, cabines individuals, etc.). També es disposa d’un espai amb màquines de venda automàtica per poder fer un cafè o menjar alguna cosa
Resumo:
Visió de la societat gironina de finals del segle XIX a través de l’anàlisi de les dispenses matrimonials d’impediment de l’Arxiu Diocesà de Girona. S’indiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sol·licitants per tal de poder contraure matrimoni. És compara les dades sobre mobilitat geogràfica i social de les dispenses d’impediment amb les dispenses de proclames del mateix període
Resumo:
Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII
Resumo:
Treball final de carrera què vol determinar quins mètodes haurà de seguir l’ Associació de Turisme Rural Girona per conèixer el perfil del turista rural a les comarques gironines. En aquesta investigació es determina quin és el model d’ enquesta a seguir i la seva correcta distribució
Resumo:
Les obres d’acondicionament i millora del riu Güell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, més fruit de la improvisació i poca lògica de l’Administració que d'una bona política de planificació hidràulica. Les obres mes recents, (transvasament Güell-Marroc. Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Però cal insistir un cop més; d'ençà el 1970 i fins avui dia, el riu Güell no ha sofert cap més avinguda important, si bé és cert que Girona no n'ha patit cap d’aquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes és un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura l’escàs període de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen
Resumo:
Investigació socioeducativa que estudia les necessitats socials de les persones de més de 80 anys que viuen soles a la ciutat d’Olot. Els objectius de la recerca són descriure, explicar i comprendre les característiques i les necessitats socials d’aquesta població i contribuir a millorar les pràctiques de les polítiques locals referents als plans d’atenció a gent gran i Serveis Socials. La principal tècnica per recollir les dades ha estat un qüestionari d’elaboració expressa per aquesta investigació, contestat per 400 persones
Resumo:
Estat de la lectura a les comarques gironines. Es tracten temes com ara què significa llegir; la història de la lectura, especialment a les terres gironines; l’estat de l’analfabetisme tant absolut com funcional; el “Manifest d’Olot” i l’aprenentatge de la lectura
Resumo:
És força evident que els parcs naturals nacionals i nacionals són espais dotats d’un gran atractiu paisatgístic, que a més a més, apareixen en guies i catàlegs nacionals i internacionals, essent, en conseqüència, un clar recurs turístic. Aquest article tracta el cas concret dels parcs naturals de Girona
Resumo:
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) és una figura de planificació contemplada per la Llei 12/1985 d’espais naturals del Parlament de Catalunya. Cal assenyalar que el 1989 ja es va produir una primera exposició pública, en el transcurs de la qual el pla va patir fortes pressions, sobretot provinents d’associacions lligades al món rural, ja que són les més afectades per l’aprovació del pla, fet que va provocar el desenvolupament d’una nova versió presentada el setembre de 1992
Resumo:
Descripció dels passos a seguir per realitzar un pla de conservació de la flora vascular a Girona, més concretament es tracten les àrees del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de les basses de l’Albera, i que sigui atribuïble a d’altres indrets de Catalunya per així obtenir una major consolidació i coordinació entre la xarxa d’espais protegits i no protegits. La metodologia seguida ha estat la realització d’una baremació dels tàxons prioritzats segons els espais escollits, l’elaboració de les actuacions de conservació per a les espècies prioritàries, l’establiment de la distribució geogràfica dels tàxons prioritzats dels quals es crearà un cronograma que recollirà totes les actuacions que es realitzaran durant un període de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per últim, es pressupostarà el cost genèric de les actuacions realitzades durant el programa
Resumo:
Breu resum dels temes resultants de l'estudi sobre les necessitats de formació universitària a Girona, que inclou els diferents punts: Percepció, valoracions i expectatives sobre la UdG, Percepcions sobre l’entorn: necessitats i demandes de l’economia gironina, La necessitat d’establir aliances, El lideratge de la UdG, L’oferta formativa, La necessitat d’un plantejament global
Resumo:
Publicar a la Nature Chemistry, revista que té un dels factors d'impacte més elevats i del prestigiós grup Nature, és extraordinàriament important i un autèntic succés per al grup de recerca i per a la carrera de l'investigador que ho aconsegueix. És per això que l'article fa referència a dos articles: un sobre la tesi doctoral d'Irene Prat i l'altre de la recerca en què treballa l'investigador Julio Lloret. En ambdós es mostren els resultats de la recerca del QBIS en aquest camp, el que s'han trobat a la frontera, que és la possibilitat d'utilitzar una variant del ferro extremament reactiva Fe(V) com a catalitzador per obtenir l'oxigen que conté l'aigua. Aquesta podria ser la primera etapa en la cursa per obtenir hidrogen a gran escala i a baix cost, 'una de les principals fonts d'energia del futur', asseguren
Resumo:
GEOCAMP(http://einstein.uab.es/_c_gr_geocamp/geocamp) és una proposta d'innovació educativa desenvolupada per un equip de professors universitaris vinculats a tres universitats catalanes (UdG, UAB i UPC). GEOCAMP és un portal d'Internet que engloba material docent desenvolupat específicament per optimitzar el procés d'aprenentatge en les activitats de camp de Geologia. El GEOCAMP ha estat emprat abastament per estudiants de les universitats en les quals l'equip d'autors imparteix docència. La seva potencialitat i lliure disposició ha permès que el seu ús es generalitzi a d'altres centres i nivells educatius tant a la resta de l'estat com a l'estranger