La relaxació a l'educació infantil com a eina per fomentar un bon clima d'aula a l'escola inclusiva

La relaxació és una eina inclusiva dins l’escola que ajuda a treballar la competència emocional. La investigació parteix de l’ús de diferents tècniques de relaxació per poder ajudar, a l’alumnat d’educació infantil, a adquirir un grapat de coneixements per regular les seves emocions i l’estrès. L’estudi té com a objectiu la pràctica de diferents tècniques i jocs en una aula de P4 amb alumnes que presenten Trastorn de l’Espectre Autista. Les dades recollides i analitzades fan possible afirmar que la relaxació dóna beneficis tant a nivell personal com social i permet el treball de les emocions.

Les conductes indisciplinades a les classes d'educació física de l'E.S.O. del Col·legi sant Antoni Abat

Aquest treball té tres objectius. El primer, conèixer el concepte de les conductes indisciplinades i les seves diferents tipologies existents a les classes d’Educació Física mitjançant una gran recerca bibliogràfica. Com a segon objectiu, esbrinar quines són les conductes indisciplinades més freqüents dels alumnes de 1r d’E.S.O A i C del Col·legi Sant Antoni Abat dins d’aquesta matèria mitjançant la utilització d’un instrument observacional per a la recollida de dades. I com a últim objectiu, descobrir les habilitats i actituds que ha de portar a terme el professor d’Educació Física per a reduir el nombre de conductes indisciplinades fent una altra recerca bibliogràfica. Aquesta ens possibilitarà la creació d’un instrument observacional dirigit als dos professors d’Educació Física amb la finalitat de saber si aquests les compleixen. Finalment, a partir dels resultats obtinguts dels dos instruments observacionals, tant dels alumnes com dels professors, compararem els resultats entre les classes del professor A i el professor B, els quals ens ajudaran a establir relacions per a respondre a la nostra hipòtesi del treball: Si els professors d’educació física porten a terme certes habilitats i actituds, llavors disminuiran el nombre de conductes indisciplinades.

Is the wage curve formal or informal? Evidence for Colombia

Using microdata from the 2002-2006 Colombian Continuous Household Survey, we find an elasticity of individual wages to local unemployment rates of -0.07. However, the elasticity for informal workers is significantly higher, a result which is consistent with efficiency wage theoretical models and relevant for regional labour markets analysis in developing countries.

A Formal Framework for Specifying, Reusing and Implementing Educational Settings. Second level

Peer-reviewed

Necesidades educativas para promover la salud afectiva y sexual en jóvenes en riesgo social

La educación afectiva y sexual de los y las jóvenes en situación de riesgo social es un elemento esencial para su salud. La educación en esta área requiere unos planteamientos rigurosos que se basen en las necesidades educativas y diferenciales de este colectivo en relación a la salud afectiva y sexual. El presente artículo presenta los resultados de una investigación que analiza estas necesidades. Para ello, se diseñó una investigación acción participativa de carácter cualitativa, en la cual participaron 48 profesionales y 72 jóvenes. La recogida de información se realizó mediante grupos de discusión. Los resultados constatan que el factor cultural y la historia personal y familiar son variables que tienen un carácter concluyente en los comportamientos sexuales de este colectivo. Estas variables deben considerarse, tanto en la educación formal como en la no formal, con tal de promover la salud afectiva sexual, haciendo especial hincapié en los aspectos emocionales, afectivos y sociales.

L’impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936)

L’educació en general va rebre un fort impuls durant la Segona República, a través de dotar de millors condicions materials i humanes l’ensenyament públic. La comarca d’Osona no va quedar al marge d’aquesta onada de transformacions, la graduació d’escoles nacionals a moltes poblacions i la construcció de nous edificis escolars van acabar amb la precarietat amb què subsistia l’ensenyament públic a la comarca. Paral·lelament es van produir altres canvis a l’entorn de l’educació, entre els quals l’article tracta el de l’oficialitat de l’ensenyament laic.

Interacción, uso lingüístico y construcción del saber gramatical en la educación primaria

Este artículo pone de relieve el papel de la interacción lingüística, entre iguales y con el apoyo del adulto, en la construcción del conocimiento gramatical. Presenta una investigación empírica que explora como 43 parejas de 3º y 6º de educación primaria de Cataluña reconocen tres valores del tiempo verbal del presente: hab itual, atemporal y retrospectivo. En concreto, la investigación explora los obstáculos con que tropiezan los alumnos para reconocer estos valores y las estrategias que usan para superarlos. El estudio demuestra que para ayudar a los alumnos a comprender qu e el tiempo verbal del presente también se usa para expresar otros valores aparte del prototípico (simultaneidad con el acto de habla), es necesario que los aprendices reflexionen sobre estos usos. De los resultados se infiere que la interacción promueve e l desarrollo de actividad metalingüística y que a partir de la reflexión se pueden establecer puentes entre el saber gramatical y los usos lingüísticos. También ponen de manifiesto que un aprendizaje escolar excesivamente formal (que construye el conocimie nto sobre el verbo desde un punto de vista básicamente morfológico) impide a los alumnos interpretar los tiempos verbales de acuerdo con otros criterios (semánticos, sintácticos y pragmáticos). Las conclusiones ratifican que determinadas concepciones de la práctica escolar constituyen un obstáculo para avanzar en la construcción del saber gramatical y apuntan la necesidad de revisar tanto los contenidos como las metodologías para aprender gramática en las aulas de primaria.

Les audicions musicals a l'educació infantil: estratègies i recursos que s'utilitzen actualment a les escoles catalanes

L’audició a l’edat infantil és important per tal que els infants puguin escoltar profundament i així poder interioritzar la música. Aquest treball pretén mostrar la realitat de les escoles catalanes a l’hora de treballar les audicions musicals: els recursos i les estratègies que utilitzen, l’estona que hi dediquen, la importància de treballar-les... Per fer-ho m’he basat en la metodologia interpretativa, utilitzant l’enquesta per tal de conèixer l’opinió de tants centres catalans com ha sigut possible, basant-me en la llista d’escoles de Catalunya a través de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya. També he utilitzat l’entrevista per tal d’enriquir el treball amb els coneixements de tres especialistes de música: Montse Amoròs, Àngels Hugàs i Mercè Carrera. A més a més, de les respostes obtingudes dels instruments de recollida de dades he escollit cinc audicions i recursos a per veure la reacció d’un grup d’infants de 4 i 5 anys del Ceip Puig d’Arques de Cassà de la Selva.

La formació permanent del professorat d'educació infantil. Elements de reflexió

Las características específicas del colectivo de profesionales de la etapa de Educación infantil proyectan una dinámica muy activa que genera nuevas metodologías, estrategias y recursos para una intervención educativa de calidad, en una etapa de vital importancia para el correcto desarrollo infantil. Estas características han de tenerse en cuenta en la formación de formadores del profesorado de esta etapa educativa, para favorecer su desarrollo profesional. Son necesarios proyectos de formación alternativos que conecten los «ámbitos de educación» a partir de propuestas integradas: escuela, familia, instituciones locales y asociaciones. Conjuntamente han de elaborar modelos desinteresados y democráticos, capaces de canalizar la interacción y la reciprocidad entre la cultura de la escuela y la cultura externa a ella.

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria

La construcción narrativa de la identidad en un contexto educativo intercultural = The narrative construction of identity in a intercultural educative setting

En este trabajo se expone e ilustra un modelo teórico para entender las funciones de la identidad, así como los mecanismospsicosociales asociados a su construcción: “Modelo Evolutivo y Funcional de la Identidad Mediada” (MEBIM). La identidad, mediada narrativamente, cumple una función personal orientada a la dirección de la propia vida, así como una función sociocultural vinculada a la búsqueda de reconocimiento de los derechos de los grupos sociales a los que uno se siente apegado. Se ilustran los factores asociados a la construcción de la identidad personal (sí mismos posibles, transiciones vitales, vínculo afectivo) y sociocultural (acción-transformación e identificación simbólica) a partir de 12 historias de vida realizadas con mestizos e indígenasde la Universidad Intercultural de Chiapas (México). Se sugiere que en contextos educativos formales, como la escuela o la Universidad, se deben propiciar narrativas personales y socioculturales con el objetivo de optimizar la identidad en un mundo a la vez globalizado y plural

El valor de la impremta en el Grup Escolar Lluís Vives: una eina al servei de l"educació durant la II República i de la recuperació de la memòria pedagògica

Les revistes, els periòdics, els gravats i altres impresos que van sortir de les impremtes dels grups escolars del Patronat Escolar són el testimoni directe dels nens i les nenes que van viure una revolució pedagògica molt intensa en un període de temps molt reduït, ja que la guerra va estroncar el projecte educatiu. Concretament, analitzarem dues fonts documentals procedents del Grup Escolar Lluís Vives: d"una banda, el primer i únic número de la revista Vives, publicat el maig del 1936, i de l"altra, la carpeta de linogravats titulada Llibre de la natura. Ambdues publicacions permeten fer-nos una idea bastant ajustada de com era l"escola, quins eren els mètodes d"aprenentatge que se seguien i quins valors s"hi fomentaven. En definitiva, constitueixen un testimoni del dietari pedagògic de l"escola i ens permeten ratificar els idearis dels grups escolars del Patronat Escolar i de les escoles municipals de Barcelona durant la II República.

Coming from outside the Academy. Values of 2.0 culture in higher education

This article reflects on how some values, interests, and particularities of 2.0 culture enter on higher and postgraduate education institutions. Through theidentification of the features of 2.0, this document visualizes some of the resistances, obstacles, possibilities, and opportunities detected in these institutions, many of them focusing on the core of the higher education and postgraduate institutions (i.e. strategic vision, methodology, role of teachers and students, relation between formal and informal learning, contents and assessment). Responsibility in the training and updating of current and future professionals places these institutions under the discussion and decision-making process related to the role that 2.0 tools should play. We wonder if it implies a crossroad which affects the whole set of attitudes and values on the role of training institutions in the context of the construction of socialized knowledge.

Les diferències entre Escòcia i Catalunya en educació

Tot i que Catalunya és atractiva per fer-hi estudis superiors, només atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats de Catalunya i Escòcia, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg està entre les 50 millors del món. D'altra banda, a Escòcia es viu en anglès. Catalunya no atraurà tots aquells candidats que es mouen per estudiar en anglès