987 resultados para Dissecção arterial cérvico-cefálica
Resumo:
Cerebral aneurysms and arteriovenous malformations (AVMs) are well-known sources of intracranial hemorrhage, but can also manifest as other clinical symptoms or remain clinically asymptomatic. The aim was to document and analyze cases of aneurysm or AVM with brain infarction. Survey on 4804 stroke patients treated at the Department of Neurology, Centre Hospitalier Universitaire Vaudois, Lausanne, Switzerland between 1978 and 2000 using the Lausanne Stroke Registry. Twenty patients presented with cerebral aneurysm and 21 with cerebral AVM. Hemorrhage was present in 100% of the AVM and in 75% of the aneurysm patients; in one (5%) of the remaining aneurysm patients, aneurysm and infarction were located in different territories. Infarction associated with Sylvian artery aneurysm was found in three (15%), vertebrobasilar ischemia because of fusiform left vertebral artery aneurysm in one (5%), and dural fistula draining to the distal transversal and left sigmoid sinus associated with a stroke in the territory of the left anterior inferior cerebellar artery in one patient. Ischemic stroke is infrequent, but important, complication in unruptured intracranial aneurysms and AVMs. The early recognition and therapy of these vascular malformations in selected patients can avoid a major neurological deficit or death caused by their rupture.
Resumo:
Una de les principals complicacions de la cirurgia de la dissecció aòrtica aguda és el dany neurològic. Entre els principals avenços per a la seva prevenció destaca el canvi de la perfusió arterial retrògrada a anterògrada a través de l’artèria axil•lar, amb la possibilitat de realitzar protecció cerebral. Hipòtesis de treball: L’ús de la canulació arterial axil•lar ha permès reduïr significativament l’incidència de complicacions neurològiques en la cirurgia de la dissecció aguda aòrtica. Material i mètodes: De manera retrospectiva, s’han comparat els pacients intervinguts de dissecció aòrtica aguda al llarg dels últims deu anys. Conclusió principal: L’ús de la canulació arterial axil•lar ha permès reduïr significativament l’incidència de complicacions neurològiques en la cirurgia de la dissecció aòrtica aguda del nostre centre.
Resumo:
La Rapid Arterial oCclusion Evaluation és una escala neurològica prehospitalària que prediu la presència d’una oclusió arterial proximal (OAP) en els pacients amb un ictus isquèmic agut de la circulació cerebral anterior (IIACCA). Fou dissenyada valorant retrospectivament a 654 pacients amb un IIACCA, seleccionant la combinació dels ítems de la National Institutes of Health Stroke Scale que mostraven una major associació amb la presència d’una OAP: parèsia facial, parèsia braquial, parèsia crural, desviació oculocefàlica y agnòsia/afàsia. Fou validada valorant prospectivament a 93 activacions del Codi Ictus, mostrant una sensibilitat del 88% y una especificitat del 65% per una puntuació ≥ 4.
Resumo:
La vena safena interna es considera el conducte òptim per a la revascularització quirúrgica del sector infragenicular però fins a un 25% dels casos, aquesta no es troba disponible o bé no es apte per a bypass. L’objectiu de l’estudi és analitzar els resultats en quant a permeabilitat, taxa de salvament de l’extremitat i morbiditat associada dels procediments de revascularització infragenicular utilitzant les venes braquials (cefàlica i basílica) com a conducte arterial.
Resumo:
OBJECTIVE: To evaluate the impact of body position on the arterial stiffness indices provided by radial applanation tonometry in pregnant and nonpregnant women. METHODS: Twenty-four young women (18-30 years) in the third trimester of a normal pregnancy and 20 healthy nonpregnant women of the same age were enrolled. In each, applanation tonometry was carried out in the sitting and supine position. The following stiffness indices were analyzed: systolic augmentation index (sAix), sAix adjusted for heart rate (sAix@75) and diastolic augmentation index (dAix), all expressed in % of central aortic pulse pressure. RESULTS: The sAix was apparently not influenced by body position, but the transition from seated to supine was associated with a substantial decrease in heart rate. When correcting for this confounder by calculating the sAix@75, systolic augmentation was substantially lower when individuals were supine (mean ± SD: nonpregnant 3.0 ± 14.4%, pregnant 8.8 ± 9.7%) than when they were sitting (nonpregnant 5.7 ± 13.0%, pregnant 11.1 ± 83%, P = 0.005 supine vs. seated in both study groups, P > 0.2 for pregnant vs. nonpregnant). The influence of body position on the dAix went in the opposite direction (supine: nonpregnant 9.7 ± 6.6%, pregnant 4.4 ± 3.5%; seated: nonpregnant 7.7 ± 5.8%, pregnant 3.3 ± 2.4%, P < 0.00001 supine vs. seated in both study groups, P = 0.001 for pregnant vs. nonpregnant). CONCLUSION: Body position has a major impact on the pattern of central aortic pressure augmentation by reflected waves in healthy young women examined either during third trimester pregnancy or in the nonpregnant state.
Resumo:
La Esclerosis Sistémica (ES) es un trastorno generalizado del tejido conectivo caracterizado por el engrosamiento y la fibrosis tanto de la piel como de órganos internos asociándose a daño vascular. Tradicionalmente, la afectación vascular en la ES ha sido considerada principalmente microvascular (1). Sin embargo, existe evidencia reciente que muestra que la ES podría también asociarse a lesión macrovascular (2) debido a la situación de inflamación crónica sostenida que predispondría al incremento de la rigidez de la pared arterial (3) y el desarrollo de arteriosclerosis. No obstante, y a pesar de diversos intentos en estudios realizados en la última década, la fisiopatología completa de los mecanismos subyacentes permanece todavía sin esclarecer. El objetivo de nuestro trabajo ha sido analizar; por un lado, dentro de una población de pacientes con ES, una serie de parámetros para evaluar la prevalencia de enfermedad cardiovascular subclínica y la existencia de factores de riesgo cardiovascular y; por otra parte, comparar esos hallazgos frente a una población sana en busca de diferencias que apoyen la hipótesis existente en la actualidad de que, ciertas enfermedades autoinmunes predisponen al desarrollo de arteriosclerosis precoz (3,4).
Efecto de la deshabituación tabáquica sobre la tensión arterial y los parámetros de rigidez arterial
Resumo:
Los estudios que relacionan el abandono del tabaco con los parámetros de rigidez arterial son escasos. El objetivo de nuestro estudio es analizar el efecto del abandono del tabaco sobre la tensión arterial, la frecuencia cardiaca y los parámetros de rigidez arterial. Realizamos un estudio prospectivo de seguimiento en un grupo de fumadores activos que inician deshabituación tabáquica. A los 3 meses se obtuvo una mejoría en la presión arterial y el Índice de aumento. A los 12 meses de seguimiento el número de pacientes es escaso pero se mantiene una tendencia a la mejoría. En los que continuaron fumando no se observaron cambios.
Resumo:
Un 5-10% de hipertensos no controlan las cifras de TA a pesar de tomar 3 o más fármacos (uno de ellos un diurético), definiendo la HTA refractaria. Estos pacientes presentan un riesgo cardiovascular más elevado. Se trata de un estudio descriptivo y observacional de 101 casos con TA sistólica por MAPA &140 mmHg. El 75% presenta patrón nictemeral alterado. El 54% presentó algún nuevo evento cardiovascular. La HVI es un factor predictor de mortalidad cardiovascular. La causa principal de HTA refractaria es la esencial, siendo la IRC la etiología más prevalente de HTA secundaria.
Resumo:
Peripheral arterial disease (PAD) is a common disease with increasing prevalence, presenting with impaired walking ability affecting patient's quality of life. PAD epidemiology is known, however, mechanisms underlying functional muscle impairment remain unclear. Using a mouse PAD model, aim of this study was to assess muscle adaptive responses during early (1 week) and late (5 weeks) disease stages. Unilateral hindlimb ischemia was induced in ApoE(-/-) mice by iliac artery ligation. Ischemic limb perfusion and oxygenation (Laser Doppler imaging, transcutaneous oxygen pressure assessments) significantly decreased during early and late stage compared to pre-ischemia, however, values were significantly higher during late versus early phase. Number of arterioles and arteriogenesis-linked gene expression increased at later stage. Walking ability, evaluated by forced and voluntary walking tests, remained significantly decreased both at early and late phase without any significant improvement. Muscle glucose uptake ([18F]fluorodeoxyglucose positron emission tomography) significantly increased during early ischemia decreasing at later stage. Gene expression analysis showed significant shift in muscle M1/M2 macrophages and Th1/Th2 T cells balance toward pro-inflammatory phenotype during early ischemia; later, inflammatory state returned to neutrality. Muscular M1/M2 shift inhibition by a statin prevented impaired walking ability in early ischemia. High-energy phosphate metabolism remained unchanged (31-Phosphorus magnetic resonance spectroscopy). Results show that rapid transient muscular inflammation contributes to impaired walking capacity while increased glucose uptake may be a compensatory mechanisms preserving immediate limb viability during early ischemia in a mouse PAD model. With time, increased ischemic limb perfusion and oxygenation assure muscle viability although not sufficiently to improve walking impairment. Subsequent decreased muscle glucose uptake may partly contribute to chronic walking impairment. Early inflammation inhibition and/or late muscle glucose impairment prevention are promising strategies for PAD management.
Resumo:
Objectius: Conèixer la prevalença de malaltia arterial perifèrica en malalts hipertensos. Material y Métodes. Estudi descriptiu transversal en una mostra de 300 persones hipertenses majors de 15 anys obtingudes al atzar, ateses al centre de Salut de Paterna. Resultats. La prevalença fou d´un 16,7% determinada per un IMB patològic (&0.90). En l´anàlisi multifactorial sols va resultar significativa la variable sexe odds ratio (OR = 2,43) Conclusions. Es necesari prendre conciència de la importància de la MAP per la seua forta capacitat predictora de mal pronòstic a curt-mitjà termini. El IMB es una eina útil, senzilla i barata.
Resumo:
Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l’ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d’aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l’impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d’infermeria i número d’analítiques que es requereixen en cada estratègia. L’estudi també pretén analitzar els factors que determinen l’ús d’unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial.
Resumo:
Introducció: Els factors de risc cardiovascular originen un problema de salut pública important. El transplant hepàtic pot ocasionar una modificació del seu desenvolupament degut a la immunosupressió, però hi ha pocs estudis que evaluen estos aspectes en pacients amb una supervivència llarga. El nostre objectiu es analitzar l'efecte de la hipertensió arterial (HTA) posttrasplantament sobre la supervivència a llarg termini d'una cohort de pacients trasplantats amb més de deu anys de seguiment. Metodologia: S'estudiaren restrospectivament els pacients trasplantats al nostre centre per totes les causes, des de 2001 fins 2007, amb una supervivència mínima de deu anys. S'analitzaren dades demogràfiques, clíniques, analítiques e histològiques del pre i/o postrasplant. Resultats: La prevalència dels factors de risc cardiovascular va ser molt freqüent durant el primer any: obesitat 24.5%, HTA 67%, diabetes 22.5%, dislipèmia46.5% i insuficiència renal crónica 28%. La HTA es el factor de risc més prevalent i la seua incidència augmenta amb el temps de 67% al 72,5% entre el primer i desè any. La HTA pareix asociar-se a una major mortalitat posttrasplantament i a una major incidència d'enfermetat cardiovascular (p&0.005). Els factors de risc asociats amb el desenvolupament de HTA en la nostra població son l'edat, l'obesitat i la dislipèmia. Conclusió: Es important disenyar estratègies per al millor control de la HTA des del posttrasplantament inicial, degut a la seua repercusió negativa sobre les enfermetats cardiovasculars i la supervivència, així com per a l'obesitat i la dislipèmia, ja que son co-factors de desenvolupament de l'HTA.