Llengua i educació: una relació de poder contradictòria

A partir d'una aproximació a les dades estadístiques aparegudes en dues enquestes recents sobre el coneixement, l'ús i la configuració de les identitats lingüístiques en els joves, s'analitza la influència de l'escola en la reproducció lingüística d'una llengua minoritzada. S'observa que, mentre que el sistema educatiu té una gran importància en la reproducció dels coneixements tant orals com escrits de la llengua, disminueix la seva influència en la determinació dels usos lingüístics en llengua catalana, així com és nul el seu efecte en la configuració de la identitat lingüística catalana dels joves. A partir d'aquesta constatació, s'analitzen les possibles causes i es proposen alternatives que plantegen la configuració de la identitat lingüística dels joves com un projecte de futur.

Noves i velles migracions: dimensions de la integració sociocultural dels immigrants a Lleida

En aquest article sobre Noves i velles migracions: dimensions de la integració sociocultural dels immigrants a Lleida (1999), s'analitza de forma concisa aquest fenòmen per identificar les principals característiques diferenciadores dels immigrants de la zona lleidatana. L'article consta de tres apartats. En el primer, la introducció, es resumeixen breument els continguts del treball que donen títol a l'article. El segon apartat tracta sobre la integració dels immigrants i comença per una breu reflexió sobre els canvis d'enfocament a l'hora d'estudiar el fenòmen migratori que ajuda a entendre, per exemple, perquè avui parlem d'integració i no d'assimilació. Posteriorment, s'analitza el model migratori català del qual destaca la inexistència de fractura social malgrat l'elevada arribada d'immigrants a Catalunya, i valora els diferents nivells d'integració assolida en cada onada immigratòria del segle XX. Finalment, es detallen els diferents factors relacionats amb la integració sociocultural (impacte en el creixement demogràfic, sistema educatiu, integració en el mercat laboral i adopció de la llengua catalana) de la població immigrada a la ciutat de Lleida i comarques. El treball conclou que el repte és trobar el model d'integració sociocultural adient per al col•lectiu extracomunitari que integra, majoritàriament, l'onada migratòria iniciada en la dècada dels noranta.

Dialectalismes i diccionaris: entre la tradició i la variació

Els autors reflexionen sobre la representativitat dels dialectalismes inclosos en algunes obres lexicogràfiques catalanes, atenent als problemes que es deriven de la selecció lèxica pròpiament dita i de l'abast semàntic d'aquestes unitats. S'hi afegeixen, alhora, aspectes inherents al component lèxic, com ara la variació interna o externa a què està sotmès. Els exemples adduïts provenen en gran part de la recerca duta a terme per a l'elaboració del Diccionari de la pronúncia del català nord-occidental (lleidatà).

Incidir en un sector bàsic i complex: les arts gràfiques

Aquest article és fet a partir de l'actuació iniciada amb les impremtes del territori de Lleida l'any 1997, després d'haver treballat sistemàticament amb els retolistes. La descripció de la nostra actuació pretén només reflexionar, a partir de l'inici d'una experiència molt concreta, sobre la necessitat, i la complexitat, de la intervenció en sectors que són clau, des del punt de vista de l'extensió de l'ús.

Aplicatiu web per a la confecció de plans de seguretat i salut en obres de construcció

Web application for redact health and safety plans in works. The application includes a manager of users, a manager for payment and the process for doing plans. It defines two kind of users: freemium and payment users. The firsts can do two plans in a year and the seconds doesn't have this limitation and besides they have editing tools.

Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa06. Sopar i cafè al menjador

Aquest document conté "conversa 06", un "sopar i cafè al menjador" que formen part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa06. Sopar i cafè al menjador

Aquest document conté "conversa 06", un "sopar i cafè al menjador" que formen part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Redaccio col·laborativa de treballs en la docència de les ciències experimentals. Comparació entre mètodes tradicionals i wikis

En aquest treball es presenta la recerca en docència que desenvolupen els autors, ique fa referència a l"ús de la redacció col·laborativa de documents i treballscooperatius en docència. Aquesta recerca es dedica principalment a l"anàlisi de l"ús de metodologies TIC, com és el wiki, per tal d"avaluar-ne els seus avantatges i inconvenients respecte als mètodes tradicionals de treball col·laboratiu. Entre d"altres aspectes, ens interessen la mesura de l"esforç en temps de dedicació de l"alumnat i també del professorat, i la possibilitat de fer una avaluació de cada alumne que inclogui la seva contribució individual al treball de grup. L"estudi s"està fent en diverses assignatures dels ensenyaments de Biologia, Ciències Ambientals i Infermeria. Es presenten algunes dades sobre els resultats obtinguts en aspectes com ara les dificultats tècniques, qüestions organitzatives i grau de satisfacció dels alumnes. S"aporten algunes dades preliminars sobre la valoració diferent de cada alumne segons el mètode.

Reseña de Andreu Bosch i Rodoreda, El lèxic alguerès de l'agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: IEC, 2012

Tot i que l"obra no ho explicita, puc testimoniar que aquesta recull, reelabo- rat i polit, el contingut de la tesi doctoral del seu autor, que, amb un títol més llarg i específic [La interferència dels parlars sards en el català de l"Alguer entre els segles xvii i xviii. Estudi del lèxic a través dels Registres de danys de la «Barracelleria» (1683-1829)], es va presentar a la Universitat de Barcelona el novembre de 2007 i vaig tenir l"oportunitat de llegir com a membre del tribunal corresponent.

Dues menes de frontera (lingüística i administrativa), diversos models de parlars (i de parlants) xurros fronterers

L"últim mes de maig, al IV Simposi de Filologia Valenciana -en honor de Joan Veny- organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, vaig exposar oralment la meua part en l"homenatge al mestre de Campos. Ecologia i caracterització dels parlars xurros fou el títol que els organitzadors em van proposar, el mateix que vaig servar per a la versió escrita destinada a les actes corresponents. Un parell de mesos després vaig rebre de l"amic Josep Martines l"encàrrec de col·laborar en el present número monogràfic sobre les relacions entre l"aragonès i el català. Encara en premsa aquella contribució sobre aspectes generals dels parlars castellanoaragonesos de l"interior valencià, n"ofereixo ara (desembre de 2000) una altra que pretén desenvolupar algunes qüestions particulars d"aquest món lingüístic de frontera.

Comensalitat durant el bronze final i la primera edat del ferro al paratge arqueològic de Can Roqueta: anàlisi dels dipòsits relacionats amb el consum en contextos domèstics i funeraris

La reconstrucció de les pautes de consum d"aliments durant el bronze final i la primera edat de ferro, tant si són de caire domèstic com si no, passa per un anàlisi exhaustiu de les diferents dades arqueològiques. En primer lloc, tenim els espais destinats al consum. Les circumstàncies pròpies del registre arqueològic a Catalunya durant aquests períodes fa que, depèn del territori, aquest nivell d"anàlisi sigui més o menys evident. Així, en territoris on existeix una tradició arquitectònica en pedra i, fins i tot, dissenys urbanístics ben definits (entorn del Segre i l"Ebre), aquest problema resulta relativament fàcil de tractar en funció de la conservació de la resta d"elements i la particularitat de les estructures analitzades. Això ha permès caracteritzar certes pràctiques.de consum diferenciades del que podria ser propi d"un àmbit domèstic en jaciments com Barranc de Gàfols (habitacions 1 y 2), la Moleta del Remei (habitació 7), Tossal Redó (habitació 1), San Cristóbal (habitació 2), Sant Jaume Mas d"en Serrà (habitacions 3 i 4), l"edifici de Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs o Genó (habitació 2) (Lucas 1989; López Cachero 1998; Sanmartí et al. 2000; Fatás 2004-05; Garcia 2005; Sardà 2008). Aquesta situació contrasta amb el que passa a la resta del litoral català on les estructures negatives són pràcticament l"única evidència del poblament existent i on resulta molt complicat, fins i tot, la documentació de qualsevol espai habitacional que ens permeti avançar en aquesta direcció.

Poesia, ritme i entonació

En aquest article, presentem un estudi experimental per descriure quins són els aspectes fònics més rellevants que afavoreixen la qualitat de la recitació d"un poema. Ens hem basat en la lectura de cinc poemes, recitats pels mateixos autors (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba i Joana Raspall), amb interpretacions ben característiques i singulars. L"estudi consisteix a analitzar, en una aplicació d"anàlisi i síntesi de veu, els trets entonatius bàsics, el tipus de ritme, la posició i la llargària de les pauses, i els canvis d"intensitat i de velocitat. Els resultats que n"hem obtingut ens ofereixen eines objectives que ens poden ajudar a millorar la pràctica de la lectura i la recitació de poemes en català en els diversos nivells educatius.