Plan Parcial y proyecto de urbanización del Área Estratégica "Eixample Estació"

Concurso de méritos para la redacción del Plan Parcial y proyecto de urbanización del Área Estratégica "Eixample Estació"

Concurs de la Ciutat Judicial

Concurs de la Ciutat Judicial

Predictive ability of severe rainfall events over Catalonia for the year 2008

This paper analyses the predictive ability of quantitative precipitation forecasts (QPF) and the so-called "poor-man" rainfall probabilistic forecasts (RPF). With this aim, the full set of warnings issued by the Meteorological Service of Catalonia (SMC) for potentially-dangerous events due to severe precipitation has been analysed for the year 2008. For each of the 37 warnings, the QPFs obtained from the limited-area model MM5 have been verified against hourly precipitation data provided by the rain gauge network covering Catalonia (NE of Spain), managed by SMC. For a group of five selected case studies, a QPF comparison has been undertaken between the MM5 and COSMO-I7 limited-area models. Although MM5's predictive ability has been examined for these five cases by making use of satellite data, this paper only shows in detail the heavy precipitation event on the 9¿10 May 2008. Finally, the "poor-man" rainfall probabilistic forecasts (RPF) issued by SMC at regional scale have also been tested against hourly precipitation observations. Verification results show that for long events (>24 h) MM5 tends to overestimate total precipitation, whereas for short events (¿24 h) the model tends instead to underestimate precipitation. The analysis of the five case studies concludes that most of MM5's QPF errors are mainly triggered by very poor representation of some of its cloud microphysical species, particularly the cloud liquid water and, to a lesser degree, the water vapor. The models' performance comparison demonstrates that MM5 and COSMO-I7 are on the same level of QPF skill, at least for the intense-rainfall events dealt with in the five case studies, whilst the warnings based on RPF issued by SMC have proven fairly correct when tested against hourly observed precipitation for 6-h intervals and at a small region scale. Throughout this study, we have only dealt with (SMC-issued) warning episodes in order to analyse deterministic (MM5 and COSMO-I7) and probabilistic (SMC) rainfall forecasts; therefore we have not taken into account those episodes that might (or might not) have been missed by the official SMC warnings. Therefore, whenever we talk about "misses", it is always in relation to the deterministic LAMs' QPFs.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Fabricants, comerciants i banquers. Les estructures comercials de la indústria cotonera catalana en el mercat español (1840-1936)

Aquesta tesi analitza la integració vertical entre fabricació, comercialització i finançament a la indústria catalana del període 1840-1936. L¿evidència obtinguda de les fonts arxivístiques confirma la visió tradicional quant a la descripció dels fets, però ofereix una interpretació alternativa, més optimista, de les causes i de les conseqüències. Els fabricants s¿implicaren en la comercialització perquè ells eren els coordinadors entre oferta i demanda (no com en el cas britànic, on ho eren els comerciants), i per tant havien de tenir un peu a cada banda. A més, els fabricants eren els més ben situats per a ser uns banquers eficients dels seus clients.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

En equilibri : Un projecte per a l'autosuficiència econòmica en cultura

El treball explora les alternatives de finançament de la cultura -en el marc de l'economia social i solidària- a partir del projecte concret de La Central del Circ de Barcelona. A través de la proposta d'un festival de circ autogestionat i autosuficient, el projecte concep un marc per a la creació i experimentació de noves fórmules de producció cultural que permetin esquivar la tradicional dependència (econòmica) del sector amb l'administració pública, i apostin per un model de desenvolupament social i ambientalment més sostenible.