La gestió turística local en el litoral català: una lectura des de la dialèctica socioespacial

L'aportació principal d'aquesta tesi és l'anàlisi de la gestió turística i les estratègies que els municipis del litoral català han desenvolupat per fer front a la crisi (o a la sensació de crisi) del model turístic tradicional que es va manifestar a principis dels anys noranta del segle passat. També proposa una nova visió de l'estructura territorial del litoral i aporta noves dades sobre l'evolució de l'oferta d'allotjament turístic a nivell municipal de tota la costa mediterrània espanyola entre els anys 1981 i 2001. El cos de la tesi s'estructura en tres parts: un marc teòric on es fa una anàlisi sistemàtica de les principals interpretacions sobre l'evolució de les destinacions madures, un capítol dedicat al models territorials litorals que, a més de l'anàlisi estadística descriptiva de les dades fa una anàlisi de conglomerats jeràrquics per definir els clusters territorials turístics, i finalment, una classificació de les estratègies que han desenvolupat els municipis litorals per adaptar-se a les noves formes de la demanda turística. Per a aquest darrer capítol s'ha entrevistat a 150 persones relacionades amb la gestió turística local i territorial dels municipis litorals catalans, a més d'estudiar els plans urbanístics i els documents d'estratègia turística. Això ha permès constatar que és principalment de l'àmbit local d'on parteixen les estratègies per adaptar-se a les noves formes de la demanda, i que aquestes respostes són diverses per què depenen del context (l'habitus habermasià) de cada municipi. Malgrat la diversitat, s'han pogut classificar les estratègies en cinc grups: les que intenten recrear l'espai turístic per convertir-lo en una autèntica ciutat per viure-hi tot l'any, les que es basen en la sostenibilitat, les que aposten per la hiperealitat, les que desenvolupen esdeveniments efímers i les que impulsen la millora de la qualitat del producte turístic tradicional. Generalment aquests canvis es desenvolupen per assaig-error, per intuïció, sense que responguin a un model preestablert. Una de les principals conclusions d'aquest apartat ens indica que hi ha pocs municipis que puguin explicitar el fons i la forma de la seva política turística. Per això es desenvolupen estratègies que es superposen, es barregen i, a vegades es contradiuen, fent que la política turística del municipi es reinventi contínuament. De fet, com dedueix una altra de les altres conclusions, el model turístic actual es basa en la innovació constant. Pel que fa al capítol teòric s'identifiquen les principals interpretacions sobre el canvi de model turístic i es classifiquen en cinc grups: les teories evolucionistes (Butler, Doxey, Miossec, Gormsen, Holder) que estableixen que les destinacions turístiques han de passar necessàriament per determinades fases, les teories que pronostiquen el col·lapse del sistema per superació de la capacitat de càrrega, les interpretacions que es basen en el canvi de l'escala, que parteixen de la idea que el turisme ha deixat de ser una activitat regional a un fenomen global, les que atribueixen als avenços tecnològics el canvi en el model i les que emmarquen els canvis turístics en un canvi més ampli que afecta a una societat que passa a ser postmoderna. De l'estudi teòric es desprèn que hi ha consens sobre la idea de crisi del model turístic però no hi ha unanimitat sobre les causes d'aquesta crisi ni sobre el nou model turístic que ha de sorgir. L'estudi empíric de les variables de l'oferta turística litoral, que és l'aportació principal del capítol dos, ha permès treure moltes conclusions, tant per l'estudi descriptiu de les dades com per l'anàlisi de conglomerats jeràrquics. En aquest breu resum només destacarem dues idees. La primera d'elles contempla que el litoral no és homogeni sinó que està constituït per cinc tipus diferents de municipis que formen unitats orgàniques que es repeteixen per tota la costa. Entre aquests tipus de municipis hi ha el que hem anomenat ociurbs, que concentren gran part de l'oferta turística, els nuclis turístics que tenen un nombre important de població resident i aporten mà d'obra i serveis, i les ciutats perifèriques que tot i estar a la costa viuen al marge del negoci turístic. L'altra idea a destacar és que en vint anys la distribució de l'oferta turística en el territori ha canviat poc: als lloc on hi havia una gran concentració de places al 1981, l'any 2001 encara són els llocs que ofereixen més serveis d'allotjament. S'observa però un important canvi en la tipologia dels allotjaments: en els 20 anys estudiats els habitatges turístics s'han consolidat com la modalitat d'allotjament emergent, a molta distància dels càmpings i l'oferta hotelera.

Response of the benthic macroinvertebrate community to a point source in La Tordera stream (Catalonia, NE Spain)

Vam monitoritzar paràmetres físics i químics, macroinvertebrats bentònics, clorofil·la a, productors primaris i matèria orgànica durant un any (2001-2002) per examinar els efectes d'una font puntual sobre la composició taxonòmica, la estructura de la comunitat, l'organització funcional, la utilització de l'habitat i la estoquiometria al riu la Tordera (Catalunya). Aigües avall de la font puntual, concentració de nutrients, cabal i conductivitat eren majors que al tram d'aigües amunt, mentre que oxigen dissolt era menor. La densitat de macroinvertebrats era més elevada al tram d'aigües avall però la biomassa era similar als dos trams. La riquesa taxonòmica al tram de dalt era un 20% més alt que al tram de baix. Els anàlisis d'ordenació separen clarament els dos trams en el primer eix, mentre que els dos trams presentaven una pauta temporal similar en el segon eix. La similaritat entre els dos trams en composició taxonòmica, densitats i biomasses després de les crescudes d'abril i maig de 2002, indiquen que les pertorbacions del cabal poden actuar com a un mecanisme de reinici de la comunitat bentònica i jugar un paper important per a la restauració d'ecosistemes fluvials. Els dos trams presentaven una biomassa de perifiton, plantes vasculars, CPOM i FPOM similars, mentre que clorofil·la a, algues filamentoses, molses i SPOM eren majors al tram d'aigües avall. La densitat relativa de trituradors era menor sota la font puntual mentre que col·lectors i filtradors van ser afavorits. La biomassa relativa de trituradors també era menor sota la font puntual, però la biomassa de col·lectors i depredadors va augmentar. Les relacions entre densitat de grups tròfics i els seus recursos eren rarament significatives. La relació s'explicava millor amb la biomassa de macroinvertebrats. Els dos trams compartien la mateixa relació per raspadors, col·lectors i filtradors però no per trituradors i depredadors. La densitat i la biomassa de macroinvertebrats es trobaven positivament correlacionades amb la quantitat de recursos tròfics i la complexitat d'habitat, mentre que la riquesa taxonòmica es trobava negativament relacionada amb paràmetres hidràulics. La influència dels substrats inorgànics prenia menor rellevància per a la distribució dels macroinvertebrats. Els anàlisis d'ordenació mostren com les variables del microhabitat de major rellevància eren CPOM, clorofil·la a, algues filamentoses i velocitat. La cobertura de sorra només era significativa per al tram d'aigües amunt i les molses, al d'aigües avall. El número de correlacions significatives entre macroinvertebrats i les variables del microhabitat era més elevat per al tram de dalt que per al de baix, bàsicament per diferències en composició taxonòmica. La biomassa de macroinvertebrats va aportar una informació semblant a la obtinguda per la densitat. Perifiton i molses tenien uns continguts de nutrients similars en els dos trams. Els %C i %N d'algues filamentoses també eren similars en els dos trams però el %P sota la font puntual era el doble que al tram de dalt. Les relacions estoquiomètriques en CPOM, FPOM i SPOM eren considerablement menors sota la font puntual. Els continguts elementals i relacions van ser molt variables entre taxons de macroinvertebrats però no van resultar significativament diferents entre els dos trams. Dípters, tricòpters i efemeròpters presentaven una estoquiometria similar, mentre que el C i el N eren inferiors en moluscs i el P en coleòpters. Els depredadors presentaven un contingut en C i N més elevat que la resta de grups tròfics, mentre que el P era major en els filtradors. Els desequilibris elementals entre consumidors i recursos eren menors en el tram d'aigües avall. A la tardor i l'hivern la major font de nutrients va ser la BOM mentre que a la primavera i a l'estiu va ser el perifiton.

Enhanced fault recovery methods for protected traffic services in GMPLS networks

Les noves tecnologies a la xarxa ens permeten transportar, cada cop més, grans volums d' informació i trànsit de xarxa amb diferents nivells de prioritat. En aquest escenari, on s'ofereix una millor qualitat de servei, les conseqüències d'una fallada en un enllaç o en un node esdevenen més importants. Multiprotocol Lavel Switching (MPLS), juntament amb l'extensió a MPLS generalitzat (GMPLS), proporcionen mecanismes ràpids de recuperació de fallada establint camins, Label Switch Path (LSPs), redundants per ser utilitzats com a camins alternatius. En cas de fallada podrem utilitzar aquests camins per redireccionar el trànsit. El principal objectiu d'aquesta tesi ha estat millorar alguns dels actuals mecanismes de recuperació de fallades MPLS/GMPLS, amb l'objectiu de suportar els requeriments de protecció dels serveis proporcionats per la nova Internet. Per tal de fer aquesta avaluació s'han tingut en compte alguns paràmetres de qualitat de protecció com els temps de recuperació de fallada, les pèrdues de paquets o el consum de recursos. En aquesta tesi presentem una completa revisió i comparació dels principals mètodes de recuperació de fallada basats en MPLS. Aquest anàlisi inclou els mètodes de protecció del camí (backups globals, backups inversos i protecció 1+1), els mètodes de protecció locals i els mètodes de protecció de segments. També s'ha tingut en compte l'extensió d'aquests mecanismes a les xarxes òptiques mitjançant el pla de control proporcionat per GMPLS. En una primera fase d'aquest treball, cada mètode de recuperació de fallades és analitzat sense tenir en compte restriccions de recursos o de topologia. Aquest anàlisi ens dóna una primera classificació dels millors mecanismes de protecció en termes de pèrdues de paquets i temps de recuperació. Aquest primer anàlisi no és aplicable a xarxes reals. Per tal de tenir en compte aquest nou escenari, en una segona fase, s'analitzen els algorismes d'encaminament on sí tindrem en compte aquestes limitacions i restriccions de la xarxa. Es presenten alguns dels principals algorismes d'encaminament amb qualitat de servei i alguna de les principals propostes d'encaminament per xarxes MPLS. La majoria dels actual algorismes d'encaminament no tenen en compte l'establiment de rutes alternatives o utilitzen els mateixos objectius per seleccionar els camins de treball i els de protecció. Per millorar el nivell de protecció introduïm i formalitzem dos nous conceptes: la Probabilitat de fallada de la xarxa i l'Impacte de fallada. Un anàlisi de la xarxa a nivell físic proporciona un primer element per avaluar el nivell de protecció en termes de fiabilitat i disponibilitat de la xarxa. Formalitzem l'impacte d'una fallada, quant a la degradació de la qualitat de servei (en termes de retard i pèrdues de paquets). Expliquem la nostra proposta per reduir la probabilitat de fallada i l'impacte de fallada. Per últim fem una nova definició i classificació dels serveis de xarxa segons els valors requerits de probabilitat de fallada i impacte. Un dels aspectes que destaquem dels resultats d'aquesta tesi és que els mecanismes de protecció global del camí maximitzen la fiabilitat de la xarxa, mentre que les tècniques de protecció local o de segments de xarxa minimitzen l'impacte de fallada. Per tant podem assolir mínim impacte i màxima fiabilitat aplicant protecció local a tota la xarxa, però no és una proposta escalable en termes de consum de recursos. Nosaltres proposem un mecanisme intermig, aplicant protecció de segments combinat amb el nostre model d'avaluació de la probabilitat de fallada. Resumint, aquesta tesi presenta diversos mecanismes per l'anàlisi del nivell de protecció de la xarxa. Els resultats dels models i mecanismes proposats milloren la fiabilitat i minimitzen l'impacte d'una fallada en la xarxa.

Texture recognition under varying imaging geometries

La visió és probablement el nostre sentit més dominant a partir del qual derivem la majoria d'informació del món que ens envolta. A través de la visió podem percebre com són les coses, on són i com es mouen. En les imatges que percebem amb el nostre sistema de visió podem extreure'n característiques com el color, la textura i la forma, i gràcies a aquesta informació som capaços de reconèixer objectes fins i tot quan s'observen sota unes condicions totalment diferents. Per exemple, som capaços de distingir un mateix objecte si l'observem des de diferents punts de vista, distància, condicions d'il·luminació, etc. La Visió per Computador intenta emular el sistema de visió humà mitjançant un sistema de captura d'imatges, un ordinador, i un conjunt de programes. L'objectiu desitjat no és altre que desenvolupar un sistema que pugui entendre una imatge d'una manera similar com ho realitzaria una persona. Aquesta tesi es centra en l'anàlisi de la textura per tal de realitzar el reconeixement de superfícies. La motivació principal és resoldre el problema de la classificació de superfícies texturades quan han estat capturades sota diferents condicions, com ara distància de la càmera o direcció de la il·luminació. D'aquesta forma s'aconsegueix reduir els errors de classificació provocats per aquests canvis en les condicions de captura. En aquest treball es presenta detalladament un sistema de reconeixement de textures que ens permet classificar imatges de diferents superfícies capturades en diferents condicions. El sistema proposat es basa en un model 3D de la superfície (que inclou informació de color i forma) obtingut mitjançant la tècnica coneguda com a 4-Source Colour Photometric Stereo (CPS). Aquesta informació és utilitzada posteriorment per un mètode de predicció de textures amb l'objectiu de generar noves imatges 2D de les textures sota unes noves condicions. Aquestes imatges virtuals que es generen seran la base del nostre sistema de reconeixement, ja que seran utilitzades com a models de referència per al nostre classificador de textures. El sistema de reconeixement proposat combina les Matrius de Co-ocurrència per a l'extracció de característiques de textura, amb la utilització del Classificador del veí més proper. Aquest classificador ens permet al mateix temps aproximar la direcció d'il·luminació present en les imatges que s'utilitzen per testejar el sistema de reconeixement. És a dir, serem capaços de predir l'angle d'il·luminació sota el qual han estat capturades les imatges de test. Els resultats obtinguts en els diferents experiments que s'han realitzat demostren la viabilitat del sistema de predicció de textures, així com del sistema de reconeixement.

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental)

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes. El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial. Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig. A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

Glass transition temperature of hard chairside reline materials after post-polymerisation treatments

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Spermatozoa ultrastructure in Sciaenidae and Polynemidae (Teleostei : Perciformes) with some consideration on Percoidei spermatozoa ultrastructure

Spermatozoa ultrastructure was studied in five marines (Paralonchurus brasiliensis, Larimus breviceps, Cynoscion striatus, Micropogonias furnieri, Menticirrhus americanus, Umbrina coroides, Stellifer rastrifer), and one freshwater (Plagioscion squamosissimus) species of Sciaenidae and one species of Polynemidae (Polydactylus virginicus). The investigation revealed that, in all species, spermatozoa display a round head, a nucleus containing highly condensed, filamentous chromatin clusters, no acrosome, a short midpiece with a short cytoplasmic channel, and a flagellum showing the classic axoneme structure (9 + 2) and short irregular lateral fins. In Sciaenidae, the spermatozoa are type II, the flagellar axis is parallel to the nucleus, the lateral nuclear fossa is double arched, the centriolar complex is outside the nuclear fossa, the proximal centriole is anterior and perpendicular to the distal centriole, and no more than ten spherical (marine species) or elongate (freshwater species) mitochondria are observed. Polynemidae spermatozoa are of the intermediate type with the flagellar axis eccentric to the hemi-arc-shaped nucleus, and exhibit no nuclear fossa, the centriolar complex close to the upper nuclear end, the proximal centriole lateral and oblique to the distal centriole, and one large ring-shaped mitocondrion. The data available show that no characteristic is exclusively found in the spermatozoa of members of the Sciaenidae family when compared to other Percoidei with type II spermatozoa. However, three characteristics were exclusively found in Polynemidae: (1) the hemi-arched nucleus; the positioning of the centrioles; and (2) the ring-shaped mitocondrion. The interrelationships between Sciaenidae and Polynemidae as well as between these two families and other Percoidei are herein discussed. (c) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Atividade antagônica in vitro de isolados de Trichoderma spp. ao fungo Phytophthora citrophthora

Gummosis is among the main fungal diseases of the citrus. It is caused by Phytophthora sp. and usually shows up in the lap of the plant, provoking rottenness and gum exudation, and expands causing the plant death for constrictions in the cambium or phloem which interrupts the descending flow of sap. The objective of this work was to evaluate the antagonistic in vitro activity of Trichoderma spp. to the fungi Phytophthora citrophthora. Phytophthora citrophthora was exposed to five environments of antagonism (without antagonist and with four strains of Trichoderma viride, T. virens, T. harzianu and T stromaticum), The in vitro essay was accomplished through the method of paired cultures. A completely randomized desing was used with five treatments and three replications, and each plot was represented by three petri dishes. The isolates of Trichoderma demonstrated significant effect in the inhibition of the mycelial growth of the fungi Phytophthora citrophthora, and the fungi Trichoderma stromaticum presented larger antagonism to the fungi P. citrophthora while the T harzianum presented antagonism smaller.

Plasma lipid profile of experimentally induced hyperlipidemic New Zealand white rabbits is not affected by resveratrol

Hyperlipidemia is well recognized as an important risk factor in the development of atherosclerosis. Low-density lipoproteins (LDL) are components of cholesterol that are highly associated to an increased risk of cardiovascular diseases. Hypercholesterolemia induces proteolytic and oxidative changes in vasculature, leading to a local inflammatory response. Since dietary antioxidants have attracted considerable attention as preventive and therapeutic agents, the polyphenolic compound resveratrol seems to play an important role in prevention of human atherosclerosis. Researches show that resveratrol inhibits LDL oxidation and platelet aggregation, as well as vascular prolifer ation of smooth muscle cells. However, recent findings in animal models reveal conflicting results regarding its effects on plasma lipid levels. The aim of the present study was to evaluate the effect of resveratrol on plasma biochemistry profile in New Zealand white rabbits submitted to a hypercholesterolemic diet. Twenty healthy, male, adult New Zealand white rabbits were fed with ordinary diet for one week before being divided into four treatment groups, containing five animals each. Group CT received maintenance diet; group R received maintenance diet and resveratrol (3mg/kg/day) given orally; group CL received maintenance diet enriched with 1.5% cholesterol; and group CR received maintenance diet enriched with 1.5% cholesterol and resveratrol (3mg/kg/day) given orally. During the experiment, from each animal, samples of 3mL venous blood were collected in heparin twice monthly for measurements of total cholesterol, triglycerides, and low- and high-density lipoproteins. The data analysis revealed that resveratrol did not have a hypolipidemic effect in experimentally induced hypercholesterolemic New Zealand white rabbits.

Macroecologia de cetáceos marinhos (ordem cetacea)

Pós-graduação em Ciências Biológicas (Zoologia) - IBRC

Análise das pressões do uso e ocupação da terra sobre trecho da faixa de dutos Rio - Belo Horizonte

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Does anti-obsessional pharmacotherapy treat so-called comorbid depressive and anxiety states?

Background: Obsessive-compulsive disorder (OCD) is a chronic condition that normally presents high rates of psychiatric comorbidity. Depression, tic disorders and other anxiety disorders are among the most common comorbidities in OCD adult patients. There is evidence that the higher the number of psychiatric comorbidities, the worse the OCD treatment response. However, little is known about the impact of OCD treatment on the outcome of the psychiatric comorbidities usually present in OCD patients. The aim of this study was to investigate the impact of exclusive, conventional treatments for OCD on the outcome of additional psychiatric disorders of OCD patients, detected at baseline. Methods: Seventy-six patients with primary OCD admitted to the treatment protocols of the Obsessive-Compulsive Spectrum Disorders Program between July 2007 and December 2009 were evaluated at pre-treatment and after 12 months. Data were analyzed to verify possible associations between,OCD treatment response and the outcome of psychiatric comorbidities. Results: Results showed a significant association between OCD treatment response and improvement of major depression and dysthymia (p-value = 0.002), other anxiety disorders (generalized anxiety disorder, social phobia, specific phobia, posttraumatic stress disorder, panic disorder, agoraphobia and anxiety disorder not otherwise specified) (p-value = 0.054) and tic disorders (p-value = 0.043). Limitations: This is an open, non-blinded study, without rating scales for comorbid conditions. Further research is necessary focusing on the possible mechanisms by which OCD treatment could improve these specific disorders. Conclusions: Our results suggest that certain comorbid disorders may benefit from OCD-targeted treatment. (C) 2012 Elsevier B.V. All rights reserved.

Comparison of microsatellites and isozymes in genetic diversity studies of Oryza glumaepatula (Poaceae) populations

The study of the genetic structure of wild plant populations is essential for their management and conservation. Several DNA markers have been used in such studies, as well as isozyme markers. In order to provide a better comprehension of the results obtained and a comparison between markers which will help choose tools for future studies in natural populations of Oryza glumaepatula, a predominantly autogamous species, this study used both isozymes and microsatellites to assess the genetic diversity and genetic structure of 13 populations, pointing to similarities and divergences of each marker, and evaluating the relative importance of the results for studies of population genetics and conservation. A bulk sample for each population was obtained, by sampling two to three seeds of each plant, up to a set of 50 seeds. Amplified products of eight SSR loci were electrophoresed on non-denaturing polyacrylamide gels, and the fragments were visualized using silver staining procedure. Isozyme analyses were conducted in polyacrylamide gels, under a discontinuous system, using six enzymatic loci. SSR loci showed higher mean levels of genetic diversity (A=2.83, p=0.71, A(P)=3.17, H-o=0.081, H-e=0.351) than isozyme loci (A=1.20, p=0.20, A(P)=1.38, H-o=0.006, H-e=0.056). Interpopulation genetic differentiation detected by SSR loci (R-ST=0.631, equivalent to F-ST=0.533) was lower than that obtained with isozymes (F-ST=0.772). However, both markers showed high deviation from Hardy-Weinberg expectations (F-IS=0.744 and 0.899, respectively for SSR and isozymes). The mean apparent outcrossing rate for SSR ((t) over bar (a)=0.14) was higher than that obtained using isozymes ((t) over bar (a)=0.043), although both markers detected lower levels of outcrossing in Amazonia compared to the Pantanal. The migrant number estimation was also higher for SSR (Nm=0.219) than isozymes (Nm=0.074), although a small number for both markers was expected due to the mode of reproduction of this species, defined as mixed with predominance of self fertilization. No correlation was obtained between genetic and geographic distances with SSR, but a positive correlation was found between genetic and geographic distances with isozymes. We conclude that these markers are divergent in detecting genetic diversity parameters in O. glumaepatula and that microsatellites are powerful for detecting information at the intra-population level, while isozymes are more powerful for inter-population diversity, since clustering of populations agreed with the expectations based on the geographic distribution of the populations using this marker. Rev. Biol. Trop. 60 (4): 1463-1478. Epub 2012 December 01.

Assessment of cavitated and active non-cavitated caries lesions in 3-to 4-year-old preschool children: a field study

Background. The prevalence of early childhood caries (ECC) is high in developing countries; thus, sensitive methods for the early diagnosis of ECC are of prime importance to implement the appropriate preventive measures. Aim. To investigate the effects of the addition of early caries lesions (ECL) into WHO threshold caries detection methods on the prevalence of caries in primary teeth and the epidemiological profile of the studied population. Design. In total, 351 3-to 4-year-old preschoolers participated in this cross-sectional study. Clinical exams were conducted by one calibrated examiner using WHO and WHO + ECL criteria. During the exams, a mirror, a ball-ended probe, gauze, and an artificial light were used. The data were analysed by Wilcoxon and Mc-Nemar's tests (a = 0.05). Results. Good intra-examiner Kappa values at tooth /surface levels were obtained for WHO and WHO + ECL criteria (0.93 /0.87 and 0.75 /0.78, respectively). The dmfs scores were significantly higher (P < 0.05) when WHO + ECL criteria were used. ECLs were the predominant caries lesions in the majority of teeth. Conclusions. The results strongly suggest that the WHO + ECL diagnosis method could be used to identify ECL in young children under field conditions, increasing the prevalence and classification of caries activity and providing valuable information for the early establishment of preventive measures.