Qualitat, identitat i excel·lència a les universitats catòliques

-P arlar de la qualitat, la identitat i 1'excel.lencia universitaries és apuntar als ideals més elevats de la universitat. Per aixo intentarem evitar dos extrems: El primer seria fer una aproximació idealista i utopica basada exclusivament en el que "hauria de ser"; el segon consistiria a reduir llexcel.lGncia a un conjunt de regles aplicades, en forma de "receptes" de practiques excel.lents. Per tal de no caure en aquests extrems és d'una gran utilitat no perdre de vista que en aquestes reflexions ens estem referint a una situació ben real: Les universitats catoliques europees constitueixen una realitat diversa perd identificable. Aquestes universitats ja tenen la propia qualitat, identitat i excel.lencia.

Projecte entorn de bones pràctiques educatives: una experiència de treball cooperatiu i interdisciplinari

La intenció d'aquest article és presentar I'experiencia pedagbgica portada a terme als estudis de magisteri -especialitat educació infantil-, durant el curs 2004105 i 2005/06. El treball que presentem és fruit d'un projecte que neix en el context de la reflexió que comporta la implementacio del sistema europeu de transferencia i acumulació de crPdits (ECTS) en els estudis superiors, de la inquietud d'innovar i del convenciment de la importincia que té treballar de manera cooperativa i interdiscipliniria en el si d'un centre educatiu. El treball té com a finalitat donar impuls a la cultura de la qualitat a través de la detecció, del seguiment, de la difusió i de l'intercanvi de les bones practiques a l'etapa d'educació infantil que es porten a terme en els centres d'ensenyament on els estudiants de primer curs realitzen les seves prictiques, i ensenyar i aprendre a treballar cooperativament. La manera més 16gica d'emfasitzar l'us del coneixement i les habilitats dels estudiants dins d'un marc cooperatiu, tal com es trobaran quan siguin membres de la societat, és dedicar molt de temps a l'aprenentatge d'aquestes habilitats en relacions cooperatives amb els altres. Uohnson i Johnson, 1977, p.62-63) S'ha treballat de manera cooperativa i interdisciplinhria, tant pel que fa al professorat de les diferents assignatures implicades (Seminari/ Practicum, Noves Tecnologies Aplicades a l1EducaciÓ i Educació Plhstica) com en la forma d'organització del treball a l'aula per part de l'alumnat en equips cooperatius.

Joves enrotllats i alumnes modèlics: dos papers incompatibles?

Els professors universitaris ens trobem avui en dia amb situacions a les aules que ens generen un profund desconcert, i que responen a alguns símptomes del que s’ha anomenat la secundarització de la universitat. Aquesta situació ha provocat alguns crits d’alarma motivada, entre d’altres coses, pels dèficits en la formació dels estudiants que ens arriben -fet que dificulta mantenir els estandards de qualitat i que preocupa per la tendència a la rebaixa en els nivells acadèmics-, així com per les mostres d’una infantilització dels estudiants universitaris i pels diferents llenguatges entre professor i alumne que generen dificultats comunicatives importants. Hi ha moltes mostres d’aquestes dificultats actuals, del que podríem anomenar el desconcert de la universitat davant el canvi en el perfil de l’alumnat, que dia a dia ens ocupa en les reunions de claustre, en les avaluacions de curs, etc. Sense ànim d’exhaustivitat, i amb la pretensió de fer el que podríem anomenar una crònica impressionista d’una alarma, voldria dedicar aquest article a destacar-ne alguns exemples.

FPCEE Blanquerna: una facultat oberta al món

La formació dels joves universitaris del segle XXI, immersos en un món global i en la societat de la informació i del coneixement, no es pot concebre sense una clara referència a la dimensió internacional. Mai com fins ara s’havien tingut a l’abast tants recursos de connexió per apropar els pobles i la seva gent, facilitant la comunicació a diversos nivells: informatiu, social, professional i personal. Enguany s’acompleix el vintè aniversari de la nostra plena integració a Europa

Targeting Toll-Like Receptors: Promising Therapeutic Strategies for the Management of Sepsis-Associated Pathology and Infectious Diseases.

Toll-like receptors (TLRs) are pattern recognition receptors playing a fundamental role in sensing microbial invasion and initiating innate and adaptive immune responses. TLRs are also triggered by danger signals released by injured or stressed cells during sepsis. Here we focus on studies developing TLR agonists and antagonists for the treatment of infectious diseases and sepsis. Positioned at the cell surface, TLR4 is essential for sensing lipopolysaccharide of Gram-negative bacteria, TLR2 is involved in the recognition of a large panel of microbial ligands, while TLR5 recognizes flagellin. Endosomal TLR3, TLR7, TLR8, TLR9 are specialized in the sensing of nucleic acids produced notably during viral infections. TLR4 and TLR2 are favorite targets for developing anti-sepsis drugs, and antagonistic compounds have shown efficient protection from septic shock in pre-clinical models. Results from clinical trials evaluating anti-TLR4 and anti-TLR2 approaches are presented, discussing the challenges of study design in sepsis and future exploitation of these agents in infectious diseases. We also report results from studies suggesting that the TLR5 agonist flagellin may protect from infections of the gastrointestinal tract and that agonists of endosomal TLRs are very promising for treating chronic viral infections. Altogether, TLR-targeted therapies have a strong potential for prevention and intervention in infectious diseases, notably sepsis.

CX3CR1 is a modifying gene of survival and progression in Amyotrophic Lateral Sclerosis

The objective of this study was to investigate the association of functional variants of the human CX3CR1 gene (Fractalkine receptor) with the risk of Amyotrophic Lateral Sclerosis disease (ALS), the survival and the progression rate of the disease symptoms in a Spanish ALS cohort. 187 ALS patients (142sporadic [sALS] and 45 familial) and 378 controls were recruited. We investigated CX3CR1 V249I (rs3732379) and T280M (rs3732378) genotypes and their haplotypes as predictors of survival, the progression rate of the symptoms (as measured by ALSFRS-R and FVC decline) and the risk of suffering ALS disease. The results indicated that sALS patients with CX3CR1 249I/I or 249V/I genotypes presented a shorter survival time (42.21±4.82) than patients with 249V/V genotype (67.48±7.28; diff=-25.27 months 95%CI [-42.09,-8.45]; p=0.003). The survival time was shorter in sALS patients with spinal topography and CX3CR1 249I alleles (diff -29.78 months; 95%CI [-49.42,-10.14]; p=0.003). The same effects were also observed in the spinal sALS patients with 249I-280M haplotype (diff=-27.23 months; 95%CI [-49.83,-4.64]; p=0.018). In the sALS group, the CX3CR1 249I variant was associated with a faster progression of the disease symptoms (OR= 2.32; 95IC%[1.24, 4.33]; p=0.007). There was no evidence for association of these two CX3CR1 variants with ALS disease risk. The association evidenced herein is clinically relevant and indicates that CX3CR1 could be a disease-modifying gene in sALS. The progression rate of the disease"s symptoms and the survival time is affected in patients with one or two copies of the CX3CR1 249I allele. The CX3CR1 is the most potent ALS survival genetic factor reported to date. These results reinforce the role of the immune system in ALS pathogenesis.

Identification of genes potentially involved in solute stress response in Sphingomonas wittichii RW1 by transposon mutant recovery.

The term water stress refers to the effects of low water availability on microbial growth and physiology. Water availability has been proposed as a major constraint for the use of microorganisms in contaminated sites with the purpose of bioremediation. Sphingomonas wittichii RW1 is a bacterium capable of degrading the xenobiotic compounds dibenzofuran and dibenzo-p-dioxin, and has potential to be used for targeted bioremediation. The aim of the current work was to identify genes implicated in water stress in RW1 by means of transposon mutagenesis and mutant growth experiments. Conditions of low water potential were mimicked by adding NaCl to the growth media. Three different mutant selection or separation method were tested which, however recovered different mutants. Recovered transposon mutants with poorer growth under salt-induced water stress carried insertions in genes involved in proline and glutamate biosynthesis, and further in a gene putatively involved in aromatic compound catabolism. Transposon mutants growing poorer on medium with lowered water potential also included ones that had insertions in genes involved in more general functions such as transcriptional regulation, elongation factor, cell division protein, RNA polymerase β or an aconitase.