Allergens Induce the Release of Lactoferrin by Neutrophils from Asthmatic Patients.

BACKGROUND Despite the evidence that Lactoferrin (Lf) is involved in allergic asthma processes, it is unknown whether neutrophils can be one of the main cellular sources of this key inflammatory mediator directly in response of an IgE mediated stimulus. The present study was undertaken to analyze this question. METHODS Neutrophils from healthy subjects (n = 34) and neutrophils from allergic asthmatic patients (n = 102) were challenged in vitro with specific allergens to which the patients were sensitized, PAF, or agonist mAbs against IgE-receptors, and the levels of Lf were measured in the culture supernatant. The levels of serum IgE together with the severity of symptoms were also analyzed. RESULTS Lf was released into the culture supernatant of neutrophils from allergic asthmatic patients in response to allergens and PAF. This response was highly allergen-specific, and did not happen in neutrophils from healthy donors. Allergen effect was mimicked by Abs against FcεRI and galectin-3 but not by FcεRII. The levels of released Lf correlated well with the levels of serum specific IgE and severity of asthma symptoms. These observations represent a novel view of neutrophils as an important source of Lf in allergic asthma. Importantly, the levels of released Lf by neutrophils could therefore be used to evaluate disease severity in allergic asthmatic patients.

L'ensenyament universitari del segle XXI : més enllà del paper

Durant les últimes dècades, en un context en què impera la influència de les TIC, el model de l'ensenyament universitari ha canviat radicalment. Paral·lelament, els rols de l'estudiant i del professor també s'han vist modificats: l'estudiant ha deixat de ser un lector passiu per convertir-se en un lector que participa activament en el procés d'aprenentatge, aportant material complementari i en diferents suports a la informació que li arriba. Neix, així, el concepte de lectura augmentada. La Universitat Oberta de Catalunya és un exemple de la tendència de futur de l'ensenyament universitari, en què l'estudiant pren les regnes de l'aprenentatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnològiques imprescindibles per a aquest nou model d'ensenyament.

L'ensenyament universitari del segle XXI : més enllà del paper

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és un exemple de la tendència de futur de l'ensenyament universitari, en què l'estudiant pren les regnes de l'aprenenetatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnològiques imprescindibles per a aquest nou model d'enseyament.

Release of macrophage migration inhibitory factor by neuroendocrine-differentiated LNCaP cells sustains the proliferation and survival of prostate cancer cells.

The acquisition of neuroendocrine (NE) characteristics by prostate cancer (PCa) cells is closely related to tumour progression and hormone resistance. The mechanisms by which NE cells influence PCa growth and progression are not fully understood. Macrophage migration inhibitory factor (MIF) is a pro-inflammatory cytokine involved in oncogenic processes, and MIF serum levels correlate with aggressiveness of PCa. Here, we investigated the regulation and the functional consequences of MIF expression during NE transdifferentiation of PCa cells. NE differentiation (NED) of LNCaP cells, initiated either by increasing intracellular levels of cAMP or by culturing cells in an androgen-depleted medium, was associated with markedly increased MIF release. Yet, intracellular MIF protein and mRNA levels and MIF gene promoter activity decreased during NED of LNCaP cells, suggesting that NED favours MIF release despite decreasing MIF synthesis. Adenoviral-mediated forced MIF expression in NE-differentiated LNCaP cells increased cell proliferation without affecting the expression of NE markers. Addition of exogenous recombinant MIF to LNCaP and PC-3 cells stimulated the AKT and ERK1/2 signalling pathways, the expression of genes involved in PCa, as well as proliferation and resistance to paclitaxel and thapsigargin-induced apoptosis. Altogether, these data provide evidence that increased MIF release during NED in PCa may facilitate cancer progression or recurrence, especially following androgen deprivation. Thus, MIF could represent an attractive target for PCa therapy.

Biodiversitat de coleòpters i el seu paper com a plagues i com a agents de control biològic en un conreu de cítrics ecològics

El present treball estudiarà la comunitat d’espècies Coleoptera d’un camp de cítrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el període de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera és l’ordre animal conegut comunament com els “escarabats” i és el més abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats són pocs i, normalment, de les espècies més abundants (sobretot la família Coccinellidae). Totes les espècies d’aquest ordre presenten unes característiques típiques (García et al., 1989). (1) Presenten una cutícula dura, rígida i quitinitzada, amb el primer parell d’ales endurides (èlitres). Gran protecció als traumes físics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes s’obren els èlitres i eviten la pèrdua d’aigua per transpiració. (3) Presenten mandíbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espècies poden acumular substàncies tòxiques a l’organisme. Presenten un règim alimentari fitòfag o micòfag, per norma general, tot i que també es poden trobar espècies sapròfagues o depredadores. És per aquest motiu que les espècies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dècades, els plaguicides han constituït una lluita química contra les plagues dels cultius agrícoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilització deliberada ha constituït en molts casos una important font de contaminació del territori. La seva gran mobilitat i persistència ha originat efectes de bioacumulació i biomagnificació a les xarxes tròfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sintètics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecció moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presència o absència d’aquestes pugui tenir efectes potencials sobre l’abundància d’altres artròpodes (James et al., 1999). És per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus d’arbres, els que presenten formigues i els que les formigues s’han exclòs experimentalment. Així doncs, els objectius del present treball són: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que s’han produït en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a components de la biodiversitat d’un conreu ecològic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presència o absència de formgiues. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a possibles plagues o com a agents de control biològic.

Oxidation of silicon: further tests for the interfacial silicon emission model

The classical description of Si oxidation given by Deal and Grove has well-known limitations for thin oxides (below 200 Ã). Among the large number of alternative models published so far, the interfacial emission model has shown the greatest ability to fit the experimental oxidation curves. It relies on the assumption that during oxidation Si interstitials are emitted to the oxide to release strain and that the accumulation of these interstitials near the interface reduces the reaction rate there. The resulting set of differential equations makes it possible to model diverse oxidation experiments. In this paper, we have compared its predictions with two sets of experiments: (1) the pressure dependence for subatmospheric oxygen pressure and (2) the enhancement of the oxidation rate after annealing in inert atmosphere. The result is not satisfactory and raises serious doubts about the model’s correctness

Cos i consciència : El paper de les emocions en la unificació de l'ésser humà

El text que presento explora com es transforma l'autoimatge a partir del treball corporal propi del sistema Rio Abierto, el qual cerca la integració de les diverses intel·ligències, motriu, emocional i mental, que conformen la persona. Les emocions són les que permeten l'encontre entre tots els dualismes possibles, entre altres, cos-ment, biologia-cultura o individu-món social, així com la seua unificació.

Estudi de la regulació del procés de formació de la fusta per a l’obtenció de biomassa i biocombustibles: el paper clau de dos factors de transcripció MYB amb funcions antagòniques

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire de Recherche en Sciences Végétales - Université Toulouse III, entre 2010 i 2012. Durant l’estada s’han pogut complir els principals objectius del projecte de recerca sobre la regulació de la formació de les parets secundàries en un arbre d’importància econòmica, l’eucaliptus. S’ha caracteritzat dos factors de transcripció, EgMYB1 i 2, comparant el seu patró d’expressió espaciotemporal a nivell cel•lular i estudiant l’efecte fenotípic de la pèrdua de funció d’aquests gens. A més, s’ha construït una llibreria de xilema d’eucaliptus adaptada a la tècnica dels dos híbrids i s’ha descobert alguns del partners proteics d’EgMYB1 i 2, els quals estic actualment validant per mètodes alternatius. Augmentant els objectius inicials de la sol•licitud, he aprofitat la recent publicació del genoma de l’Eucalyptus grandis per identificar i caracteritzar el patró d’expressió de vàries famílies gèniques.

Estudi del paper de la JMJD3 en la progressió tumoral induïda per TGFB

La demetilasa d’histones JMJD3 (Jumonji domain containing protein 3), és un enzim capaç de de demetilar específicament la lisina 27 a la histona 3 (H3K27), eliminant així una marca epigenètica relacionada amb la repressió transcripcional. Recentment s’ha descrit que està implicada en el manteniment de la pluripotència de les cèl•lules mare embrionàries (ESCs). A més, també s’ha demostrat el seu paper en la regulació de processos fisiològics d’inflamació, de reprogramació epigenètica i de diferenciació, així com en la progressió del càncer de colon. En aquesta línia, resultats previs del grup han demostrat que l’expressió de JMJD3 està regulada per TGFB, en línies cel•lulars derivades de glioma. Tenint en compte aquests antecedents, l’objectiu principal d’aquest projecte ha estat estudiar el paper principal de la JMJD3 en la regulació epigenètica de la progressió tumoral induïda per TGFB. Els nostres resultats demostren que l’expressió de JMD3 en cèl•lules A549, derivades d’un adenocarcinoma de pulmó, es veu fortament induïda després d’un tractament amb TGFB. Aquest augment es produeix ràpidament i es manté almenys 48 hores, temps en el que té lloc la transició epitelio-mesenquimal (EMT). Per tal d’estudiar el paper de la JMD3 en aquest procés de transdiferenciació, vam generar línies cel•lulars estables mitjançant la infecció amb vectors lentivirals que expressaven shRNAs específics contra la seva seqüència. El knockdown de JMJD3 va bloquejar significativament l’expressió de marcadors mesenquimals, tant a nivell RNA com de proteïna en presència de TGFB. Aquests resultats suggereixen que la demetilasa d’histones JMJD3 té un paper clau en la regulació de la EMT induïda per TGFB.

Protein delivery for retinal diseases: from basic considerations to clinical applications.

Because the eye is protected by ocular barriers but is also easily accessible, direct intravitreous injections of therapeutic proteins allow for specific and targeted treatment of retinal diseases. Low doses of proteins are required in this confined environment and a long time of residency in the vitreous is expected, making the eye the ideal organ for local proteic therapies. Monthly intravitreous injection of Ranibizumab, an anti-VEGF Fab has become the standard of care for patients presenting wet AMD. It has brought the proof of concept that administering proteins into the physiologically low proteic concentration vitreous can be performed safely. Other antibodies, Fab, peptides and growth factors have been shown to exert beneficial effects on animal models when administered within the therapeutic and safe window. To extend the use of such biomolecules in the ophthalmology practice, optimization of treatment regimens and efficacy is required. Basic knowledge remains to be increased on how different proteins/peptides penetrate into the eye and the ocular tissues, distribute in the vitreous, penetrate into the retinal layers and/or cells, are eliminated from the eye or metabolized. This should serve as a basis for designing novel drug delivery systems. The later should be non-or minimally invasive and should allow for a controlled, scalable and sustained release of the therapeutic proteins in the ocular media. This paper reviews the actual knowledge regarding protein delivery for eye diseases and describes novel non-viral gene therapy technologies particularly adapted for this purpose.

Body fluid and tissue analysis using filter paper sampling support prior to LC-MS/MS: application to fatal overdose with colchicine

Because of the various matrices available for forensic investigations, the development of versatile analytical approaches allowing the simultaneous determination of drugs is challenging. The aim of this work was to assess a liquid chromatography-tandem mass spectrometry (LC-MS/MS) platform allowing the rapid quantification of colchicine in body fluids and tissues collected in the context of a fatal overdose. For this purpose, filter paper was used as a sampling support and was associated with an automated 96-well plate extraction performed by the LC autosampler itself. The developed method features a 7-min total run time including automated filter paper extraction (2 min) and chromatographic separation (5 min). The sample preparation was reduced to a minimum regardless of the matrix analyzed. This platform was fully validated for dried blood spots (DBS) in the toxic concentration range of colchicine. The DBS calibration curve was applied successfully to quantification in all other matrices (body fluids and tissues) except for bile, where an excessive matrix effect was found. The distribution of colchicine for a fatal overdose case was reported as follows: peripheral blood, 29 ng/ml; urine, 94 ng/ml; vitreous humour and cerebrospinal fluid, < 5 ng/ml; pericardial fluid, 14 ng/ml; brain, < 5 pg/mg; heart, 121 pg/mg; kidney, 245 pg/mg; and liver, 143 pg/mg. Although filter paper is usually employed for DBS, we report here the extension of this alternative sampling support to the analysis of other body fluids and tissues. The developed platform represents a rapid and versatile approach for drug determination in multiple forensic media.

Communication skills training in oncology: a position paper based on a consensus meeting among European experts in 2009.

BACKGROUND: Communication in cancer care has become a major topic of interest. Since there is evidence that ineffective communication affects both patients and oncology clinicians (physicians and nurses), so-called communication skills trainings (CSTs) have been developed over the last decade. While these trainings have been demonstrated to be effective, there is an important heterogeneity with regard to implementation and with regard to evidence of different aspects of CST. METHODS: In order to review and discuss the scientific literature on CST in oncology and to formulate recommendations, the Swiss Cancer League has organised a consensus meeting with European opinion leaders and experts in the field of CST, as well as oncology clinicians, representatives of oncology societies and patient organisations. On the basis of a systematic review and a meta-analysis, recommendations have been developed and agreed upon. RESULTS: Recommendations address (i) the setting, objectives and participants of CST, (ii) its content and pedagogic tools, (iii) organisational aspects, (iv) outcome and (v) future directions and research. CONCLUSION: This consensus meeting, on the basis of European expert opinions and a systematic review and meta-analysis, defines key elements for the current provision and future development and evaluation of CST in oncology.