Un viaje por Latinoamérica : la trompeta en Brasil

Este trabajo es fruto del deseo de conocer la música para trompeta en Brasil. El proyecto consta de cuatro apartados. En primer lugar, con el propósito de ampliar mis conocimientos sobre el país y su música, hago un breve recorrido por su historia musical. En segundo lugar, me centro en las composiciones para trompeta y sus características. En tercer lugar, dirijo la atención a las obras escogidas para el concierto y hablo de los compositores y las razones que me han llevado a seleccionarlas. Finalmente, planteo las conclusiones a las que he llegado.

Laboratory Investigation of Grouted Coupler Connection Details for ABC Bridge Projects, RB07-013, 2015

With an ever increasing desire to utilize accelerated bridge construction (ABC) techniques, it is becoming critical that bridge designers and contractors have confidence in typical details. The Keg Creek Bridge on US 6 in Iowa was a recent ABC example that utilized connection details that had been utilized elsewhere. The connection details used between the drilled shaft and pier column and between the pier column and the pier cap were details needing evaluation. These connection details utilized grouted couplers that have been tested by others with mixed results—some indicating quality performance and others indicating questionable performance. There was a need to test these couplers to gain an understanding of their performance in likely Iowa details and to understand how their performance might be impacted by different construction processes. The objective of the work was to perform laboratory testing and evaluation of the grouted coupler connection details utilized on precast concrete elements for the Keg Creek Bridge. The Bridge Engineering Center (BEC), with the assistance of the Iowa Department of Transportation (DOT) Office of Bridges and Structures, developed specimens representative of the Keg Creek Bridge connections for testing under static and fatigue loads in the structures laboratory. The specimens were also evaluated for their ability to resist the intrusion of water and chlorides. Evaluation of their performance was made through comparisons with design assumptions and previous research, as well as the physical performance of the coupled connections.

The fallacy of slimming products: a case analysis in Switzerland

Introduction: Many people desire to lose weight. This favors the marketing of "miracle" products with overemphasized slimming capacities. To our knowledge, no study regarding the claimed performances of slimming products has ever been conducted in Switzerland. Objectives: To assess weight loss claims of slimming products available in Switzerland by analyzing their corresponding advertisements. Methods: Between May 2008 and February 2013, 31 advertisements for 13 different slimming products from a single producer were collected. Weight loss claims and text of the advertisement were analyzed. Results: Weight loss claims ranged between 7 and 31 kg, with an estimated daily weight loss ranging between 300 g and 1 kg. 84% of the advertisements targeted women (by including the photograph of a woman), 61% showed a picture of a person before and after using the product, and 51% claimed that the product had improved marital relationships. The terms "natural", "miracle/extraordinary" and "scientific" were present in 92%, 77%, and 31% of the products, respectively. Free gifts were provided to buyers for 69% of the products. Cost was very similar for all 13 products (range: 49 to 59 CHF, with 8 products costing the same amount) and no correlation was found between cost of the product and weight loss claims. No differences were found for weight loss claims according to presence or absence of a picture or of the terms ".natural", ".miracle/extraordinary" and ".scientific" Finally, the yearly costs for advertising such products (French-speaking Switzerland) ranged between 56,000 and 126,000 CHF, suggesting that the gains obtained were higher than this value. Conclusion: In Switzerland, advertisements for slimming products use positive and reassuring terms to attract consumers, which are lured by unreachable, false promises of rapid and easy weight loss. Taking into account the costs of advertising, the gains obtained appear to be significant. Legislation on advertising of such products is urgently needed.

Dietary resveratrol prevents alzheimer's markers and increases life span in SAMP8

Resveratrol is a polyphenol that is mainly found in grapes and red wine and has been reported to be a caloric restriction (CR) mimetic driven by Sirtuin 1 (SIRT1) activation. Resveratrol increases metabolic rate, insulin sensitivity, mitochondrial biogenesis and physical endurance, and reduces fat accumulation in mice. In addition, resveratrol may be a powerful agent to prevent age-associated neurodegeneration and to improve cognitive deficits in Alzheimer's disease (AD). Moreover, different findings support the view that longevity in mice could be promoted by CR. In this study, we examined the role of dietary resveratrol in SAMP8 mice, a model of age-related AD. We found that resveratrol supplements increased mean life expectancy and maximal life span in SAMP8 and in their control, the related strain SAMR1. In addition, we examined the resveratrol-mediated neuroprotective effects on several specific hallmarks of AD. We found that long-term dietary resveratrol activates AMPK pathways and pro-survival routes such as SIRT1 in vivo. It also reduces cognitive impairment and has a neuroprotective role, decreasing the amyloid burden and reducing tau hyperphosphorylation.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Developing an Effective Construction Training Program for Hispanic and American Supervisors and Craft Workers, 2007

Hispanics are a large and growing part of the United States workforce. Projections of the U.S. Census Bureau (2001) state that, by the year 2050, Hispanics will account for 25% of the population. For the Midwest in particular, the Hispanic population is expected to increase 35% by the year 2025. The construction industry is expected to experience a greater percentage increase of its Hispanic population, due to the labor-intensive nature of the industry. This study addresses the expected increase of Hispanic workers in the construction industry by testing the best approaches for delivering training to construction crews with Hispanic workers as well as American supervisors and laborers in the state of Iowa. The research methodology consisted of assessing the effects on communication, safety, work environment, and productivity as a result of the integration training. Results show that integration on-site training decreases workers’ desire to move and increases quality of work and productivity. Most importantly, experimental design was used to show the increasing levels of direct construction communication due to the Toolbox Integration Course for Hispanic Workers and American Supervisors (TICHA) designed as part of this project. This study recommends the creation of a quasi-governmental or association program that can offer continuous research and training that can benefit the construction industry as well as society as a whole. The industry involvement in this process is crucial for contractors. Not only do contractors benefit from reduced insurance premiums when workers act safely, but workers with better communication skills are more productive.

Field Evaluation of Elliptical Steel Dowel Performance, 2006

Joints are always a concern in the construction and long-term performance of concrete pavements. Research has shown that we need some type of positive load transfer across transverse joints. The same research has directed pavement designers to use round dowels spaced at regular intervals across the transverse joint to distribute the vehicle loads both longitudinally and transversely across the joint. The goal is to reduce bearing stresses on the dowels and the two pavement slab edges and erosion of the underlying surface, hence improved long-term joint and pavement structure performance. Road salts cause metal corrosion in doweled joints, excessive bearing stresses hollow dowel ends, and construction processes are associated with cracking pavement at the end of dowels. Dowels are also a cost factor in the pavement costs when joint spacing is reduced to control curling and warping distress in pavements. Designers desire to place adequate numbers of dowels spaced at the proper locations to handle the anticipated loads and bearing stresses for the design life of the pavement. This interim report is the second of three reports on the evaluation of elliptical steel dowels. This report consists of an update on the testing and performance of the various shapes and sizes of dowels. It also documents the results of the first series of performance surveys and draws interim conclusions about the performance of various bar shapes, sizes, spacings, and basket configurations. In addition to the study of elliptical steel dowel performance, fiber reinforced polymers (FRP) are also tested as elliptical dowel material (in contrast to steel) on a section of the highway construction north of the elliptical steel test sections.

07020-007 Hurley Creek Watershed/McKinley Lake Final Report

The Hurley Creek Watershed is a micro-watershed of approximately 2,211 acres (3.5 square miles), which drains into the Platte River southwest of Creston. The watershed is 64% urban and 36% rural. The urban area includes the bulk of the town of Creston (population 7,597) and the rural area is just north of Creston, which includes the origin of Hurley Creek. Hurley Creek Watershed was examined for improvements following a citizens group in 2004 determined a need and desire to make McKinley Lake, a 65-acre city-owned lake, a quality fishery and viable swimming lake, as it once was. As part of a major park improvement project over ten-plus years, the watershed improvement project is undertaken to reduce pollution entering the lake. In 2006, IOWATER volunteers, under guidance of the town’s consultants, sampled the stream in 8 locations throughout the year, a total of 92 samples. The samples, along with visual inspections of the creek, found three major impairments: 1) high E. Coli levels, 2) severe erosion, and 3) storm water management. Using the Watershed Project Planning Protocol, the consultant and a volunteer committee of interested citizens determined that five physical and three administrative actions should be undertaken. The request will help: identify sources of E. Coli and reduce its delivery into the watershed, control animal access, manage storm water, implement stream-bank stabilization, educate the public, and develop miscellaneous small projects on specific properties.

Hypocretin/orexin in addiction: a mediator of stress-induced reinstatement of cocaine-seeking behaviour

The importance of the lateral hypothalamus in the pursuit of reward has long been recognized. However, the hypothalamic neuronal network involved in the regulation of reward still remains partially unknown. Hypocretins (aka orexins) are neuropeptides synthesized by a few thousand neurons restricted to the lateral hypothalamus and the perifornical area. Compelling evidence indicates that hypocretin neurons receive inputs from sensory and limbic systems and drive hyper-arousal possibly through modulation of stress responses. Major advances have been made in the elucidation of the hypocretin involvement in the regulation of arousal, stress, motivation, and reward seeking, without clearly defining the role of hypocretins in addictionrelated behaviors. We have recently gathered substantial evidence that points to a previously unidentified role for hypocretin-1 in driving relapse for cocaine seeking through activation of brain stress pathways. Meanwhile, several authors published concordant observations rather suggesting a direct activation of the mesolimbic dopamine system. In particular, hypocretin-1 has been shown to be critically involved in cocaine sensitization through the recruitment of NMDA receptors in the ventral tegmental area. Overall, on can conclude from recent findings that activation of hypocretin/orexin neurons plays a critical role in the development of the addiction process, either by contributing to brain sensitization (which is thought to lead to the unmanageable desire for drug intake) or by modulating the brain reward system that, in coordination with brain stress systems, leads to a vulnerable state that may facilitate relapse for drug seeking behavior.

1214-008 Clear Lake Watershed Final Report

Clear Lake, Iowa's third largest natural lake, is a premier natural resource and popular recreational destination in north central Iowa. Despite the lake's already strong recreational use, water quality concerns have not allowed the lake to reach its full potential. Clear Lake is listed on Iowa's Draft 2010 303(d) Impaired Waters List for algae, bacteria, and turbidity. Many restoration practices have been implemented to treat the algae and turbidity impairment, but few practices have been installed to treat bacteria. Reducing beach bacteria levels is a priority of the lake restoration partners. Federal, State, and local partners have invested more than $20 million in lake and watershed restoration efforts to improve water clarity and quality. These partners have a strong desire to ensure high bacteria levels at public swim beaches do not undermine the other water quality improvements. Recent bacteria source tracking completed by the State Hygienic Laboratory indicates that Canada Geese are a major contributor of bacteria loading to the Clear Lake swim beaches. Other potential sources include unpermitted septic systems in the watershed. The grant request proposes to reduce bacteria levels at Clear Lake's three public swim beaches by utilizing beach cleaner machines to remove goose waste, installing goose deterrents at the swim beaches, and continuing a septic system update grant program. These practices began to be implemented in 2011 and recent bacteria samples in 2012 are showing they can be effective if the effort is continued.

The role of integrins in glioma biology and anti-glioma therapies.

The tumor environment is critical for tumor maintenance and progression. Integrins are a large family of cell surface receptors mediating the interaction of tumor cells with their microenvironment and play important roles in glioma biology, including migration, invasion, angiogenesis and tumor stem cell anchorage. Here, we review preclinical and clinical data on integrin inhibition in malignant gliomas. Various pharmacological approaches to the modulation of integrin signaling have been explored including antibodies and peptide-based agents. Cilengitide, a cyclic RGD-mimetic peptide of αvβ3 and αvβ5 integrins is in advanced clinical development in glioblastoma. Cilengitide had only limited activity as a single agent in glioblastoma, but, when added to standard radiochemotherapy, appeared to prolong progression-free and overall survival in patients with newly diagnosed glioblastomas and methylation of the promoter of the O⁶ methylguanine methyltransferase (MGMT) gene. MGMT gene promoter methylation in turn predicts benefit from alkylating chemotherapy. A phase III randomized clinical trial in conjunction with standard radiochemotherapy in newly diagnosed glioblastoma patients with MGMT gene promoter methylation has recently completed accrual (EORTC 26071-22072). A companion trial explores a dose-escalated regimen of cilengitide added to radiotherapy plus temozolomide in patients without MGMT gene promoter methylation. Promising results in these trials would probably result in a broader interest in integrins as targets for glioma therapy and hopefully the development of a broader panel of anti-integrin agents.

Inhibitor of apoptosis proteins limit RIP3 kinase-dependent interleukin-1 activation.

Interleukin-1β (IL-1β) is a potent inflammatory cytokine that is usually cleaved and activated by inflammasome-associated caspase-1. To determine whether IL-1β activation is regulated by inhibitor of apoptosis (IAP) proteins, we treated macrophages with an IAP-antagonist "Smac mimetic" compound or genetically deleted the genes that encode the three IAP family members cIAP1, cIAP2, and XIAP. After Toll-like receptor priming, IAP inhibition triggered cleavage of IL-1β that was mediated not only by the NLRP3-caspase-1 inflammasome, but also by caspase-8 in a caspase-1-independent manner. In the absence of IAPs, rapid and full generation of active IL-1β by the NLRP3-caspase-1 inflammasome, or by caspase-8, required the kinase RIP3 and reactive oxygen species production. These results demonstrate that activation of the cell death-inducing ripoptosome platform and RIP3 can generate bioactive IL-1β and implicate them as additional targets for the treatment of pathological IL-1-driven inflammatory responses.

Sexuality & Aging: Debunking the Myths

As the American population continues to grow older, aging and sexuality has become a frequent topic of discussion. Specifically, questions have been raised about if and how older adults experience sexual desire; how dementia and other age-related health issues impact an individual’s ability to express desire for and consent to sexual acts; and whether older adults forfeit their right to intimacy once they move into a long-term care facility. By federal law, individuals residing in long-term care are afforded multiple rights, many of which are relevant to sexuality. These rights include but are not limited to: the rights to privacy, confidentiality, dignity and respect; the right to make independent choices; and the right to choose visitors and meet in a private location. The OSLTCO strives to preserve these rights by promoting attitudes of awareness, acceptance, and respect of sexual diversity.

Prévalence du désir de mort et facteurs associé : une revue de la littérature

Contexte: Le désir de hâter la survenue de leur mort (DM)¦exprimé par certains patients est souvent vécu difficilement¦par les soignants. Le débat actuel sur le¦suicide assisté et l'euthanasie met en lumière cette¦problématique encore peu explorée. Le but de cette¦revue est d'identifier la prévalence du DM et les¦facteurs associés à ce désir.¦Méthode: Une revue de littérature a été conduite jusqu'en¦septembre 2010 en utilisant les termes : « Wish to¦die/to hasten death - Desire to hasten death/for¦death/for early death - Request for assistance in¦dying - Assisted suicide - Euthanasia » et « Advanced/¦terminal illness - Chronic illness/disease ». Seules les¦études cliniques menées auprès de patients ont été¦sélectionnées.¦Résultats: 55 études ont été identifiées, dont 13 de type qualitatif¦: 63% d'entre elles portaient sur des patients¦atteints de cancer, 22% de maladies de diverses origines,¦9% d'VIH et 6% de sclérose latérale amyotrophique.¦Seulement 9% portaient spécifiquement sur¦des patients gériatriques. La définition du DM était¦très variable d'une étude à l'autre, allant du désir de¦mourir à un souhait de hâter la survenue de la mort,¦voire à une demande explicite d'assistance au suicide¦ou d'euthanasie. La prévalence du DM variait¦de 2 à 22% selon la définition utilisée et la population¦étudiée. Les facteurs les plus fréquemment associés¦au DM étaient la dépression, le désespoir, la perte¦de sens, de dignité et le sentiment d'être une charge.¦Les symptômes physiques et les autres dimensions¦psychosociales ne paraissaient jouer qu'un rôle indirect.¦Une instabilité temporelle du DM était rapportée¦par neuf travaux, notamment lors de dépression.¦Discussion: L'hétérogénéité de ces études ne permet pas de¦conclure sur la prévalence des différentes expressions¦du DM. Par ailleurs, même si certains facteurs¦semblent associés au DM, de nouvelles études sont¦nécessaires pour mieux comprendre la chronologie¦de son développement.¦Perspectives: Des études prospectives, utilisant notamment une¦approche mixte, qualitative et quantitative, sont nécessaires. Elles devraient explorer non seulement les facteurs de risque mais également les facteurs « protecteurs » du DM. Sur cette base, un modèle conceptuel pourrait être défini et utilisé ensuite pour développer des interventions spécifiques dans l'objectif d'améliorer la prise en charge des patients exprimant un tel désir.¦Références: 1. Hudson PL, Kristjanson LJ, Ashby M, et al. Desire for hastened death in patients with advanced disease and the evidence base of clinical¦guidelines : a systematic review. Palliat Med 2006;20:693-701.¦2. Schroepfer TA. Mind frames towards dying and factors motivating their adoption by terminally ill elders. J Gerontol 2006;61:S129-S139.¦3. Rodin G, Lo C, Mikulincer M, Donner A, Gagliese L, Zimmermann C.¦Pathways to distress : the multiple determinants of depression, hopelessness, and the desire for hastened death in metastatic cancer¦patients. Soc Sci Med 2009;68:562-9.

Modélisation par automate cellulaire des phénomènes diagénétiques des plateformes carbonatées : calibration et paramétrage à partir de deux cas d'études : l'Urgonien du Vercors (Crétacé inférieur, SE France) et les Calcaires Gris du Mont Compomolon (Lias, NE Italie)

Une fois déposé, un sédiment est affecté au cours de son enfouissement par un ensemble de processus, regroupé sous le terme diagenèse, le transformant parfois légèrement ou bien suffisamment pour le rendre méconnaissable. Ces modifications ont des conséquences sur les propriétés pétrophysiques qui peuvent être positives ou négatives, c'est-à-dire les améliorer ou bien les détériorer. Une voie alternative de représentation numérique des processus, affranchie de l'utilisation des réactions physico-chimiques, a été adoptée et développée en mimant le déplacement du ou des fluides diagénétiques. Cette méthode s'appuie sur le principe d'un automate cellulaire et permet de simplifier les phénomènes sans sacrifier le résultat et permet de représenter les phénomènes diagénétiques à une échelle fine. Les paramètres sont essentiellement numériques ou mathématiques et nécessitent d'être mieux compris et renseignés à partir de données réelles issues d'études d'affleurements et du travail analytique effectué. La représentation des phénomènes de dolomitisation de faible profondeur suivie d'une phase de dédolomitisation a été dans un premier temps effectuée. Le secteur concerne une portion de la série carbonatée de l'Urgonien (Barrémien-Aptien), localisée dans le massif du Vercors en France. Ce travail a été réalisé à l'échelle de la section afin de reproduire les géométries complexes associées aux phénomènes diagénétiques et de respecter les proportions mesurées en dolomite. De plus, la dolomitisation a été simulée selon trois modèles d'écoulement. En effet, la dédolomitisation étant omniprésente, plusieurs hypothèses sur le mécanisme de dolomitisation ont été énoncées et testées. Plusieurs phases de dolomitisation per ascensum ont été également simulées sur des séries du Lias appartenant aux formations du groupe des Calcaire Gris, localisées au nord-est de l'Italie. Ces fluides diagénétiques empruntent le réseau de fracturation comme vecteur et affectent préférentiellement les lithologies les plus micritisées. Cette étude a permis de mettre en évidence la propagation des phénomènes à l'échelle de l'affleurement. - Once deposited, sediment is affected by diagenetic processes during their burial history. These diagenetic processes are able to affect the petrophysical properties of the sedimentary rocks and also improve as such their reservoir capacity. The modelling of diagenetic processes in carbonate reservoirs is still a challenge as far as neither stochastic nor physicochemical simulations can correctly reproduce the complexity of features and the reservoir heterogeneity generated by these processes. An alternative way to reach this objective deals with process-like methods, which simplify the algorithms while preserving all geological concepts in the modelling process. The aim of the methodology is to conceive a consistent and realistic 3D model of diagenetic overprints on initial facies resulting in petrophysical properties at a reservoir scale. The principle of the method used here is related to a lattice gas automata used to mimic diagenetic fluid flows and to reproduce the diagenetic effects through the evolution of mineralogical composition and petrophysical properties. This method developed in a research group is well adapted to handle dolomite reservoirs through the propagation of dolomitising fluids and has been applied on two case studies. The first study concerns a mid-Cretaceous rudist and granular platform of carbonate succession (Urgonian Fm., Les Gorges du Nan, Vercors, SE France), in which several main diagenetic stages have been identified. The modelling in 2D is focused on dolomitisation followed by a dédolomitisation stage. For the second study, data collected from outcrops on the Venetian platform (Lias, Mont Compomolon NE Italy), in which several diagenetic stages have been identified. The main one is related to per ascensum dolomitisation along fractures. In both examples, the evolution of the effects of the mimetic diagenetic fluid on mineralogical composition can be followed through space and numerical time and help to understand the heterogeneity in reservoir properties. Carbonates, dolomitisation, dédolomitisation, process-like modelling, lattice gas automata, random walk, memory effect.