991 resultados para hélicase E1
Resumo:
El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.
Resumo:
Phenylphosphinic acid (HPhPO2H) is oxidized to phenylphosphonic acid (PhPO3H2) at room temperature using a solution of [Cu2(μ-O2CCH3)4(H2O)2] in pyridine. The phenylphosphonic acid was recovered as the monomeric copper(II) complex [Cu(PhPO3H)2(C5H5N)4]·H2O (1a), and the reaction thought to proceed via a copper(I) intermediate. Recrystallization of 1a from methanol gave [Cu(PhPO3H)2(C5H5N)4]·2CH3OH (1b). The unsolvated complex [Cu(PhPO3H)2(C5H5N)4] (1c) was prepared by refluxing polymeric [Cu(PhPO3)(H2O)] (2) in pyridine. The X-ray crystal structures of 1b and 1c show that in each of these monomeric complexes the copper(II) ion is ligated by four equatorial pyridine molecules and two axial monoanionic phenylphosphonate groups. A cyclic voltammetric study of 1a revealed a quasi-reversible Cu2+/Cu+ couple with E1/2 = +228 mV (vs Ag/AgCl).
Resumo:
p-(Dimethylamino)phenyl pentazole, DMAP-N5 (DMAP = Me2N−C6H4), was characterized by picosecond transient infrared spectroscopy and infrared spectroelectrochemistry. Femtosecond laser excitation at 310 or 330 nm produces the DMAP-N5 (S1) excited state, part of which returns to the ground state (τ = 82 ± 4 ps), while DMAP-N and DMAP-N3 (S0) are generated as double and single N2-loss photoproducts with η ≈ 0.14. The lifetime of DMAP-N5 (S1) is temperature and solvent dependent. [DMAP-N3]+ is produced from DMAP-N5 in a quasireversible, one-electron oxidation process (E1/2 = +0.67 V). Control experiments with DMAP-N3 support the findings. DFT B3LYP/6-311G** calculations were used to identify DMAP-N5 (S1), DMAP-N3 +, and DMAP-N in the infrared spectra. Both DMAP-N5 (S1) and [DMAP-N5]+ have a weakened N5 ring structure.
Resumo:
Cyclic voltammetry and ultraviolet−visible/infrared (UV−vis/IR) spectroelectrochemistry were used to study the cathodic electrochemical behavior of the osmium complexes mer-[OsIII(CO) (bpy)Cl3] (bpy = 2,2′-bipyridine) and trans(Cl)-[OsII(CO) (PrCN)(bpy)Cl2] at variable temperature in different solvents (tetrahydrofuran (THF), butyronitrile (PrCN), acetonitrile (MeCN)) and electrolytes (Bu4NPF6, Bu4NCl). The precursors can be reduced to mer-[OsII(CO) (bpy•−)Cl3]2− and trans(Cl)-[OsII(CO)(PrCN) (bpy•−)Cl2]−, respectively, which react rapidly at room temperature, losing the chloride ligands and forming Os(0) species. mer-[OsIII(CO) (bpy)Cl3] is reduced in THF to give ultimately an Os−Os-bonded polymer, probably [Os0(CO) (THF)-(bpy)]n, whereas in PrCN the well-soluble, probably mononuclear [Os0(CO) (PrCN)(bpy)], species is formed. The same products were observed for the 2 electron reduction of trans(Cl)-[OsII(CO)(PrCN) (bpy)Cl2] in both solvents. In MeCN, similar to THF, the[Os0(CO) (MeCN)(bpy)]n polymer is produced. It is noteworthy that the bpy ligand in mononuclear [Os0(CO) (PrCN)(bpy)] is reduced to the corresponding radical anion at a significantly less negative potential than it is in polymeric [Os0(CO) (THF)(bpy)]n: ΔE1/2 = 0.67 V. Major differences also exist in the IR spectra of the Os(0) species: the polymer shows a broad ν(CO) band at much smaller wavenumbers compared to the soluble Os(0) monomer that exhibits a characteristic ν(Pr-CN) band below 2200 cm−1 in addition to the intense and narrow ν(CO) absorption band. For the first time, in this work the M0-bpy(M = Ru, Os) mono- and dicarbonyl species soluble in PrCN have been formulated as a mononuclear complex. Density functional theory (DFT) and time-dependent-DFT calculations confirm the Os(0) oxidation state and suggest that [Os0(CO)(PrCN)(bpy)] is a square planar moiety. The reversible bpy-based reduction of [Os0(CO) (PrCN)(bpy)] triggers catalytic reduction of CO2 to CO and HCOO−.
Resumo:
Background: Massive open online courses (MOOCs) have become commonplace in the e-learning landscape. Thousands of elderly learners are participating in courses offered by various institutions on a multitude of platforms in many different languages. However, there is very little research into understanding elderly learners in MOOCs. Objective: We aim to show that a considerable proportion of elderly learners are participating in MOOCs and that there is a lack of research in this area. We hope this assertion of the wide gap in research on elderly learners in MOOCs will pave the way for more research in this area. Methods: Pre-course survey data for 10 University of Reading courses on the FutureLearn platform were analyzed to show the level of participation of elderly learners in MOOCs. Two MOOC aggregator sites (Class Central and MOOC List) were consulted to gather data on MOOC offerings that include topics relating to aging. In parallel, a selected set of MOOC platform catalogues, along with a recently published review on health and medicine-related MOOCs, were searched to find courses relating to aging. A systematic literature search was then employed to identify research articles on elderly learners in MOOCs. Results: The 10 courses reviewed had a considerable proportion of elderly learners participating in them. For the over-66 age group, this varied from 0.5% (on the course “Managing people”) to 16.3% (on the course “Our changing climate”), while for the over-56 age group it ranged from 3.0% (on “A beginners guide to writing in English”) to 39.5% (on “Heart health”). Only six MOOCs were found to include topics related to aging: three were on the Coursera platform, two on the FutureLearn platform, and one on the Open2Study platform. Just three scholarly articles relating to MOOCs and elderly learners were retrieved from the literature search. Conclusions: This review presents evidence to suggest that elderly learners are already participating in MOOCs. Despite this, there has been very little research into their engagement with MOOCs. Similarly, there has been little research into exploiting the scope of MOOCs for delivering topics that would be of interest to elderly learners. We believe there is potential to use MOOCs as a way of tackling the issue of loneliness among older adults by engaging them as either resource personnel or learners.
Resumo:
Cacao swollen shoot virus (CSSV) causes the Cacao swollen shoot virus disease (CSSVD) and significantly reduces production in West African cacao. This study characterised the current status of the disease in the major cacao growing States in Nigeria and attempted a clarification on the manner of CSSV transmission. Two separate field surveys and sample collections were conducted in Nigeria in summer 2012 and spring 2013. PCR-based screening of cacao leaf samples and subsequent DNA sequencing showed that the disease continues to persist in Ondo and Oyo States and in new cacao sites in Abia, Akwa Ibom, Cross River and Edo States. Mealybug samples collected were identified using a robust approach involving environmental scanning electron microscopy, histology and DNA barcoding, which highlighted the importance of integrative taxonomy in the study. The results show that the genus Planococcus (Planococcus citri (Risso) and/or Planococcus minor (Maskell)) was the most abundant vector (73.5%) at the sites examined followed by Formicococcus njalensis (Laing) (19.0 %). In a laboratory study, the feeding behaviour of Pl. citri, Pseudococcus longispinus (Targioni-Tozzetti) and Pseudococcus viburni (Signoret) on cacao were investigated using electrical penetration graph (EPG) analysis. EPG waveforms reflecting intercellular stylet penetration (C), extracellular salivation (E1e), salivation in sieve elements (E1), phloem ingestion (E2), derailed stylet mechanics (F), xylem ingestion (G) and non-probing phase (Np) were analysed. Individual mealybugs exhibited marked variation within species and significantly differed (p ≤ .05) between species for E1e and E1. PCR-based assessments of the retention time for CSSV in viruliferous Pl. citri, Ps. longispinus and Ps. viburni fed on a non-cacao diet showed that CSSV was still detectable after 144 hours. These unusually long durations for a pathogen currently classified as a semi-persistent virus have implications for the design of non-malvaceous barrier crops currently being considered for the protection of new cacao plantings.
Resumo:
Background: Health care literature supports the development of accessible interventions that integrate behavioral economics, wearable devices, principles of evidence-based behavior change, and community support. However, there are limited real-world examples of large scale, population-based, member-driven reward platforms. Subsequently, a paucity of outcome data exists and health economic effects remain largely theoretical. To complicate matters, an emerging area of research is defining the role of Superusers, the small percentage of unusually engaged digital health participants who may influence other members. Objective: The objective of this preliminary study is to analyze descriptive data from GOODcoins, a self-guided, free-to-consumer engagement and rewards platform incentivizing walking, running and cycling. Registered members accessed the GOODcoins platform through PCs, tablets or mobile devices, and had the opportunity to sync wearables to track activity. Following registration, members were encouraged to join gamified group challenges and compare their progress with that of others. As members met challenge targets, they were rewarded with GOODcoins, which could be redeemed for planet- or people-friendly products. Methods: Outcome data were obtained from the GOODcoins custom SQL database. The reporting period was December 1, 2014 to May 1, 2015. Descriptive self-report data were analyzed using MySQL and MS Excel. Results: The study period includes data from 1298 users who were connected to an exercise tracking device. Females consisted of 52.6% (n=683) of the study population, 33.7% (n=438) were between the ages of 20-29, and 24.8% (n=322) were between the ages of 30-39. 77.5% (n=1006) of connected and active members met daily-recommended physical activity guidelines of 30 minutes, with a total daily average activity of 107 minutes (95% CI 90, 124). Of all connected and active users, 96.1% (n=1248) listed walking as their primary activity. For members who exchanged GOODcoins, the mean balance was 4,000 (95% CI 3850, 4150) at time of redemption, and 50.4% (n=61) of exchanges were for fitness or outdoor products, while 4.1% (n=5) were for food-related items. Participants were most likely to complete challenges when rewards were between 201-300 GOODcoins. Conclusions: The purpose of this study is to form a baseline for future research. Overall, results indicate that challenges and incentives may be effective for connected and active members, and may play a role in achieving daily-recommended activity guidelines. Registrants were typically younger, walking was the primary activity, and rewards were mainly exchanged for fitness or outdoor products. Remaining to be determined is whether members were already physically active at time of registration and are representative of healthy adherers, or were previously inactive and were incentivized to change their behavior. As challenges are gamified, there is an opportunity to investigate the role of superusers and healthy adherers, impacts on behavioral norms, and how cooperative games and incentives can be leveraged across stratified populations. Study limitations and future research agendas are discussed.
Resumo:
The objective of this work was to compare two anaerobic reactor conflgurations, a hybrid upflow anaerobic sludge blanket (UASBh) reactor and an anaerobic sequencing batch reactor with immobilised biomass (ASBBR) treating dairy effluents. The reactors were fed with effluent from the milk pasteurisation process (effluent 1-E1) and later with effluent from the same process combined with the one from the cheese manufacturing (effluent 2-E2). The ASBBR reactor showed average organic matter removal efficiency of 95.2% for E1 and 93.5% for E2, while the hybrid UASB reactor showed removal efficiencies of 90.3% and 80.1% respectively.
Resumo:
Ethanol extracts of four propolis samples (E1-E4) from Manaus (Brazilian Amazon) were analysed by HPLC/DAD/ESI-MS/MS and GC/EIMS. The major constituents of E2 and E4 were analysed by NMR ((1)H and (13)C) and ESI/MS/MS. The main constituents of E2 and E4 are polyprenylated benzophenones: 7-epi-nemorosone, 7-epi-clusianone (major E4 constituents), xanthochymol and gambogenone (major E2 constituents), making up a chemical profile so far unreported for Brazilian propolis. Aristhophenone, methyl insigninone, 18-ethyloxy-17-hydroxy-17,18-dihydroscrobiculatone B, and derivatives of dimethyl weddellianone A and B, propolones, and a scrobiculatone derivative, were detected as minor constituents. Triterpenoids (beta-amyrins, beta-amyrenone, lupeol and lupenone) were ubiquitous and predominant in El and E3. The extracts E2 and E4 were highly active against the cariogenic bacteria Streptococcus mitis, Streptococcus mutans and Streptococcus salivarius. E2 was more active than E4, probably due to a higher content of 2-epi-nemorosone, while the latter was richer in di-hydroxylated compounds. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
Previous studies showed anabolic effects of GC-1, a triiodothyronine (T3) analogue that is selective for both binding and activation functions of thyroid hormone receptor (TR) beta 1 over TR alpha 1, on bone tissue in vivo. The aim of this study was to investigate the responsiveness of rat (ROS17/2.8) and mouse (MC3T3-E1) osteoblast-like cells to GC-1. As expected, T3 inhibited cellular proliferation and stimulated mRNA expression of osteocalcin or alkaline phosphatase in both cell lineages. Whereas equimolar doses of T3 and GC-1 equally affected these parameters in ROS17/2.8 cells, the effects of GC-1 were more modest compared to those of T3 in MC3T3-E1 cells. Interestingly, we showed that there is higher expression of TR alpha 1 than TR beta 1 mRNA in rat (similar to 20-90%) and mouse (similar to 90-98%) cell lineages and that this difference is even higher in mouse cells, which highlights the importance of TR alpha 1 to bone physiology and may partially explain the modest effects of GC-1 in comparison with T3 in MC3T3-E1 cells. Nevertheless, we showed that TR beta 1 mRNA expression increases (similar to 2.8- to 4.3-fold) as osteoblastic cells undergo maturation, suggesting a key role of TR beta 1 in mediating T3 effects in the bone forming cells, especially in mature osteoblasts. It is noteworthy that T3 and GC-1 induced TR beta 1 mRNA expression to a similar extent in both cell lineages (similar to 2- to 4-fold), indicating that both ligands may modulate the responsiveness of osteoblasts to T3. Taken together, these data show that TR beta selective T3 analogues have the potential to directly induce the differentiation and activity of osteoblasts.
Resumo:
Boron-doped diamond (BDD) films grown on the titanium substrate were used to study the electrochemical degradation of Reactive Orange (RO) 16 Dye. The films were produced by hot filament chemical vapor deposition (HFCVD) technique using two different boron concentrations. The growth parameters were controlled to obtain heavily doped diamond films. They were named as E1 and E2 electrodes, with acceptor concentrations of 4.0 and 8.0 x 10(21) atoms cm(-3), respectively. The boron levels were evaluated from Mott-Schottky plots also corroborated by Raman`s spectra, which characterized the film quality as well as its physical property. Scanning Electron Microscopy showed well-defined microcrystalline grain morphologies with crystal orientation mixtures of (1 1 1) and (1 00). The electrode efficiencies were studied from the advanced oxidation process (AOP) to degrade electrochemically the Reactive Orange 16 azo-dye (RO16). The results were analyzed by UV/VIS spectroscopy, total organic carbon (TOC) and high-performance liquid chromatography (HPLC) techniques. From UV/VIS spectra the highest doped electrode (E2) showed the best efficiency for both, the aromaticity reduction and the azo group fracture. These tendencies were confirmed by the TOC and chromatographic measurements. Besides, the results showed a direct relationship among the BDD morphology, physical property, and its performance during the degradation process. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
A malacofauna límnica exerce importante papel como constituinte da comunidade bentônica e alterações em sua estrutura podem tornar-se prejudiciais para a vida nesses ecossistemas. Com o objetivo de avaliar quali-quantitativamente a malacofauna límnica na área de abrangência da Usina Hidrelétrica de Dona Francisca (UHEDF) (29°26’50’’S e 53°16’50’’W), Agudo, Rio Grande do Sul, Brasil, tomadas as amostras nas fases de pré-enchimento do reservatório em oito estações de coleta em áreas localizadas à montante (E3B, E4B, E5B), à jusante (E1) e na calha central do futuro lago da barragem (E2, E3, E4, E5) e pós-enchimento nas estações E1, E3B e E4B. No período de junho a outubro de 2000 (fase de pré-enchimento) e de junho a outubro de 2001 (fase de pós-enchimento) foram realizadas amostragens mensais, consistindo de três réplicas por estação de coleta (margens-centro), através do uso do amostrador de Surber modificado com área de 60 cm² e 15 cm de altura, delimitando o tamanho amostral. A fauna foi retirada manualmente dos clastos maiores sendo o sedimento de granulometria mais fina, passada através de peneira com malha de 1mm. Em laboratório foi realizada a identificação específica dos moluscos e da fauna acompanhante de macroinvertebrados , quando possível até família. Os organismos foram fixados em álcool 70%. Foram identificadas 10 famílias de Mollusca com quinze espécies. Para Gastropoda foram registradas seis famílias com nove espécies: Ampullariidae – Pomacea canaliculata (Lamarck, 1801); Hydrobiidae – Potamolithus aff. catharinae Pilsbry, 1911, Potamolithus ribeirensis Pilsbry, 1911, Potamolithus sp.1 e Heleobia sp.; Chilinidae – Chilina parva Martens, 1868; Lymnaeidae – Lymnaea columella Say, 1817; Ancylidae – Gundlachia concentrica (Orbigny, 1835); e Physidae – Stenophysa marmorata (Guilding, 1938). Para Bivalvia: Corbiculidae – Corbicula fluminea (Müller, 1774); Mycetopodidae – Anodontites iheringi (Clessin, 1882), Anodontites lucidus (Orbigny, 1835); Hyriidae – Diplodon charruanus (Orbigny, 1835); Sphaeriidae – Pisidium punctiferum (Guppy, 1817) e Pisidium sp. Na fase de pré-enchimento do reservatório, a correlação de Pearson apontou correlação positiva entre a granulometria e a densidade de moluscos (r=0,15) e correlação negativa entre os fatores físico-químicos e a densidade de moluscos bentônicos (r=-0,28). A análise de agrupamento das espécies de moluscos na fase de pré-enchimento evidenciou a formação de dois grupos distintos: o primeiro formado por espécies acidentais, segundo o cálculo da Constância, e o segundo formado por espécies constantes, xviii acessórias e uma acidental (Potamolithus sp.1) que no entanto foi abundante em E1 e E2. O resultado da freqüência relativa em relação à fase de pré-enchimento do reservatório mostrou a família Hydrobiidae, com quatro espécies, com maior abundância e riqueza de espécies, seguida por Chilinidae, representada por C. parva. Ambas as famílias representaram um total de 93,9% em relação à comunidade de moluscos amostrados. Tais resultados refletem o tipo de ambiente da área: leito formado por matacões e calhaus, favoráveis à instalação e manutenção daqueles moluscos. Na fase de pós-enchimento do reservatório foram registrados o aumento na riqueza e diversidade de espécies nas três estações de coleta amostradas (exceto em E3B – com menor diversidade no pós-enchimento) e diminuição significativa nas densidades mensais e totais de moluscos bentônicos. Os testes de aleatorização, entretanto, não revelaram diferenças significativas entre as duas fases e em relação ao funcionamento da UHEDF. Os fatores físico-químicos apontaram correlação positiva com a densidade de moluscos (r=0,19), ressaltando as diferenças significativas nos valores de pH, oxigênio dissolvido, oxigênio saturado nesta fase. Em E1 mais atingida pelo funcionamento da UHEDF, registrou-se uma acentuada diminuição nas densidades mensais e totais de moluscos bentônicos, não obstante, a riqueza e diversidade apresentaram maiores valores nesta fase. As espécies mantiveram-se as mesmas em ambas as fases.
Resumo:
O presente artigo é uma formalização da crítica à estratégia do crescimento com poupança externa. Apesar dos países de renda média serem pobres em capital, os déficits em conta corrente (poupança externa), financiados por empréstimos ou investimentos diretos externos, não necessariamente farão aumentar a taxa de acumulação de capital ou, mesmo, terão pouco impacto sobre ela, de forma que os déficits em conta serão associados a taxas de câmbio apreciadas, altos salários e ordenados reais e altos níveis de consumo. Conseqüentemente, o país se endividará para consumir, e não para investir e crescer. Apenas quando há grandes oportunidades de investimento, estimulados por uma diferença considerável entre a taxa de lucro esperada e a taxa de juros a longo prazo, o lucro adicional produzido pelo fluxo de capital estrangeiro será usado para investimento, e este trade-off entre a redução da poupança externa e interna não ocorrerá
Resumo:
Uma nova rede de polímeros interpenetrantes (IPN) baseada em poliuretana de óleo de mamona e poli(etileno glicol) e poli(metacrilato de metila) foi preparada para ser utilizada como eletrólito polimérico. Os seguintes parâmetros de polimerização foram avaliados: massa molecular do poli(etileno glicol) (PEG), concentração de PEG e concentração de metacrilato de metila. As membranas de IPN foram caracterizadas por calorimetria diferencial de varredura (DSC) e espectroscopia de infravermelho por transformada de Fourier (FT-IR). Os eletrólitos de redes de polímeros interpenetrantes (IPNE) foram preparados a partir da dopagem com sal de lítio através do inchamento numa solução de 10% em massa de LiClO4 na mistura de carbonato de etileno e carbonato de propileno na razão mássica de 50:50. As IPNEs foram caracterizadas por espectroscopia de impedância eletroquímica e Raman. As IPNEs foram testadas como eletrólito polimérico em supercapacitores. As células capacitivas foram preparadas utilizando eletrodos de polipirrol (PPy). Os valores de capacitância e eficiência foram calculados por impedância eletroquímica, voltametria cíclica e ciclos galvonostáticos de carga e descarga. Os valores de capacitância obtidos foram em torno de 90 F.g-1 e eficiência variou no intervalo de 88 a 99%. Os valores de densidade de potência foram superiores a 250 W.kg-1 enquanto que a densidade de energia variou de 10 a 33 W.h.kg-1, dependendo da composição da IPNE. As características eletroquímicas do eletrólito formado pela IPN-LiClO4 (IPNE) foram comparadas aos eletrólitos poliméricos convencionais, tais como poli(difluoreto de vinilideno)-(hexafluorpropileno) ((PVDF-HFP/LiClO4) e poliuretana comercial (Bayer desmopan 385) (PU385/LiClO4). As condutividades na temperatura ambiente foram da ordem de 10-3 S.cm-1. A capacitância da célula utilizando eletrodos de PPy com eletrólito de PVDFHFP foi de 115 F.g-1 (30 mF.cm-2) e 110 F.g-1 (25 mF.cm-2) para a célula com PU385 comparadas a 90 F.g-1 (20 mF.cm-2) para a IPNE. Os capacitores preparados com eletrólito de IPNE apresentaram valores de capacitância inferior aos demais, entretanto provaram ser mais estáveis e mais resistentes aos ciclos de carga/descarga. A interpenetração de duas redes poliméricas, PU e PMMA produziu um eletrólito com boa estabilidade mecânica e elétrica. Um protótipo de supercapacitor de estado sólido foi produzindo utilizando eletrodos impressos de carbono ativado (PCE) e o eletrólito polimérico de IPNE. A técnica de impressão de carbono possui várias vantagens em relação aos outros métodos de manufatura de eletrodos de carbono, pois a área do eletrodo, espessura e composição são variáveis que podem ser controladas experimentalmente. As células apresentaram uma larga janela eletroquímica (4V) e valores da capacitância da ordem de 113 mF.cm-2 (16 F.g-1). Métodos alternativos de preparação do PCE investigados incluem o uso de IPNE como polímero de ligação ao carbono ativado, estes eletrodos apresentaram valores de capacitância similares aos produzidos com PVDF. A influência do número de camadas de carbono usadas na produção do PCE também foi alvo de estudo. Em relação ao eletrólito polimérico, o plastificante e o sal de lítio foram adicionados durante a síntese, formando a IPNGel. As células apresentaram alta capacitância e boa estabilidade após 4000 ciclos de carga e descarga. As membranas de IPN foram testadas também como reservatório de medicamento em sistemas de transporte transdérmico por iontoforese. Os filmes, mecanicamente estáveis, formaram géis quando inchado em soluções saturadas de lidocaina.HCl, anestésico local, em propileno glicol (PG), poli(etileno glicol) (PEG400) e suas misturas. O grau de inchamento em PG foi de 15% e 35% em PEG400. Agentes químicos de penetração foram utilizados para diminuir a resistência da barreira causada pela pele, dentre eles o próprio PG, a 2-pirrolidinona (E1) e a 1-dodecil-2-pirrolidinona (E2). Os géis foram caracterizados por espectroscopia de impedância eletroquímica e transporte passivo e por iontoforese através de uma membrana artificial (celofane). O sistema IPN/ lidocaina.HCl apresentou uma correlação linear entre medicamento liberado e a corrente aplicada. Os melhores resultados de transporte de medicamento foram obtidos utilizando o PG como solvente.
Resumo:
Esta diss.ertação apresenta urna anãlise das nonnas dis.ciplin~ res que regul am a conduta das cri anças e adolescentes, e que se consti tuem como tecnicas de adestramento e~ercidas sobre a referida população, por duas instâncias de poder: o Estado e a Escola. As regras. de conduta que fundam o regime escolar sao analis~ das no âmbito das prescrições dis.ciplinares vigentes noColegio Santo In! cio do Rio de Janeiro - dirigido pelos jesultas -, no perlodo de 1937-45 e contidas em alguns documentos dessa instituição, como Regulamento, Es tatutos e Anuãrios. Antes elaboramos. entretanto, uma genealogia da pr~ pria disciplina escolar jesultica. atraves da anãlise de discurso de três documentos bãsicos da Companhia de Jesus, redigidos durante o seco XVI: As COY/J.).:tU.u.iÇÕe6, o Ra..ti.o StucLi.olUlm e os Exe.lLc1cio~ E~p.úútwú.6, onde se destaca uma nltida dimensão pedagógica e normativa. Circunscrevemos a anãlise das regras disciplinares do Colegio Santo Inãcio aos anos de 1937-45, visto tal perlodo marcar a vigência do Estado-Novo no Brasil, quando são instituldos uma serie de dispositivos visando enquadrar e nonnatizar a população infanto-juvenil, e que se en contram consubstanciados em textos como: a Constituição de 37, nos capl tulos onde dispõe Da Famllia, Da Educação e Da Cultura (art. 122-134); a Exposição de Motivos da Lei Orgânica do Ensino Secundãrio, de l/4J42; e artigos publicados na Revista Cu.f;twr.a Po.e1:üca - que funcionou como uma especie de tribuna do governo central -, que tratam de temas como nigi! ne, disciplina, sanidade e moralização das crianças e adolescentes. Na anãlise das relações existentes entre Escola e Estado,not~ damente no que se refere a imposição de um padrão de conduta, concl ulmos que o aparelho escolar possui uma autonomia relativa com relaçao ao ap~ re 1 ho de E s ta do .