Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf

Turismo inducido por el cine: aplicación del caso a la ciudad de Barcelona

Este trabajo intenta abordar el fenómeno del turismo de cine, fenómeno que ha provocado numerosas investigaciones y trabajos acerca del papel del cine en el ámbito turístico y su capacidad de difundir y consolidar imaginarios. Algunos de estos trabajos no aportan novedad cayendo frecuentemente en repeticiones y en análisis experimentales que sólo reportan datos estadísticos pero no avanzan en la investigación de su naturaleza, más compleja de lo que a simple vista parece. Barcelona, como ciudad icónica que está de moda, está huérfana de estudios acerca del fenómeno del turismo de cine, y de los impactos que recibe procedentes del mismo. El centro de interés y de estudio turístico gira sobre todo en torno al turismo cultural, de negocios y de cruceros, tal vez porque sus impactos son más directos y el turista potencial está más identificado. Se parte de la base que primeramente debemos analizar la situación que vive la producción cinematográfica en la ciudad – fuente indispensable para que los diferentes proyectos cinematográficos puedan realizarse y así permitir la aparición de nuevas películas – que darán lugar a su posterior influencia y beneficios, ya conocidos y esperados. Una vez se tiene la "materia prima", se trata de comprobar si Barcelona la aprovecha – y por lo tanto se realizan las acciones y esfuerzos necesarios para que así suceda – como herramienta de promoción turística por parte de las Administraciones Públicas, en la medida de lo posible atendiendo a los numerosos estudios que tratan el tema

Proposal of three thermodynamic variables to discriminate between storms associated with hail and storms with intense rainfall in Catalonia (Proposta de tres variables termodinàmiques per discriminar entre tempestes amb pedregades i tempestes amb pluges intenses)

Between late spring and early fall, the development of storms is common in Catalonia. Despite the fact that they usually produce heavy showers of short duration, they can also involve severe weather with ice pellets or hail. While the latter usually affect inland regions, and there are numerous publications on these cases; the analysis of events affecting the coast and causing damage to public and private properties is not so well developed. The aim of this study is to provide additional thermodynamic indicators that help differentiate storms with hail from storms without hail, considering cases that have affected various regions of Catalonia, mainly coastal areas. The aim is to give more information to improve prognosis and the ability to detail information in these situations. The procedure developed involved the study of several episodes of heavy rainfall and hail that hit Catalonia during the 2003-2009 period, mainly in the province of Girona, and validated the proposal during the campaign of late summer and fall of 2009, as well as 2012. For each case, several variables related to temperature, humidity and wind were analyzed at different levels of the atmosphere, while the information provided by the radio sounding in Barcelona was also taken into account. From this study, it can be concluded that the temperature difference between 500 hPa and 850 hPa, the humidity in the lower layers of the atmosphere and the LI index are good indicators for the detection of storms with associated hail.

Pla de màrqueting: Festivals and Events

La màster tesi consisteix en la creació i desenvolupament del pla de màrqueting del nou producte de Lloret Turisme i el Lloret Convention Bureau, el “Festivals & Events”. A la primera part del treball es fa una presentació de la metodologia seguida, de la presentació del cas, amb l’anàlisi de l’estat de la qüestió i la presentació de l’àmbit d’estudi. Seguidament es procedeix a desenvolupar el cos del treball, és a dir, les diferents parts del pla de màrqueting, així com el desenvolupament de la matriu de la base de dades pel nou producte “Festivals & Events” del Lloret Convention Bureau de Lloret de Mar

De la industrialització de les comarques de Girona al vapor Burés

Aquest article vol mostrar que la industrialització de Catalunya també va ser important a les comarques properes a la ciutat de Girona, especialment a la vall d’Anglès, ja que en aquesta població es conserva el vapor Burés, una màquina de vapor del principi del segle XX en molt bon estat. L'article es presenta en un to divulgador amb ànim de provocar anàlisis mes rigoroses dels temes tractats. En aquest sentit, l'apartat de la descripció tècnica del vapor Burés pretén estimular el seu estudi amb mes profunditat. Finalment, es fan un seguit de propostes, des de ben simples fins a mes agosarades, que caldria tenir en compte per avançar en una bona proposta d'ús públic dels elements patrimonials relacionats amb el vapor Burés

Medio siglo de cambios paisajísticos en la montaña mediterránea. Percepción y valoración social del paisaje en la alta Garrotxa (Girona)

Rural depopulation and abandonment of farming activities have resulted in an intense transformation of the characteristic landscapes of Mediterranean mountains. A dynamic characterized by an intense process of expansion of forested cover in detriment to livestock and agricultural areas. This process, which produces effects such as biodiversity and cultural heritage loss and contributes to the spread of wildfires, can be mapped, quantified and described with high accuracy through the means of digital mapping, geographic information systems and landscape indexes. But what is the perception and valuation of these changes by the stakeholders involved in the management of these territories? This article attempts to answer this question in the protected area of Alta Garrotxa (Girona), where a strong correlation between landscape dynamics and their perception by the stakeholders is revealed. On the other hand, the valuation and future prospects produce diverse and often contradictory points of views that illustrate the existing difficulties to management

Turisme accessible: viabilitat de la creació d'un producte d'enoturisme accessible a l'Alt Empordà

Formem part d’una societat canviant, on tot està en constat moviment. El turisme, ja no és només una font d’ingressos, sinó que és un corrent de nous costums, noves idees i noves formes de vida. Estem dins d’un territori on una de les claus és l’adaptació a la societat, aproximar al màxim possible l’oferta existent cap a la nova demanda, als nous mercats. L’activitat turística experimenta canvis, apareixen nous turistes i, per tant, es percep l’obligació de crear nous productes per satisfer noves necessitats. El projecte que es presenta, segueix aquesta idea. Prèviament s’ha investigat sobre segments de mercat poc treballats i s’ha estudiat la possibilitat d’adaptar l’oferta existent d’un territori concret per aquest nínxol. L’idea és definir amb màxima precisió el nínxol de mercat pel que es vol treballar, així com també tenir especial exactitud sobre el què oferir

Turisme accessible: viabilitat de la creació d'un producte d'enoturisme accessible a l'Alt Empordà

Formem part d’una societat canviant, on tot està en constat moviment. El turisme, ja no és només una font d’ingressos, sinó que és un corrent de nous costums, noves idees i noves formes de vida. Estem dins d’un territori on una de les claus és l’adaptació a la societat, aproximar al màxim possible l’oferta existent cap a la nova demanda, als nous mercats. L’activitat turística experimenta canvis, apareixen nous turistes i, per tant, es percep l’obligació de crear nous productes per satisfer noves necessitats. El projecte que es presenta, segueix aquesta idea. Prèviament s’ha investigat sobre segments de mercat poc treballats i s’ha estudiat la possibilitat d’adaptar l’oferta existent d’un territori concret per aquest nínxol. L’idea és definir amb màxima precisió el nínxol de mercat pel que es vol treballar, així com també tenir especial exactitud sobre el què oferir

Special Events Planning, 2010

The Iowa Department of Transportation (Iowa DOT) Special Events Planning (SEP) document is a collection of Special Event Management Strategic Plans for individual events throughout the state of Iowa. The development of the SEP document focused on improving travel, safety and efficiency to and from Iowa’s largest traffic generating events through the review of event specific traffic management components. Initially, three events were selected from the state of Iowa for inclusion in the SEP document. As Strategic Plans are developed for additional events, those events will be included in the SEP document. The three initial events that are included in this SEP are: • Iowa State Fair; • Iowa State University Home Football Games; • University of Iowa Home Football Games. The Strategic Plan for each event documents existing transportation conditions for the event based on field observations, highlights positive existing practices and issues for consideration, and provides recommendations, both short and long term, to be considered as potential improvements to event operations. The objective of each Strategic Plan was, at a high-level, to analyze traffic and pedestrian flow at each event and to work with event staff, agencies and others in developing roadway, operations and safety improvements where appropriate. The SEP document is intended to be a “living” document with updates to the Strategic Plans occurring as warranted and additional Strategic Plans being incorporated for other events. The enacting of recommendations contained within each Strategic Plan is not a mandate for the responsible agency for a particular event. The Strategic Plans are intended to provide a basis for discussion between the Iowa DOT and agencies involved in the planning and implementation of transportation operations for large traffic events regarding opportunities to improve the event patron’s experience.

La Incidencia de la helada de 1956 en el olivar de Navata (Alt Empordà, Girona)

In the region of Alt Empordà (Girona), olive groves historically shaped a landscape of high economic value, cultural and environmental although since mid-twentieth century is in sharp decline. One of the municipalities located on the edge of the plana altoampurdanesa that best exemplify this process of abandonment and near disappearance of that crop is Navata. This article analyzes the changes in the olive grove of this municipality in the period 1957-2004, both through the development of mapping land use and land cover level of detail as the analysis of data sources and oral exercise that makes emphasizes the loss of 90% of the existing olive grove in the middle of last century. The frost of February of 1956 was one of the main causes, but not unique. However, both the importance of the olive groves as an identity and conservation of biodiversity as the differential nature of the oil obtained from varieties natives to the area (especially argudell), justify the need to promote policies that will help your recovery

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Sistema de indicadores para la gestión sostenible de un destino turístico: aplicación a la Costa Brava centro

Strategic management is based upon a performance measurement system that allows gearing decision making towards accomplishing the established objectives.In a changing economic situation, the measurement of the effects of tourism is fundamental in order to know the efficiency and sustainability of that industry and of the territory in which takes place its activity. We propose a performance measurement system for the sustainable management of a tourism destination, so it will support the adoption of public policies and their follow-up, and as an instrument that will promote the responsible participation of the stakeholders with stakes in the destination. In accordance with the guidelines of the Agenda for a sustainable and competitive European tourism, we design a system based on the identification of the axes over which hinges the success of the management of tourism destinations, taking into account the long-term sustainability of this activity. We position the performance measurement system, and especially the balanced scorecard, as a support tool for the strategic planning of destinations. To the extent that this is possible, the performance measures are selected and structured according to the patterns of the balanced scorecard. Finally, we apply the conceptual model to the central Costa Brava

La Campanya gastronòmica del Peix Blau Ganxó: dels seus orígens a l'actualitat

La realització d’aquest estudi té per objectiu principal analitzar l’activitat promocional de la Costa Brava, com ho és la campanya gastronòmica del Peix Blau Ganxó. Es tracta d’analitzar quina ha estat la seva evolució des de què va néixer la campanya fins a l’actualitat. S’estudien diferents aspectes com, per exemple, l’èxit que ha anat obtenint, les maneres de promoció que s’han anat utilitzant per difondre la campanya, les empreses col•laboradores, a quins diaris s’hi han publicat notes de premsa i alguns aspectes d’imatge gràfica. Un segon objectiu és realitzar un treball de recerca basat en l’organització de la campanya gastronòmica en la seva setzena edició. Això permet desenvolupar un projecte ben documentat i en el qual s’ha pogut extreure la informació necessària de primera mà. Un tercer objectiu és donar a conèixer una de les activitats gastronòmiques amb més ressò del Baix Empordà. Són moltes campanyes de gastronomia que es celebren als diferents municipis de la comarca. Algunes d’elles tenen una trajectòria exitosa de més de 15 anys. La idea és estudiar-ne una en concret per a valorar com es desenvolupa una activitat d’aquesta mena que no té altre objectiu primordial que el d’atraure el turisme i desestacionalitzar la temporada de la Costa Brava

La Costa Brava ante los nuevos retos del turismo

The first section of this paper summarises the most relevant charateristics of the contemporary tourist model, also called postfordist or postmodernist. In the second part the traditional tourist model developed in the Costa Brava in the past decades, is reviewed. Emphasising the saturation of tourist facilities on the coast line, expansive urban growth, thanks to a tolerant administration, poor complementary supply and concentrated demand in few markets and the proximity of Barcelona conurbation, stressed by second homes. In the third section, some strategies developed in recent years to readapt the Costa Brava to the new tendencies in tourism, are presented. Incorporation of the inland to the tourist product, new planning policics, lessening urban densities and height, and a change in mind in favour of protected natural areas, diversification of demand with new markets, specially form Eastern Europe (although this might be considered as a continuation ofthe traditional tourist model) and the emergence of local strategies oriented towards the creation of new tourist products based upon natural and cultural resources