Individualització de la programació docent de Fonaments de Computadors

La metodologia docent impulsada per la creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior comú implica tenir en compte el treball de l’estudiant. En aquest sentit, resulta molt convenient facilitar a l’alumnat de primers cursos l’adaptació a una docència que s’organitza en crèdits ECTS i que se centra en el procés d’aprenentatge dels estudiants. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest projecte ha estat que assumissin un grau més elevat de responsabilitat en l’aprenentatge i que adquirissin una competència més gran en l’organització del temps d’acord amb els programes docents de les assignatures que cursessin. Per aconseguir-ho, s’ha creat un entorn de presentació de les guies docents basat en les agendes d’activitats d’aprenentatge. Aquestes agendes són, de fet, planificacions de les activitats presencials i no presencials que han de dur a terme els estudiants per assolir els objectius de cadascuna de les assignatures que fan. Perquè siguin efectives, han de ser el més individuals possibles i amb la informació suficient com perquè les activitats es puguin dur a terme. Així, els alumnes disposen d’una veritable agenda particular del què han de fer i quan per seguir una assignatura determinada. Com a resultat del projecte s’ha proposat una organització de la informació d’una assignatura que facilita tant la gestió de les guies docents com la creació d’agendes d’activitats d’aprenentatge, s’ha establert una metodologia de presentació dels programes docents amb suport de web perquè sigui de fàcil consulta i en els que els vincles de cada activitat s’activen segons el ritme del curs i, finalment, s’ha aplicat tot per al cas de l’assignatura de Fonaments de computadors, aconseguint que l’alumnat s’acostumi a seguir les agendes d’activitats i, consegüentment, a millorar el rendiment acadèmic de l’assignatura, que era el que, es pretenia originalment.

Banc electrònic d'objectes i recursos d'aprenentatge dels estudis de comunicació audiovisual

OdACAV és un banc electrònic d’objectes d’aprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicació Audiovisual (CAV) de la UB (obert també a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovació docent i pretén facilitar i potenciar la documentació per a la investigació i la recerca a l’entorn del paper innovador dels OdA digitals; així com la patrimonialització dels mateixos. Què és i que no és un OdA de CAV? És tot allò que serveix en un procés d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formació - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una col·lecció d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermèdia, un vídeo, etc.-, i la missió dels quals és suscitar l’interès i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicació Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgànica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicació Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no són encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisió i dels mitjans en general són la base sobre la que s’han bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb l’esperança que resultin adequats a la innovació en els Estudis de Comunicació Audiovisual. És, doncs, un repositori de condició cooperativa, dinàmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual són: la creació d'un sistema de dipositació dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperació dels mateixos; la implantació de fluxos d'entrada i sortida; la consolidació d'un observatori d'investigació i de recerca sobre la innovació dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; l’articulació de possibles accions patrimonials al voltant de la creació i preservació d’aquests.

Disseny i optimització metològica de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària : l'entorn BSCW i nous recursos docents

Aquest projecte de dos anys de durada, ha tingut com a objectius: el disseny i la creació de recursos multimèdia, així com, l’optimització de metodologies d'aplicació de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària. Com a entorn telemàtic s’ha utilitzat la plataforma de treball cooperatiu BSCW (Basic Support for Cooperative Work). S'ha dissenyat i produït un recurs multimèdia enfocat a l'alumnat de l'assignatura troncal Ciències naturals i la seva didàctica de la diplomatura de Mestre d'Educació Primària, que porta per títol 'Alimentació i nutrició humanes i la seva didàctica’ i es pot consultar a: http://www.ub.edu/didactica_ciencies/mqd06/. Aquest material està format per dues unitats: a) Alimentació i nutrició; b) L'ensenyament-aprenentatge de la digestió humana des d'una perspectiva constructivista. Les unitats s'han orientat a la millora de la formació inicial dels futurs mestres i tenen un enfocament de clar caire constructivista, amb exercicis interactius de detecció de concepcions alternatives, així com organitzadors previs, posteriors nodes expositius i d'obtenció d'informació, exercicis interactius destinats al canvi conceptual i una interactivitat d'avaluació final amb un cert caràcter sumatiu. Cada unitat es tanca amb un mapa conceptual dels continguts tractats. La metodologia emprada en la seva elaboració és una evolució de la que l'equip de la Universitat Pompeu Fabra va encetar en la web ‘Aracné. Ciència en xarxa’: http://www.edu365.com/aulanet/aracne/ (usuari i contrasenya: guest100), i va perfeccionar a 'Idees i vincles en el segle XX. La ciència': http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/ (cal permetre que s'obrin finestres emergents), en ambdós casos hi ha col·laborat professorat del nostre grup d'innovació docent de la UB.

Estudio para la implantación de un ERP en una empresa de venta al detalle

En este proyecto se realiza el estudio de la organización de una empresa con el fin de encontrar los requerimientos de esta, posteriormente se realiza un estudio de tres sistemas ERP para acabar encontrando la solución que mejor se adapta a las necesidades de la empresa.

Estudio para la implantación de un sistema ERP en una empresa dedicada a la hostelería

Este proyecto consiste en el estudio previo que se tiene que llevar a cabo para implantar un ERP en una empresa. En este caso, la empresa se trata de una PYME del sector de la restauración/hostelería. El estudio que se ha realizado sobre los tres ERP's son productos que se encuentran en el mercado, concretamente se han estudiado los ERP's de Openbravo, SAP y Datisa. El motivo de porque estos tres se debe a que el primero es open source, el segundo consiste en un producto de una empresa líder en el sector de los ERP's y el tercero porque es una solución de hostelería realizada por una mediana empresa.

Implementación de aplicaciones y herramientas de post-procesamiento de imágenes médicas vía web

Con la creciente generación de resonancias magnéticas, los servicios de radiología necesitan aplicaciones que les faciliten el trabajo de acceso remoto a los datos y a las herramientas que utilicen para la extracción de datos para realizar sus diagnósticos. El objetivo de este proyecto es el de estudiar e integrar en la plataforma web del grupo de Imagen Médica del PIC llamada PICNIC (PIC NeuroImaging Center) un conjunto de aplicaciones para el estudio y procesamiento de neuroimagen con la implementación de herramientas software en la plataforma grid del PIC.

Aplicacions de reconeixement de la parla: sistemes de respeaking III

En aquest projecte es fa una introducció als reconeixedors de la parla, el seu funcionament i la seva base matemàtica. Un cop tots els conceptes han quedat clars, es mostra el mètode de creació que hem seguit per obtenir el nostre propi reconeixedor de la parla, utilitzant les eines HTK, en català. S’avaluen les seves virtuts i els seus defectes a través de diferents proves realitzades als seus components. A més a més, el projecte arrodoneix la feina implementant un sistema de dictat automàtic que explota el reconeixedor de la parla utilitzant Julius.

Alineamiento de secuencias genéticas en procesadores multicore

Este trabajo analiza el rendimiento del algoritmo de alineamiento de secuencias conocido como Needleman-Wunsch, sobre 3 sistemas de cómputo multiprocesador diferentes. Se analiza y se codifica el algoritmo serie usando el lenguaje de programación C y se plantean una serie de optimizaciones con la finalidad de minimizar el volumen y el tiempo de cómputo. Posteriormente, se realiza un análisis de las prestaciones del programa sobre los diferentes sistemas de cómputo. En la segunda parte del trabajo, se paraleliza el algoritmo serie y se codifica ayudándonos de OpenMP. El resultado son dos variantes del programa que difieren en la relación entre la cantidad de cómputo y la de comunicación. En la primera variante, la comunicación entre procesadores es poco frecuente y se realiza tras largos periodos de ejecución (granularidad gruesa). En cambio, en la segunda variante las tareas individuales son relativamente pequeñas en término de tiempo de ejecución y la comunicación entre los procesadores es frecuente (granularidad fina). Ambas variantes se ejecutan y analizan en arquitecturas multicore que explotan el paralelismo a nivel de thread. Los resultados obtenidos muestran la importancia de entender y saber analizar el efecto del multicore y multithreading en el rendimiento.

Protecció de dades categòriques i anàlisi de la pèrdua d'informació

Degut a l'expansió de la nostra societat cada dia hi ha més fonts de dades públiques (mèdiques, financeres,...) per a realitzar-hi estudis estadístics. Aquestes fonts de dades són perilloses per a la informació confidencial de les persones o institucions ja que són accessibles per a tothom, per tant necessiten ser protegides abans de ser publicades. En aquest projecte es presenten els diferents mètodes de protecció corresponents a dades categòriques així com un anàlisi de cadascun per a determinar-ne la pèrdua d'informació i el risc de revelació. Finalment també s'ha desenvolupat un mètode per optimitzar els resultats obtinguts pel mètode PRAM.

Monitorització de rendiment i accounting de centres de computació grid

El Port d'Informació Científica és un centre de Computació Grid de referència que dona suport a comunitats científiques, com el LHC (CERN). Al PIC, trobem una gran varietat de tecnologies que proporcionen serveis al centre. Des de l'arquitectura i elements de la xarxa, fins a recursos informàtics de computació, sistemes d'emmagatzematge a disc i cinta magnètica, bases de dades (ORACLE/PostgreSQL). El projecte consisteix en el disseny i implementació d'una base de dades col·lectora de tota la informació rellevant dels diferents sistemes del centre, i un portal web on mostrar tots els valors i gràfiques, tot basat en programari lliure.

Monitorització d'alt nivell per a el computing de l'experiment ATLAS (LHC)

Aquest projecte descriu la fusió de les necessitats diaries de monitorització del experiment ATLAS des del punt de vista del cloud. La idea principal es desenvolupar un conjunt de col·lectors que recullin informació de la distribució i processat de les dades i dels test de wlcg (Service Availability Monitoring), emmagatzemant-la en BBDD específiques per tal de mostrar els resultats en una sola pàgina HLM (High Level Monitoring). Un cop aconseguit, l’aplicació ha de permetre investigar més enllà via interacció amb el front-end, el qual estarà alimentat per les estadístiques emmagatzemades a la BBDD.

Interfície gràfica pel simulador científic de nanoestructures BITLLES

L’emergent indústria nanoelectrònica necessita de nous simuladors de dispositius nanoelectrònics. Des del departament d’Enginyeria Electrònica de la UAB se n’està desenvolupant un anomenat BITLLES. Malgrat el seu avançat estat de desenvolupament els manca d’una interfície gràfica que faciliti l’entrada de dades al simulador. Aquest projecte final de carrera s’encarregarà de confeccionar aquesta peça clau per tal de assolir una aplicació prou madura per la seva comercialització. A partir de les tecnologies existents per a la realització d’interfícies es farà una selecció de les eines més adequades pels nostres objectius i seguidament es dissenyarà la interfície gràfica adaptant-la a les necessitats i objectius dels desenvolupadors del projecte BITLLES i dels possibles futurs usuaris.

Dawn for the galaxy: creació d'un joc web d'estratègia en temps real, multijugador i massiu

“Dawn or the Galaxy” és un treball de final de carrera que té com a objectiu principal la creació i desenvolupament d’una versió de demostració per a un joc del tipus MMORTS (massive multiplayer online real-time strategy) tractant d’incloure elements innovadors en aquest gènere de jocs i oferint un ampli ventall estratègic des de l’inici del joc. Per tal d’assolir l’objectiu es realitzarà un petit sondeig de mercat inicial i un estudi de models de jocs d’estratègia. El joc estarà integrat per més de seixanta fitxers de codi, una base de dades amb catorze taules interrelacionades no normalitzades i podrà tenir cabuda per a uns cinc-cents jugadors. Un cop programat l’aplicatiu, el joc es provarà en un entorn real, amb usuaris reals. Per a resoldre els problemes durant el transcurs del joc de forma ràpida, la aplicació serà sotmesa a un seguiment exhaustiu. La col·laboració dels jugadors en aquest punt serà fonamental.

Control d'accés depenent del context: disseny i implementació dins l'entorn PROSES

Amb l’aparició de nous entorns en el món de la informàtica sorgeixen noves necessitats. Un d’aquests entorns és SESAR, un entorn que preveu l’ús massiu de transmissió de dades entre sistemes aeris. L’objecitu principal d’aquest projecte és aconseguir implementar el control d’accés per una aplicació en aquest entorn. El primer pas és dur a terme un estudi exhaustiu dels diferents elements que necessitem per desenvolupar el projecte, així com un anàlisi de l’entorn per extreure les característiques pel control d’accés. Després es presenta el seu disseny i implementació, que acompleix el seu objectiu de gestionar el control d’accés de l’aplicació de correu electrònic en aquest entorn.

Integració d'una aplicació de HelpDesk amb LDAP i bbdd externes

Aquest memòria explica el desenvolupament d’un projecte per ampliar l’eina de Help Desk ServiceTonic perquè accedeixi a fonts de dades de tipus LDAP i a bases de dades externes a la pròpia, per realitzar l’autentificació dels usuaris i extreure la informació dels contactes, també permetre l’accés d’usuaris ja autentificats externament sense que tornin a introduir les seves dades d’accés (Single Sign On). La realització del projecte ha suposat un increment en la capacitat d’integració de ServiceTonic amb fonts de dades externes, ampliant el mercat de clients a empreses que ja tenen les dades estructurades.