Ullals de Baltasar -Delta de l'Ebre: proposta de pla de gestió i ús social

Les zones humides han sofert durant anys les velles concepcions de gestió de l'aigua, promovent la seva dessecació fins els anys 60. Com a resposta han sorgit un seguit de directives europees i lleis estatals i autonòmiques per intentar recuperar i restaurar aquests hàbitats amenaçats.

Caracterización y distribución de la fauna íctica en la subcuenca del río Quiroz, Ayabaca (Perú)

En el present treball es determinen les espècies de peixos de la subconca del riu Quiroz i es coneix la distribució d’aquestes espècies a la subconca segons la influència de l’altitut i la interacció de les activitats humanes en els cossos d’aigua. Així mateix, s’analitza la qualitat de l’aigua de la conca. Es van capturar 258 individus de 13 taxons diferents i corresponents a 7 famílies en 20 punts distribuïts per tota la subconca mitjançant xarxes passives (gànguils i gamber), actives (rall) i ham. La major abundància i riquesa d’espècies es dona a les parts baixes de la subconca la qual rep majors aportacions de nutrients d’aigües amunt i on les temperatures són més altes. La qualitat de l’aigua estimada mitjançant les concentracions de paràmetres analitzats mostren un risc d’epidèmies degut a les altes concentracions de coliformes associades a l’abocament d’aigües servides directament als cossos d’aigua.

Population Normalization with Ammonium in Wastewater-Based Epidemiology: Application to Illicit Drug Monitoring

Fluctuations in ammonium (NH4+), measured as NH4-N loads using an ion-selective electrode installed at the inlet of a sewage treatment plant, showed a distinctive pattern which was associated to weekly (i.e., commuters) and seasonal (i.e., holidays) fluctuations of the population. Moreover, population size estimates based on NH4-N loads were lower compared to census data. Diurnal profiles of benzoylecgonine (BE) and 11-nor-9-carboxy-Δ9-tetrahydrocannabinol (THC-COOH) were shown to be strongly correlated to NH4-N. Characteristic patterns, which reflect the prolonged nocturnal activity of people during the weekend, could be observed for BE, cocaine, and a major metabolite of MDMA (i.e., 4-hydroxy-3-methoxymethamphetamine). Additional 24 h composite samples were collected between February and September 2013. Per-capita loads (i.e., grams per day per 1000 inhabitants) were computed using census data and NH4-N measurements. Normalization with NH4-N did not modify the overall pattern, suggesting that the magnitude of fluctuations in the size of the population is negligible compared to those of illicit drug loads. Results show that fluctuations in the size of the population over longer periods of time or during major events can be monitored using NH4-N loads: either using raw NH4-N loads or population size estimates based on NH4-N loads, if information about site-specific NH4-N population equivalents is available.

Avaliação da infestação e diversidade de Teredinidae (Mollusca - Bivalvia) ao longo da costa do estado do Rio de Janeiro, Brasil

In order to evaluate the diversity and infestation level of Teredinidae wood-boring molluscs, ten satations were chosen along the coast of Rio de Janeiro State. Using five pine-wood panels in each station, it was possible to distinguish five areas according to species dominance. Ilha Grande Bay is characterized by the dominance of Lyrodus floridanus (Bartsch, 1922); Sepetiba Bay, by Bankia fimbriatula Moll & Roch, 1931, Tijuca Lagoon by Teredo navalis Linnaeus, 1758; Guanabara Bay by Notoredo knoxi (Bartsch, 1917) and Araruama Lagoon by Teredo furcifera Martens, 1894. Specific composition and dominance of these species were due mainly to abiotic factors such as salinity whereas infestation level was associated not only to salinity but also to other factors such as the quantity and quality of fouling, the presence of larval dispersion focus and the wood supply in each area.

Surfactant protein-D and exposure to bioaerosols in wastewater and garbage workers.

PURPOSE: Bioaerosols and their constituents, such as endotoxins, are capable of causing an inflammatory reaction at the level of the lung-blood barrier, which becomes more permeable. Thus, it was hypothesized that occupational exposure to bioaerosols can increase leakage of surfactant protein-D (SP-D), a lung-specific protein, into the bloodstream. METHODS: SP-D was determined by ELISA in 316 wastewater workers, 67 garbage collectors, and 395 control subjects. Exposure was assessed with four interview-based indicators and by preliminary endotoxin measurements using the Limulus amoebocyte lysate assay. Influence of exposure on serum SP-D was assessed by multiple linear regression considering smoking, glomerular function, lung diseases, obesity, and other confounders. RESULTS: Overall, mean exposure levels to endotoxins were below 100 EU/m(3). However, special tasks of wastewater workers caused higher endotoxin exposure. SP-D concentration was slightly increased in this occupational group and associated with the occurrence of splashes and contact to raw sewage. No effect was found in garbage collectors. Smoking increased serum SP-D. No clinically relevant correlation between spirometry results and SP-D concentrations appeared. CONCLUSIONS: These results support the hypothesis that inhalation of bioaerosols, even at low concentrations, has a subclinical effect on the lung-blood barrier, the permeability of which increases without associated spirometric changes.

Factors conditioning the habitat and the density of Biomphalaria tenagophila (Orbigny, 1835) in an isolated schistosomiasis focus in Rio de Janeiro city

The present work was carried out in a watercress garden in Alto da Boa Vista, in the city of Rio de Janeiro, Brazil. The investigation was carried out in two phases. The first one (1985-86) involved the sampling of Biomphalaria tenegophila in two areas to determine its relative populational densities. The results showed that the populations presented similar densities and dynamics. The second phase (1988-89) involved the study of the influence of some environmental factors on the establishment of B. tenagophila in watercress garden. Two factors were identified as responsible for the establishment of B. tenagophila in the garden: (1) the quality of the water entering the irrigation system, to which domestic sewage is added, and (2) alterations in the nature of the substrate, due to inadequate fertilization techniques, which employ organic matter from adjacent pigsties. Aquatic plants and hydrological parameters of the irrigation system were subsidiary factors to the establishment of B. tenagophila in the garden.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: paper de les propietats físiques del sòl

S’ha estudiat el grau de protecció física del carboni dins d’agregats de diferents mides en un sòl d’una pedrera restaurada fa 17 anys amb terres adobades amb fangs de depuradora, i s’ha interpretat el seu paper en el context del segrest de carboni en el sòl. La metodologia aplicada es basa en la d’humitejament ràpid dels agregats del sòl per immersió en aigua (Le Bissonnais, 1996), que simula l’estabilitat d'un sòl sec que es veu sotmès a processos tals com la inundació local o saturació ràpida. També s’ha determinat la quantitat de carboni oxidable present en els agregats del sòl amb el mètode de Nelson i Sommers (1982). Els resultats han mostrat que l’adobat amb fangs de depuradora contribueix a augmentar el contingut de carboni orgànic en els agregats del sòl i n’estimula el segrest a mitjà termini (unes 10 tones ha-1 en 17 anys), aportant estabilitat al sòl i protegint físicament el carboni orgànic dins dels agregats de mida major (5-2 mm). A més s’ha constatat que per determinar l’estabilitat del carboni segrestat en el sòl cal conèixer com es distribueix entre les diferents mides d’agregats. Finalment, l’augment del segrest de carboni en el sòl propiciat per l’aplicació dels fangs de depuradora li dóna més capacitat per fixar CO2 atmosfèric.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals industrials

La determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals d’origen urbà i industrial és un tema que ha suscitat un creixent interès, tant des del punt de vista del problema mediambiental que es deriva de l’abocament d’aquestes aigües al medi aquàtic públic com des de la perspectiva de reutilització de les aigües tractades en processos industrials. La majoria d’aquests contaminants no s’eliminen completament en plantes de tractament d’aigües convencionals, pel que s’han de controlar. Aquest fet implica desenvolupar nous processos de tractament que permetin millorar l'eficiència de l'eliminació de les plantes de tractament convencionals. Per tal d'investigar la presència d'aquests compostos contaminants a baixes concentracions és necessari desenvolupar nous mètodes analítics altament sensibles. En el nostre projecte s'han desenvolupat diferents mètodes analítics per determinar compostos orgànics contaminants en aigües residuals provinents de plantes de tractament d'aigües industrials, urbanes i plantes potabilitzadores, utilizant principalment la microextracció en fase sòlida (SPME) seguida de la cromatografia de gasos acoblada a un espectròmetre de masses (GC-MS). S'ha estudiat la presència de diferents famílies de compostos en aquestes aigües, com són: ftalats, amines alifàtiques primàries i nitrosamines. A més a més, s'han desenvolupat mètodes analítics per determinar amines alifàtiques primàries en llots actius provinents de diferents tipus de plantes de tractament d'aigües i plantes potabilitzadores.

Diagnosi socioambiental del litoral de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà

El litoral comprés entre els municipis de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà és una platja sorrenca situada al nord de la comarca del Tarragonès. Aquest espai allotja la platja natural protegida més ben conservada entre el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, sent caracteritzada per les seves dunes de sorra i les llacunes salabroses. Al ser una zona costanera el principal problema són els impactes generats per la freqüentació turística que s'han avaluat en el present treball. La freqüentació ha generat nombrosos petits camins entre les dunes, afavorint la fragmentació, el sorgiment de la vegetació al·lòctona i la molèstia i canvi de comportament a espècies de fauna importants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges: evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L’explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l’estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d’usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d’espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l’aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Schistosomiasis in a low prevalence area: incomplete urbanization increasing risk of infection in Paracambi, RJ, Brazil

The risk of schistosomiais infection and heavy infection in the locality of Sabugo was evaluated in relation to housing in areas with different urbanization development and to residential supply with snail-infested water. Critical sanitary conditions were found in areas of incomplete urbanization, where healthy water supply sources were scarce, and draining of sewage, without previous treatment, was made directly to the water-bodies used for domestic and leisure activities, despite being Biomphalaria tenagophila snail breeding-places. Stool examinations (Kato-Katz and Lutz methods) showed prevalence of 2.9%, mean intensity of 79 eggs per gram of stool and 47% of positive cases presenting intense infection. The use of snail-contaminated water for domestic purposes was considered a risk factor for infection. It is concluded that incomplete urbanization would facilitate transmission, probably enhancing the intensity of infection and that a low prevalence could hide a highly focal transmission. The relevance of these facts upon the efficiency of epidemiologic study methods and disease control planning are then discussed.

Age-specific Prevalence of Antibodies to Hepatitis A in Children and Adolescents from Rio de Janeiro, Brazil, 1978 and 1995: Relationship of Prevalence to Environmental Factors

The age-specific prevalence of antibodies to hepatitis A virus (anti-HAV) was determined in two different population groups with low socio-economic status from Rio de Janeiro city, Brazil, whose serum samples were collected 17 years apart (Population 1, 1978; Population 2, 1995). In Population 2, analysis of the anti-HAV prevalence was also carried out with respect to environmental factors. Population 1 was composed of 520 stored sera collected from the umbilical cord of term neonates and children aged 1 month to 6 years. In population 2, 720 serum samples were collected from children and adolescents with ages ranging from 1 to 23 years. The overall prevalence rate of anti-HAV in Population 1 and Population 2 was 65.6% and 32.1%, respectively. In Population 1, the anti-HAV prevalence reached 88% at the age of 3, while in Population 2, it increased from 4.5% in children under the age of 3 to 66% in the group of adolescents over the age of 14. The low exposure to HAV infection in younger children from Population 2 could be a result of improved environmental hygiene and sanitation, as demonstrated by the presence of piped water, waste and sewage disposal systems in most houses from this population group. These findings indicate a possible change in the prevalence of hepatitis A in Rio de Janeiro