1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Uno de los debates ms candentes de la situacin socio-poltica europea es el de la inmigracin y las polticas de identidad. A causa de acontecimientos recientes, como la Ley del Velo o los disturbios en Francia en el 2005, el discurso que domina discusiones polticas y educativas sobre la inmigracin, es el de una crisis de los modelos de integracin, particularmente en lo que concierne a las segundas generaciones de inmigrantes. La Oficina Central de Estadstica en Holanda, por ejemplo, ha publicado datos que indican que los jvenes de segunda generacin turcos y marroques se sienten menos en casa en el pas, que sus propios padres (2006). Una pregunta importante es: Cmo se llega a ese sentimiento de alienacin? Aunque esta ponencia no puede abarcar esta pregunta en toda su complejidad, lo que s ofrece es la rara oportunidad de examinar las interacciones de la vida cotidiana de un grupo de nios/as marroques con sus compaeros/as espaoles durante la jornada escolar. Investigar las relaciones que los nios/as inmigrantes tienen con otros nios/as es crucial porque las identidades que desarrollan estos nios/as y su propio sentido de quines son, dependen, no slo de las interacciones que tienen en su vida privada, sino tambin de las reacciones de otros compaeros/as y de sus interacciones en la escuela y otras instituciones (Appiah, 2006; Taylor, 1994). Es importante entender este fenmeno porque estos/as nios/as van a crecer o bien sintiendose miembros de pleno derecho de la sociedad espaola, o bien con un acusado sentido de alienacin y no-pertenencia. Por lo tanto, el anlisis de estas interacciones es una ventana que puede ofrecernos un resquicio para dilucidar como estos procesos de exclusin y alienacin podran empezar en la infancia y la pre-adolescencia. Este anlisis es parte de un estudio etnogrfico de socializacin lingstica desarrollado en 12 meses, durante los cuales investigu la vida cotidiana de los nios/as de seis familias marroques en un pueblo del suroeste espaol. Este estudio consista en grabar las rutinas de interaccin en las que los nios/as participaban. Para este trabajo, he analizado 17 horas de video recogidos en la escuela primaria del pueblo. El anlisis se centra en las prcticas lingsticas y no-verbales que organizan formas de exclusin social de nios/as inmigrantes marroques por parte de sus compaeros/as espaoles, a pesar del discurso pblico de inclusion, tolerancia y respeto que caracterizan los planes curriculares oficiales del centro escolar. A travs de estas prcticas, se mostrar como a los nios/as inmigrantes se les adscriben caractersticas negativas y se les asignan posiciones para un trato diferencial.
Resumo:
Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de lHospitalet de Llobregat perqu, t els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat s una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit duna forma ms accelerada, un flux migratori en la darrera dcada. Generalment em referir als barris del nord de la ciutat, que sn els que han hagut de suportar una major pressi migratria i on, segons les dades oficials, actualment lndex dimmigraci es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformaci urbanstic econmic i social en aquest perode que, lgicament han influt en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perqu des de les administracions shan desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivncia (desplegament dels Mossos dEsquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepci general de la seguretat. El problema de seguretat objecte daquesta recerca est ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de lHospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relaci a aquest espai analitzar minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions daquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepci del risc i la seguretat que t la poblaci autctona i immigrada en relaci al seu entorn, les dificultats de convivncia entre grups destrangers i dautctons de la ciutat. En aquest treball sestudiaran tots els fenmens que envolten a la seguretat duna forma integral, intentant transgredir els lmits de les simples estadstiques per a aprofundir en un nivell destudi ms qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passar per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassar lestadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat lessncia de les pors individuals i collectives. Sense oblidar que la ciutat s un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten duna forma ms o menys directa, per en definitiva indiscutible a la seguretat. Lobjecte daquesta recerca ser situar al fenomen de la immigraci dins el complex procs de la (in)seguretat, per aix un element clau del meu treball ser el de lestudi de les dificultats de convivncia entre grups destrangers i autctons de la ciutat, ja que entenc que aquest s un dels factors ms crtics del complex procs de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evoluci multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.
Resumo:
La Llei Integral de Mesures contra la Violncia de Gnere estableix una srie de mesures legislatives que tenen per objecte el reconeixement dels drets de les vctimes de la violncia, enfortir la sensibilitat ciutadana davant de la violncia de gnere, instaurar un sistema de serveis socials datenci i de recuperaci de les vctimes, garantir els seus drets econmics i laborals, instaurar un sistema institucional de tutela, determinar un marc penal i processal i garantir la coordinaci de tots aquells recursos que es dediquen a aquesta qesti. Conscients de la importncia daquesta Llei, de les dificultats que deriven de la seva aplicaci, aix com de la nostra experincia en la prctica forense en casos de violncia domstica i de gnere, neix la idea de realitzar la recerca daquest estudi. Una recerca que pretn establir, a partir de lanlisi dels relats de dones vctimes de violncia de gnere en la relaci de parella, criteris de credibilitat que permetin validar les seves declaracions. Criteris obtinguts a partir de les mateixes paraules de les vctimes. Partint duna metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, hem obtingut uns resultats que ens han perms definir un sistema de criteris de credibilitat genuns i discriminadors. Una discriminaci obtinguda a partir de la comparaci de les declaracions de dues mostres: vctimes reals i vctimes simulades. I, fruit daquesta comparaci, la discontinutat narrativa, els detalls estranys, la reproducci de converses, les correccions espontnies, lambivalncia i ambigitat vers lagressor, la violncia indirecta, suscitant por i terror, la por a les represlies, la imposici i intimitat del secret, la indefensi, levoluci de la violncia i progressi de la asimetria de poder, la dualitat de la conducta domstica / imatge social de lhome, el control ampli mascul cognitiu-conductual, la descripci contextualitzada de microviolncies, les estratgies de supervivncia de la dona i el relat inhibit amb vergonya, han resultat criteris de credibilitat de les dones vctimes de violncia de gnere que ens permetran validar el seu relat.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Charit - Universittsmedizin Berlin, Alemanya, entre novembre i desembre del 2007. En aquest treball es presenta el protocol a seguir per a dur a terme el cultiu dembrions sencers in vitro (Whole Embryo Culture, WEC). Amb aquest protocol es pretn implementar la tcnica del WEC en el laboratori de la Unitat de Toxicologia de la Facultat de Farmca (UB), seguint la metodologia apresa durant lestada i deixant per escrit tots els passos seguits i el material i la metodologia concreta de cadascun dells. En el WEC es cultiven embrions de rata de 9.5 dies durant 48h en ampolles rotatries en un medi lquid i amb una fase gasosa controlats. Durant el cultiu, tenen lloc dos processos principals: el plegament de lembri i lorganognesi. Els embrions durant els dos dies que dura el cultiu es pleguen en els plans transversal i sagital, passant dun embri pla a un altre de cilndric en forma de C. En aquest perode, a ms, es produeixen importants processos dorganognesi com la neurulaci, la formaci de la cresta neural, dels somites, dels vasos sanguinis - el cor incls- i de la sang. Es comencen a formar la placoda nasal, la vescula oftlmica, la vescula tica, les extremitats superiors i inferiors i la cua. En la memria adjunta es descriuen amb detall els processos d'aparellament dels animals, preparaci del material i del medi de cultiu, el procs d'allament del embrions en el dia 9.5, les condicions de cultiu i l'avaluació dels embrions en el dia 11.5. Finalment es presenten resultats d'embrions en situaci control amb un correcte desenvolupament i es mostra com, al final de l'estada, es va aconseguir el cultiu dembrions control amb un desenvolupament correcte i estadsticament sense diferncies respecte als diferents parmetres mesurats en comparaci amb els embrions control de la Charit-Universittsmedizin de Berlin.
Resumo:
En el marc de la intervenci penitenciria amb agressors sexuals, t una especial rellevncia la predicci de risc del seu comportament futur, atenent les greus repercussions que poden arribar a tenir les reincidncies, tant per a les possibles vctimes com des de la perspectiva de limpacte meditic i pnic moral que generen. En el context internacional, gran part de lesfor investigador en aquesta matria ha anat adreat a lestandarditzaci de protocols per avaluar el risc de reincidncia daquests subjectes i orientar la presa de decisions envers ells i la seva vida fora del rgim penitenciari. Un dels instruments ms novedosos per a la predicci del risc dagressi sexual s el Sexual Violence Risc 20 (SVR-20) desenvolupat per un equip dinvestigadors canadencs. El treball que aqu es presenta sinscriu en el marc de laplicaci prctica daquests procediments predictius al nostre pas. Lobjectiu principal s aplicar lSVR-20, de manera retrospectiva, a una mostra dagressors sexuals per avaluar la capacitat predictiva daquest instrument i, aix, poder anticipar la possible reincidncia dels subjectes. Per aconseguir aquest objectiu, la puntuaci total del SVR-20 ha estat correlacionada amb la reincidncia veritable, considerant el tractament com una variable a tenir en compte. La regressi logstica ha estat utilitzada per examinar el calibratge del model. Aquesta anlisi avalua el grau de correspondncia entre les probabilitats predites (de reincidncia) i la reincidncia esdevinguda. LSVR-20 prediu correctament el 55% dels no-reincidents i el 16% dels reincidents. Podem afirmar que aquest model prediu molt millor la reincidncia que la no-reincidncia. A ms, la predicci millora quan hi incloem la variable de tractament. Aquest estudi s el primer a Catalunya que avalua la validesa predictiva dun instrument davaluació del risc de violncia sexual. Futures recerques haurien de centrar-se a estimar un punt de tall per a lSVR-20 que permeti classificar els subjectes de risc de reincidncia dels subjectes segurs.
Resumo:
La importncia de la prevenci de la violncia contra les dones ha fet del tot necessari disposar de procediments i tcniques de predicci de la violncia, ja que per fer una prevenci adequada cal valorar el risc que succeeixin actes violents. La SARA s un instrument til en la predicci de la violncia contra la parella sentimental que consta de 20 tems o factors de risc. Aquesta investigaci tracta sobre ladaptaci de la SARA a la nostra realitat poblacional. La mostra seleccionada ha estat 102 parelles, les quals han estat usuries de lEquip dAssessorament Tcnic Penal de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. Sels ha administrat la SARA i un protocol extens de ms de 200 tems relacionats, tots ells, amb factors de risc estudiats en altres investigacions. Els resultats obtinguts indiquen que les dones que viuen separades de la seva parella abans de lndex offense tenen major probabilitat dinformar de fets violents que aquelles que viuen amb la seva parella. Alhora, els resultats mostren que la violncia contra les dones s crnica i repetitiva, ja que un 73,5% de les vctimes afirmava haver estat agredida fsicament abans de la denncia interposada. Pel que fa a la puntuaci final de la SARA, podem concloure que la mitjana dels agressors de la mostra estudiada ha estat de 19,58, i tots els agressors que havien obtingut una puntuaci total per sobre daquesta mitjana augmentava gaireb 6 vegades la probabilitat de ser reincident en un futur. Del total dagressors, un 60% han estat reincidents, i la valoraci global obtinguda amb la SARA va ser la variable amb major capacitat predictiva, classificant correctament el 85% dels reincidents i el 72% dels no reincidents.
Resumo:
En el projecte sha dut a terme un estudi sobre la tecnologia que aporten les targetes grfiques (GPU) dins lmbit de programaci daplicacions que tradicionalment eren executades en la CPU o altrament conegut com a GPGPU. Sha fet una anlisi profunda del marc tecnolgic actual explicant part del maquinari de les targetes grfiques i de qu tracta el GPGPU. Tamb shan estudiat les diferents opcions que existeixen per poder realitzar els tests de rendiment que permetran avaluar el programari, quin programari est dissenyat per ser executat amb aquesta tecnologia i quin s el procediment a seguir per poder utilitzar-los. Shan efectuat diverses proves per avaluar el rendiment de programari dissenyat o compatible dexecutar en la GPU, realitzant taules comparatives amb els temps de cmput. Un cop finalitzades les diferents proves del programari, es pot concloure que no tota aplicaci processada en la GPU aporta un benefici. Per poder veure millores s necessari que laplicaci reuneixi una srie de requisits com que disposi dun elevat nombre doperacions que es puguin realitzar en paral lel, que no existeixin condicionants per a lexecuci de les operacions i que sigui un procs amb clcul aritmtic intensiu.
Resumo:
Els tumors neuroendocrins (TNEs) sn un grup de neoplsies poc freqents i heterognies i amb un ampli espectre dagressivitat. Hi ha molt poca informaci epidemiolgica a nivell mundial, lobjectiu daquest estudi ha estat el de reportar-ne les dades a la provncia de Girona. Hem incls tots els codis de la ICD-O3 que codifiquen un TNE, perode 1994-2002. Hem identificat 698 tumors. Es reporten les dades tant de la casustica com les taxes dincidncia i supervivncia de cada TNE per separat. Els resultats sn consistents amb les publicacions europees. El fet dhaver reportat la incidncia i la supervivncia dels TNEs a Girona contribueix a un millor coneixement daquestes neoplsies.
Resumo:
Lestudi elaborat t per objecte aprofundir en lnlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivncia sense matrimoni per tal de conixer millor la seva realitat en lmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realitzaci dentrevistes), aix com relacionar aquests aspectes amb la seva regulaci legal a Catalunya (analitzant la tramitaci parlamentria de la Llei dunions estables de parella, aprovada pel Parlament de Catalua, aix com la seva aplicaci per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que sha pogut constatar en la recerca s que, per una banda, la institucionalitzaci de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no s daplicaci una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivncia efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes sha demostrat un clar desconeixement de la regulaci legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un inters perqu existeixi una cobertura jurdica en les situaciones de convivncia afectiva en parella. A ms, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicaci substancial, ja que no responen a una tcnica jurdica acurada amb la realitat social que t per objectiu regular. Precisament amb laprovaci daltres lleis autonmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualitzaci de la Llei catalana en qestions molt diverses (curatela, mediaci familiar, funci pública, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca dinformaci general sobre els requisits de constituci de les unions estables de parella, aix com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificaci de la Llei dunions estables de parella fos ms mplia, savanaria en la consideraci daquest model familiar com a opci real de configuraci familiar, dins la llibertat personal delecci en la forma de convivncia.
Resumo:
La localitzaci d'rgans s un tpic important en l'mbit de la imatge mdica per l'ajuda del tractament i diagnosi del cncer. Un exemple es pot trobar en la callibraci de models farmacoquintics. Aquesta pot sser realitzada utilitzant un teixit de referncia, on, per exemple en imatges de ressonncia magntica de pit, una correcta segmentaci del mscul pectoral s necessria per a la detecci de signes de malignitat. Els mtodes de segmentaci basat en atlas han estat altament avaluats en imatge de ressonncia magntica de cervell, obtenint resultats satisfactoris. En aquest projecte, en collaboraci amb el el Diagnostic Image Analysis Group de la Radboud University Nijmegen Medical Centre i la supervisi del Dr. N.Karssemeijer, es presenta la primera aproximaci d'un mtode de segmentaci basat en atlas per segmentar els diferents teixits visibles en imatges de ressonncia magntica (T1) del pit femen. L'atlas consisteix en 5 estructures (teixit greixs, teixit dens, cor, pulmons i mscul pectoral) i ha estat utilitzat en un algorisme de segmentaci Bayesi per tal de delinear les esmentades estructures. A ms a ms, s'ha dut a terme una comparaci entre un mtode de registre global i un de local, utilitzats tant en la construcci de l'atlas com en la fase de segmentaci, essent el primer el que ha presentat millors resultats en termes d'eficincia i precisi. Per a l'avaluació, s'ha dut a terme una comparaci visual i numrica entre les segmentacions obtingudes i les realitzades manualment pels experts collaboradors. Pel que fa a la numrica, s'ha emprat el coeficient de similitud de Dice ( mesura que dna valors entre 0 i 1, on 0 significa no similitud i 1 similitud mxima) i s'ha obtingut una mitjana general de 0.8. Aquest resultat confirma la validesa del mtode presentat per a la segmentaci d'imatges de ressonncia magntica del pit.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en la implementaci i avaluació duna infraestructura de comunicacions per a una plataforma de detecci datacs coordinats, basada en el paradigma publicador/subscriptor per a lintercanvi de missatges IDMEF. Per implementar aquest sistema sha fet servir xmlBlaster i shan desenvolupat les interfcies necessries per a fer transparent laccs a la informaci de la xarxa de comunicacions. El resultat s una plataforma escalable que permet lintercanvi eficient de informaci entre els diferents elements distributs del sistema de detecci.
Resumo:
Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicntric (4 centres datenci primria) on es van monitoritzar i comparar les incidncies de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificaci basada en el seu origen biogeogrfic. Les taxes dincidncia obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holortics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holortics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asitics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etipics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferncies obtingudes en relaci a la poblaci autctona es van centrar en los immigrants dorigen neotropical (ra dincidncia estandaritzada = 2,07; o un excs de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asitica =3,24; o un excs de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusi, la poblaci dorigen indostnic i, en menor grau, la dorigen sud-americ poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la poblaci autctona.
Resumo:
L'objectiu o finalitat del present treball s: contribuir, mitjanant l'aplicaci de diferents eines d'avaluació, a aportar informaci sobre l'eficcia de les aplicacions tecnolgiques en el Museu de Lleida Dioces i Comarcal.
Resumo:
La meva recerca s'ha centrat a analitzar la manera com els frums especialitzats poden ser tils a la difusi de la cultura i en concret als museus del segle XXI i de quina manera se'n beneficien tamb els ciutadans.
