999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
El desplaament de poblacions a causa de conflictes violents sha convertit en una de les principals preocupacions humanitries de les ltimes dcades. Tamb sha convertit en un assumpte poltic de gran rellevncia, que s percebut com un llast (en termes econmics i de seguretat), per tamb com a pea important en la transici cap a un intervencionisme ms gran en el sistema internacional, tant des duna base humanitria com de seguretat. La importncia daquests aspectes ha desviat latenci de lanlisi de les interaccions entre els processos de desplaament i els conflictes violents que els provoquen. La literatura sobre els conflictes violents ha obviat aquestes interaccions, degut principalment a que els processos de desplaament sn considerats com meres reaccions definides per condicions estructurals. Aquest article parteix de la premissa que lindividu ret la seva capacitat decisiva en aquests processos i que es tracta duna capacitat que t conseqncies. Per tant, s necessari introduir en lanlisi una perspectiva a nivell micro. Partint daquesta premissa, el text presenta un model de la decisi de retorn a nivell individual i tamb a nivell agregat. A ms, permet identificar interconnexions fonamentals daquestes dinmiques amb els conflictes violents. Finalment, larticle ofereix algunes conclusions rellevants per al cas de Bsnia-Herzegovina i sobre les implicacions de la polititzaci del retorn.
Resumo:
Aquesta relatoria correspon al seminari internacional Conditions pour la consolidation de la Paix en Cte dIvoire coorganitzat per lInstitut Catal Internacional per la Pau, el Centre de Recherche et Action pour la Paix (CERAP), lUniversit de Bouak, i la missi del PNUD a Costa dIvori, que es va realitzar a Abidjan entre el 27 i el 29 de setembre de 2010. La situaci al pas en el moment de la realitzaci del seminari era difcil davant la celebraci deleccions presidencials pocs mesos desprs. A la relatoria es recullen diferents aspectes sociopoltics que indicaven les greus fractures a les que senfrontava el pas, aix sanalitzen les qestions relatives a la propietat de la terra, els problemes relacionats amb la nacionalitat i ciutadania ivoriana, les possibilitats de reorganitzaci de lestat i la situaci del jovent, majoritari a la poblaci ivoriana. Malauradament, les dificultats prvies a les eleccions s van agreujar amb un resultat ajustat i la proclamaci dels dos candidats com a guanyadors. Aquest desafortunat escenari ha fet encara ms valuosa la present relatoria.
Resumo:
La gran majoria d'hivernacles situats en clima mediterrani sn de cost relativament baix i de tecnologia senzilla. El cultiu en hivernacle te com a objectiu principal incrementar la producci agrcola per unitat de superfcie mitjanant l'allament de les condicions del medi. Aquest projecte presenta inventaris detallats i de qualitat del cicle de vida complet del compost amb aplicaci en aire lliure i en hivernacle, aportant informaci dels impactes ambientals i avaluant la viabilitat agronmica del compost com a fertilitzant quan saplica en cultius hortcoles. Shan considerat quatre opcions de cultiu, depenent del tipus de fertilitzant utilitzat (fertilitzans minerals o compost) i de si el cultiu s a laire lliure o en hivernacle. Les dades shan obtingut experimentalment en parceles pilot i en una planta de compostatge industrial, ambdos localitzats prop de Barcelona, en una rea mediterrnea. Per al cultiu en hivernacle, shan obtingut produccions de tomquet superiors a les daire lliure en el cas daplicar fertilitzants minerals, mentre ls de compani sn de cost relativament baix i de tecnologia senzilla.
Resumo:
Aquest estudi t dos objectius principals. Per una banda, vol contribuir a la caracteritzaci de l'adquisici dels quantificadors en llengua catalana i, per l'altra, pretn comprovar si hi ha diferncies en l'adquisici dels quantificadors universals tots i cada entre els infants amb un desenvolupament tpic i els infants amb trastorn especfic del llenguatge
Resumo:
Biotecnologia Vegetal de materials de treball que incorporin les TICs. El material elaborat ha estat un llibre electrnic utilitzable tant on-line (web) com off-line (CD). Els materials generats com a resultes daquest projecte han estat situats en un servidor de la UdL accessible des de lexterior de la Universitat. Aquest llibre electrnic s daccs obert i es pot consultar on-line a lURL (http://sakai.udl.es/cursos/76304/indexC.htm). El llibre electrnic cont un total de 98 Mb dinformaci hipermdia i hipertexual distribuda en ms de 380 arxius dels quals 50 sn pgines html, 10 arxius doc, 10 arxius pdf, 258 imatges fixes i 8 arxius de vdeo en format flash (swf). Laccs al llibre electrnic es realitza a travs duna pantalla inicial que dna pas a un men que distribueix els materials en 7 apartats. Els textos estan acompanyats de gran quantitat dimatges fotogrfiques, grfics, esquemes, imatges infogrfiques i videoclips generats de novo per aquest projecte. En dissenyar la web shan tingut en compte criteris de confiabilitat, accessibilitat i usabilitat. El primer disseny de la web ha estat validat per un panel dusuaris i utilitzat posteriorment amb alumnes durant el curs 2007-2008. Les observacions i suggeriments fets per aquests ja han estat incorporats en aquest document final. Una primera enquesta de satisfacci realitzada amb aquest alumnat permet concloure, a ttol provisional donat lo redut de la poblaci enquestada, que lalumnat mostra un grau de coneixement de les eines TIC suficient i que consideren positiva la incorporaci de materials multimdia com a recurs educatiu. A ms a ms, la realitzaci daquest projecte i la seva aplicaci a laula ha estat presentada en dues ponncies al Congreso Internacional de Docencia y Innovacin Universitaria.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
El present Projecte de millora de la qualitat docent subvencionat pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya dins del programa dajuts MQD-2006 convocades per lAGAUR, sha desenvolupat amb els alumnes de primer de la Diplomatura de Turisme de lEscola de Turisme i Direcci Hotelera (EUTDH) de la UAB durant el curs acadmic 2006-2007, comptant amb la participaci de lequip docent aix com amb la collaboraci i implicaci directa de la direcci de lescola. Aquest projecte parteix de la base que el desenvolupament de lesperit emprenedor entre els estudiants s un pilar fonamental en la seva educaci i preparaci tant personal com professional per lentrada amb xit al mercat laboral. Aix doncs, el fet que els estudiants mostrin ms iniciativa individual aix com ms capacitat per buscar solucions als problemes duna manera creativa i diferent, sn aspectes bsics daquest Projecte que preten, a llarg termini, repercutir en la societat, tot formant persones ms emprenedores que aportin valor econmic i social al sector turstic. Amb la finalitat dassolir els objectius esmentats anteriorment es van realitzar una srie daccions adreades tant al professorat com a lalumnat que portessin a canviar les actituds, comportaments i maneres de fer de la metodologia docent tradicional. En aquest sentit, shan revisat les fitxes de les assignatures, tot adaptant les activitats existents o creant-ne de noves per tal de treballar les competncies transversals relacionades amb el foment de lesperit emprenedor. Tot i que aquests canvis sn lents i difcils de mesurar, en general, sha pogut constatar com lalumnat, en finalitzar el curs, mostra una major iniciativa, autonoma i independncia i ms capacitat per buscar solucions alternatives als problemes duna manera creativa aix com una actitud ms favorable cap a la creaci dempreses que la que tenia al comenament.
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participaci activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
Resumo:
El treball realitzat amb lajuda MQD2006 est relacionat amb ls de portafolis electrnics en un context universitari. Els objectius que ens havem traat, eren: 1)Dissenyar una versi beta del portafolis digital desenvolupat adhoc pel grup 2)Implementar una metodologia avaluativa basada en el portafolis digital desenvolupat 3)Generar portafolis digitals com a model de bones prctiques davaluaci de lalumnat 4)Recollir dades sobre el seu funcionament en relaci a lalumnat A ms dels anteriors objectius, relacionats amb els aspectes pedaggics freuit de la implementaci i s dels portafolis digitals, hi ha dos objectius relacionats amb aspectes didctics. Aquests sn: 5) Anlisi dels canvis en la metodologia didctica i en els continguts curriculars 6) Anlisi de criteris de sostenibilitat de la utilitzaci continuada del portafolis digital. Almenys 5 daquests 6 objectius shan complert de manera completa, i un (el nombre cinc) ha quedat solament esbossat. Per altra banda, alguns resultats inesperats shan produt en aquests dos anys i es poden afegir a aquesta llista inicial: 7) Expansi i difusi de lexperincia cap a altres universitats. 8) Possibilitat de plantejar un projecte dinvestigaci bsica sobre les conseqncies de ls de portafolis en la docncia universitria basada en lEEES. La Memria seguir de prop aquests objectius, si b es distribuiran duna manera diferent. Com a resultats i conclusions hem pogut veure que leina ha estat ben valorada en quant a la metodologia ds proposada, en quant al propi seguiment de laprenentatge i per una autoavaluaci continuada. Hem vist una millora en les reflexions dels estudiants fent servir un dileg on-line entre professor-estudiant. Daltra banda, hem detectat que es requereix millorar la seva usabilitat, un s continuat ms llarg i algunes recomanacions encarades al treball docent del professorat i no tant de leina.
Resumo:
Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball collaboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didctica general i atenci a la diversitat i Organitzaci del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experincies docents fent formaci entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posici respecte a l'elaboraci dels nous graus de Formaci del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competncies, lEEES ens ha obligat a fer una reflexi sobre la nostra docncia, leducaci superior i la formaci dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientaci concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores aix com dalumnes perqu sha implementat en els 13 grups dalumnes de Formaci del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes daprenentatges, els espais moodle, aix mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qestionaris i grups de discussi. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que tamb es destaquen en linforme: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat dincorporar tcniques especialistes en el disseny dentorns virtuals daprenentatge en els equips docents, entre daltres. Daltra banda amb lelaboraci dels nous plans destudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut lentitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avanant daltres maneres, per tant finalitzem un projecte, per es necessari replantejar-se un altre.
Resumo:
Menorca s una illa del Mediterrani occidental i una important destinaci turstica. El turisme estival s un pilar de leconomia de lilla i t implicacions en tots els aspectes daquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turstics costaners dedicats a una nica activitat (lallotjament de turistes). En aquest projecte sestudien els consums i els potencials de captaci daigua i energia de cinc nuclis turstics menorquins i alguns dels seus establiments turstics i se navalua el potencial dautosuficincia. Tamb es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energtic de la mobilitat i les emissions de CO2 que sen deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes dInformaci Geogrfica. Els resultats mostren que el consum hdric per persona s molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elctric per persona s ms homogeni que el daigua (entre 5 i 10 kWhpersona-1dia-1 a nivell de nucli turstic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes danada i tornada a lilla amb avi o vaixell representen ms del 80% del cost energtic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% ms de distncia en desplaaments a linterior de lilla que els daltres nacionalitats. Laprofitament daiges pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hdriques de la majoria dallotjaments turstics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hdriques totals dels nuclis turstics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captaci denergia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum denergia elctrica en els nuclis turstics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turstics.
Resumo:
Internet s, probablement, la via de comunicaci que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evoluci que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A ms, Internet ha perms al periodisme crixer ms enll de les fronteres del paper i la tinta. Grcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent aix el naixement de nous mitjans de comunicaci amb unes caracterstiques, un llenguatge i uns gneres periodstics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i la posterior interpretaci dun dels principals smptomes de maduresa del periodisme digital: la utilitzaci dels recursos hipertextuals. Daquesta manera i durant un mes, shan analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb lobjectiu de determinar la utilitzaci i levoluci de ls de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A travs de totes les dades obtingudes grcies a lanlisi realitzada es podr conixer quin tipus denlla s el ms utilitzat, quins mitjans sn els que utilitzen ms la hipertextualitat o quina s la mitjana denllaos per notcia, entre daltres aspectes. A ms, tota la informaci resultant permetr validar o refutar les hiptesis plantejades durant la elaboraci daquest treball.
Resumo:
En este estudio se analiza en qu medida el carcter multinacional de las empresas (definido en trminos de su participacin accionarial) influye en la relacin endgena entre investigacin y desarrollo (I+D) y productividad. En particular, la contribucin de la I+D a la productividad es analizada para un panel representativo de empresas extradas de la Encuesta sobre Estrategias Empresariales. Los resultados indican que la multinacionalidad no ejerce un papel diferencial en los rendimientos obtenidos por la I+D. En cambio, factores como el tamao de las empresas y la intensidad tecnolgica del sector en el que opera la empresa, s parecen conllevar diferencias significativas en los rendimientos. Palabras Clave: I+D, Productividad, Multinacional JEL Classification: C14, D24, F23
Resumo:
El moviment Okupa ha adquirit una gran importncia durant els ltims vint anys a tota Europa occidental, incloent-hi, per descomptat, al nostre pas. Aquest grup contracultural que, en nombroses ocasions voreja o entra de ple en el simple vandalisme o en la marginalitat, va arribar amb fora a Espanya durant la dcada dels anys vuitanta. Es tracta d'un moviment social de protesta contra la dificultat d'accs a l'habitatge que tenen els joves i contra el sistema capitalista establert. Aix doncs, aquest collectiu respon contra aquests problemes mitjanant la okupacai no autoritzada d'immobles abandonats als quals els seus propietaris no donen cap tipus d's. Per, realment aquests grups organitzats tenen dret a Okupar l'habitatge d'un altre individu que s el legtim propietari del mateix? Doncs b, aquest Treball Fi de Carrera pretn mostrar les particularitats jurdiques que envolten al fenomen Okupa, partint de la base que el dret espanyol no contempla l'ocupaci com a manera d'adquirir la propietat d'un habitatge. Per a aix, analitza detalladament els conceptes de possessi i propietat, aix com els procediments per a recuperar el domini d'un b immoble o la possessi d'aquest, a travs de l'ordenament jurdic civil catal i espanyol. Per tant, realitza una comparativa de les dues regulacions per examinar els mecanismes de defensa jurdica de qu disposa el legtim propietari d'un habitatge okupat. Aix mateix, per a aconseguir una visi global d'aquest assumpte hem cregut convenient estudiar el delicte d'usurpaci de bns immobles que recull el Codi Penal. La Llei Orgnica 10/1995 del Codi Penal va introduir, sense que hi hagus cap antecedent en els anteriors Codis, llevat del fuga Codi Penal de 1928, el delicte d'usurpaci sense violncia o intimidaci en el seu article 245.2. Amb aquesta nova disposici, el legislador ha atorgat al possedor o propietari d'un b immoble una protecci suplementria a la que ve rebent des del Dret Civil, tant catal com com. El debat que genera aquest tema s saber quina via s ms adequada per a procedir davant d'una okupaci, si la civil o la penal o si s preferible utilitzar les dues simultniament, cosa que permet la legislaci actual. Per tant, aquest treball pretn aprofundir en tots aquests aspectes i donar una resposta clara per saber com actuar en cas que ens okupin un immoble de la nostra propietat.
Resumo:
Aquest projecte t com a objectiu lestudi de lestat ambiental dels hotels del municipi de Sitges i lestudi daprofitament dels recursos hdrics i energètics caracterstics daquesta zona del Mediterrani per hotels de 4 i 5 estrelles. Sitges s un municipi que al perode estival dobla la poblaci, i que amb una superfcie de 43,85 Km2 conta amb 35 hotels i apart pensions, hostals i cmpings, per tant, el turisme s lactivitat ms important a Sitges. Per desenvolupar aquest projecte sha realitzat una enquesta senzilla sobre qualitat ambiental per conixer el comportament ambiental dels diferents hotels. En aquest estudi han participat 15 dels 35 hotels del municipi, ja que el 49% daquests romanen tancats des dOctubre fins a Mar i dels 18 hotels restants 15 han accedit a formar part daquest estudi. A travs duna prova pilot sha avaluat la implantaci del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental a lhotel Antemare i a lhotel Sunway Playa Golf, aquests dos hotels pertanyen a la categoria de quatre estrelles, categoria que reuneix ms nombre dhotels i el tant per cent docupaci s major en comparaci amb les altres categories. El DGQA s una ecoetiqueta de serveis que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisi de lestabliment per mitj dun tcnic autoritzat. Sha analitzat laprofitament dels recursos local com, les aiges pluvials i la radiaci solar en els hotels de 4 i 5 estrelles per obtenir lautosuficincia individual dels 9 hotels objecte destudi. Els resultats obtinguts en aquest estudi reflecteixen la possibilitat de millorar lestat ambiental dels establiments hotelers, duent a terme alguns criteris bsics com, la recollida selectiva i una major implantaci denergies renovables, aix com tamb la utilitzaci daquestes per assolir un cert nivell dautosuficincia energtica i hdrica. La prova pilot mostra que els dos hotels estudiats estan molt a prop daconseguir el DGQA, els vectors on shaurien de fer millores sn, informaci ambiental, energia, aigua i residus.
