Propositions pratiques d'utilisation des ultrasons quantitatifs osseux dans le management de l'ostéoporose [Practical proposals for the use of quantitative bone ultrasound in the management of osteoporosis]

As an emerging alternative to DXA, there is a growing interest in the use of quantitative ultrasound (QUS) measurements for the non invasive assessment of fracture risk in the management of osteoporosis. While the potential of QUS in the management of osteoporosis have been highly recognized by the scientific community and granted by the majority of the international bone disease organizations, it becomes important to develop strategies how to use ultrasound clinically. Our paper is highlighting Swiss operational clinical propositions for 2 QUS devices sold in Switzerland, on how to use the QUS in the management of osteoporosis.

New Horizons in Forensic Imaging: Post Mortem CT Angiography - Benefits and Practical Application.

Puropse/Aim: To learn about the developement of post mortem CT angiography, its indications, benefits, pitfalls and practical application. Content Organization: A. Developement of post mortem CT angiography B. Technical prerequisites C. Practical application of post mortem CT angiography (preparation of the body, injection of contrast agent, examination protocol) D. Indications and benefits (including a comparison with conventional autopsy) E. Interpretation of imaging data (with case demonstrations) F. Artifacts, pitfalls and limitations G. Current and potential future use. Summary: This exhibit demonstrates the developement, application and interpretation of post mortem CT angiography. Teaching points: 1. post mortem CT angiography is feasible and useful for identification of the cause of death 2. depending on the indication it can be superior to autopsy 3. limitations and artifacts need to be known for interpreta

International Olympic Committee consensus statement on thermoregulatory and altitude challenges for high-level athletes

Challenging environmental conditions, including heat and humidity, cold, and altitude, pose particular risks to the health of Olympic and other high-level athletes. As a further commitment to athlete safety, the International Olympic Committee (IOC) Medical Commission convened a panel of experts to review the scientific evidence base, reach consensus, and underscore practical safety guidelines and new research priorities regarding the unique environmental challenges Olympic and other international-level athletes face. For non-aquatic events, external thermal load is dependent on ambient temperature, humidity, wind speed and solar radiation, while clothing and protective gear can measurably increase thermal strain and prompt premature fatigue. In swimmers, body heat loss is the direct result of convection at a rate that is proportional to the effective water velocity around the swimmer and the temperature difference between the skin and the water. Other cold exposure and conditions, such as during Alpine skiing, biathlon and other sliding sports, facilitate body heat transfer to the environment, potentially leading to hypothermia and/or frostbite; although metabolic heat production during these activities usually increases well above the rate of body heat loss, and protective clothing and limited exposure time in certain events reduces these clinical risks as well. Most athletic events are held at altitudes that pose little to no health risks; and training exposures are typically brief and well-tolerated. While these and other environment-related threats to performance and safety can be lessened or averted by implementing a variety of individual and event preventative measures, more research and evidence-based guidelines and recommendations are needed. In the mean time, the IOC Medical Commission and International Sport Federations have implemented new guidelines and taken additional steps to mitigate risk even further.

Expression of a plant-derived peptide harboring water-cleaning and antimicrobial activities.

Drinking water is currently a scarce world resource, the preparation of which requires complex treatments that include clarification of suspended particles and disinfection. Seed extracts of Moringa oleifera Lam., a tropical tree, have been proposed as an environment-friendly alternative, due to their traditional use for the clarification of drinking water. However, the precise nature of the active components of the extract and whether they may be produced in recombinant form are unknown. Here we show that recombinant or synthetic forms of a cationic seed polypeptide mediate efficient sedimentation of suspended mineral particles and bacteria. Unexpectedly, the polypeptide was also found to possesses a bactericidal activity capable of disinfecting heavily contaminated water. Furthermore, the polypeptide has been shown to efficiently kill several pathogenic bacteria, including antibiotic-resistant isolates of Staphylococcus, Streptococcus, and Legionella species. Thus, this polypeptide displays the unprecedented feature of combining water purification and disinfectant properties. Identification of an active principle derived from the seed extracts points to a range of potential for drinking water treatment or skin and mucosal disinfection in clinical settings.

Hemagglutinating and fusogenic activities of Newcastle disease virus: studies on receptor binding specificity and pH-induced conformational changes

Vaccinal and wild strains of Newcastle Disease virus (NDV) were analyzed for cell receptor binding and fusogenic biological properties associated with their HN (hemagglutinin-neuraminidase) and F (fusion protein) surface structures respectively. The evaluation of the biological activities of HN and F was carried out respectively by determination of hemagglutinating titers and hemolysis percentages, using erythrocytes from various animal origins at different pH values. Significant differences in hemagglutination titers for some strains of NDV were detected, when interacting with goose, sheep, guinea-pip and human "O" group erythrocytes at neutral pH. Diversity of hemolysis percentagens was observed between different NDV strains at acid pH. These analysis were developed to evaluate particular aspects of the actual influence of the receptor specifity and pH on the receptor binding and fusogenic processes of Newcastle Disease viruses.

TIE-2 and VEGFR Kinase Activities Drive Immunosuppressive Function of TIE-2-Expressing Monocytes in Human Breast Tumors.

PURPOSE: Tumor-associated TIE-2-expressing monocytes (TEM) are highly proangiogenic cells critical for tumor vascularization. We previously showed that, in human breast cancer, TIE-2 and VEGFR pathways control proangiogenic activity of TEMs. Here, we examine the contribution of these pathways to immunosuppressive activity of TEMs. EXPERIMENTAL DESIGN: We investigated the changes in immunosuppressive activity of TEMs and gene expression in response to specific kinase inhibitors of TIE-2 and VEGFR. The ability of tumor TEMs to suppress tumor-specific T-cell response mediated by tumor dendritic cells (DC) was measured in vitro. Characterization of TEM and DC phenotype in addition to their interaction with T cells was done using confocal microscopic images analysis of breast carcinomas. RESULTS: TEMs from breast tumors are able to suppress tumor-specific immune responses. Importantly, proangiogenic and suppressive functions of TEMs are similarly driven by TIE-2 and VEGFR kinase activity. Furthermore, we show that tumor TEMs can function as antigen-presenting cells and elicit a weak proliferation of T cells. Blocking TIE-2 and VEGFR kinase activity induced TEMs to change their phenotype into cells with features of myeloid dendritic cells. We show that immunosuppressive activity of TEMs is associated with high CD86 surface expression and extensive engagement of T regulatory cells in breast tumors. TIE-2 and VEGFR kinase activity was also necessary to maintain high CD86 surface expression levels and to convert T cells into regulatory cells. CONCLUSIONS: These results suggest that TEMs are plastic cells that can be reverted from suppressive, proangiogenic cells into cells that are able to mediate an antitumoral immune response. Clin Cancer Res; 19(13); 3439-49. ©2013 AACR.

Materials de construcció : de l'aula a l'obra : una experiència d'aprenentatge actiu en un entorn no presencial

L’estudi dels materials de construcció és una part fonamental de la formació de l’estudiantat en l’àmbit de la Enginyeria Civil. En aquest context, una part rellevant de les assignatures de Química de Materials i Materials de Construcció és aquella que fa referència als diversos mètodes d’assaig i procediments que ens permeten analitzar i estudiar les característiques d’un material. Per aquesta raó, és de gran importància que els alumnes puguin disposar d’unes determinades hores en les quals l’aprenentatge es realitza a través de la pràctica en el laboratori dels procediments estudiats a classe i la realització d’un informe posterior en el qual quedin reflectits els coneixements adquirits durant l’activitat en el laboratori. Malauradament, la realització de pràctiques en el laboratori du aparellades una sèrie de limitacions (espai, temps, utilització de reactius perillosos o instrumental sofisticat), que fan que el nombre d’activitats d’aquesta mena sigui necessàriament restringit. D'altra banda, l'estudi dels materials només es completa quan els coneixements adquirits a l'aula i al laboratori surten d'aquests àmbits i es confronten amb les situacions reals amb les quals es pot trobar un enginyer durant l'exercici de la seva professió. L'organització de visites a diverses instal·lacions al llarg del curs cobreix en part aquesta necessitat, tot i alguns inconvenients logístics (grups nombrosos, alumnes de mobilitat reduïda i altres). La finalitat d'aquest projecte ha estat posar en funcionament una dinàmica de treball que permeti a l'estudiantat aprofundir en el coneixement dels materials de construcció i el seu comportament en situacions reals amb les quals es trobarà en l'exercici de la seva professió. Aquesta metodologia es basa en l'ús de materials audiovisuals elaborats sota criteris d'adequació pedagògica i que responen a les demandes professionals del futur enginyer. Les possibilitats ofertes per un entorn virtual d'aprenentatge (tecnologia Moodle) permeten el disseny d'activitats que motivin l’autoaprenentatge de l’alumnat.

Creació de recursos digitals per a la innovació docent en Geologia Estructural i Tectònica

El projecte ha estat dedicat a l’elaboració d’una sèrie de recursos didàctics en format digital per a l’ensenyament de les matèries de Geologia Estructural i Tectònica en titulacions universitàries relacionades amb les Ciències de la Terra. L’objectiu és la millora de la formació i del rendiment dels estudiants mitjançant l’elaboració d’activitats de suport no presencials que fomentin l’autoaprenentatge i l’autoregulació per part de l’estudiant. Les activitats intenten aprofitar les noves eines informàtiques disponibles i fomentar l’accés mitjançant la xarxa. El material que s’elabora en el marc del projecte consisteix en: 1) un fons documental d’imatges relacionades amb la Geologia Estructural i la Tectònica amb explicació, disponibles en xarxa i accessibles per motors específics de cerca, 2) un conjunt d’exercicis i casos pràctics, alguns d’ells resolts, i 3) sortides de camp virtuals d’una regió geològica que permeten proposar activitats prèvies a una pràctica presencial de camp o desenvolupar la pràctica a nivell completament autònom. Per aconseguir aquests objectius, les tasques realitzades són: la compilació i digitalització de la base d'imatges d'exemples naturals d'estructures geològiques de deformació de que disposàvem, junt amb la redacció de material explicatiu (text i figures), la selecció d'un conjunt d'exercicis de la disciplina, i la preparació de dades de camp per a la realització de les sortides virtuals. Paral•lelament, aquest material s'ha estat processant per a la seva disposició en xarxa com un recurs lliure y obert, accessible en una website i domini específics (plataforma REDITEC).

Establiment d’un laboratori d’habilitats clíniques a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona

Per tal de millorar l'aprenentatge, actualment deficitari de les habilitats clíniques i dels procediments pràctics, la facultat va decidir implementar un laboratori d’habilitats. La Facultat de Medicina ha fet una important inversió per tal d’adequar un espai físic i adquirir diferents materials. En paral·lel es van identificar quines habilitats havien de ser ensenyats en el laboratori d’acord amb les dèficits observats prèviament. Es va dissenyar un curs optatiu sobre habilitats clíniques pels nostres estudiants de medicina i es van seleccionar i entrenar els diferents professors. El curs s’ha desenvolupat durant els tres últims anys. S'ha investigat el grau d’acceptació d’aquesta eina pels estudiants i professors utilitzant diferents tipus d’enquestes. Més de 300 estudiants de medicina per any han estat formats en el laboratori en diferents activitats, participant 20 professors i havent-se oferit diferents tallers sobre habilitats clíniques i procediments pràctics. Pels estudiants el laboratori es una excel·lent eina per incrementar la seva competència individual en habilitats clíniques i que es necessari estendre-la a tots els estudiants. Pels professors, el laboratori es una eina molt útil per millorar l’ensenyament clínic L'experiència ha estat molt positiva i molt útil en el procés de canvi curricular que es desenvolupa actualment a la nostra facultat. La nostra experiència pot servir de model per altres facultats de medicina de l’estat.

Desenvolupament de problemes virtuals i interactius per a l’aprenentatge de la Microbiologia

La finalitat del projecte ha estat desenvolupar un espai virtual teòric-pràctic per a l’aprenentatge de la Microbiologia. Aquest espai virtual, basat en l'aprenentatge a través de problemes, s’ha anomenat “Microbiologia Interactiva” i proposa a l’alumne les següents àrees temàtiques: Introducció a les tècniques de la Microbiologia; Estructura i funció de la cèl.lula microbiana; Creixement i control microbià; Microbiologia molecular; Fisiologia i metabolisme microbians; Virologia; Ecologia Microbiana; Diversitat microbiana. Per a cada temàtica s’han definit unes competències a assolir a través de la resolució de problemes teòrics o pràctics. En aquest darrer cas, se li proposa a l’alumne que entri en el laboratori virtual per a la resolució dels casos pràctics plantejats. A més, per a la resolució dels problemes, l’alumne disposa d’un seguit de recursos per a cada temàtica. Finalment, també s’inclouen activitats de relació i d’ampliació per tal d’estimular la discussió, l’esperit crìtic, el treball en grup i la recerca bibliogràfica. A més, per tal de facilitar el seu ús, el web disposa també d'un tutorial. El web “Microbiologia Interactiva” es va introduir de forma pilat en l’ensenyament de l'assignatura de Microbiologia de la Llicenciatura de Biologia i de la de Microbiologia I de la llicenciatura de Biotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant el curs 2007-08. Al llarg d'aquest curs es va valorar la seva utilitat i acceptació per part dels alumnes mitjançant enquestes. Els bons resultats obtinguts van aconsellar que aquesta eina fora ja utilitzada en totes les assignatures generals de Microbiologia de les llicenciatures de Biologia, Biotecnologia, Bioquímica, Química, Enginyeria Química, Ciències Ambientals i Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UAB. Actualment el web s’està també utilitzant amb molt bons resultats a les assignatures de Microbiologia dels nous graus que ofereix la Facultat de Biociències de la UAB. Així doncs, en aquest projecte s’han assolit amb escreix els objectius previstos. Es pot consultar el web desenvolupat a l’adreça http://microbiologia.uab.cat//Microbiologia_Interactiva_Web/.

Implementación de una metodología docente basada en las TIC y orientada al autoaprendizaje en asignaturas con un elevado contenido iconográfico en la Licenciatura de Veterinària de la UAB

La adaptación de los estudios universitarios al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) pretende conseguir un nuevo modelo educativo basado en el aprendizaje activo del estudiante. En este sentido, las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs) pueden desempeñar un papel importante en la renovación de la metodología docente, y muy especialmente en asignaturas donde la carga iconográfica es fundamental, tal como ocurre en las Ciencias morfológicas y en algunas materias clínicas. En la Licenciatura en Veterinària de la UAB la carga presencial del alumno es muy elevada, lo que deja poco tiempo para el autoaprendizaje activo y el estudio autónomo. Para intentar paliar este problema, en nuestra Titulación se han elaborado en los últimos años diversos atlas y otros documentos virtuales cuyos contenidos didácticos están relacionados con materias como la Anatomía, Parasitología, Radiología y Anatomía Patológica. Estos materiales, algunos de los cuales ya están publicados on line en la plataforma Veterinària Virtual (http://quiro.uab.es), y que están a disposición de los estudiantes, posibilitan reducir en parte la carga presencial, sirven de ayuda en el proceso de enseñanza y aprendizaje, facilitan el aprendizaje no presencial, autónomo y activo y permiten la evaluación continuada, consiguiendo en definitiva un aumento del protagonismo del alumno en el proceso educativo, lo que constituye una de las metas de la adaptación al EEES. Los alumnos valoran muy positivamente la publicación on line de material educativo, ya que representa un recurso didáctico fácilmente disponible, de acceso permanente y de bajo coste económico. La duración del proyecto ha sido de dos años.

Guidelines for the clinical management of atrial fibrillation: a practical perspective.

Since the management of atrial fibrillation may be difficult in the individual patient, our purpose was to develop simple clinical recommendations to help the general internist manage this common clinical problem. Systematic review of the literature with evaluation of data-related evidence and framing of graded recommendations. Atrial fibrillation affects some 1% of the population in Western countries and is linked to a significant increase in morbidity and mortality. The management of atrial fibrillation requires individualised evaluation of the risks and benefits of therapeutic modalities, relying whenever possible on simple and validated tools. The two main points requiring a decision in clinical management are 1) whether or not to implement thromboembolic prevention therapy, and 2) whether preference should be given to a "rate control" or "rhythm control" strategy. Thromboembolic prophylaxis should be prescribed after individualised risk assessment: for patients at risk, oral anticoagulation with warfarin decreases the rate of embolic complications by 60% and aspirin by 20%, at the expense of an increased incidence of haemorrhagic complications. "Rate control" and "rhythm control" strategies are probably equivalent, and the choice should also be made on an individualised basis. To assist the physician in making his choices for the care of an atrial fibrillation patient we propose specific tables and algorithms, with graded recommendations. On the evidence of data from the literature we propose simple algorithms and tables for the clinical management of atrial fibrillation in the individual patient.

L'aprenentatge basat en problemes en models híbrids de docència-aprenentatge

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida ha utilitzat des de 2004 la metodologia d'aprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) com a mètode docent en els seus estudis de Biologia. En aquest període hem après algunes de les claus de l'aplicació del mètode en els nostres estudis. En primer lloc, cal disposar d'elements formatius que afavoreixin la formació dels tutors que participin en el projecte. Per assolir aquest objectiu hem dissenyat un portal on els nostres professors poden disposar de materials útils per a la seva activitat, així com de documents que permetin entendre millor el que suposa l'ABP. En segon lloc, el projecte tenia l'objectiu de dissenyar i avaluar activitats que permetessin integrar les pràctiques de laboratori en la lògica de la resolució de problemes pròpia de l'ABP. En aquest sentit vam dissenyar dues activitats en el tercer curs de la llicenciatura que anomenaren aprenentatge basat en el laboratori (ABL). Per aquest motiu es van dissenyar problemes que tinguessin una primera part de resolució a l'aula en grup de tutoria i una segona que obligués els estudiants a realitzar experiments de laboratori dirigits a entendre i resoldre les qüestions plantejades al grup de tutoria. L'ABL-1 fou un projecte de biologia cel·lular i destinat a aprofundir en els mecanismes implicats en els fenòmens de diferenciació dels miòcits. L'ABL-2 era un projecte conjunt dels professors de Fisiologia vegetal, Bioestadística i Microbiologia. En aquest cas es desitjava que els estudiants plantegessin la resolució a un problema que suposava la manipulació genètica de cèl·lules vegetals per fer possible que produïssin una substància específica, l'escopolamina. Finalment els estudiants havien d'escriure un article original com a projecte final de cada ABL. Els resultats dels dos anys d'experimentació han esta altament satisfactoris, d'acord amb les enquestes completades per alumnes i professors.

Spatial distribution of economic activities: an empirical approach usingself-organizing maps

The aim of this paper is to analyse the colocation patterns of industries and firms. We study the spatial distribution of firms from different industries at a microgeographic level and from this identify the main reasons for this locational behaviour. The empirical application uses data from Mercantile Registers of Spanish firms (manufacturers and services). Inter-sectorial linkages are shown using self-organizing maps. Key words: clusters, microgeographic data, self-organizing maps, firm location JEL classification: R10, R12, R34

Inhibition of glial cell proinflammatory activities by peroxisome proliferator-activated receptor gamma agonist confers partial protection during antimyelin oligodendrocyte glycoprotein demyelination in vitro.

Peroxisome proliferator-activated receptor gamma (PPAR-gamma) is a member of the nuclear hormone superfamily originally characterized as a regulator of adipocyte differentiation and lipid metabolism. In addition, PPAR-gamma has important immunomodulatory functions. If the effect of PPAR-gamma's activation in T-cell-mediated demyelination has been recently demonstrated, nothing is known about the role of PPAR-gamma in antibody-induced demyelination in the absence of T-cell interactions and monocyte/macrophage activation. Therefore, we investigated PPAR-gamma's involvement by using an in vitro model of inflammatory demyelination in three-dimensional aggregating rat brain cell cultures. We found that PPAR-gamma was not constitutively expressed in these cultures but was strongly up-regulated following demyelination mediated by antibodies directed against myelin oligodendrocyte glycoprotein (MOG) in the presence of complement. Pioglitazone, a selective PPAR-gamma agonist, partially protected aggregates from anti-MOG demyelination. Heat shock responses and the expression of the proinflammatory cytokine tumor necrosis factor-alpha were diminished by pioglitazone treatment. Therefore, pioglitazone protection seems to be linked to an inhibition of glial cell proinflammatory activities following anti-MOG induced demyelination. We show that PPAR-gamma agonists act not only on T cells but also on antibody-mediated demyelination. This may represent a significant benefit in treating multiple sclerosis patients.