1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Es descriu la morfologia i els dipsits del volc indit del camp dels Ninots (Caldes de Malavella)
Resumo:
The study presented is interdisciplinary names: the presence of place names related with industrial, artisanal or mining activities in rural areas. The main hypothesis refers to this fact; the uniqueness of industrial, mining or craft in a rural area is an important reason to influence their names, a fact that gives archaeological value, remembering economic activities now disappeared. The methodology used for the study has been usually applied in onomastic studies: compilation of names from field work, oral interviews, archival work, revision of ancient documents and revision of works and studies related to the cartography of Osor. The final conclusion is that, as proposed in the hypothesis, in a rural area as the studied, the low presence of industrial, artisanal or mining activities have generated place names that have helped in keeping the memory of economic activities now disappeared
Resumo:
Aquest treball intenta posar de manifest la relaci que s'estableix entre les persones, en aquest cas un artista, i el seu context. A travs de la seva obra es coneixen les concomitncies o les diferncies que l'apropen o l'allunyen del seu paisatge.
Resumo:
Es descriu levoluci del poblament des de lpoca preibrica fins a libric, tot seguint J. Sanmart, que linterpreta com a resultat duna dinmica interna de la societat que va conduir a la formaci de protoestats o estats arcaics en el perode ibric ple. A partir de larribada dels romans, el 218 aC, lrea catalana va sofrir el canvi de poblament ms radical que ha experimentat el pas des del neoltic, a conseqncia de la introducci del sistema de la ciutat romana. Aix es deu al pas duna societat amb una estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que correspon a un estat de dret, el de la repblica romana. Es fa molt difcil fer clculs sobre les xifres de poblament, tot i que se suposa que la poblaci va augmentar en poca romana. El canvi radica en el pas duna densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats, dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a lestabliment de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producci agrcola que va entrar en el comer de llargues distncies del Mediterrani de lpoca. Les ciutats romanes es troben en lorigen de les principals ciutats de la Catalunya actual.
Resumo:
La migradesa d'estudis sobre la formaci i les caracterstiques del mapa municipal catala ha permes difondre la idea de que la seva actual configuraci ha romas invariable des de sempre, i que s fruit d'uns fets dits naturals. Aquests suposits tenen una clara conseqencia practica: qualsevol alteraci de la fesomia municipal catalana s un atac a les essencies del pas. L'objectiu ltim d'aquest treball s justament el de presentar la realitat municipal com un fenomen molt ms dinamic que no pas sembla, sotmes, com tot fet huma, aljoc d'interessos dels diversos grups socials i reflex d'un determinat model d'ordenació territorial. Creiem que aquesta perspectiva histrica permetra entendre millor la genesi d'un mapa municipal que cada cop apareix ms inadaptat als veritables ambits de relaci quotidiana i, per aquesta ra, incapac d'afrontar els reptes d'una administraci local eficac i participativa.
Resumo:
Lobjectiu general daquest treball s definir les competncies i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gesti del patrimoni que tenen lobjectiu de dinamitzar econmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de lavaluaci del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperaci doficis
Resumo:
Ressenya del llibre 'Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de Valncia, 1459-1703', de Mario Zucchitello. Treball que estudia els intercanvis comercials entre el litoral selvat i el Regne de Valncia i la seva capital al segle XV
Resumo:
Ressenya del llibre Turisme residencial i territori. Lobra s una anlisi dels fenmens de la segona residncia i del turisme residencial i la seva plasmaci territorial centrada a les comarques de Girona
Resumo:
Ciutat, territori i paisatge consta duns materials didctics, formats per unes lmines de paisatges, un conjunt dactivitats didctiques i un web interactiu, elaborats pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques conjuntament amb el Departament d Educaci i l Observatori del Paisatge i adreat a estudiants deducaci secundria. Aquests materials poden tenir inters, tamb, per als educadors en el lleure i per a totes les persones preocupades pel deteriorament que estan patint alguns paisatges que considerem tradicionals i emblemtics, especialment els dels entorns de les ciutats o els propers a les grans infraestructures
Resumo:
Es descriu un aflorament volcnic localitzat a la rodalia del mas Vents (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta duna xemeneia volcnica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen sn basalts olivnics alcalins amb textura traqutica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipsit colluvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia sn difcils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcci nord-nord-est a sud-sud-oest i s duns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa ms d un segle, i no sha retrobat fins ara
Resumo:
La present tesi pretn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'poca tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referncia, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta rea geogrfica la que, d'en el segle IX, i un cop superada la invasi sarrana que supos, entre altres coses, la definitiva desaparici de la seu episcopal emporitana, acab per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcaci que englovava els antics dominis eclesistics i territorials de les seus visigtiques de Gerunda i Impurias. s una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigaci que presentem, pretn ser una aportaci a una millor comprensi d'aquest perode, amb la sistematitzaci i catalogaci de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraa el perode comprs entre els segles IV-VII, on es fa menci expressa a l'rea geogrfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia prpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducci, es fixen els lmits territorials (marc geogrfic) i cronolgics (marc histric) de la investigaci, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat est enterament dedicat a l'estudi i anlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre pas en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referncies textuals recollides en aquest estudi. L'anlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemtica, analitzant l'autor, el text i l'poca de composici, i tot aix en el marc ms ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important s enterament dedicat a l'estudi dels orgens i difusi del culte al mrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informaci proporcionada per les fonts escrites i epigrfiques de l'poca. El culte al mrtir giron del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements caracterstics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispnia durant l'antiguitat tardana. Finalment, i desprs de presentar, a tall de sntesi, les principals conclusions d'aquesta investigaci, un darrer gran apartat ve constitut per un apndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronolgic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crtiques citades. Val a dir, que en aquesta investigaci hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crtiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha perms, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crtiques que s'havien incls en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el perode histric que ens ocupa.
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que sha assumit que els governs daquest signe no tenen per qu ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest captol se situa dins la ms absoluta normalitat europea, aquest tipus daliances han esdevingut moneda corrent. Manejant lutillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influt en la formaci del denominat govern catalanista i desquerres (2003-2006), examinant la intervenci de les regles del joc del marc institucional, factors exgens com els media o els agents socials i econmics, a ms danalitzar els processos de formaci (negociaci, document programtic, protocols dactuaci), a ms davaluar les conseqncies per als partits i el sistema poltic en general.
