957 resultados para OXIDOREDUCTASE COMPLEX-I
Resumo:
Intermediate phenomena of reality present particular characteristics of systemic self-organization, multilevel interrelations, recursivity, emergence of new «objects» with properties different from those of the elements that form them, and evolutionary dynamics, that probably need the formulation of new theoretical concepts and different paradigm principles. The sciences or perspectives of complexity, or the «complex» thinking, try to respond adequately to this complexity of reality. This approach adopts a multidimensional, integrated and dynamic view of reality: the world is made up of overlapping levels of different elements which produce new properties or new organizations at higher levels. If we conceive what we call languages as simple and decontextualized objects, we can understand some of the more mechanical aspects but we will ignore their conditions of existence, functionality, maintenance, variation, change and extinction.
Resumo:
AbstractBACKGROUND: Scientists have been trying to understand the molecular mechanisms of diseases to design preventive and therapeutic strategies for a long time. For some diseases, it has become evident that it is not enough to obtain a catalogue of the disease-related genes but to uncover how disruptions of molecular networks in the cell give rise to disease phenotypes. Moreover, with the unprecedented wealth of information available, even obtaining such catalogue is extremely difficult.PRINCIPAL FINDINGS: We developed a comprehensive gene-disease association database by integrating associations from several sources that cover different biomedical aspects of diseases. In particular, we focus on the current knowledge of human genetic diseases including mendelian, complex and environmental diseases. To assess the concept of modularity of human diseases, we performed a systematic study of the emergent properties of human gene-disease networks by means of network topology and functional annotation analysis. The results indicate a highly shared genetic origin of human diseases and show that for most diseases, including mendelian, complex and environmental diseases, functional modules exist. Moreover, a core set of biological pathways is found to be associated with most human diseases. We obtained similar results when studying clusters of diseases, suggesting that related diseases might arise due to dysfunction of common biological processes in the cell.CONCLUSIONS: For the first time, we include mendelian, complex and environmental diseases in an integrated gene-disease association database and show that the concept of modularity applies for all of them. We furthermore provide a functional analysis of disease-related modules providing important new biological insights, which might not be discovered when considering each of the gene-disease association repositories independently. Hence, we present a suitable framework for the study of how genetic and environmental factors, such as drugs, contribute to diseases.AVAILABILITY: The gene-disease networks used in this study and part of the analysis are available at http://ibi.imim.es/DisGeNET/DisGeNETweb.html#Download
Resumo:
A partir de l’any 2011 i fins l’actualitat, l’onada de protestes i revoltes ciutadanes batejada com “la Primavera Àrab” ha sacsejat el panorama polític de la regió del Mediterrani i de les relacions internacionals. El present treball analitza com el cas de la guerra civil síria (iniciada el març de 2011 i que constitueix un cas enormement complex a causa de la fragmentació de l’oposició, l’elevat nombre d’actors interns i externs que hi intervenen i la seva varietat d’interessos, entre d’altres factors) ha posat en evidència l’efectivitat de la Responsabilitat de Protegir per frenar violacions sistemàtiques dels Drets Humans, tal i com ha evidenciat la incapacitat de la Comunitat Internacional d’actuar de manera cohesionada i efectiva en aquests més de dos anys. A més a més, la impossibilitat de portar a terme una intervenció militar multilateral emparada en el marc de la Responsabilitat de Protegir a causa de factors com el bloqueig del Consell de Seguretat i la incertesa que envolta les possibilitats d’èxit i els mecanismes que s’haurien de seguir durant l’actuació i reconstrucció de l’Estat fa evident la necessitat d’una redefinició del principi perquè aquest doni resposta a aquestes qüestions i pugui constituir un instrument realment efectiu.
Resumo:
Regulation of viral genome expression is the result of complex cooperation between viral proteins and host cell factors. We report here the characterization of a novel cellular factor sharing homology with the specific cysteine-rich C-terminal domain of the basic helix-loop-helix repressor protein I-mfa. The synthesis of this new factor, called HIC for Human I-mfa domain-Containing protein, is controlled at the translational level by two different codons, an ATG and an upstream non-ATG translational initiator, allowing the production of two protein isoforms, p32 and p40, respectively. We show that the HIC protein isoforms present different subcellular localizations, p32 being mainly distributed throughout the cytoplasm, whereas p40 is targeted to the nucleolus. Moreover, in trying to understand the function of HIC, we have found that both isoforms stimulate in T-cells the expression of a luciferase reporter gene driven by the human T-cell leukemia virus type I-long terminal repeat in the presence of the viral transactivator Tax. We demonstrate by mutagenesis that the I-mfa-like domain of HIC is involved in this regulation. Finally, we also show that HIC is able to down-regulate the luciferase expression from the human immunodeficiency virus type 1-long terminal repeat induced by the viral transactivator Tat. From these results, we propose that HIC and I-mfa represent two members of a new family of proteins regulating gene expression and characterized by a particular cysteine-rich C-terminal domain.
Resumo:
Aquest Treball Final de Grau aporta els resultats d’un estudi sobre els efectes i condicionats que suposa pel rendiment acadèmic dels alumnes de cicle superior de primària el divorci o la separació dels seus progenitors. Ens trobem davant l’augment del nombre de trencaments familiars, que ha esdevingut un fenomen clarament observable en la societat, es tracta d’un fenomen complex, en el qual entren en joc nombroses variables. I el trencament també suposa conseqüències socials, en primer lloc, pels fills/es. En una primera part ens endinsem en les aportacions i teories que han defensat diversos experts al llarg del temps sobre aquest fet. En una segona part es presenten les conclusions i els acords extrets de diverses entrevistes amb mestres d’una escola local en relació a la possible vinculació entre trencament familiar i rendiment acadèmic. I, per últim, s’acaben comparat les visions dels autors teòrics amb les aportacions i visions dels educadors professionals; per arribar a les principals conclusions que, no es pot generalitzar els efectes negatius de la ruptura, cal veure també les possibilitats positives del moment i, per últim, destacar que la manera amb la qual la família s'afronta a la ruptura té una importància crucial a l'hora de determinar l'impacte d'aquesta la ruptura en els fills.
Resumo:
En aquest projecte es reflexiona sobre l’ensenyament de les ciències al parvulari i com els infants aprenent conceptes relacionats amb el regne animal. La ciència escolar classifica la gran diversitat d’espècies que formen aquest regne en dos grans blocs, els vertebrats i els invertebrats, però en els patrons que ens ofereixen els animals per descobrir a ull nu aquestes particularitats són molt complexes d’observar. La visió que tenen els infants de parvulari sobre els animals del seu entorn sovint és molt allunyada de la realitat i els alumnes es creen concepcions alternatives per entendre els animals que observen. En l’estudi es realitza un recull de dades, a l’inici i el final d’una unitat didàctica, analitzant les representacions i les diferents formes de classificació dels animals de l’entorn que utilitzen els infants. Les conclusions són una reflexió sobre el perquè d’aquests coneixements alternatius i la manera de com aconseguir un canvi conceptual.
Resumo:
Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.
Resumo:
L’obra de M. Àngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influències que s’interpreta a través de nivells de significació i d’interessos que s’entrecreuen. Com a pilar que sosté tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clàssic i una vasta formació literària que, juntament amb l’experiència vital i el posicionament ètic de l’autora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint d’aquesta idea, l’article aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de l’obra de l’escriptora: els elements autobiogràfics, l’art i el compromís social.
Resumo:
Des de fa una dècada es parla de la convergència digital, que ha propiciat la conjunció de la informàtica amb els mitjans de comunicació i la interconnexió en xarxa. Actualment circulen amb facilitat suports vells i nous cada vegada més flexibles. La conseqüència per als usuaris és que avui disposen d’una varietat àmplia de continguts connectats permanentment en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a través de diverses plataformes i amb una convivència rica i complexa. En aquest context, aquest article mostra les conclusions d’un estudi de camp sobre l’ús, el consum i les preferències de suports i de continguts de la comunicació digital per part de grups d’infants, de joves, d’adults i de gent gran a Catalunya.
Resumo:
Lassa virus (LASV) causing hemorrhagic Lassa fever in West Africa, Mopeia virus (MOPV) from East Africa, and lymphocytic choriomeningitis virus (LCMV) are the main representatives of the Old World arenaviruses. Little is known about how the components of the arenavirus replication machinery, i.e., the genome, nucleoprotein (NP), and L protein, interact. In addition, it is unknown whether these components can function across species boundaries. We established minireplicon systems for MOPV and LCMV in analogy to the existing LASV system and exchanged the components among the three systems. The functional and physical integrity of the resulting complexes was tested by reporter gene assay, Northern blotting, and coimmunoprecipitation studies. The minigenomes, NPs, and L proteins of LASV and MOPV could be exchanged without loss of function. LASV and MOPV L protein was also active in conjunction with LCMV NP, while the LCMV L protein required homologous NP for activity. Analysis of LASV/LCMV NP chimeras identified a single LCMV-specific NP residue (Ile-53) and the C terminus of NP (residues 340 to 558) as being essential for LCMV L protein function. The defect of LASV and MOPV NP in supporting transcriptional activity of LCMV L protein was not caused by a defect in physical NP-L protein interaction. In conclusion, components of the replication complex of Old World arenaviruses have the potential to functionally and physically interact across species boundaries. Residue 53 and the C-terminal domain of NP are important for function of L protein during genome replication and transcription.
Resumo:
Aquest treball posa en funcionament una gran xarxa d’intertextualitat generada al voltant d’un fenomen molt complex, que és la metàfora. La metàfora és segurament el motiu pel qual avui ens expressem i pel qual avui escrivim textos. Ja no ho diem pel fet que la metàfora sigui una figura literària molt eficaç per crear bellesa estètica, sinó perquè està implicada en la formació del llenguatge i en l’estructuració de la ment per assimilar i per figurar el coneixement. Per aquest motiu, en el nostre treball, hem volgut donar un enfocament pluridisciplinar a l’estudi de la metàfora, perquè, creiem, que sense aquesta visió àmplia, no es pot arribar a copsar ni entendre aquesta figura retòrica, que és molt més que això.
Resumo:
L'article reflexiona sobre els canvis en la pràctica lectora que ha provocat el desenvolupament tecnològic i la implantació massiva dels ordinadors i de la xarxa. Revisa succintament les recerques empíriques que aborden les pràctiques lletrades que realitzen avui els joves que han crescut en un entorn digital, amb ordinadors, mòbils i consoles de joc; descriu algunes característiques d'aquestes pràctiques, tant des de l'òptica dels escrits produïts com dels modes i procediments de lectura, a més de criticar alguns dels prejudicis i de les valoracions socials sobre aquestes qüestions. Acaba fent algunes reflexions personals sobre les funcions i els serveis que poden exercir les biblioteques i l'educació en informació en aquest nou context digital, més divers i complex.
Resumo:
L'objectiu principal del TFC consisteix en la creació d'una complexa estructura modular J2EE basada i mantinguda per Maven, amb la utilització com frameworks Spring, Hibernate i Flex principalment. Aquesta estructura permet reprendre el desenvolupament inicial, nous desenvolupaments i manteniments d'una aplicació, amb un cost temporal mínim per la part de l'equip de desenvolupament.
Resumo:
OBJECTIVES: This study aimed to characterize myocardial infarction after percutaneous coronary intervention (PCI) based on cardiac marker elevation as recommended by the new universal definition and on the detection of late gadolinium enhancement (LGE) by cardiovascular magnetic resonance (CMR). It is also assessed whether baseline inflammatory biomarkers are higher in patients developing myocardial injury. BACKGROUND: Cardiovascular magnetic resonance accurately assesses infarct size. Baseline C-reactive protein (CRP) and neopterin predict prognosis after stent implantation. METHODS: Consecutive patients with baseline troponin (Tn) I within normal limits and no LGE in the target vessel underwent baseline and post-PCI CMR. The Tn-I was measured until 24 h after PCI. Serum high-sensitivity CRP and neopterin were assessed before coronary angiography. RESULTS: Of 45 patients, 64 (53 to 72) years of age, 33% developed LGE with infarct size of 0.83 g (interquartile range: 0.32 to 1.30 g). A Tn-I elevation >99% upper reference limit (i.e., myocardial necrosis) (median Tn-I: 0.51 μg/l, interquartile range: 0.16 to 1.23) and Tn-I > 3× upper reference limit (i.e., type 4a myocardial infarction [MI]) occurred in 58% and 47% patients, respectively. LGE was undetectable in 42% and 43% of patients with periprocedural myocardial necrosis and type 4a MI, respectively. Agreement between LGE and type 4a MI was moderate (kappa = 0.45). The levels of CRP or neopterin did not significantly differ between patients with or without myocardial injury, detected by CMR or according to the new definition (p = NS). CONCLUSIONS: This study reports the lack of substantial agreement between the new universal definition and CMR for the diagnosis of small-size periprocedural myocardial damage after complex PCI. Baseline levels of CRP or neopterin were not predictive for the development of periprocedural myocardial damage.