974 resultados para Monuments
Resumo:
Ladopci de monuments constitueix una frmula dintroducci del coneixement i implicaci de lalumnat preuniversitria en el seu context local, poc posada en prctica al nostre pas, per que sha mostrat molt productiva en altres pasos europeus, mitjanant la imbricaci dels centres educatius en la valoraci i la conservaci del patrimoni histric proper en collaboraci amb ladministraci municipal i les entitats cientfiques i culturals. Lobjectiu del projecte consisteix en desenvolupar pautes metodolgiques i materials didctics per a ladopci generalitzada i permanent daquest esquema de treball a Catalunya. Per a fer possible la seva implementaci ha estat necessari portar a terme una experincia de petita escala per avaluar les seves possibilitats i les adaptacions necessries per a la nostra prctica educativa i per crear propostes didctiques i de difusi. Des d lany 2004 i fins al juny de 2008, vuit centres educatius dEducaci Primria i Secundria han estat treballant en aquest programa. Al llarg dels darrers quatre cursos escolars, el professorat daquests centres i investigadors han treballat junts en la planificaci dactivitats, la recollida dinformaci darxius i centres de recerca, la creaci de materials didctics i la difusi dels objectius i la metodologia del projecte.
Resumo:
Els arbres monumentals formen part del patrimoni natural, cultural i histric dun pas i com a tals sn mereixedors de protecci. La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha regulat diferents figures de protecci per arbres que destaquen per algun motiu. Es tracta dels arbres monumentals, arbres dinters comarcal i arbres dinters local. Dels 194 arbres identificats i catalogats com a monumentals a Catalunya noms 3 es troben a la comarca del Pallars Sobir, en front dels, per exemple, 29 arbres catalogats a Osona. No hi ha cap arbre inventariat a la Vall dneu, malgrat que s aqu on es troben la majoria de boscos vells amb exemplars de conferes de grans dimensions. Cal destacar tamb que al Parc Natural de lAlt Pirineu no hi trobem cap arbre catalogat com dinters comarcal o dinters local. Per aquest motiu sha cregut convenient aprofundir en lestudi dels arbres monumentals, inventariant-ne els exemplars ms destacats de la Vall dneu i proposant-ne una categoria de protecci segons les seves caracterstiques.
Resumo:
Aquest estudi sha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de lAlt Pirineu. Concretament shan inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cards. Lobjectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora deducaci ambiental, utilitzant larbre com a un instrument pedaggic. Shan inventariat vint-i-tres arbres sent un dells ja declarat Arbre Monumental, lAvet del Pla de la Selva. Primerament shan localitzats els arbres amb lajuda dels tcnics del Parc, el coneixement popular i documentaci. Sha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjanant uns formularis de camp que recullen totes les caracterstiques ecolgiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment shan analitzat les dades obtingudes i sha realitzat la diagnosi. Sha proposat un mtode quantitatiu i un mtode qualitatiu (Rnquing dArbres Monumentals). Aquest ltim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espcie en el territori catal realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres parmetres, lalada, el volt de can i el dimetre de la capada. Finalment es proposa a cada arbre la protecci corresponent segons el seu estat de conservaci i altres parmetres. Un dels resultats obtinguts daquest estudi ha estat la realitzaci duna carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que lenvolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar limportant paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.
Resumo:
L'objectiu final s la recerca de dispositius idonis per a la seva installaci en el cas d'intervencions per a l'augment d'accessibilitat en el Patrimoni Cultural. Estudi dels avantatges i desavantatges dels dispositius que faciliten l'accessibilitat tant des d'un punt de vista general com des del punt de vista de la seva ocupaci en monuments, aix com detalls tcnics, informaci visual dels distints dispositius, referncies a manuals, revistes i pgines de provedors i totes l'especificacions tcniques i la informaci necessria per a accedir a la base de dades online.
Resumo:
Informe amb la descripci dels protocols d'estudi adequats per a l'anlisi prvia, durant i posterior de les intervencions en monuments per a l'augment del seu grau d'accessibilitat.
Resumo:
Com part de l'Estat de l'Art que aborda aquest primer subprojecte de PATRAC es continua en aquest segon lliurable amb una major concreci sobre els condicionaments funcionals de la poblaci a l'hora d'accedir a edificacions i espais del patrimoni. Ats que PATRAC pretn desenvolupar solucions i alternatives als problemes concrets d'accessibilitat en el patrimoni, hem considerat necessari aprofundir en el coneixement de les limitacions funcionals humanes i les condicions concretes dels entorns que determinen l'existncia de barreres. Aquestes anlisis s'acompanyen de recomanacions per a facilitar l'accs de persones amb diferents perfils funcionals als entorns i serveis pblics, tals com els quals es presten en monuments del patrimoni histric-cultural. Finalment el document revisa les formes d'intervenci habituals de les empreses i especialistes en el camp de l'auditoria d'accessibilitat i en la restauraci del patrimoni a l'efecte de buscar frmules de coordinaci per a una millora de resultats des del punt de vista d'incrementar l'accessibilitat per a tot tipus de persones.
Resumo:
Les monuments des jeux visibles dans toutes les provinces de l'Empire romain impressionnent touj us le visiteur. Sur la rive sud de la Mditerrane, honnis les sites de la Tunisie comme Carthage on Dougga facilement accessibles au public, les villes romaines d'Algrie on du Maroc sont souvent moas bien connues.Dans le cadre de notre thse de doctorat, nous avons tudi chaque difice de spectacle (thtre, amphithtre, cirque et stade) connu dans les Manrtanes, ainsi que les spectacles et les crmonies qui s'y droulaient. L'implication des jeux dans l'adoption des moeurs romaines par la population tait essentielle. Noos avons aussi recens toutes les inscriptions et les objets (lampes huile, statuettes, mosaques) lis aux divertissements retrouvs dans ces provinces. La majeure partie de notre travail a consist en une analyse des donnes publies sur les monuments et les spectacles romains dans les Manrtanies. Nous les avons mises en regard de nos recherches sur le terrain et nous avons propos de nouvelles interprtations lorsque cela tait possible.Nous avons choisi de limiter notre travail aux Maurtanies romaines, car il n'existe aucune tude d'ensemble concernant les spectacles pour ces provinces. Elles formaient une entit particulire, comme royaume maurtanien avant la colonisation romaine, puis runies plusieurs reprises sous l'autorit d'un seul gouverneur sous l'Empire. Se concentrer sur un territoire permet de mieux saisir dans sa totalit le phnomne des spectacles et surtout les particularits architecturales. De plus, les Mauitanies csarienne et tingitane posent souvent un problme d'intgration l'Empire. L'implantation sur ces territoires s'est peu dveloppe en profondeur, les lgions protgeant une longue bande de terre situe entre le limes et la Mditerrane qu'il n'tait pas toujours simple de contrler. Cependant les cits pr-romaines ont largement adopt les us et coutumes du nouveau pouvoir. Les raines, l'pigraphie et les fouilles archologiques ne laissent aucun doute. Les lments lis au divertissements et (dus particulirement aux spectacles symbolisent le rayonnement culturel romain. la fin de cette tude, nous avons accord une place particulire aux monuments des jeux d'Afrique pour comparer et mieux comprendre les spcificits des difices mauitaniens l'chelle de ce continent. La rflexion a t poursuivie l'chelle de l'Empire romain, certaines caractristiques mauritaniennes se retrouvant des milliers de kilomtres. Nous avons essay d'apprhender quelles relations les Maurtanies entretenaient avec le reste de l'Empire par le biais des spectacles et comment ces jeux ont fini par disparatre du territoire maurtanien.Cet ouvrage est divis en deux parties : un volume de texte et un volume d'annexes. Dans le volume de texte, le premier chapitre est l'introduction gnrale. Nous dtaillons les raisons de notre tude, les problmatiques de cette recherche et les mthodes de travail utilises. Le chapitre deux prsente les cadres gographique, historique et sociologique. Le chapitre trois propose un lexique architectural savant dcrire chaque partie des monuments. Π retrace aussi l'origine et l'volution des jeux romains et prsente la rpartition du public ainsi que le prix des btiments et des spectacles. Le rpertoire des sites et des monuments des jeux maurtaniens constitue le chapitre quatre. 11 est subdivis par provinces (Maurtanie csarienne, Maurtanie sit enne et Maurtanie tngitane), puisque la construction des monuments est lie l'histoire provinciale. Les mosaques et les objets reprenant les thmes ludiques sont prsents selon loir lieu de dcouverte. Dans le chapitre dnq, nous tudions l'volution historique et fonctionnelle des difices de spectacle. Nous essayons de comprendre quels sont leurs sources ou leurs modles architecturaux et comment ils ont influenc les populations locales. la suite de la conclusion gnrale nous avons plac la liste des abrviations et la bibliographie.Au dbut du volume d'annexes se trouvent plusieurs catalogues : ceux des chapiteaux du thtre et du cirque de Caesarea et ceux des lampes romaines thmes ludiques d'Algrie et du Maroc. Ensuite nous avons plac la restitution de plusieurs inscriptions, toutes les figures mentionnes dans le texte du premier volume, puis les listes des tableaux et des figures.
Resumo:
Aquest estudi sha realitzat amb lobjectiu daprofundir en el coneixement dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges, a la comarca del Garraf. Sha fet un inventari dels arbres i conjunts estudiats, tot diferenciant els situats en la zona urbana (urbans) i els que es troben fora daquest mbit (no urbans), i sha analitzat el seu estat de conservaci i importncia socioambiental. Tamb se nha elaborat una base cartogrfica amb la seva localitzaci. Sha donat continutat a la metodologia aplicada en treballs anteriors sobre arbres monumentals, notables i singulars, amb algunes variants. Shan inventariat trenta-nou arbres i conjunts remarcables (pertanyents a vint-i-cinc espcies), dels quals trenta sn urbans i nou sn no urbans. Tots ells, excepte un exemplar considerat notable, shan qualificat com a singulars. A banda, shan inventariat tres conjunts remarcables sense contenir cap exemplar remarcable, els quals shan treballat a part. Durant el treball de camp, realitzat a la tardor i al hivern de 2011 a Sitges, shan pres dades de trenta-cinc variables sobre els arbres inventariats, les quals shan sintetitzat en sis parmetres qualitatius indicatius de lestat de conservaci i importncia socioambiental dels arbres i conjunts inventariats. Aquesta simplificaci ha perms fer un estudi comparatiu dels arbres, extreure conclusions i elaborar propostes de millora per a vetllar per a la seva conservaci. El present estudi posa de manifest la necessitat de declarar els arbres inventariats dinters local o comarcal dacord amb les figures legislatives de protecci de ladministraci competent, posant mfasi en la incorporaci a lexistent Catleg dArbres Singulars de Sitges dels arbres no urbans inventariats i daltres urbans que no hi sn presents.
Resumo:
De nombreux Lausannois se souviennent encore de l'ancienne chapelle de l'Eglise libre, sise la rue Langallerie n 5 quelques pas du pont Bessires, avant qu'elle ne soit dmolie en 1969 pour faire place un centre commercial. Peu d'entre eux savent cependant que cet difice fut l'origine un thtre, le premier thtre en pierre construit dans le chef-lieu du Canton de Vaud, inaugur le 15 novembre 1804. L'histoire de cette salle de spectacle tant largement mconnue, notre tude souhaite retracer les circonstances de sa construction, ainsi que les principales tractations et transformations dont elle a fait l'objet, avant de fermer dfinitivement ses portes en 1860.
Resumo:
En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial deVilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial enel patrimoni industrial, ja que en aquests moments lAjuntament de Vilafant, tespecial inters en potenciar lestudi de lactivitat rajolera, que va assolir el seumxim esplendor amb la construcci de la bbila den Soler lany 1880
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 56740
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 54854
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 55021
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 55020
