Secuenciación de siguiente generación en mujeres afectadas por falla ovárica prematura no sindrómica para la identificación de nuevos genes etiológicos de la enfermedad y estudio funcional de la mutación p.thr943ile en adamts19

La infertilidad afecta en la actualidad a aproximadamente 1 de cada 7 parejas a nivel mundial. La falla ovárica prematura (FOP) es una condición común en la población femenina, afectando al 1% de mujeres menores de 40 años. La etiología de la FOP es idiopática entre el 50% y el 80% de los casos, lo que sugiere causas genéticas, epigenéticas y ambientales aún desconocidas. A pesar de los avances en las técnicas de cartografía genética y de sistematización de la técnica de Sanger, pocos genes etiológicos de FOP fueron identificados en los últimos 20 años. Este fracaso relativo se asoció principalmente a que cientos de genes, que abarcan grandes regiones del genoma, son candidatos pero la técnica de secuenciación directa sólo permite el análisis de unas 700bp en cada reacción. En el presente trabajo se empleó la secuenciación de siguiente generación (NGS) para la búsqueda de mutaciones en 70 genes candidatos que potencialmente contribuyen con el desarrollo de la patología. Se identificaron mutaciones en 3 de 12 pacientes. La paciente POF-7 presentaba una mutación no sinónima en el gen ADAMTS19 (c.2828C>T, p.Thr943Ile). La proteína ADAMTS19 se clasifica dentro de la familia ADAMTS como huérfana ya que no se ha identificado su sustrato. Mediante el sistema de doble hibrido en levaduras se buscó identificar las potenciales proteínas que interactúan con ADAMTS19. Permitió identificar, a partir de las versiones murinas, la interacción de Adamts19 y Col6a2. Para comprobar la interacción entre las proteínas ADAMTS19 y COL6A2 humanas se empleó el sistema de doble hibrido en células eucariotas. Los hallazgos no permitieron replicar los resultados obtenidos previamente. En síntesis de identificó una mutación potencialmente causal de FOP en un gen nuevo y una muy probable interacción entre ADAMTS19 y COL6A2.

Exploring chromium (VI) dioxodihalides chemistry: is density functional theory the most suitable tool?

A comparative systematic study of the CrO2F2 compound has been performed using different conventional ab initio methodologies and density functional procedures. Two points have been analyzed: first, the accuracy of results yielded by each method under study, and second, the computational cost required to reach such results. Weighing up both aspects, density functional theory has been found to be more appropriate than the Hartree-Fock (HF) and the analyzed post-HF methods. Hence, the structural characterization and spectroscopic elucidation of the full CrO2X2 series (X=F,Cl,Br,I) has been done at this level of theory. Emphasis has been given to the unknown CrO2I2 species, and specially to the UV/visible spectra of all four compounds. Furthermore, a topological analysis in terms of charge density distributions has revealed why the valence shell electron pair repulsion model fails in predicting the molecular shape of such CrO2X2 complexes

Macrocicles nitrogenats contenint unitats de ferrocè i llurs complexos de Pal·ladi(0). Estudi estructural i aplicacions en catàlisi

La present tesi doctoral s'ha basat en la caracterització estructural i en l'estudi de les propietats catalítiques de nous complexos de pal·ladi(0) amb lligands olefínics contenint unitats de ferrocè. En una primera fase s'ha desenvolupat la síntesi d'estructures de tipus (E, E, E)-1,6,11-trisarilsulfonil-1,6,11-triazaciclopentadeca-3,8,13-triè contenint des d'una fins a tres unitats de ferrocè i s'ha estudiat la seva complexació amb pal·ladi(0). Mitjançant estudis electroquímics s'ha avaluat la seva possible aplicació en el reconeixement molecular electroquímic. Encara que aquest tipus d'estructures no han resultat vàlides per aquest tipus de processos de reconeixement, l'estudi electroquímic ha permès determinar que la presència del grup ferrocenil influeix en les propietats redox del metall complexat. S'ha descrit també l'obtenció de macrocicles pentaolefínics anàlegs de 25 membres contenint unitats de ferrocè i s'ha estudiat paral·lelament la seva complexació amb pal·ladi(0).En una segona part del treball s'han avaluat les propietats catalítiques del complex (E, E, E)-6,11-bis[(p-metilfenil)sulfonil]-1-ferrocenilsulfonil-1,6,11-triazaciclopentadeca-3,8,13-trièpal·ladi(0), en reaccions clàssicament catalitzades per pal·ladi tals com l'acoblament creuat de Suzuki o la reacció de Heck, i s'ha pogut determinar que és un catalitzador actiu en aquest tipus de reaccions, essent a més possible, la seva recuperació i reutilització. En el cas concret de la reacció de Heck s'han emprat sals de diazoni com a agents arilants i cal destacar que s'ha descrit el primer sistema catalític recuperable i reutilitzable per aquest tipus de reaccions. Mitjançant espectrometria de masses amb ionització per electrospray ha estat possible determinar el rol mecanístic del nostre complex de pal·ladi en la reacció de Heck amb sals de diazoni.Finalment, en una tercera part estructural del treball s'ha estudiat el comportament espectroscòpic dels complexos de pal·ladi(0) anteriorment mencionats, contenint des de tres unitats aríliques iguals fins a tres unitats aríliques diferents. Mitjançant RMN i difracció de raigs-X s'ha determinat que la complexitat estereoquímica dels complexos deriva dels isòmers que es poden formar mitjançant complexació del metall amb cada una de les cares dels tres dobles enllaços continguts a l'estructura.

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

A new cyano-bridged one-dimensional (GdFeIII)-Fe-III coordination polymer with o-phenanthroline as the blocking ligand: synthesis, structure, and magnetic properties

Synthesis, structural characterization, and magnetic properties of a new cyano-bridged one-dimensional iron (III)-gadolinium (III) compound, trans-[Gd(o-phen)(2)(H2O)(2)(mu-CN)(2)Fe(CN)(4)], - 2no-phen (o-phen = 1,10-phenanthroline), have been described. The compound crystallizes in the triclinic P (1) over bar space group with the following unit cell parameters: a = 10.538(14) angstrom, b = 12.004(14) angstrom, c = 20.61(2) angstrom, alpha = 92.41(1)degrees, beta = 92.76(1)degrees, gamma = 11 2.72(1)degrees, and Z = 2. In this complex, each gadolinium (III) is coordinated to two nitrile nitrogens of the CN groups coming from two different ferricyanides, the mutually trans cyanides of each of which links another different Gd-III to create -NC-Fe(CN)(4)-CN-Gd-NC- type 1-D chain structure. The one-dimensional chains are self-assembled in two-dimensions via weak C-H center dot center dot center dot N hydrogen bonds. Both the variable-temperature (2-300 K, 0.01 T and 0.8 T) and variable-field (0-50 000 Gauss, 2 K) magnetic measurements reveal the existence of very weak interaction in this molecule. The temperature dependence of the susceptibilities has been analyzed using a model for a chain of alternating classic (7/2) and quantum (1/2) spins. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Galactooligosaccharides (GOS) inhibit Vibrio cholerae toxin binding to its GM1 receptor

It is widely reported that cholera toxin (Ctx) remains a significant cause of gastrointestinal disease globally, particularly in developing countries where access to clean drinking water is at a premium. Vaccines are prohibitively expensive and have shown only short-term protection. Consequently, there is scope for continued development of novel treatment strategies. One example is the use of galactooligosaccharides (GOS) as functional mimics for the cell-surface toxin receptor (GM1). In this study, GOS fractions were fractionated using cation exchange chromatography followed by structural characterization using a combination of hydrophilic interaction liquid chromatography (HILIC) and electrospray ionization mass spectrometry (ESI-MS) such that their molecular weight profiles were known. Each profile was correlated against biological activity measured using a competitive inhibitory GM1-linked ELISA. GOS fractions containing > 5% hexasaccharides (DP6) exhibited > 90% binding, with EC50 values between 29.27 and 56.04 mg/mL. Inhibition by GOS DP6, was dose dependent, with an EC50 value of 5.10 mg/mL (5.15 mu M MW of 990 Da). In removing low molecular weight carbohydrates that do possess prebiotic, nutraceutical, and/or biological properties and concentrating GOS DP5 and/or DP6, Ctx antiadhesive activity per unit of (dry) weight was improved. This could be advantageous in the manufacture of pharmaceutical or nutraceutical formulations for the treatment or prevention of an acute or chronic disease associated with or caused by the adhesion and/or uptake of a Ctx or HLT.

A very rare hydrogen-bridged hexanuclear CuII complex containing a triangular Cu3O core capped by an unusual triply coordinated perchlorate anion

An unusual hexanuclear Cu-II complex, [{[Cu(NHDEPO)](3)(mu(3)-O)(O3ClO)}(2)(mu-H)]center dot 7ClO(4)center dot 4H(2)O (1) was prepared starting from Cu(ClO4)(2)center dot 6H(2)O and the oxime-based Schiff base ligand NHDEPO (= 3-[3-(diethylamino)propylimino]butan-2-one oxime). Structural characterization of the complex reveals that it consists of two triangular Cu3O units, the copper ions being at the corners of an equilateral triangle, separated by an O center dot center dot center dot O distance of 2,447(5) angstrom, held together solely by a proton. In each triangle, the copper atoms are in square-pyramid environments. The equatorial plane consists of the bridging oxygen of the central OH-(O2-) group together with three atoms (N, N, O) of the Schiff base. All Unusual triply coordinated perchlorate ion (mu(3)-kappa O:kappa O':kappa O '') interacts in axial position with the three copper ions, Variable-temperature (2-300 K) magnetic susceptibility measurements show that complex 1 is antiferromagnetically Coupled (J = -148 cm(1-)). The EPR data at low temperature clearly indicates the presence of spin frustration phenomenon in the complex.

Supramolecular structures of enzyme clusters

The structural characterization of subtilisin mesoscale clusters, which were previously shown to induce supramolecular order in biocatalytic self-assembly of Fmocdipeptides, was carried out by synchrotron small-angle X-ray, dynamic, and static light scattering measurements. Subtilisin molecules self-assemble to form supramolecular structures in phosphate buffer solutions. Structural arrangement of subtilisin clusters at 55 degrees Centigrade was found to vary systematically with increasing enzyme concentration. Static light scattering measurements showed the cluster structure to be consistent with a fractal-like arrangement, with fractal dimension varying from 1.8 to 2.6 with increasing concentration for low to moderate enzyme concentrations. This was followed by a structural transition around the enzyme concentration of 0.5 mg mL-1 to more compact structures with significantly slower relaxation dynamics, as evidenced by dynamic light scattering measurements. These concentration-dependent supramolecular enzyme clusters provide tunable templates for biocatalytic self-assembly.

Expression and purification of human respiratory syncytial virus recombinant fusion protein

The Human Respiratory Syncytial Virus (HRSV) fusion protein (F) was expressed in Escherichia call BL21A using the pET28a vector at 37 degrees C. The protein was purified from the soluble fraction using affinity resin. The structural quality of the recombinant fusion protein and the estimation of its secondary structure were obtained by circular dichroism. Structural models of the fusion protein presented 46% of the helices in agreement with the spectra by circular dichroism analysis. There are only few studies that succeeded in expressing the HRSV fusion protein in bacteria. This is a report on human fusion protein expression in E. call and structure analysis, representing a step forward in the development of fusion protein F inhibitors and the production of antibodies. (c) 2008 Elsevier Inc. All rights reserved.

Elaboration and optimization of (Y,Er)Al(3)(BO(3))(4) glassy planar waveguides through the sol-gel process

In this work, a sol-gel route was used to prepare Y(0.9)Er(0.1)Al(3)(BO(3))(4) glassy thin films by spin-coating technique looking for the preparation and optimization of planar waveguides for integrated optics. The films were deposited on silica and silicon substrates using stable sols synthesized by the sol-gel process. Deposits with thicknesses ranging between 520 and 720 nm were prepared by a multi-layer process involving heat treatments at different temperatures from glass transition to the film crystallization and using heating rates of 2 degrees C/min. The structural characterization of the layers was performed by using grazing incidence X-ray diffraction and Raman spectroscopy as a function of the heat treatment. Microstructural evolution in terms of annealing temperatures was followed by high resolution scanning electron microscopy and atomic force microscopy. Optical transmission spectra were used to determine the refractive index and the film thicknesses through the envelope method. The optical and guiding properties of the films were studied by m-line spectroscopy. The best films were monomode with 620 nm thickness and a refractive index around 1.664 at 980 nm wavelength. They showed good waveguiding properties with high light-coupling efficiency and low propagation loss at 632.8 and 1550 nm of about 0.88 dB/cm. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Evidence of fluoride oxidation for development of the electrochemically-induced crystallization observed in lead oxyfluoroborate glasses

This work reports on a distinct experimental procedure conceived to closely approach the question of development of crystallization in lead oxyfluoroborate glasses in the presence of an electric field. After proposing earlier that this phenomenon should involve occurrence of redox-type electrochemical reactions occurring at the electrodes. it was in fact recently shown that a direct contact of the glasses with both the cathode and anode revealed essential, provided that crystallization did not develop when ions migration to these electrodes became frustrated. The present study demonstrates that. even in Pt,Ag/Glass/YSZ:PbF(2)/Ag,Pt-type electrochemical cells subjected to electric field action, where YSZ:PbF(2) represents composite-like mixtures (formed by Y(2)O(3)-doped ZrO(2) and PbF(2)) placed between the glass and anode. crystallization was observable in given cases. In summary, supported by (micro)structural and electrical characterizations, clear evidence is provided here that, besides Pb(2+) reduction at the cathode, crystallization really involves simultaneous F(-) oxidation at the anode, completing thus the whole redox electrochemical reaction so far postulated. In these cases, F(-) migration to the anode was achievable following PbF(2) percolative-like paths through the YSZ:PbF(2) mixtures. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

Binuclear zinc(II) complexes with the anti-inflammatory compounds salicylaldehyde semicarbazone and salicylaldehyde-4-chlorobenzoyl hydrazone (H(2)LASSBio-1064)

Complexes [Zn(2)(HL(1))(2)(CH(3)COO)(2)] (1) and [Zn(2)(L(2))(2)] (2) were synthesized with salicylaldehyde semicarbazone (H(2)L(1)) and salicylaldehyde-4-chlorobenzoyl hydrazone (H(2)LASSBio-1064, H(2)L(2)), respectively. The crystal structure of (1) was determined. Upon recrystallization of previously prepared [Zn(2)(HL(2))(2)(Cl)(2)] (3) in 1:9 DMSO:acetone crystals of [Zn(2)(L(2))(2)(H(2)O)(2)]center dot[Zn(2)(L(2))(2)(DMSO)(4)] (3a) were obtained. The crystal structure of 3a was also determined. All crystal structures revealed the presence of phenoxo-bridged binuclear zinc(II) complexes. (C) 2011 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Molecular conformation of the racemic indan derivative (+/-)-1-trans-3-(3,4-dichlorophenyl)-2,3-dihydro-1H-indene-1-carboxamide

This paper presents the structural characterization of the indan derivative (+/-)-1-trans-3-(3,4-dichlorophenyl)-2,3-dihydro-1H-indene-1-carboxamide, which was unambiguously determined by X-ray diffraction (XRD) to be a racemate (R/S: 50/50) crystallizing in an achiral crystal structure (P2(1)/c, a = 9.3180(1) , b = 7.9070(2) , c = 19.7550(4) , beta = 103.250(1)A degrees, V = 1416.75(5) (3) and Z = 4). The diastereomers are related by the inversion symmetry and linked by H bond forming a dimer. The crystal packing is stabilized by hydrogen bonds, including the classical one responsible for the formation of centrosymmetric dimers, and non-classical ones involving C-H center dot center dot center dot O and C-H center dot center dot center dot pi-aryl interactions. The intra and intermolecular geometry of the title compound is compared to the (+/-)-1-trans-3-(3,4-dichlorophenyl)-2,3-dihydro-1H-indene-1-carboxylic acid one, which also present an achiral crystal structure from racemates (R/S: 50/50). The two indan derivatives crystallize in a very similar unit cell.

Lipopeptides Produced by a Soil Bacillus Megaterium Strain

A soil microorganism identified as Bacillum megaterium was found to produce several antibiotics substances after growth for 20 h at 37A degrees C in a mineral culture medium. Analysis both by electron spray ionization (ESI) and matrix-assisted laser desorption ionization-time of flight (MALDI-TOF) mass spectrometry (MS) identified these substances as lipopeptides. Predominant peaks at m/z 1,041 and m/z 1,065 revealed ions which are compatible with surfactins and lichenysins, respectively. Two other ions m/z 1,057 and m/z 1,464 were further studied by collision-induced dissociation (CID) unveiling an iturin A at the first and fengycins A and B at the second m/z peaks. The CID spectrum of the m/z 1,464 ion also suggests the existence of fengycins A and B variants in which Ile was changed to Val in the position 10 of the peptide moiety. Raw mixtures of all these compounds were also assayed for antibiotic features. The data enlighten the unusual diversity of the lipopeptide mixture produced by a sole Bacillus species.

Block Copolymers Containing (R)-3-Hydroxybutyrate and Isosorbide Succinate or (S)-Lactic Acid Mers

A new aliphatic block copolyester was synthesized in bulk from transesterification techniques between poly((R)-3-hydroxybutyrate) (PHB) and poly(isosorbide succinate) (PIS). Additionally, other two block copolyesters were synthesized in bulk either from transesterification reactions involving PHB and poly(l-lactide) (PLLA) or from ring-opening copolymerization of l-lactide and hydroxyl-terminated PHB, as result of a previous transesterification reactions with isosorbide. Two-component blends of PHB and PIS or PLLA were also prepared as comparative systems. SEC, MALDI-TOF mass spectrometry (MALDI-TOFMS), (1)H and (13)C NMR spectroscopy, WAXD, solubility tests, and TG thermal analysis were used for characterization. The block copolymer structures of the products were evidenced by MALDI-TOFMS, (13)C NMR, and WAXD data. The block copolymers and the corresponding binary blends presented different solubility properties, as revealed by solubility tests. Although the incorporation of PIS sequences into PHB main backbone did not enhance the thermal stability of the product, it reduced its crystallinity, which could be advantageous for faster biodegradation rate. These products, composed of PHB and PIS or PLLA sequences, are an interesting alternative in biomedical applications.