La régression tumorale n'est pas un facteur de risque d'atteinte du ganglion sentinelle dans les mélanomes fins (indice de Breslow < or = 1 mm) [Tumour regression is not predictive for higher risk of sentinel node involvement in thin melanomas (Breslow thickness < or = 1 mm)]

Background: Thin melanomas (Breslow thickness <= 1 mm) are considered highly curable. The aim of this study was to evaluate the correlation between histological tumour regression and sentinel lymph node (SLN) involvement in thin melanomas. Patients and methods: This was a retrospective single-centre study of 34 patients with thin melanomas undergoing SLN biopsy between April 1998 and January 2005. Results: The study included 14 women and 20 men of mean age 56.3 years. Melanomas were located on the neck (n = 3), soles (n = 4), trunk (n = 13) and extremities (n = 14). Pathological examination showed 25 SSM, four acral lentiginous melanomas, three in situ melanomas, one nodular melanoma and one unclassified melanoma with a mean Breslow thickness of 0.57 mm. Histological tumour regression was observed in 26 over 34 cases and ulceration was found in one case. Clark levels were as follows: I (n = 3), II (n = 20), III (n = 9), IV (n = 2). Growth phase was available in 15 cases (seven radial and eight vertical). Mitotic rates, available in 24 cases, were: 0 (n = 9), 1 (n = 11), 2 (n = 2), 3 (n = 1), 6 (n = 1). One patient with histological tumour regression (2.9% of cases and 3.8% of cases with regressing tumours) had a metastatic SLN. One patient negative for SLN had a lung relapse and died of the disease. Mean follow-up was 26.2 months. Conclusion: The results of the present study and the analysis of the literature show that histological regression of the primary tumour does not seem predictive of higher risk of SLN involvement in thin melanomas. This suggests that screening for SLN is not indicated in thin melanomas, even those with histological regression.

A longitudinal study on delirium in nursing homes.

OBJECTIVE: To investigate the evolution of delirium of nursing home (NH) residents and their possible predictors. DESIGN: Post-hoc analysis of a prospective cohort assessment. SETTING: Ninety NHs in Switzerland. PARTICIPANTS: Included 14,771 NH residents. MEASUREMENTS: The Resident Assessment Instrument Minimum Data Set and the Nursing Home Confusion Assessment Method were used to determine follow-up of subsyndromal or full delirium in NH residents using discrete Markov chain modeling to describe long-term trajectories and multiple logistic regression analyses to determine predictors of the trajectories. RESULTS: We identified four major types of delirium time courses in NH. Increasing severity of cognitive impairment and of depressive symptoms at the initial assessment predicted the different delirium time courses. CONCLUSION: More pronounced cognitive impairment and depressive symptoms at the initial assessment are associated with different subsequent evolutions of delirium. The presence and evolution of delirium in the first year after NH admission predicted the subsequent course of delirium until death.

Predictors of nonresponse in a questionnaire-based outcome study of vocational rehabilitation patients.

OBJECTIVE: To identify predictors of nonresponse to a self-report study of patients with orthopedic trauma hospitalized for vocational rehabilitation between November 15, 2003, and December 31, 2005. The role of biopsychosocial complexity, assessed using the INTERMED, was of particular interest. DESIGN: Cohort study. Questionnaires with quality of life, sociodemographic, and job-related questions were given to patients at hospitalization and 1 year after discharge. Sociodemographic data, biopsychosocial complexity, and presence of comorbidity were available at hospitalization (baseline) for all eligible patients. Logistic regression models were used to test a number of baseline variables as potential predictors of nonresponse to the questionnaires at each of the 2 time points. SETTING: Rehabilitation clinic. PARTICIPANTS: Patients (N=990) hospitalized for vocational rehabilitation over a period of 2 years. INTERVENTIONS: Not applicable. MAIN OUTCOME MEASURE: Nonresponse to the questionnaires was the binary dependent variable. RESULTS: Patients with high biopsychosocial complexity, foreign native language, or low educational level were less likely to respond at both time points. Younger patients were less likely to respond at 1 year. Those living in a stable partnership were less likely than singles to respond at hospitalization. Sex, psychiatric, and somatic comorbidity and alcoholism were never associated with nonresponse. CONCLUSIONS: We stress the importance of assessing biopsychosocial complexity to predict nonresponse. Furthermore, the factors we found to be predictive of nonresponse are also known to influence treatment outcome and vocational rehabilitation. Therefore, it is important to increase the response rate of the groups of concern in order to reduce selection bias in epidemiologic investigations.

Closeness in relationships as a mediator between sexual abuse in childhood or adolescence and psychopathological outcome in adulthood.

The risk of adverse psychological outcomes in adult victims of childhood and adolescent sexual abuse (CSA) has been documented; however, research on possible mediating variables is still required, namely with a clinical perspective. The attachment literature suggests that secure interpersonal relationships may represent such a variable. Twenty-eight women who had experienced episodes of CSA, and 16 control women, were interviewed using Bremner's Early Trauma Inventory and the DSM-IV Global Assessment of Functioning; they also responded to Collins' Relationship Scales Questionnaire, evaluating adult attachment representations in terms of Closeness, Dependence and Anxiety. Subjects with an experience of severe abuse reported significantly more interpersonal distance in relationships (low index of Closeness) than other subjects. The index of psychopathological functioning was correlated with both the severity of abuse and attachment (low index of Closeness). Regression analysis on the sample of abused women revealed that attachment predicted psychopathology when abuse was controlled for, whereas abuse did not predict psychopathology when attachment was controlled for. Therefore, preserving a capacity for closeness with attachment figures in adulthood appears to mediate the consequences of CSA on subsequent psychopathological outcome.

Nonclassical measurement error with applications to labor and development issues

Zero correlation between measurement error and model error has been assumed in existing panel data models dealing specifically with measurement error. We extend this literature and propose a simple model where one regressor is mismeasured, allowing the measurement error to correlate with model error. Zero correlation between measurement error and model error is a special case in our model where correlated measurement error equals zero. We ask two research questions. First, we wonder if the correlated measurement error can be identified in the context of panel data. Second, we wonder if classical instrumental variables in panel data need to be adjusted when correlation between measurement error and model error cannot be ignored. Under some regularity conditions the answer is yes to both questions. We then propose a two-step estimation corresponding to the two questions. The first step estimates correlated measurement error from a reverse regression; and the second step estimates usual coefficients of interest using adjusted instruments.

Innovation and absorptive capacity: What is the role of technological frontier?

This paper explores how absorptive capacity affects the innovative performance and productivity dynamics of Spanish firms. A firm’s efficiency levels are measured using two variables: the labour productivity and the Total Factor Productivity (TFP). The theoretical framework is based on the seminal contributions of Cohen and Levinthal (1989, 1990) regarding absorptive capacity; and the applied framework is based on the four-stage structural model proposed by Crépon, Duguet and Mairesse (1998) for setting the determinants of R&D, the effects of R&D activities on innovation outputs, and the impacts of innovation on firm productivity. The present study uses a twostage structural model. In the first stage, a probit estimation is used to investigate how the sources of R&D, the absorptive capacity and a vector of the firm’s individual features influence the firm’s likelihood of developing innovations in products or processes. In the second phase, a quantile regression is used to analyze the effect of R&D sources, absorptive capacity and firm characteristics on productivity. This method shows the elasticity of each exogenous variable on productivity according to the firms’ levels of efficiency, and thus allows us to distinguish between firms that are close to the technological frontier and those that are further away from it. We used extensive firm-level panel data from 5,575 firms for the 2004-2009 period. The results show that the internal absorptive capacity has a strong impact on the productivity of firms, whereas the role of external absorptive capacity differs according to nature of the each industry and according the distance of firms from the technological frontier. Key words: R&D sources, innovation strategies, absorptive capacity, technological distance, quantile regression.

Genomics of wine yeast: functional analysis of new and variable genes

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Institut National de la Recherche Agronomique, França, entre 2007 i 2009. Saccharomyces cerevisiae ha estat el llevat utilitzat durant mil.lenis en l'elaboració de vins. Tot i així, es té poc coneixement sobre les pressions de selecció que han actuat en la modelització del genoma dels llevats vínics. S’ha seqüenciat el genoma d'una soca vínica comercial, EC1118, obtenint 31 supercontigs que cobreixen el 97% del genoma de la soca de referència, S288c. S’ha trobat que el genoma de la soca vínica es diferencia bàsicament en la possessió de 3 regions úniques que contenen 34 gens implicats en funcions claus per al procés fermentatiu. A banda, s’han dut a terme estudis de filogènia i synteny (ordre dels gens) que mostren que una d'aquestes tres regions és pròxima a una espècie relacionada amb el gènere Saccharomyces, mentre que les altres dos regions tenen un origen no-Saccharomyces. S’ha identificat mitjançant PCR i seqüenciació a Zygosaccharomyces bailii, una espècie contaminant de les fermentacions víniques, com a espècie donadora d'una de les dues regions. Les hibridacions naturals entre soques de diferents espècies dins del grup Saccharomyces sensu stricto ja han estat descrites. El treball és el primer que presenta hibridacions entre espècies Saccharomyces i no-Saccharomyces (Z. bailii, en aquest cas). També s’assenyala que les noves regions es troben freqüent i diferencialment presents entre els clades de S. cerevisiae, trobant-se de manera gairebé exclusiva en el grup de les soques víniques, suggerint que es tracta d'una adquisició recent de transferència gènica. En general, les dades demostren que el genoma de les soques víniques pateix una constant remodelació mitjançant l'adquisició de gens exògens. Els resultats suggereixen que aquests processos estan afavorits per la proximitat ecològica i estan implicats en l'adaptació molecular de les soques víniques a les condicions d'elevada concentració en sucres, poc nitrogen i elevades concentracions en etanol.

El Creuament d'indicadors de fonts diferenciades : instrument de millora en l'anàlisi i la planificació de les polítiques públiques de seguretat

El Projecte que aquí es presenta, té la voluntat d’aprofundir en una nova metodologia -emprada en altres països del nostre entorn europeu-, consistent en l’encreuament de varies fonts d’informació. En aquest cas, les dues principals i, fins els moment, utilitzades en les anàlisis de l’estat de la seguretat a Catalunya; la pròpiament estreta del registre policial i la de la victimització i la percepció ciutadana. Aquest anàlisi se centra en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona i en els seus 10 districtes. De manera més específica, l’anàlisi pretén mostrar la correlació entre ambdós resultats i la consistència dels diferents indicadors triats, tant respecte el nivell de victimització com respecte la percepció de seguretat i la valoració de la policia. Aquest estudi, doncs, pretén esdevenir una eina útil per a la diagnosi, ja sigui respecte un determinat àmbit territorial o tipologia delinqüencial, mitjançant la definició de determinats blocs d’indicadors prou fiables i, que alhora, puguin ajudar a la presa de decisions dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Així com senyalar, en quins àmbits concrets és aconsellable l’estudi, la planificació i el desenvolupament de polítiques públiques de seguretat. Alhora que, amb l’establiment d’aquest estudi de manera periòdica, es podrà disposar d’unes sèries temporals suficientment estables, així com facilitar el seguiment, l’evolució i avaluació de l’àmbit concret analitzat.

Avaluació i predicció del risc de reincidencia en agressors sexuals

En el marc de la intervenció penitenciària amb agressors sexuals, té una especial rellevància la predicció de risc del seu comportament futur, atenent les greus repercussions que poden arribar a tenir les reincidències, tant per a les possibles víctimes com des de la perspectiva de l’impacte mediàtic i pànic moral que generen. En el context internacional, gran part de l’esforç investigador en aquesta matèria ha anat adreçat a l’estandardització de protocols per avaluar el risc de reincidència d’aquests subjectes i orientar la presa de decisions envers ells i la seva vida fora del règim penitenciari. Un dels instruments més novedosos per a la predicció del risc d’agressió sexual és el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desenvolupat per un equip d’investigadors canadencs. El treball que aquí es presenta s’inscriu en el marc de l’aplicació pràctica d’aquests procediments predictius al nostre país. L’objectiu principal és aplicar l’SVR-20, de manera retrospectiva, a una mostra d’agressors sexuals per avaluar la capacitat predictiva d’aquest instrument i, així, poder anticipar la possible reincidència dels subjectes. Per aconseguir aquest objectiu, la puntuació total del SVR-20 ha estat correlacionada amb la reincidència veritable, considerant el tractament com una variable a tenir en compte. La regressió logística ha estat utilitzada per examinar el calibratge del model. Aquesta anàlisi avalua el grau de correspondència entre les probabilitats predites (de reincidència) i la reincidència esdevinguda. L’SVR-20 prediu correctament el 55% dels no-reincidents i el 16% dels reincidents. Podem afirmar que aquest model prediu molt millor la reincidència que la no-reincidència. A més, la predicció millora quan hi incloem la variable de tractament. Aquest estudi és el primer a Catalunya que avalua la validesa predictiva d’un instrument d’avaluació del risc de violència sexual. Futures recerques haurien de centrar-se a estimar un punt de tall per a l’SVR-20 que permeti classificar els subjectes de risc de reincidència dels subjectes segurs.

Evaluación y predicción del riesgo de reincidencia en agresores sexuales

Puesto que es muy importante la predicción del riesgo de reincidencia en agresores sexuales, la investigación que aquí se presenta tiene como objetivo la aplicación de uno de los instrumentos más novedosos para la predicción del riesgo de agresión sexual, el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desarrollado por un equipo de investigadores canadienses, de manera retrospectiva, a una muestra de agresores sexuales para evaluar la capacidad predictiva de este instrumento y así, poder anticipar la posible reincidencia de los sujetos

Predicció de violència contra les dones. Adaptació de la SARA (Avaluació del risc de violència de parella)

La importància de la prevenció de la violència contra les dones ha fet del tot necessari disposar de procediments i tècniques de predicció de la violència, ja que per fer una prevenció adequada cal valorar el risc que succeeixin actes violents. La SARA és un instrument útil en la predicció de la violència contra la parella sentimental que consta de 20 ítems o factors de risc. Aquesta investigació tracta sobre l’adaptació de la SARA a la nostra realitat poblacional. La mostra seleccionada ha estat 102 parelles, les quals han estat usuàries de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. Se’ls ha administrat la SARA i un protocol extens de més de 200 ítems relacionats, tots ells, amb factors de risc estudiats en altres investigacions. Els resultats obtinguts indiquen que les dones que viuen separades de la seva parella abans de l’índex offense tenen major probabilitat d’informar de fets violents que aquelles que viuen amb la seva parella. Alhora, els resultats mostren que la violència contra les dones és crònica i repetitiva, ja que un 73,5% de les víctimes afirmava haver estat agredida físicament abans de la denúncia interposada. Pel que fa a la puntuació final de la SARA, podem concloure que la mitjana dels agressors de la mostra estudiada ha estat de 19,58, i tots els agressors que havien obtingut una puntuació total per sobre d’aquesta mitjana augmentava gairebé 6 vegades la probabilitat de ser reincident en un futur. Del total d’agressors, un 60% han estat reincidents, i la valoració global obtinguda amb la SARA va ser la variable amb major capacitat predictiva, classificant correctament el 85% dels reincidents i el 72% dels no reincidents.

Predicción de violencia contra las mujeres. Adaptación de la SARA (Evaluación del riesgo de violencia de pareja)

La SARA es un buen instrumento para la predicción de violencia contra la pareja, convirtiéndose en la mejor estrategia profesional para reducir el impacto de la violencia antes que esta suceda, tal y como han indicado los resultados de esta investigación.

Immunodéficience commune variable: ce qu'il faut savoir [Common variable immune deficiency: what you need to know].

Common variable immune deficiency is the most frequent primary immune deficiency, characterized mainly by a disorder of B lymphocytes differentiation and a deficit in immunoglobulins. The clinical manifestations include recurrent infections, non-infectious lung and digestive involvements, autoimmune diseases, and an increased susceptibility to cancers. Recent breakthroughs have been made in the understanding of some genetic mechanisms of the disease. Replacement therapy with intravenous immunoglobulins remains the treatment of choice, which allows significant improvement in the survival and quality of life. However progress should be made in the understanding of the pathophysiology and in the early detection of this disease, since a delay in the diagnosis may have harmful consequences in terms of morbidity and mortality.

Are oxygen uptake kinetics modified when using a respiratory snorkel?

PURPOSE: The aim of this study was to compare VO2 kinetics during constant power cycle exercise measured using a conventional facemask (CM) or a respiratory snorkel (RS) designed for breath-by-breath analysis in swimming. METHODS: VO2 kinetics parameters-obtained using CM or RS, in randomized counterbalanced order-were compared in 10 trained triathletes performing two submaximal heavy-intensity cycling square-wave transitions. These VO2 kinetics parameters (ie, time delay: td1, td2; time constant: τ1, τ2; amplitude: A1, A2, for the primary phase and slow component, respectively) were modeled using a double exponential function. In the case of the RS data, this model incorporated an individually determined snorkel delay (ISD). RESULTS: Only td1 (8.9 ± 3.0 vs 13.8 ± 1.8 s, P < .01) differed between CM and RS, whereas all other parameters were not different (τ1 = 24.7 ± 7.6 vs 21.1 ± 6.3 s; A1 = 39.4 ± 5.3 vs 36.8 ± 5.1 mL x min(-1) x kg(-1); td2 = 107.5 ± 87.4 vs 183.5 ± 75.9 s; A2' (relevant slow component amplitude) = 2.6 ± 2.4 vs 3.1 ± 2.6 mL x min(-1) x kg(-1) for CM and RS, respectively). CONCLUSIONS: Although there can be a small mixture of breaths allowed by the volume of the snorkel in the transition to exercise, this does not appear to significantly influence the results. Therefore, given the use of an ISD, the RS is a valid instrument for the determination of VO2 kinetics within submaximal exercise.

Compliance with dietary recommendations in the population of Geneva, Switzerland: a ten-year trend study (1999-2009)

Introduction: There is little information regarding compliance with dietary recommendations in Switzerland. Objectives: To assess the trends in compliance with dietary recommendations in the Geneva population for period 1999 - 2009. Methods: Ten cross-sectional, population-based surveys (Bus Santé study). Dietary intake was assessed using a self-administered, validated semi quantitative Food Frequency Questionnaire. Compliance with the Swiss Society for Nutrition recommendations for nutrient intake was assessed. In all 9320 participants aged 35 to 75 years (50% women) were included. Trends were assessed by logistic regression adjusting for age, smoking stats, education and nationality, using survey year as the independent variable. Results: After excluding participants with extreme intakes, the percentage of participants with a cholesterol consumption< 300 mg/day increased from 40.8% in 1999 to 43.6% in 2009 for men (multivariate-adjusted p for trend = 0.04) and from 57.8% to 61.4% in women (multivariate-adjusted p for trend = 0.06). Calcium intake > 1 g/day decreased from 53.3% to 46.0% in men and from 47.6% to 40.7% in women (multivariate-adjusted p for trend< 0.001). Adequate iron intake decreased from 68.3%to 65.3% in men and from 13.3% to 8.4% in women (multivariate-adjusted p for trend< 0.001). Conversely, no significant changes were observed for carbohydrates, protein, total fat (including saturated, monounsaturated and polyunsaturated fatty acids), fibre, vitamins D and A. Conclusion: Fewimprovements were noted in adherence to dietary recommendations in the Geneva population between 1999 and 2009. The low and decreasing prevalence of adequate calcium and iron intake are of concern.