Historical perspectives of bilingual Education in the United States. 'Una perspectiva histórica de la educación bilingüe en Estados Unidos'.

Monográfico con el título: 'Sociedad de la Información, lenguas minoritarias y educación en bilingüismo'. Resumen basado en el de la publicación

Doctoral Education and Skills Development : an International and Historical Perspective. 'Educación doctoral y desarrollo de competencias : una perspectiva internacional e histórica'.

Monográfico con el título: 'Competencias docentes en la Educación Superior'. Resumen basado en el de la publicación

L'obra filològica d'Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.

As bibliotecas na I República : do discurso político à visão dos intelectuais

Este trabalho visa contribuir para uma melhor compreensão da problemática das bibliotecas públicas durante o período da I República (1910-1926). Pretende-se, assim, apreender à luz do ideário educativo republicano, qual foi a visão doutrinária e as propostas para a criação e/ou reorganização das bibliotecas públicas apresentadas por parte do poder político e de distintos eruditos que pensaram e escreveram sobre esta temática. Neste sentido, a análise documental privilegiou como fontes principais, os diplomas legais considerados mais significativos e estruturantes para o sector bibliotecário, promulgados pelos governos republicanos, bem como os textos doutrinários versados em artigos e ensaios escritos por Raul Proença, António de Bettencourt Ataíde e António Ferrão, os quais deram um importante contributo para a dinamização desta área. O trabalho está organizado em três capítulos: no primeiro, procedemos a uma breve abordagem do contexto político e histórico que favoreceu o desenvolvimento das bibliotecas públicas; no segundo, centramo-nos na análise de legislação referente às bibliotecas Eruditas, Populares e Móveis e, no terceiro, procuramos sinalizar as principais temáticas que mobilizaram os autores acima referidos em torno das Bibliotecas. As bibliotecas públicas, nas suas diferentes tipologias, deveriam constituir-se como espaços complementares à escola, ao serviço da instrução e da cultura, facilitando o acesso ao livro, ao saber, à informação e ao conhecimento e, deste modo, contribuírem para elevar o nível de Educação de todos os cidadãos.

Dubai International Airport a historical voyage

Dubai International Airport... a historical voyage - Opened on September 30, 1960 - 1,800 meters of compacted runway - Capacity to handle aircraft the size up to DC-3 - Handled 10,000 passengers and 772 scheduled flights

Historical review of articulation testing and a recent revision of auditory test no. 9

This paper reviews the history of articulation testing and presents a revision of a standard articulation test.

Digitisation, representation, and formalisation - Digital libraries of mathematics

One of the main tasks of the mathematical knowledge management community must surely be to enhance access to mathematics on digital systems. In this paper we present a spectrum of approaches to solving the various problems inherent in this task, arguing that a variety of approaches is both necessary and useful. The main ideas presented are about the differences between digitised mathematics, digitally represented mathematics and formalised mathematics. Each has its part to play in managing mathematical information in a connected world. Digitised material is that which is embodied in a computer file, accessible and displayable locally or globally. Represented material is digital material in which there is some structure (usually syntactic in nature) which maps to the mathematics contained in the digitised information. Formalised material is that in which both the syntax and semantics of the represented material, is automatically accessible. Given the range of mathematical information to which access is desired, and the limited resources available for managing that information, we must ensure that these resources are applied to digitise, form representations of or formalise, existing and new mathematical information in such a way as to extract the most benefit from the least expenditure of resources. We also analyse some of the various social and legal issues which surround the practical tasks.

Historical reconstruction of the Atlantic Meridional Overturning Circulation from the ECMWF operational ocean reanalysis

A reconstruction of the Atlantic Meridional Overturning Circulation (MOC) for the period 1959–2006 has been derived from the ECMWF operational ocean reanalysis. The reconstruction shows a wide range of time-variability, including a downward trend. At 26N, both the MOC intensity and changes in its vertical structure are in good agreement with previous estimates based on trans-Atlantic surveys. At 50N, the MOC and strength of the subpolar gyre are correlated at interannual time scales, but show opposite secular trends. Heat transport variability is highly correlated with the MOC but shows a smaller trend due to the warming of the upper ocean, which partially compensates for the weakening of the circulation. Results from sensitivity experiments show that although the time-varying upper boundary forcing provides useful MOC information, the sequential assimilation of ocean data further improves the MOC estimation by increasing both the mean and the time variability.

The Mersey Basin: an historical assessment of water quality from an anecdotal perspective

The freshwaters of the Mersey Basin have been seriously polluted for over 200 years. Anecdotal evidence suggests that the water quality was relatively clean before the start of the Industrial Revolution. The development of the cotton and chemical industries increased the pollution load to rivers, and consequently a decline in biota supported by the water was observed. Industrial prosperity led to a rapid population increase and an increase in domestic effluent. Poor treatment of this waste meant that it was a significant pollutant. As industry intensified during the 19th century, the mix of pollutants grew more complex. Eventually, in the 1980s, the government acknowledged the problem and more effort was made to improve the water quality. Knowledge of social and economic history, as well as anecdotal evidence, has been used in this paper to extrapolate the changes in water quality that occurred. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Construction of a historical Water Pollution Index for the Mersey Basin

The Mersey Basin has been significantly polluted for over 200 years. However, there is a lack of quantitative historical water quality data as effective water quality monitoring and data recording only began 30-40 years ago. This paper assesses water pollution in the Mersey Basin using a Water Pollution Index constructed from social and economic data. Methodology, output and the difficulties involved with validation are discussed. With the limited data input available the index approximately reproduces historical water quality. The paper illustrates how historical studies of environmental water quality may provide valuable identification of factors responsible for pollution and a marker set for contemporary and future water quality issues in the context of the past. This is an issue of growing research interest.

Scales and voices in World Historical Archaeology

This paper briefly sets the scene for the articles that follow, introducing some key debates that have characterized the recent practice of historical archaeology. The definition of historical archaeology is explored according to parameters of chronology and methodology, drawing a distinction between New World traditions that define the subject as 'post-Columbian' and Old World approaches that establish broader connections with the 'documentary archaeology' of all literate societies. Current issues in European and American historical archaeology are highlighted, including the gradual breakdown of the medieval/post-medieval divide and the call for a global 'modern-world archaeology' to address the 'grand historical narratives' of the period, such as capitalism, economic improvement, and consumerism. The resistance to this global research agenda is explored with reference to archaeologies of diaspora and postcolonialism, which demand local perspectives to explore diversity and meaning. Finally, the innovative use of community archaeology and multi-vocality is introduced, with particular reference to the experimental narratives pursued by American historical archaeologists, in their new role as 'storytellers'.