El Land-Art a l'educació 0-3: l'expressió lliure i la comprensió del medi a través de l'art i la natura

Actualment el Land – Art és un moviment poc conegut i difós en la vessant educativa. Aquest treball pretén treure a la llum i transmetre l’essència d’aquest moviment enriquidor cap als infants. Tant és així, que el Land – Art esdevé una eina d’aprenentatge innovadora en el primer cicle d’Educació Infantil a través d’una metodologia constructivista que involucra a tota la comunitat educativa: professionals, família i alumnes. L’objectiu del present projecte és l’ús d’aquest moviment com instrument d’aprenentatge per tal d’observar i analitzar uns resultats que s’han anat construint a partir d’una hipòtesi: “El Land – Art a l’Educació 0-3 fomenta l’expressió lliure i la comprensió del medi”. En aquest treball trobarem, en primer lloc, el marc teòric del projecte; en segon lloc, el seu mètode d’investigació; en tercer lloc, la vessant pràctica del projecte; i, en quart i darrer lloc, les conclusions que reflecteixen la part comparativa entre el marc teòric i la part pràctica, on es finalitzarà amb les reflexions finals.

Repensar i repracticar l'educació des de la idea de xarxa

Aquest treball és una recerca entorn la necessitat de repensar i repracticar l‟educació des de l‟idea de xarxa. Està estructurat en tres grans blocs: un primer, on es justifica des de l‟àmbit personal, educatiu i científic el per què de la tria de la nostra recerca i on es planteja la pregunta inicial des de la qual es desenvoluparà tot el treball: En quina situació es troba el treball educatiu en xarxa en les escoles Pereanton, Camí del mig, Guillem de Mont-rodon i Artur Martorell?. Un segon, centrat en la fonamentació conceptual del que els referents teòrics han dit sobre el tema. I un tercer, de caire més pràctic, on per una banda s‟exposa el paradigma, la orientació metodològica i les eines de recollida de dades utilitzades en l‟estudi de camp . I per altra, s‟analitzen les informacions obtingudes amb l‟objectiu de determinar quin és el grau d‟aplicació de treball en xarxa a cada un dels centres estudiats. Finalment la recerca es tanca amb les conclusions pràctiques fruit del contrast entre el marc teòric i el resultat pràctic obtingut de l‟anàlisi de la visita als centres.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Dextramers: new generation of fluorescent MHC class I/peptide multimers for visualization of antigen-specific CD8+ T cells.

Direct identification as well as isolation of antigen-specific T cells became possible since the development of "tetramers" based on avidin-fluorochrome conjugates associated with mono-biotinylated class I MHC-peptide monomeric complexes. In principle, a series of distinct class I MHC-peptide tetramers, each labelled with a different fluorochrome, would allow to simultaneously enumerate as many unique antigen-specific CD8(+) T cells. Practically, however, only phycoerythrin and allophycocyanin conjugated tetramers have been generally available, imposing serious constraints for multiple labeling. To overcome this limitation, we have developed dextramers which are multimers based on a dextran backbone bearing multiple fluorescein and streptavidin moieties. Here we demonstrate the functionality and optimization of these new probes on human CD8(+) T cell clones with four independent antigen specificities. Their applications to the analysis of relatively low frequency antigen-specific T cells in peripheral blood, as well as their use in fluorescence microscopy, are demonstrated. The data show that dextramers produce a stronger signal than their fluoresceinated tetramer counterparts. Thus, these could become the reagents of choice as the antigen-specific T cell labeling transitions from basic research to clinical application.

UVB-Induced Skin Inflammation and Cutaneous Tissue Injury Is Dependent on the MHC Class I-Like Protein, CD1d.

CD1d is a major histocompatibility complex class 1-like molecule that regulates the function and development of natural killer T (NKT) cells. Previously, we identified a critical role for the CD1d-NKT cell arm of innate immunity in promoting the development of UVB-induced p53 mutations, immune suppression, and skin tumors. Sunburn, an acute inflammatory response to UVB-induced cutaneous tissue injury, represents a clinical marker for non-melanoma skin cancer (NMSC) risk. However, the innate immune mechanisms controlling sunburn development are not considered relevant in NMSC etiology, and remain poorly investigated. Here we found that CD1d knockout (CD1d(-/-)) mice resist UVB-induced cutaneous tissue injury and inflammation compared with wild-type (WT) mice. This resistance was coupled with a faster epithelial tissue healing response. In contrast, the skins of UVB-irradiated invariant NKT cell-knockout (Jα18(-/-)) and NKT cell-deficient (TCRα(-/-)) mice, which express CD1d but are deficient in CD1d-dependent NKT cells, exhibited as much cutaneous tissue injury and inflammation as WT mice. In the absence of NKT cells, CD1d-deficient keratinocytes, dendritic cells, and macrophages exhibited diminished basal and stress-induced levels of pro-inflammatory mediators. Thus, our findings identify an essential role for CD1d in promoting UVB-induced cutaneous tissue injury and inflammation. They also suggest sunburn and NMSC etiologies are immunologically linked.

A minimal i-motif stabilized by minor groove G:T:G:T tetrads

The repetitive DNA sequences found at telomeres and centromeres play a crucial role in the structure and function of eukaryotic chromosomes. This role may be related to the tendency observed in many repetitive DNAs to adopt non-canonical structures. Although there is an increasing recognition of the importance of DNA quadruplexes in chromosome biology, the co-existence of different quadruplex-forming elements in the same DNA structure is still a matter of debate. Here we report the structural study of the oligonucleotide d(TCGTTTCGT) and its cyclic analog d. Both sequences form dimeric quadruplex structures consisting of a minimal i-motif capped, at both ends, by a slipped minor groove-aligned G:T:G:T tetrad. These mini i-motifs, which do not exhibit the characteristic CD spectra of other i-motif structures, can be observed at neutral pH, although they are more stable under acidic conditions. This finding is particularly relevant since these oligonucleotide sequences do not contain contiguous cytosines. Importantly, these structures resemble the loop moiety adopted by an 11-nucleotide fragment of the conserved centromeric protein B (CENP-B) box motif, which is the binding site for the CENP-B.

A minimal i-motif stabilized by minor groove G:T:G:T tetrads

The repetitive DNA sequences found at telomeres and centromeres play a crucial role in the structure and function of eukaryotic chromosomes. This role may be related to the tendency observed in many repetitive DNAs to adopt non-canonical structures. Although there is an increasing recognition of the importance of DNA quadruplexes in chromosome biology, the co-existence of different quadruplex-forming elements in the same DNA structure is still a matter of debate. Here we report the structural study of the oligonucleotide d(TCGTTTCGT) and its cyclic analog d. Both sequences form dimeric quadruplex structures consisting of a minimal i-motif capped, at both ends, by a slipped minor groove-aligned G:T:G:T tetrad. These mini i-motifs, which do not exhibit the characteristic CD spectra of other i-motif structures, can be observed at neutral pH, although they are more stable under acidic conditions. This finding is particularly relevant since these oligonucleotide sequences do not contain contiguous cytosines. Importantly, these structures resemble the loop moiety adopted by an 11-nucleotide fragment of the conserved centromeric protein B (CENP-B) box motif, which is the binding site for the CENP-B.

Interrogating eleven fast-evolving genes for signatures of recent positive selection in worldwide human populations

Different signatures of natural selection persist over varying time scales in our genome, revealing possible episodes of adaptative evolution during human history. Here, we identify genes showing signatures of ancestral positive selection in the human lineage and investigate whether some of those genes have been evolving adaptatively in extant human populations. Specifically, we compared more than 11,000 human genes with their orthologs inchimpanzee, mouse, rat and dog and applied a branch-site likelihood method to test for positive selection on the human lineage. Among the significant cases, a robust set of 11 genes were then further explored for signatures of recent positive selection using SNP data. We genotyped 223 SNPs in 39 worldwide populations from the HGDP Diversity panel and supplemented this information with available genotypes for up to 4,814 SNPs distributed along 2 Mb centered on each gene. After exploring the allele frequency spectrum, population differentiation and the maintainance of long unbroken haplotypes, we found signals of recent adaptative phenomena in only one of the 11 candidate gene regions. However, the signal ofrecent selection in this region may come from a different, neighbouring gene (CD5) ratherthan from the candidate gene itself (VPS37C). For this set of positively-selected genes in thehuman lineage, we find no indication that these genes maintained their rapid evolutionarypace among human populations. Based on these data, it therefore appears that adaptation forhuman-specific and for population-specific traits may have involved different genes.

Phosphorylation by casein kinase 2 facilitates rRNA gene transcription by promoting dissociation of TIF-IA from elongating RNA polymerase I.

The protein kinase casein kinase 2 (CK2) phosphorylates different components of the RNA polymerase I (Pol I) transcription machinery and exerts a positive effect on rRNA gene (rDNA) transcription. Here we show that CK2 phosphorylates the transcription initiation factor TIF-IA at serines 170 and 172 (Ser170/172), and this phosphorylation triggers the release of TIF-IA from Pol I after transcription initiation. Inhibition of Ser170/172 phosphorylation or covalent tethering of TIF-IA to the RPA43 subunit of Pol I inhibits rDNA transcription, leading to perturbation of nucleolar structure and cell cycle arrest. Fluorescence recovery after photobleaching and chromatin immunoprecipitation experiments demonstrate that dissociation of TIF-IA from Pol I is a prerequisite for proper transcription elongation. In support of phosphorylation of TIF-IA switching from the initiation into the elongation phase, dephosphorylation of Ser170/172 by FCP1 facilitates the reassociation of TIF-IA with Pol I, allowing a new round of rDNA transcription. The results reveal a mechanism by which the functional interplay between CK2 and FCP1 sustains multiple rounds of Pol I transcription.

Paisatge, poblament, cultura material i història de l'Ager Tarraconensis. Resultats i comparacions

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s’extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l’estudi entorn del conjunt de l’espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l’àrea catalana i saguntina i també d’altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s’està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L’evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l’època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

Intracellular trafficking of interleukin-1 receptor I requires Tollip.

Interleukin-1 receptor (IL-1RI) is a master regulator of inflammation and innate immunity. When triggered by IL-1beta, IL-1RI aggregates with IL-1R-associated protein (IL-1RAcP) and forms a membrane proximal signalosome that potently activates downstream signaling cascades. IL-1beta also rapidly triggers endocytosis of IL-1RI. Although internalization of IL-1RI significantly impacts signaling, very little is known about trafficking of IL-1RI and therefore about precisely how endocytosis modulates the overall cellular response to IL-1beta. Upon internalization, activated receptors are often sorted through endosomes and delivered to lysosomes for degradation. This is a highly regulated process that requires ubiquitination of cargo proteins as well as protein-sorting complexes that specifically recognize ubiquitinated cargo. Here, we show that IL-1beta induces ubiquitination of IL-1RI and that via these attached ubiquitin groups, IL-1RI interacts with the ubiquitin-binding protein Tollip. By using an assay to follow trafficking of IL-1RI from the cell surface to late endosomes and lysosomes, we demonstrate that Tollip is required for sorting of IL-1RI at late endosomes. In Tollip-deficient cells and cells expressing only mutated Tollip (incapable of binding IL-1RI and ubiquitin), IL-1RI accumulates on late endosomes and is not efficiently degraded. Furthermore, we show that IL-1RI interacts with Tom1, an ubiquitin-, clathrin-, and Tollip-binding protein, and that Tom1 knockdown also results in the accumulation of IL-1RI at late endosomes. Our findings suggest that Tollip functions as an endosomal adaptor linking IL-1RI, via Tom1, to the endosomal degradation machinery.

Type I interferon inhibits interleukin-1 production and inflammasome activation.

Type I interferon (IFN) is a common therapy for autoimmune and inflammatory disorders, yet the mechanisms of action are largely unknown. Here we showed that type I IFN inhibited interleukin-1 (IL-1) production through two distinct mechanisms. Type I IFN signaling, via the STAT1 transcription factor, repressed the activity of the NLRP1 and NLRP3 inflammasomes, thereby suppressing caspase-1-dependent IL-1β maturation. In addition, type I IFN induced IL-10 in a STAT1-dependent manner; autocrine IL-10 then signaled via STAT3 to reduce the abundance of pro-IL-1α and pro-IL-1β. In vivo, poly(I:C)-induced type I IFN diminished IL-1β production in response to alum and Candida albicans, thus increasing susceptibility to this fungal pathogen. Importantly, monocytes from multiple sclerosis patients undergoing IFN-β treatment produced substantially less IL-1β than monocytes derived from healthy donors. Our findings may thus explain the effectiveness of type I IFN in the treatment of inflammatory diseases but also the observed "weakening" of the immune system after viral infection.

L'avaluació, tria i eliminació de fons fotogràfics digitals. Estudi de cas del fons del fotògraf Efren Montoya a l'Arxiu Històric de Sabadell

Durant la última dècada hem viscut l’explosió de la fotografia digital. Les possibilitats de captar imatges s’ha multiplicat de manera gairebé infinita sense implicar costos afegits pel fotògraf. Això ens obliga a replantejar-nos la necessitat d’establir uns criteris ben definits per avaluar, triar i eliminar les fotografies que ingressen als nostres arxius. El treball que es presenta aquí té com a objectiu establir uns protocols per tal de poder aplicar aquests procediments al nous fons que passin a formar part del nostre patrimoni documental. Finalment, s’ha dut a terme l’experiència d’entregar al productor d’un fons part de la seva documentació per tal que ell l’avalués i després comparar els resultats amb l’avaluació duta a terme des de l’arxiu. Paraules clau: avaluació, tria, eliminació, fotografia born-digital, ingrés, metadades, arxiu digital, formats de preservació

Prevalencia de la discapacidad en España por comunidades autónomas: el papel de los factores individuales y del entorno geográfico en su variabilidad

Fundamento: La prevalencia de discapacidad en la población general presenta una gran variabilidad geográfica, de manera que identificar aquellos factores que pudieran explicarla será importante para la planificación de políticas sociales. En este trabajo se analiza la variabilidad de la discapacidad por comunidades autónomas desde una doble vertiente, los factores individuales y del entorno. Métodos: Los datos proceden principalmente de la Encuesta de Discapacidad, Deficiencias y Estado de Salud de 1999 y del Inebase, ambas del Instituto Nacional de Estadística (INE). Se calculó la prevalencia de discapacidad simple y ajustada por edad de las CCAA. Se analizan los factores individuales asociados a la discapacidad mediante una regresión logística y los factores individuales y de la comunidad autónoma conjuntamente con una regresión logística de dos niveles. Resultados: La prevalencia de discapacidad muestra una diferencia máxima de 5,75 puntos entre las comunidades autónomas. En la regresión logística la comunidad de residencia fue estadísticamente significativa (OR: 3,35 en la de mayor prevalencia respecto a la de menor) junto con otras variables individuales: edad (OR de 40-64= 1,78 OR de 65-79= 1,87 y OR de >79= 3,34), sexo (OR mujer= 0,66), situación laboral (OR sin trabajo=2,25 OR amas casa/estudiante=1,39 y OR otros=2,03), estado de salud (OR regular= 1,69 OR malo/muy malo= 2,05) y enfermedades crónicas (OR 1-3=1,56 OR4-6=1,82 OR>6=2,59). En la regresión de dos niveles las variables individuales explican poca varianza (s=0,261) y ninguna de las variables relativas a las CCAA mejora el modelo. Conclusiones: Las características individuales no explican suficientemente la variabilidad de la discapacidad entre CCAA y no se han identificado variables del entorno que sean significativas.

La nueva formación del profesorado en Francia: la experiencia del I.U.F.M. de la Académie de Grenoble

Se describen las características de la formación inicial de los profesores en Francia a partir del análisis del funcionamiento organizativo y del plan de estudios desarrollado en el Institut Universitaire de Formation des Maîtres de la Académie de Grenoble, y se comparan algunos de los rasgos definitorios del nuevo modelo francés de formación del profesorado con la configuración que ha ido adquiriendo ésta en nuestro país, así como con los cambios institucionales y de planes de estudios que aquí se han venido gestando durante estos últimos años.