1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
Lobjecte del concurs consisteix en la selecci duna proposta dordenaci del parc tecnolgic que sha de desenvolupar en els terrenys situats al nord de la ronda de Manresa i compresos entre el terme municipal de Sant Fruits de Bages, la lnia de ferrocarril entre Manresa i Sallent i lantiga fbrica del Guix, qualificats com a parc tecnolgic per la modificaci del Pla general actualment en trmit.El projecte proposa un nou recorregut que posa en relaci dues peces emblemtiques del lloc, la antiga fbrica del Guix i el Parc de lAgulla.s tracta duna arquitectura oberta, permeable i urbana que aposta per una clara estructuraci dels moviments de vehicles i persones. Un dibuix en secci que garanteix la integraci en el paisatge, el manteniment de les visuals i la consolidaci dels magnfics espais lliures que sestenen entre les ciutats de Manresa i Sant Fruits.El concurs restringit per al desenvolupament del parc tecnolgic de la Catalunya Central va ser convocat al setembre de 2005 i el veredicte del Jurat el 27 de desembre del mateix any 2005.
Resumo:
Per conixer ms dades sobre el projecte podeu adrear-vos a la pgina web segent: www.rga.es
Resumo:
Programa de m lliurat en la presentaci del pster 'UPCommons', exposat al primer COMMUNIA Workshop on Technology and the Public Domain, celebrat a Tor (Itlia) el 18 de gener de 2008.
Resumo:
En el present treball, he intentat respondre la pregunta sobre per qu Gabriel Ferrater es va interessar tant per lobra de Witold Gombrowicz. Segurament, havia conegut la seva literatura en una traducci francesa i ms possible encara alemanya, ja que el traductor va estar treballant a Hamburg per leditorial Rowohlt Verlag com a lector. Devia assabentar-se de lxit de les obres de Gombrowicz a Frana i Alemanya i potser va decidir que era lhora dintroduir-lo al mercat espanyol. Com comenta Janet Rodney, en el correu electrnic adjunt als apndixs del treball, potser Ferrater veia algunes semblances entre ell mateix i Gombrowicz. Tots dos tenien problemes per publicar la seva obra sencera als seus pasos dorigen i, tot i que Gombrowicz ja feia molt de temps que no vivia a Polnia, sempre havia conservat el desig de poder ser publicat, sense censura, al seu pas natal. Potser tamb tots dos escriptors compartien el sentiment dinferioritat de les seves cultures respecte les de lEuropa Occidental. Tots dos intentaven mostrar en la seva obra literria lexistncia duna realitat potser oculta per tan legtima com les altres, com la realitat oficial en la que havien de viure
Resumo:
Els treballs sobre la presncia dactivitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusi o el cinematgraf. En el cas de lesport les recerques existents sn encara molt generals i descriptives. El desenvolupament daquest tipus dactivitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el s duna societat la dels anys trenta- que ja shavia acostumat al consum de lesport en els anys de preguerra i que, en una situaci extraordinria com aquella, el va incorporar en funci dels interessos i les necessitats prpies del context. Tot partint de diverses recerques prvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentaci oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que lesport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com tamb en la preparaci bllica i que jug un paper destacat des dels punts de vista propagandstic, de solidaritat, estratgic i daglutinador social, semblant al daltres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.
Resumo:
Aquest treball final de carrera analitza les diferents propostes dels partits poltics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingistes (o experts) sobre el multilingisme en una suposada Catalunya independent.
Resumo:
Con el presente trabajo se intenta conceptualizar el turismo religioso, a nivel de similitudes y diferencias con otras tipologas de visitantes como turistas, turistas culturales o peregrinos. El objetivo de dicha distincin es identificar algunos aspectos de la gestin de estos espacios sagrados a tener en cuenta para evitar posibles tensiones entre visitantes y devotos, mediante la aplicacin a una tipologa concreta de espacios sagrados (los santuarios) y una zona geogrfica concreta (Catalua)
Resumo:
Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecci universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del mn. La seva aportaci a la millora de la competncia en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecci molt ms prec de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta aix les probabilitats que la rehabilitaci auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenci integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecci de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnstic als tres mesos i la instauraci del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autntic repte que exigeix, d'una banda, la creaci de centres qualificats i, de l'altra, la reformulaci dels protocols d'actuaci dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptaci a les noves eines disponibles per al diagnstic, l'adaptaci prottica i la rehabilitaci auditiva del nad sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenci amb infants sords, tot considerant els avenos tcnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qesti a Catalunya, alhora que es faran una srie de reflexions sobre els canvis que la detecci molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.
Resumo:
El 25 de gener denguany el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca i Innovaci (PRI) 2005-2008. El PRI s un dels principals instruments de la Generalitat per impulsar les activitats de recerca, desenvolupament i innovaci en els sectors pblic i privat, i per poder assolir lobjectiu dinversi dun 2,1% en recerca respecte al producte interior brut catal lany 2008. El PRI ha estat elaborat durant lany 2004 pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci, el Departament de Treball i Indstria. El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica, nha coordinat lelaboraci, alhora que ha facilitat la collaboraci dels altres departaments de la Generalitat. Larticle descriu la importncia de la recerca, el desenvolupament i la innovaci per al progrs econmic, social i cultural, en el que ja sanomena societat o economia del coneixement. Es fa un reps dels criteris i mecanismes emprats per elaborar el Pla, aix com una anlisi de la situaci de la cincia, la innovaci i la transferncia de coneixements i de tecnologia a Catalunya. Es descriuen a continuaci els principals trets daquest pla: missi, objectius, programes transversals i complementaris, lnies prioritries, estratgia sectorial. Finalment, es descriuen els disset indicadors genrics de recerca i innovaci que seran emprats pel seu seguiment, juntament amb el pressupost destinat a lexecuci del PRI
