Anàlisi de la imatge corporativa. L'estratègia de comunicació de Danone

Aquest Treball de Fi de Grau (TFG) que exposem és una aproximació analítica a la importància i conseqüències de la imatge corporativa. El present estudi pretén determinar quins són els elements que contribueixen a la creació d’una imatge corporativa favorable i com aquesta influeix en la conducta dels públics. Aquesta anàlisi inclou una especial referència als nous mitjans digitals, més concretament les xarxes socials, i com aquests ajuden en el procés de la creació d’imatge corporativa. Partirem d’un conjunt de conceptes teòrics realitzant un estat de la qüestió que permeti orientar i concretar el tema a tractar i, en base a aquesta fonamentació teòrica, iniciarem una investigació per determinar quina és l’estratègia de comunicació que utilitza Danone i com ha aconseguit construir-la.

La arquitectura de la biblioteca

Ressenya del llibre 'La arquitectura de la biblioteca: recomendaciones para un proyecto integral', de Santi Romero, eina imprescindible per a arquitectes i bibliotecaris davant la construcció d'una biblioteca, el seu ús i la integració en el territori. Per als primers, perquè trobaran la sistematització del seu treball a l'hora de dissenyar i planificar tots els espais de l'edifici. I per als segons, perquè especifica i desenvolupa les característiques ideals que hauria de tenir l'edifici, tant pel que fa a les seves funcions com per l'ús que en faran les persones que hi treballaran i els seus usuaris.

The global carbon budget:a conflicting claims problem

Despite global environmental governance has traditionally couched global warming in terms of annual CO2 emissions (a flow), global mean temperature is actually determined by cumulative CO2 emissions in the atmosphere (a stock). Thanks to advances of scientific community, nowadays it is possible to quantify the \global carbon budget", that is, the amount of available cumulative CO2 emissions before crossing the 2oC threshold (Meinshausen et al., 2009). The current approach proposes to analyze the allocation of such global carbon budget among countries as a classical conflicting claims problem (O'Neill, 1982). Based on some appealing principles, it is proposed an efficient and sustainable allocation of the available carbon budget from 2000 to 2050 taking into account different environmental risk scenarios. Keywords: Carbon budget, Conflicting claims problem, Distribution, Climate change. JEL classification: C79, D71, D74, H41, H87, Q50, Q54, Q58.

Les transformacions del món rural de les terres de Lleida. Els límits d'un creixement, segle XVIII

En aquest treball analitzem les aportacions que féu Pierre Vilar sobre les terres de Lleida i els nous resultats obtinguts posteriorment per altres historiadors. Vilar precisa les transformacions agràries del segle XVIII, entre les quals destaquen els progressos demogràfics i agraris, i les seves limitacions, així com les tensions socials que els acompanyen i els avenços en la intensificació de les relacions comercials de les terres de Lleida dins el conjunt de Catalunya. Els nous treballs, emprant sovint fonts de la zona, han permès matisar les cronologies demogràfica i agrària i comprendre el paper de fórmules contractuals precàries en uns espais, especialment al Segrià, que havien estat novament en mans senyorials des del despoblament del segle XVII, el reforçament de les banalitats i la resistència de la renda senyorial real a perdre vitalitat en el marc de l’expansió agrària del set-cents. Les dificultats de la pagesia per reproduir la unitat familiar en un espai productiu amb moltes limitacions, s’intentaven superar parcialment amb la venda al mercat de productes per a l’alimentació –fonamentalment blat. Aquestes oportunitats no van poder ser aprofitades per amplis sectors d’una pagesia endeutada i sotmesa al pagament de rendes senyorials. L’acumulació de rendes per part dels senyors i de la incipient burgesia agrària i comercial serà l’altre component del procés.

La medina andalusina de Lleida en el segle XI: identitat i societat

La ciutat a Alandalús és l’espai hegemònic del poder públic emiral i posteriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evolució des del segle VIII fins al segle XI de la consolidació dels espais urbans com a representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o cores, mitjançant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesió interna. Paral∙lelament, es vertebra i s’envigoritza una societat urbana partint d’elements comuns d’identitat i d’un discurs ideològic afí a la dinastia Omeia. La “gent de la ciutat” repre‐senten una part de la societat andalu‐sina, d’arrels hispano‐visigodes, i alhora, assumeixen l’hegemonia cultural de l’Islam, tot convivint en la nova realitat político‐social.

Consideracions sobre l'Estat del Benestar contemporani: perspectiva des del treball social

El present assaig és una modesta i particular reflexió sobre alguns aspectes de les polítiques socials que configuren l’Estat del benestar en el nostre país i en aquest primer lustre del segle XXI. L’objectiu genèric no és altre que “prendre el pols” i fer una temptativa de diagnosi de l’estat que presenta aquest complex institucional encarregat d’accionar els mecanismes de protecció social. Per fer dita aproximació seguiré un itinerari del més general al més concret. En el primer apartat dibuixo a grans trets un esbós de la qualificació que atribueixo a l’actual situació del benestar. En el segon punt desgrano els que crec que són els principals problemes amb que s’enfronten els sis sistemes de l’Estat del benestar. I en el darrer epígraf aventuro les accions en que podria implicar-s’hi específicament el treball social.

Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.

Treball social i responsabilitat social corporativa, reflexions i sinergies. Explorant noves perspectives de participació.

Les empreses en tant que formen part de la comunitat, tenen una responsabilitat vers la mateixa i la realitat social que la forma. Les accions que es realitzen no són neutres, generant comportaments que cal saber preveure en benefici comú de totes les parts implicades directament o indirectament. Parlar de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) ja és en si un fet positiu que dibuixa nous horitzons cap a societats més responsables i justes. L'incorporació de la RSC en el debat econòmic, social, ambiental, cultural i polític, fa preveure un recorregut llarg en el temps on cada vegada més empreses, entitats i organitzacions sumen esforços al seu voltant. El Treball Social com a professió coneixedora de la realitat social i les dificultats existents ha de poder jugar un paper proactiu en la RSC conjuntament amb d´altres actors. Des d'un treball col·laboratiu que afavoreixi espais de sinergia, on es sumin esforços per assolir una societat més humana, justa, solidària i responsable. En definitiva amb un missatge adreçat a treballar, des de diferents àmbits professionals, per garantir uns mínims de qualitat de vida per a totes les persones que formem part de la societat.

Inventario de fichas de operaciones estadísticas

Se ha propuesto al IBESTAT un proyecto global basado en la implantación de un sistema de gestión mediante un desarrollo a medida para el tratamiento, la gestión, el control y la difusión de las actividades estadísticas que se llevan a cabo en la comunidad autónoma por parte de los diferentes organismos públicos, enmarcadas en el programa anual y en el plan estadístico que oficializan dichos datos, basado en las reuniones mantenidas y en la información a la que ha tenido acceso. El alcance contempla tanto la definición de la arquitectura necesaria de la plataforma, como el desarrollo y la puesta en producción. El proyecto permitirá al IBESTAT disponer de una aplicación web desarrollada mediante una tecnología integrada con el resto de la informática del gobierno de las Islas Baleares y en especial con lo referente a la nueva estrategia de desarrollo de servicios web y de aplicación telemática enmarcada en la Ley 11/2007 de acceso de los ciudadanos a la administración digital por medios telemáticos.

La programació de la televisió en la transició del segle XXI

La programació, en televisió, consisteix a situar els diferents espais en uns horaris d’emissió determinats segons diversos patrons que depenen, entre d’altres, dels objectius empresarials de les diferents cadenes. Els espais esmentats es poden catalogar en gèneres, que evolucionen constantment per adequar-se a les preferències de l’audiència. En aquest article, es presenta una anàlisi de la programació per gèneres de les principals cadenes de televisió en l’àmbit de Catalunya, en el període 1998-2003, segons la classificació utilitzada per Taylor Nelson Sofres (TNS). Es comenten les similituds i les diferències observades en les diferents cadenes, tenint-ne en compte la titularitat i l’àmbit de cobertura.

D’espai per a llibres a espai per a usuaris: una antiga caserna militar com a resposta a la manca d’espai

A començament del segle XXI algunes biblioteques universitàries catalanes van detectar una necessitat per la manca d'espais i la reconversió de les biblioteques físiques dins el nou panorama educatiu europeu. Amb el mateix esperit de cooperació que caracteritzava anteriors programes i serveis del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), el Consorci va engegar un projecte per fer front a aquesta necessitat. Un estudi inicial va ser encarregat el 2002 i el 2003 es va trobar un emplaçament adequat (una antiga caserna militar) a Lleida. La inauguració oficial va tenir lloc el 2008. El GEPA (Garantia d'Espai per a la Preservació de l'Accés), és un magatzem cooperatiu que té com a objectius conservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi, convertir espai per a llibres en espais per als usuaris de les biblioteques, i fer-ho estalviant espai i diners. El document presenta una breu introducció històrica sobre la gestió física de les col·leccions de les biblioteques, i una breu descripció dels dipòsits de biblioteca d'alta densitat d’arreu del món com a resposta a l’urgent problema de la manca d'espais. Els principals objectius de la comunicació són comentar el projecte arquitectònic i les seves implicacions bibliotecàries, i mostrar com l’equipament GEPA ha permès l’adaptació dels espais a les biblioteques universitàries de Catalunya. D'una banda, el document tracta la selecció d'un vell edifici que havia de ser reformat, la determinació de les necessitats bibliotecàries, el sistema de d’emmagatzematge en compacte triat per guardar els documents a l'edifici, la relació entre l'espai físic i la gestió de la informació, i la logística necessària per a la càrrega de documents de baix ús de les biblioteques cap a l’equipament. D'altra banda, mostrarem alguns exemples dels canvis físics a biblioteques catalanes després de càrregues de documents al GEPA.

Fauvinet-Ranson, Valerie,2006, Decor ciuitatis, decor Italiae. Monuments, travaux publics et spectacles au VIe siècle d'après les Variae de Cassiodore

Se trata de una obra fundamental para conocer el pensamiento de Casiodoro, así como para profundizar en el estudio de las ciudades de la Italia ostrogoda. En efecto, la ciudad es la verdadera protagonista del libro de Fauvinet-Ranson, una ciudad que se halla en plena transformación y que ya no se encuadra en el marco del Imperio romano, sino en el naciente Reino godo y que en muchos casos se halla en un estado casi crítico.

Unconventional Determinants of Greenhouse Gas Emissions: The Role of Trust

[cat] Les normes socials han estat incloses en la teoria de l’acció col.lectiva per a superar les dificultats per explicar perquè la gestió del béns comuns podria ser més efectiva quan s’autoregula per les mateixes comunitats. El paper rellevant de la confiança en els altres s’ha identificat en diversos contextos d’acció social a nivell local, però només recentment s’ha considerat la idea que també podria ser rellevant en el cas de béns comuns de caire global, seguint l’evidència bàsicament descriptiva recollida per Elinor Ostrom. Però fins ara no hi havia proves quantitatives disponibles d’aquesta idea. Utilitzant un conjunt de dades de 29 països europeus durant el període 1990-2007, donem evidència empírica a favor del paper del nivell de confiança en els altres en el context dels béns públics globals. Concloem que el nivell de confiança en els altres té un impacte reductor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per exemple, l’extrapolació dels resultats implicaria una reducció d’emissions d’Espanya del 12,5% si el nivell mitjà de confiança en els altres dels espanyols fos tan elevat com els dels suecs.

Unconventional Determinants of Greenhouse Gas Emissions: The Role of Trust

[cat] Les normes socials han estat incloses en la teoria de l’acció col.lectiva per a superar les dificultats per explicar perquè la gestió del béns comuns podria ser més efectiva quan s’autoregula per les mateixes comunitats. El paper rellevant de la confiança en els altres s’ha identificat en diversos contextos d’acció social a nivell local, però només recentment s’ha considerat la idea que també podria ser rellevant en el cas de béns comuns de caire global, seguint l’evidència bàsicament descriptiva recollida per Elinor Ostrom. Però fins ara no hi havia proves quantitatives disponibles d’aquesta idea. Utilitzant un conjunt de dades de 29 països europeus durant el període 1990-2007, donem evidència empírica a favor del paper del nivell de confiança en els altres en el context dels béns públics globals. Concloem que el nivell de confiança en els altres té un impacte reductor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per exemple, l’extrapolació dels resultats implicaria una reducció d’emissions d’Espanya del 12,5% si el nivell mitjà de confiança en els altres dels espanyols fos tan elevat com els dels suecs.

Comensalitat durant el bronze final i la primera edat del ferro al paratge arqueològic de Can Roqueta: anàlisi dels dipòsits relacionats amb el consum en contextos domèstics i funeraris

La reconstrucció de les pautes de consum d"aliments durant el bronze final i la primera edat de ferro, tant si són de caire domèstic com si no, passa per un anàlisi exhaustiu de les diferents dades arqueològiques. En primer lloc, tenim els espais destinats al consum. Les circumstàncies pròpies del registre arqueològic a Catalunya durant aquests períodes fa que, depèn del territori, aquest nivell d"anàlisi sigui més o menys evident. Així, en territoris on existeix una tradició arquitectònica en pedra i, fins i tot, dissenys urbanístics ben definits (entorn del Segre i l"Ebre), aquest problema resulta relativament fàcil de tractar en funció de la conservació de la resta d"elements i la particularitat de les estructures analitzades. Això ha permès caracteritzar certes pràctiques.de consum diferenciades del que podria ser propi d"un àmbit domèstic en jaciments com Barranc de Gàfols (habitacions 1 y 2), la Moleta del Remei (habitació 7), Tossal Redó (habitació 1), San Cristóbal (habitació 2), Sant Jaume Mas d"en Serrà (habitacions 3 i 4), l"edifici de Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs o Genó (habitació 2) (Lucas 1989; López Cachero 1998; Sanmartí et al. 2000; Fatás 2004-05; Garcia 2005; Sardà 2008). Aquesta situació contrasta amb el que passa a la resta del litoral català on les estructures negatives són pràcticament l"única evidència del poblament existent i on resulta molt complicat, fins i tot, la documentació de qualsevol espai habitacional que ens permeti avançar en aquesta direcció.