Hiperparatiroidismo primario en mujeres postmenopáusicas: evolución de la densidad mineral ósea tras tratamiento quirúrgico

Es realitza un estudi prospectiu observacional amb 158 dones postmenopàusiques diagnosticades d’hiperparatiroidisme primari. L’objectiu és descriure i analitzar l’evolució de la densitat mineral òssia d’aquestes dones després de ser sotmeses a tractament quirúrgic. Els resultats mostren que l’os més afectat en aquesta malaltia és l’os cortical, però el que més es recupera i de forma més ràpida després de la paratiroidectomia és l’os trabecular. Així mateix, les malaltes que tenen un hiperparatiroidisme més sever presenten una major recuperació de la densitat mineral òssia després de la cirurgia.

Caracterización de biomarcadores en la recurrencia postquirúrgica de la enfermedad de Crohn: valor predictivo y/o implicación patogénica de los mismos

La recurrència postquirúrgica en els pacients amb malaltia de Crohn intervinguts és molt freqüent i, al seu torn, té implicacions terapèutiques importants. No s'han caracteritzat fins ara marcadors biològics que, pel seu valor predictiu, poguessin ser d'utilitat en el maneig postquirúrgic d'aquests pacients. En aquest estudi s'analitza el perfil evolutiu després de la cirurgia de diverses citocines (IL-2, IL-6, IL-10, IL1B, IFN-g i TNF-a), marcadors fecals (calprotectina) i paràmetres serològics (proteïna C reactiva, fibrinogen), per determinar la seva possible utilitat com a marcadors predictius de recurrència després de la cirurgia resectiva.

Endocarditis infecciosa en un hospital terciario; aumento del número de casos asociados al medio hospitalario

Estudi prospectiu observacional realitzat entre gener 2003-juny 2010 amb casos diagnosticats de EI. Vam estudiar l’epidemiologia i els factors de risc de l'endocarditis infecciosa associada al medi hospitalari (EIAMH). Vam incloure 212 casos, el 34,9% eren EIAMH. Observarem un augment en la incidència en els darrers 4 anys (del 45,9% al 54,1%). La EIAMH s'ha associat a pacients grans i amb més comorbiditat. Staphylococcus aureus (21,7%) va ser el més freqüent. Aquests pacients van ser rebutjats per a la cirurgia amb major freqüència (40% vs 22%) i van presentar una major mortalitat (44,6% vs 19,6%) respecte al grup d'endocarditis comuniataria.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Candidiasis Peritoneal: prevalença i factors de risc. Estudi preliminar

Introducció: Un cultiu positiu de líquid peritoneal per a Càndida spp amb clínica associada, és diagnòstic de Candidiasis Peritoneal (CP). Objetius: L’objectiu primari és coneixer la prevalença de CP. Com objectius secundaris coneixer els possibles factors de risc. Tipus d’estudi: Prospectiu, observacional. Mètodes: S’agafa una mostra de 74 pacients amb diagnòstic de peritonitis (2007-2010). Durant la cirugía s’aspira líquid peritoneal lliure i és conrea. Resultats i conclusions: La prevalença va ser del 17.6% (46.15% C. albicans). L’ afectació del tracte gastro-intestinal-superior (OR 6.554) i l’aparició de fallada cardio-vascular durant la cirugia (OR 5.827), són factors de risc per a desenvolupar-la. És estudi preliminar.

Sedación profunda con propofol en anestesia peribulbar: ¿una opción segura?

L'anestèsia peribulbar és una tècnica anestèsica vàlida per a la cirurgia de cataractes. Consisteix en dues puncions que produeixen bloqueig motor i sensitiu del globus ocular. Per disminuir el dolor i l'ansietat de la punció es pot sedar els pacients. L'objectiu d'aquest treball és avaluar la seguretat de la sedació profunda amb propofol (un fàrmac hipnòtic), en termes de variabilitat hemodinàmica, depressió respiratòria i presència de moviments involuntaris que dificultin la punció.

Resultados a largo plazo en el tratamiento del osteosarcoma: experiencia de 20 años

Hem analitzat de manera retrospectiva una sèrie de 58 pacients diagnosticats d’un osteosarcoma no metastàsic a l’Hospital Universitari La Fe de València entre els anys 1985 i 2005. La supervivència global obtinguda als 5 i 10 anys va ser del 57 i del 50 % respectivament. Hem identificat com a factors pronòstic independents la grandària tumoral i la localització axial. Un 50% dels pacients van morir com a conseqüència d’una recidiva sistèmica malgrat haver estat tractats, la majoria, amb cirurgia amb conservació de membre i quimioteràpia tant pre com postoperatòria. El rescat quirúrgic de la recidiva proporciona supervivències prolongades d’una manera significativa.

Efectos sobre la calidad de la inducción anestésica y agitación postoperatoria en niños según la presencia paterna en el quirófano

La presència paterna com una intervenció no farmacològica per a reduïr l’estrés i millorar la cooperació infantil durant la inducció anestèsica ha estat freqüentment estudiada, sobretot als països anglosaxons, amb resultats contradictoris. L’objectiu del present estudi és avaluar la qualitat de la inducció anestèsica i del postoperatori segons la presència paterna o no a la mateixa en xiquets espanyols, ASA I-II, no premedicats, programats per a cirurgía otorrinolaringológica. Hem trobat un increment de la incidència d’inducció suau i una disminució de la inducció traumàtica al grup de xiquets amb presència paterna (p&0.05).

Actividad de la vía PI3K-AKT-FOXOp27 como factor pronóstico en tumores astrocitarios

Els tumors astrocitaris són entitats poc freqüents i el seu pronòstic és pobre. Recentment s'ha descrit l'alta freqüència d'alteració de la via de PI3K a aquests tumors. L'objectiu d'aquest estudi és valorar la possible correlació entre la supervivència lliure de progressió d'una sèrie de pacients intervinguts per tumors astrocitarios en el nostre centre i l'activació de la via de PI3K definida mitjançant expressió inmunohistoquímica. Es van analitzar un total de 83 pacients. A més dels factors correlacionats en la literatura amb la supervivència lliure de progressió (grau, cirurgia i edat), l'estudi mostra una correlació directament proporcional amb els nivells de pFOXO i inversament proporcional amb p27. El valor d'aquestes troballes haurà de ser validat posteriorment.

Estudio prospectivo de capacidad funcional y estado de salud en pacientes intervenidos de ATC incluidos en un programa de rehabilitación pre y postquirúrgico

L´artroplastia total de cadera (ATC) es un dels procediments ortopédics més exitosos que es realitzen avui en dia. En aquest estudi es valora l´evolució de l´estat funcional i de l´estat de salut abans, al mes i ½ i als 3 mesos de la cirurgia. Després de l´ATC s´observa una millora de la condició funcional i de l´estat de salut. L´obtenció d´ecuacions de regresió lineal permitiria aproximar l´estat previ a la cirugia, i el grau de millora esperable per a l´estat de salut als 3 mesos.

Ontologia d'aprenentatge en l'àrea de la cirurgia traumatològica

Creació d'una wiki semàntica per l'aprenentatge en l'àrea de la cirurgia traumatològica amb OntoWiki i Semantic MediaWiki.

Oral mucosal melanoma: conservative treatment including laser surgery.

Objective: To discuss the convenience of laser surgery as optimal treatment for melanoma of the oral mucosa.Patients and methods: A retrospective evaluation of four patients with primary oral melanomas treated at a single Cancer Institution in Mexico City.Results: Two patients were treated with resection of the melanoma with CO2 laser together with extraction of the involved dental organs and curettage of the alveolar walls. These two cases had melanoma in situ with multiple isolated foci. The third patient had a lesion with vertical growth, who was submitted to partial maxillectomy along with selective dissection of bilateral neck levels I-V with a negative report and the fourth patient had a history of oral nodular melanoma and presented with lymph node metastasis. According to follow-up status, there was no distant metastasis in any of the patients reported here.Conclusion: In our experience, conservative management with CO2 laser is adequate for melanomas of the oral mucosa with extraction of the dental organs and curettage of the alveoli to achieve complete surgical resection microscopically without sacrifice of the quality of life. Management of the neck is controversial. We recommend selective therapeutic resection of the neck only if it is found to be clinically positive. Elective dissection has not shown to have an impact in overall survival.

Does bariatric surgery improve the patient's quality of life?

Objective: The aim of this investigation was to assess the effect of malabsorptive bariatric surgery (BS) on the quality of life (QoL), applying the Nottingham Health Profile (NHP) and the bariatric analysis and reporting outcome system (BAROS). Design: A prospective cohort study was performed in 100 adult patients (> 18 years) undergoing bariatric surgery by malabsorptive technique for one year. Research methods and procedures: Patients were monitored from the beginning of the BS program until a year after the intervention, applying the NHP and the BAROS test. At baseline, the mean weight of the women was 132 ± 22 kg and the Body Mass Index (BMI) was 50.7 kg/m2. Results: The values obtained from different areas applying the NHP questionnaire showed statistical significant differences (p < 0.001) with respect to baseline values. According to the BAROS test, 48% of patients lost 25-49% of weight excess and 80.8% had resolved major comorbidities at 1 yr. According to the Moorehead-Ardelt QoL score, there were major improvements in employment and self-esteem in 89% and 87% of patients, respectively, and improvements in physical activity, sexual and social relationships. According to the total mean BAROS score, the outcome was considered “very good”. Conclusion: NHP and BAROS questionnaires appear to be useful and easily applicable tools to assess the QoL of obese patients.

Iron deficiency and anaemia in bariatric surgical patients: causes, diagnosis and proper management

Obesity-induced chronic inflammation leads to activation of the immune system that causes alterations of iron homeostasis including hypoferraemia, iron-restricted erythropoiesis, and finally mild-to-moderate anaemia. Thus, preoperative anaemia and iron deficiency are common among obese patients scheduled for bariatric surgery (BS). Assessment of patients should include a complete haematological and biochemical laboratory work-up, including measurement of iron stores, vitamin B12 and folate. In addition, gastrointestinal evaluation is recommended for most patients with iron-deficiency anaemia. On the other hand, BS is a long-lasting inflammatory stimulus in itself and entails a reduction of the gastric capacity and/or exclusion from the gastrointestinal tract which impair nutrients absorption, including dietary iron. Chronic gastrointestinal blood loss and iron-losingenteropathy may also contribute to iron deficiency after BS. Perioperative anaemia has been linked to increased postoperative morbidity and mortality and decreased quality of life after major surgery, whereas treatment of perioperative anaemia, and even haematinic deficiency without anaemia, has been shown to improve patient outcomes and quality of life. However, long-term follow-up data in regard to prevalence, severity, and causes of anaemia after BS are mostly absent. Iron supplements should be administered to patients after BS, but compliance with oral iron is no good. In addition, once iron deficiency has developed, it may prove refractory to oral treatment. In these situations, IV iron (which can circumvent the iron blockade at enterocytes and macrophages) has emerged as a safe and effective alternative for perioperative anaemia management. Monitoring should continue indefinitely even after the initial iron repletion and anaemia resolution, and maintenance IV iron treatment should be provided as required. New IV preparations, such ferric carboxymaltose, are safe, easy to use and up to 1000 mg can be given in a single session, thus providing an excellent tool to avoid or treat iron deficiency in this patient population.

De novo lipogenesis in adipose tissue is associated with course of morbid obesity after bariatric surgery.

OBJECTIVE De novo lipogenesis is involved in fatty acid biosynthesis and could be involved in the regulation of the triglyceride storage capacity of adipose tissue. However, the association between lipogenic and lipolytic genes and the evolution of morbidly obese subjects after bariatric surgery remains unknown. In this prospective study we analyze the association between the improvement in the morbidly obese patients as a result of bariatric surgery and the basal expression of lipogenic and lipolytic genes. METHODS We study 23 non diabetic morbidly obese patients who were studied before and 7 months after bariatric surgery. Also, we analyze the relative basal mRNA expression levels of lipogenic and lipolytic genes in epiploic visceral adipose tissue (VAT) and abdominal subcutaneous adipose tissue (SAT). RESULTS When the basal acetyl-CoA carboxylase 1 (ACC1), acetyl-CoA synthetase 2 (ACSS2) and ATP citrate lyase (ACL) expression in SAT was below percentile-50, there was a greater decrease in weight (P = 0.006, P = 0.034, P = 0.026), body mass index (P = 0.008, P = 0.033, P = 0.034) and hip circumference (P = 0.033, P = 0.021, P = 0.083) after bariatric surgery. In VAT, when the basal ACSS2 expression was below percentile-50, there was a greater decrease in hip circumference (P = 0.006). After adjusting for confounding variables in logistic regression models, only the morbidly obese patients with SAT or VAT ACSS2 expression ≥ P50 before bariatric surgery had a lower percentage hip circumference loss (