996 resultados para Digital preservation


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L'aparici de les revistes en format digital posa de nou de manifest la necessitat de disposar de bons mecanismes de distribuci i accs a les mateixes. Aix encara esdev ms rellevant en els actuals moments de concentraci en grans grups empresarials de l'edici i la distribuci de les revistes de l'anomenat mbit cientfic, tcnic i mdic (STM: scientific, technical and medical). Davant d'aquest fenomen, encara ho tenen ms complicat les publicacions amb una circulaci ms restringida per raons de llengua o d'especialitzaci. s el cas de moltes revistes publicades a Catalunya, editades i distribudes per canals diferents als del sistema STM comercial internacional. Davant daquesta problemtica, el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) ha encarregat el present informe. Un dels objectius fonamentals del CBUC s facilitar l'accs dels usuaris a la informaci especialitzada; dins d'aquesta es vol prestar un suport especial als continguts creats a Catalunya per tal de facilitar-ne la seva utilitzaci i contribuir al seu desenvolupament futur. Dins lactual moment de canvi provocat per la irrupci de ledici digital, es corre el risc de que els continguts catalans no tinguin la suficient presncia i utilitzaci en aquest nou suport, cosa que suposaria un evident endarreriment. Per tal devitar-ho, el CBUC vol explorar les implicacions i les possibilitats de crear plataformes o portals per a la difusi de les revistes erudites catalanes, en el cas que no ho puguin fer pels canals comercials internacionals. A nivell operatiu aquest informe intenta respondre a les segents preguntes: Qu s un portal de revistes cientfiques?, Quins elements shan de preveure en la seva constituci?, Quines alternatives de servei hi ha?, Quines problemtiques tcniques es plantegen? i Existeixen iniciatives o inquietuds semblants a les plantejades pel CBUC?

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball descriu el disseny i avaluaci duna assignatura de quart curs de traducci especialitzada de textos econmics angls-espanyol en la que van barrejar estudiants presencials amb assistncia regular a classe i estudiants que seguien lassignatura en format semipresencial. Lenfocament metodolgic va ser el del constructivisme social. La plataforma educativa del campus virtual de la Universitat de Vic va servir com a base de la interacci del grup i de les activitats. Per a les traduccions es va utilitzar leina de traducci assistida Wordfast. El procediment davaluaci de les traduccions va intentar afavorir lautonomia dels estudiants. Es van assajar models davaluaci en els que es va intentar que la comunitat daprenentatge assums la responsabilitat de la valoraci de les traduccions des de criteris professionals. Lassignatura es va impartir durant el primer quadrimestre del curs 2003-2004. Els resultats, que sinclouen en aquest treball, sanalitzen a partir de les dades que proporcionen les eines segents: - Qestionari previ als alumnes. - Qestionari final als alumnes. - Frum de debat. - Diari del professor.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El creciente desarrollo de las nuevas tecnologas de la informacin y telecomunicaciones ha afectado de manera ostensible empresas y mercados. La creciente aceptacin de Internet y el descenso de los costes de acceso estn provocando un aumento en el nmero de usuarios y compradores en la red. Ello provoca la aparicin de nuevas organizaciones que comercializan productos y servicios exclusivamente a travs de la red, sin ninguna presencia fsica. Actualmente, este tipo de empresas estn adquiriendo gran protagonismo en el mundo de Internet, aunque la mayora aun no hayan conseguido un xito destacable y su contribucin a la venta tanto mayorista como minorista no sea cuantitativamente significativa. A pesar de esta evidencia, parece no existir ningn marco para el estudio sobre cules son los factores que afectan al xito de estas empresas. Este artculo pretende analizar s el empresario (aspectos biogrficos, motivaciones y habilidad directiva) puede constituir un factor de xito para stas. Este anlisis se ha realizado a partir de un modelo desarrollado por los autores, basado en tres dimensiones (empresario, producto y adaptacin al entorno) y aplicado sobre una muestra de 23 empresarios digitales.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Los consorcios han sido una de las novedades ms influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los ltimos cinco aos. Su expansin territorial y en actividades los ha convertido en un fenmeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Catalua (CBUC) en el mbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperacin existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inici sus actividades de contratacin de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrnicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolucin de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visin de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratacin y accesibles remotamente a travs de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el mbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo segn los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigacin. Est previsto crear un cuarto repositorio para imgenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnolgicos sino establecer mecanismos de relacin con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrnica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca realitzat pel Grup de Recerca de Didctica i Multimdia (DiM) de la UAB, entre els mesos de gener i maig del 2005. Lobjectiu ha estat fer un seguiment, en 22 centres pilot experimentadors de primria i de secundaria (pblics i privats) de tot Catalunya, de ls que els professors fessin de la PD a les classes, amb la intenci davaluar el seu potencial dinnovaci pedaggica i identificar les prctiques docents ms eficaces i innovadores. El projecte s'emmarca d'una banda en el paradigma socio-crtic de recerca educativa, ja que pretn la innovaci i millora de les metodologies didctiques dels professors participants mitjanant uns processos de recerca-acci. Per altra banda, des d'una perspectiva tcnico-etnogrfica (a partir de qestionaris, entrevistes i observacions directes), se cerquen dades objectives sobre les aportacions de la PD a la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Al llarg de la recerca shan elaborat diversos recursos de suport al professorat que es poden consultar al portal de la pissarra digital &http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm&

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Description of a costing model developed by digital production librarian to determine the cost to put an item into the Claremont Colleges Digital Library at the Claremont University Consortium. This case study includes variables such as material types and funding sources, data collection methods, and formulas and calculations for analysis. This model is useful for grant applications, cost allocations, and budgeting for digital project coordinators and digital library projects.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

The Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file in digital format the full-text of the read thesis at the universities of our country to spread them worldwide in open access preserving the intellectual copyright of the authors. This became operational in 2001 and today it is a service fully consolidated not only among the Catalan universities, but also used by other Spanish universities. Since then, there are four additional cooperative repositories which have been created: RECERCAT, for research papers; RACO, for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; PADICAT, for archiving Catalan web sites; and MDC, for Catalan digital collections of pictures, maps, posters, old magazines... These five repositories have some common characteristics: they are open access, that is, they are accessible on the internet for free; they mostly comply with the Open Archive Initiative interoperability protocol for facilitating the efficient dissemination of content; and they have been built in a cooperative manner so that it is easy to adopt common procedures and to share the repository developing and managing costs, it permits more visibility of the indexed documents throughout the search engines, and a better provision for long-term preservation can be made. In this paper we present the common policy established for the Catalan cooperative repositories, we describe the five of them briefly, and we comment on the results obtained of our 6-year experience since the first one became operational.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Desde 1999 el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Catalua (CBUC) ha creado una nueva lnea de trabajo, junto con el Centro de Supercomputacin de Catalua (CESCA), para promocionar la investigacin que se lleva a cabo en Catalua y al mismo tiempo contribuir al movimiento mundial de depositar la produccin acadmica y de investigacin en la red de forma gratuita. Este movimiento mundial, que recibe el nombre de Open Access, ha sido puesto en marcha por las instituciones que financian la investigacin con la finalidad de crear alternativas al paradigma de pagar por tener acceso a la informacin que se ha elaborado en la propia institucin. Esta nueva lnea de trabajo son los repositorios institucionales. En la tercera edicin de estas mismas Jornadas presentamos una comunicacin sobre los repositorios institucionales que por entonces tenamos implementados. Ahora despus de dos aos presentamos su estado actual y reflexionamos sobre la estrategia para lograr la inclusin de documentos (polticas institucionales, comits cientficos, etc.), su contenido (estndares usados, derechos de autor, preservacin, etc.), su continente (programas y tecnologa utilizada, protocolos, etc.) y comentamos los resultados obtenidos en los seis aos de experiencia desde que se puso en marcha el primero.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Els formats de compressi amb prdua permeten elevades raons de compressi amb una qualitat de la imatge notable per a raons de compressi moderades. Aquesta memria de recerca pretn valorar la influncia de la compressi amb prdua sobre la classificaci digital sobre dos tipus dusos del sl (forestal i agrcola) i en dues rees de diferents nivells de fragmentaci per a cada us del sl. Lrea classificada augmenta a nivells de compressi elevats, especialment usant el format JPEG. Lencert de la classificaci disminueix a nivells de compressi elevades. En general el format JPEG2000 dna millors resultats que JPEG.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. ste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la produccin cultural, cientfica y de carcter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web cataln. Despus de un ao, se dispone de 2.400 capturas de ms de 810 webs en 24 millones de ficheros (pginas HTML, imgenes) que ocupan casi un terabyte de disco.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Conferencia presentada por el autor en el IX Congreso de la Asociacin Espaola de Investigacin Social Aplicada al Deporte (AEISAD), que tuvo lugar en Las Palmas de Gran Canaria del 16 al 18 de noviembre de 2006, analizando cmo los cambios en las nuevas tecnologas influencian la mutua relacin entre medios y deporte.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En este proyecto se presenta una aplicacin capaz de recibir la televisin digital y representar la informacin que contiene en un entorno de produccin de grficos tridimensionales. Esto conlleva recoger y procesar el flujo de transporte para ms de un servicio, procesar las diferentes tablas de informacin, implementar mecanismos para representar la informacin audiovisual en un entorno tridimensional y construir una interfaz de usuario con los datos recogidos.