988 resultados para Animal ecology.
Resumo:
El objetivo principal del proyecto era estudiar el efecto de tranquilizantes naturales sobre el bienestar de los animales y la calidad de la carne desde un punto de vista tecnológico y sensorial. Este objetivo se desglosaba en dos: OBJETIVO 1 – Evaluar la eficacia de tranquilizantes naturales (Magnesio, triptófano) en la disminución del nivel de estrés en cerdos de tres genotipos diferentes respecto del gen Hal, homocigotos dominantes NN, o portadores (Nn y nn) en el período anterior al sacrificio. OBJETIVO 2 – Estudiar el efecto de los tranquilizantes en la calidad tecnológica y sensorial de la carne (pH, capacidad de retención de agua, color, textura, olor sexual, …). Para ello se planteaban dos experimentos, el primero utilizando animales extremos, libres del gen, NN, y Hal +, nn, y el segundo con animales libres, NN, y portadores, Nn.
Resumo:
La preocupación por el bienestar animal es creciente en toda Europa, tanto por parte del consumidor como por parte del poder legislativo. La información que se facilite a los consumidores sobre los sistemas de producción y un etiquetado adecuado de las condiciones de producción de los productos de origen animal pueden constituir dos elementos esenciales de la cadena alimentaria europea en los próximos años. Es en este contexto que la Comisión Europea financia desde el año 2004 un proyecto europeo integrado, conocido con el acrónimo de “Welfare Quality®”. Uno de los objetivos principales del proyecto es obtener un sistema de valoración del bienestar de los animales de abasto que sea aplicable en granjas y mataderos, y que pueda convertirse en un sistema estandarizado para toda Europa. Además, el sistema de valoración, debe proporcionar información sobre el bienestar de los animales de una forma sencilla y entendible por el público y, a su vez, identificar de forma inequívoca los productos procedentes de estos estándares de bienestar animal. El sistema de valoración utilizado priorizará las medidas basadas en los propios animales sobre aquellas basadas en el ambiente o el manejo de estos. La inclusión de parámetros en el protocolo final de valoración del bienestar del porcino en el matadero depende de factores tales como su validez como indicador del bienestar animal, la facilidad con la que pueda ser valorado por distintos observadores en distintos entornos y condiciones con un error mínimo, que precise de poco tiempo para ser valorada y que combinada con otras medidas dé un resultado final óptimo. A modo de ejemplo, se presentan algunos de los parámetros que serán incluidos en el sistema de valoración del bienestar del porcino en matadero, tales como la valoración del miedo, resbalones, caídas, cojeras, presencia de heridas o índice de mortalidad y eficiencia del aturdimiento previo al sacrificio. Para más información se puede consultar la dirección www.welfarequality.net.
Resumo:
La nutrició animal a la Unió Europea (UE) ha estat afectada per vàries crisis, com la de les vaques boges (encefalopatia bovina espongiforme) (BSE), les hormones a la carn, la contaminació per les dioxines, els Organismes Genèticament Modificats (GMO) i l’ús d’antibiòtics com a promotors de creixement (AMGP). Des dels anys 70, la producció animal a la UE ha estat encaminada a buscar regulacions legals per a millorar la seva seguretat i eficàcia. Si més no, durant els últims cinc anys, casos com la BSE i d’altres han col·locat al sector en primera línia de les notícies, la qual cosa ha trencat la confiança dels consumidors en el consum de carn. Aquesta presentació intentarà explicar per què i com la UE està tractant aquests temes i què és el que el sector està fent per recobrar la confiança dels consumidors. La intenció és respondre a algunes qüestions que preocupen al sector, com per exemple: La producció animal europea, és menys segura que les altres? Per què les regulacions legals són més exigents per a nutrició animal que per als humans? El sector s’està preguntant si aquesta crisi pot produir un nou model europeu de producció animal. Finalment, l’actual sistema de ramaderia s’haurà de discutir: quantitat o qualitat.
Resumo:
A study on the ecology of phlebotomine sandfly fauna in a restricted focus of cutaneous leishmaniasis in northern Venezuela was undertaken in order to investigate the species responsible for the transmission. The study area and catching methods for phlebotomine sandflies are described. A total of 9,061 females and 1,662 males were collected during a year-term study. 12 species of Lutzomya and 1 species of Brumptomya sp. were identified. Absolute and relative abundance and ocurrence for each species were determined. The rel ative occurrence allowed to distinguish the common species, viz. L. panamensis, L. ovallesi, L. gomezi, L. tinidadensis, L. atroclavata, L. cayennensis, L. shannoni and L. olmeca bicolor from the rare species vis., L. punctigeniculata, L. rangeliana, L. evansi and L. dubitans. General comments on the species composition of the sandfly fauna in this locality are made.
Resumo:
The ecology of phlebotomine sandflies in an endemic focus of cutaneous leishmaniasis in Northern Venezuela (San Esteban, Carabobo State) was investigated through a year-term study. Three different habitats: viz. a house, a pridomestic area and a sylvatic area, were covered and the species composition, the abundance and occurrence of each species were analyzed in relation to the habitats, catching methods and hour of catching. L. panamensis, L. gomezi and L. ovallesi are the species which bite man, although almost exclusively at night. All of them hide by day and are common in the sylvatic area. Moreover, L. panamensis and L. gomezi successfully approach the house and seem to settle in the peridomestic area. L. shannoni and L. olmeca bicolor also approach and accidentally bite man. L. trinidadensis, L. atroclavata and L. cayennensis are the common non-antrhopophilic species in the area.
Resumo:
A one year-long study (March 1979-March 1980) was carried out at San Esteban, an endemic focus of cutaneous leishmaniasis in Northern Venezuela, with the aim of observing the seasonal fluctuation of the local phlebotomine sandflies species. The influence of climatic factors (temperature, relative humidity and rainfall) on population dynamics was analyzed in three collecting sites - a house, a peridomestic area and a sylvatic region. Among anthropophilic species, L. panamensis behaved as a wetseason species, the mean minimum relative humidity being the critical factor influencing the total number of individuals. When the population density of this fly decreased, it was successfully replaced by L. ovallesi, a dry-season species. On the other hand, seasonal variations of L. gomezi were more strongly affected by the temperature.
Resumo:
An attempt has been made to correlate the monthly incidence of human leishmaniasis with the temporal distribution of sandfly species at San Esteban, Northern Venezuela. Upon statistical analysis, the seasonal fluctuation of L. ovallesi population correlated strongly with the human disease, while the dynamics of L. panamensis, generally believed to be the vector in the Central area of the country, showed only a very weak correlation. These findings support the hypothesis that L. panamensis might not be the main or unique species responsible for the transmission in this area and that L. ovallesi and additionally L. olmeca bicolor might be involved in the epidemiology of the disease.
Resumo:
The dispersal process, by which individuals or other dispersing agents such as gametes or seeds move from birthplace to a new settlement locality, has important consequences for the dynamics of genes, individuals, and species. Many of the questions addressed by ecology and evolutionary biology require a good understanding of species' dispersal patterns. Much effort has thus been devoted to overcoming the difficulties associated with dispersal measurement. In this context, genetic tools have long been the focus of intensive research, providing a great variety of potential solutions to measuring dispersal. This methodological diversity is reviewed here to help (molecular) ecologists find their way toward dispersal inference and interpretation and to stimulate further developments.