Caracterización de las reacciones adversas a medicamentos como causa de ingreso a una unidad de cuidado intermedio en un hospital de tercer nivel de atención

Objetivo: Determinar la ocurrencia de reacciones adversas a medicamentos (RAM) como causa de ingreso a una unidad de cuidado intermedio de un hospital universitario. Materiales y Métodos: Se revisaron las historias clínicas de los pacientes admitidos a la Sala de Emergencias – Cuidado Intermedio (SALEM) entre septiembre y diciembre de 2012 que cumplieron los criterios de inclusión y se detectaron los casos sospechosos de reacción adversa a medicamento (RAM) que posteriormente fueron evaluados por cuatro investigadores respecto a la causalidad a través del Algoritmo de Naranjo, prevenibilidad usando los criterios de Shumock y Thornton y la clasificación clínica mediante el empleo del sistema DoTS. Resultados: Se encontraron 96 pacientes que presentaron 108 casos de RAM. Las RAM más frecuentes fueron las arritmias y la hemorragia de vías digestivas altas (12.04%), 20.3% de los casos correspondieron a fallos terapéuticos, y, los medicamentos mayormente asociados fueron el ácido acetil salicílico (15.74%) y el losartán (10.19%). 46 casos fueron catalogados como posibles y uno solo como definitivo. Usando la clasificación DoTS se estableció que en el 82.4% de los casos la dosis era colateral (dentro del rango de dosis terapéutica), 89.8% fueron independientes del tiempo, y entre los factores mayormente asociados a susceptibilidad a la RAM estuvieron las comorbilidades (41.7%) y la edad (49%). 44% de las RAM fueron prevenibles. Conclusión: Las RAM son una causa de ingreso no despreciable en una unidad de cuidado intermedio para las cuales existen diferentes sistemas de evaluación, y una cantidad significativa de ellas es prevenible. Se requieren más estudios a nivel nacional para evaluar la incidencia de estas y establecer estándares de clasificación y medidas para mitigar su efecto.

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Aprovechamiento integral del Cannabis sativa como material de refuerzo/carga del polipropileno

En este trabajo se ha estudiado el potencial tanto los filamentos de cáñamo como de la cañamiza como refuerzo/carga del polipropileno. La modificación de estos materiales se realiza para lograr una mayor compatibilidad con la matriz polimérica. Se evaluaron las propiedades mecánicas de las resistencias a tracción e impacto, de los materiales compuestos reforzados tanto de filamento como de cañamiza. Los filamentos de cáñamo poseen suficiente capacidad de refuerzo en los materiales compuestos basado en polipropileno debido a sus propiedades intrínsecas, siendo una buena alternativa como material de refuerzo. Así, la adición de MAPP (polipropileno modificado con anhídrido maleico) conduce a materiales compuestos con unas resistencias a tracción de hasta el 70% de las que se obtienen con compuestos de PP reforzados con fibra de vidrio. Mientras que la cañamiza ha actuado como una carga en la matriz, incrementado significativamente la rigidez de los materiales compuestos.

Modificació de fibres de jute per l'elaboració de plàstics reforçats reciclables

El treball que s'ha dut a terme es centra en la recerca d'agents modificants per a fibres cel·lulòsiques capaços de reduir la polaritat de les funcions alcohol de la seva estructura per formació de funcions ester. Les fibres de jute se sotmeten a reacció en un sistema tancat provist d'atmòsfera de nitrogen a fi d'evitar reaccions laterals que no són del nostre interés.L'obtenció dels resultats perseguits està lligat a les condicions experimentals aplicades durant les reaccions. La influència de les diferents variables escollides facilitarà en major o menor grau la reacció entre les molècules d'agent d'acoblament i cel·lulosa vinculades. Una gran part de l'atenció es centrarà en l'estudi de l'etapa de modificació, sobretot en l'efectivitat dels reactius addicionats per la reacció amb els grups hidroxil. Un cop comparats els experiments realitzats tant amb clorur d'oleïl com amb anhídrid metacrílic, es conclou que la majoria de condicions provades permeten assolir valors de modificació prou significatius. L'excepció ve donada quan la temperatura utilitzada és de 20ºC, llavors les mateixes condicions que a una temperatura de 60ºC condueixen cap a resultats poc satisfactoris. La reactivitat per part dels dos agents d'acoblament utilitzats no ha estat la mateixa. Els resultats per condicions experimentals del mateix tipus han conduït cap a valors força diferents. Pel que fa a la determinació dels paràmetres òptims es conclou que les variables amb les que el grau de modificació millora considerablement són: una temperatura de 60ºC, 10% de catalitzador respecte la quantitat de clorur d'oleïl o anhídrid addicionada, relació OH reactiu estequiomètrica 1:1 i 40mL de solvent. Un cop modificada la fibra, se sotmet a reacció amb el monòmer estirè. Es comprova que el grau de polimerització segueix el valor de modificació prèviament obtingut, a menor quantitat de funcions alcohol lliures major interacció amb el monòmer estirè. Les propietats inicials de la fibra no es corresponen amb les obtingudes després del tractament, l'increment de la resistència a l'atac de microorganismes i a l'absorció d'humitat s'explica per una reducció de la presència de funcions alcohol polars i per la capa d'estirè polimeritzat per unió amb els dobles enllaços introduïts amb els agents d'acoblament. Pel que fa referència a les dues tècniques de caracterització més utilitzades, l'anàlisis elemental permet quantificar d'una manera precisa la reacció de la fibra amb els agents d'acoblament i la posterior reacció de la fibra modificada amb el monòmer estirè. La caracterització per espectroscopia d'infraroig permet comprovar qualitativament la reactivitat del clorur d'oleïl i qualitativament-quantitativament la de l'anhídrid metacrílic amb les funcions alcohol de la cel·lulosa present en les fibres de jute. Els pics més característics apareguts seran utilitzats per avaluar la reactivitat de la funció carbonílica del reactiu modificant amb l'estructura cel·lulòsica i del doble enllaç de la cel·lulosa modificada amb la matriu polimèrica.

Synthesis and characterization of thermally stable second-order nonlinear optical side-chain polyimides containing thiazole and benzothiazole push-pull chromophores

Push-pull nonlinear optical (NLO) chromophores containing thiazole and benzothiazole acceptors were synthesized and characterized. Using these chromophores a series of second-order NLO polyimides were Successfully prepared from 4,4'-(hexafluoroisopropylidene) diphthalic anhydride (6FDA), pyromellitic dianhydride (PMDA) and 3,3'4,4'-benzophenone tetracarboxylic dianhydride (BTDA) by a standard condensation polymerization technique. These polyimides exhibit high glass transition temperatures ranging from 160 to 188 degrees C. UV-vis spectrum of polyimide exhibited a slight blue shift and decreases in absorption due to birefringence. From the order parameters, it was found that chromophores were aligned effectively. Using in situ poling and temperature ramping technique, the optical temperatures for corona poling were obtained. It was found that the optimal temperatures of polyimides approach their glass transition temperatures. These polyimides demonstrate relatively large d(33) values range between 35.15 and 45.20 pm/V at 532 nm. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Structure development in electrospun fibres of gelatin

Gelatin fibres have been successfully electrospun from water by heating a gelatin solution above the sol-gel transition temperature, and allowing cooling in a controlled environment as the fibres are produced. The development of structure with in these fibres is monitored using wide angle x-ray scattering, in this way the presence of the triple helix structure, which provides the physical cross-linkages in the gel could be probed. There is clear evidence that these structures are obtained in gelatin electrospun from aqueous solutions. In contrast fibres electrospun from a solution of gelatin in glacial acetic acid, showed no evidence of the triple helix structure.

Comparison of EDTA and EDDS as potential soil amendments for enhanced phytoextraction of heavy metals

Phytoextraction has been proposed as an alternative remediation technology for soils polluted with heavy metals or radionuclides, but is generally conceived as too slow working. Enhancing the accumulation of trace pollutants in harvestable plant tissues is a prerequisite for the technology to be practically applicable. The chelating aminopolycarboxylic acid, ethylene diamine tetraacetate (EDTA), has been found to enhance shoot accumulation of heavy metals. However, the use of EDTA in phytoextraction may not be suitable due to its high environmental persistence, which may lead to groundwater contamination. This paper aims to assess whether ethylene diamine disuccinate (EDDS), a biodegradable chelator, can be used for enhanced phytoextraction purposes. A laboratory experiment was conducted to examine mobilisation of Cd, Cu, Cr, Ni, Pb and Zn into the soil solution upon application of EDTA or EDDS. The longevity of the induced mobilisation was monitored for a period of 40 days after application. Estimated effect half lives ranged between 3.8 and 7.5 days for EDDS, depending on the applied dose. The minimum observed effect half life of EDTA was 36 days, while for the highest applied dose no decrease was observed throughout the 40 day period of the mobilisation experiment. Performance of EDTA and EDDS for phytoextraction was evaluated by application to Helianthus annuus. Two other potential chelators, known for their biodegradability in comparison to EDTA, were tested in the plant experiment: nitrilo acetic acid (NTA) and citric acid. Uptake of heavy metals was higher in EDDS-treated pots than in EDTA-treated pots. The effects were still considered insufficiently high to consider efficient remediation. This may be partly due to the choice of timing for application of the soil amendment. Fixing the time of application at an earlier point before harvest may yield better results. NTA and citric acid induced no significant effects on heavy metal uptake. (C) 2004 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Digestion, rumen fermentation and circulating concentrations of insulin, growth hormone and IGF-1 in steers given maize silages harvested at three stages of maturity

Advancing maturity of forage maize is associated with increases in the proportion of dry matter (DM) and starch and decreases in the proportions of structural carbohydrates in the ensiled crop. Three maize silages (286 (low, L), 329 (medium, M) and 379 (high, H) g DM per kg fresh weight) plus a concentrate formulated to give isonitrogenous intakes were offered to Holstein-Friesian steers fitted with a cannula in the dorsal sac of the rumen and a 'T' piece cannula in the proximal duodenum in an experiment with a cross-over design that allowed four collection periods. Nutrient flow to the duodenum was estimated using chromium-EDTA. Steers consumed approximately 0(.)6 kg DM per day less of diet L compared with the other two diets (P=0(.)026), resulting in less DM being digested (P=0(.)005) but digestibility did not differ between diets. Similar results were obtained for organic matter. There were no differences between diets in the intake or digestibility of neutral-detergent fibre. Intake, duodenal flow and faecal output of starch were greater for steers offered diets M and H compared with those given diet L (P < 0(.)05). In all diets rumen digestion contributed to over 90% of total digestion of starch, although rumen digestibility declined significantly with advancing maize maturity (P=0(.)002). Molar proportions of acetic acid were higher in diet H (P < 0(.)05) whilst proportions of propionic acid and n-butyric acid were higher in diets M and L. There were no significant differences between diets in mean rumen pH or ammonia concentrations. Mean circulating concentrations of insulin were higher (P=0(.)009) in cattle given diets L and M compared with diet H. There were no differences between diets in the mean circulating concentration of growth hormone, or the frequency, amplitude and duration of growth hormone pulses, or the mean circulating concentrations of IGF-1. Changes in forage composition that accompany advancing maize maturity affect overall silage digestion and circulating concentrations of insulin.

Rates of production of acetate, propionate, and butyrate in the rumen of lactating dairy cows given normal and low-roughage diets

Five lactating dairy cows with a permanent cannula in the rumen were given ( kg DM/d) a normal diet (7.8 concentrates, 5.1 hay) or a low-roughage (LR) diet (11.5 concentrates, 1.2 hay) in two meals daily in a two-period crossover design. Milk fat (g/kg) was severely reduced on diet LR. To measure rates of production of individual volatile fatty acids (VFA) in the rumen, 0.5 mCi 1-C-14-acetic acid, 2-C-14-propionic acid, or 1-C-14-n-butyric acid were infused into the rumen for 22 h at intervals of 2 to 6 d; rumen samples were taken over the last 12 h. To measure rumen volume, we infused Cr-EDTA into the rumen continuously, and polyethylene glycol was injected 2 h before the morning feed. Results were very variable, so volumes measured by rumen emptying were used instead. Net production of propionic acid more than doubled on LR, but acetate and butyrate production was only numerically lower. Net production rates pooled across both diets were significantly related to concentrations for each VFA. Molar proportions of net production were only slightly higher than molar proportions of concentrations for acetate and propionate but were lower for butyrate. The net energy value (MJ/d) of production of the three VFA increased from 89.5 on normal to 109.1 on LR, equivalent to 55 and 64% of digestible energy, respectively. Fully interchanging, three-pool models of VFA C fluxes are presented. It is concluded that net production rates of VFA can be measured in non-steady states without the need to measure rumen volumes.

Pyrene-functionalised, alternating copolyimide for sensing nitroaromatic compounds

A novel, pyrene-functionalised copolymer has been synthesised in a single step via imidisation of poly(maleic anhydride-alt-1-octadecene) with 1-pyrenemethylamine, and its potential for the detection of volatile nitro aromatic compounds (NACs) evaluated. The new copolymer forms complexes in solution with NACs such as 2,5-dinitrobenzonitrile, as shown by H-1 NMR, UV-vis and fluorescence spectroscopy. Moreover, thin films of this copolymer, cast from THF solution, undergo almost instantaneous fluorescence quenching when exposed to the vapour of 2,5-dinitrobenzonitrile (a model for TNT) at ambient temperatures and pressures.

Ultrasonic chemical oxidative degradations of 1,3-dialkylimidazolium ionic liquids and their mechanistic elucidations

A highly efficient process for oxidative degradation of 1,3-dialkylimidazolium ionic liquids in hydrogen peroxide/acetic acid aqueous medium assisted by ultrasonic chemical irradiation is, for the first time, described. It is shown that more than 93% of the 1,3-dialkylimidazolium cation with the corresponding Cl-, Br-, BF4- and PF6- counter-anions at a concentration of 2.5 mM can be degraded at 50 degrees C within 12 h while at 72 h the conversions approach 99%. A tentative mechanism for the degradation of these ILs is for the first time proposed through a detailed kinetic analysis of several characteristic transients and/or immediate products, which are identified during the ILs degradation using GC-MS. The results clearly indicate that three hydrogen atoms in the imidazolium ring are the first sites preferably oxidized, followed by cleavage of the alkyl groups attached to the N atoms from the ring. The nature of the alkyl chain length on the imidazolium ring and the type of counter anion do not seem to affect the degradation process. Further, selective fragmentations of C-N bonds of the imidazolium or derived ring lead to ring opening, forming degraded intermediates. It is also shown that acetoxyacetic acid and biurea are the final kinetically stable degraded products from the ILs under the degradation conditions.

Solvent-Assisted Formation of Vesicles by a Self-Assembling Ni-3-Schiff Base Complex

A linear trinuclear Ni-Schiff base complex [Ni-3(salpen)(2)(PhCH2COO)(2)(EtOH)] has been synthesized by combining Ni(ClO4)(2)center dot 6H(2)O, phenyl acetic acid (C6H5CH2COOH), and the Schiff base ligand, N,N'-bis(salicylidene)-1,3-pentanediamine (H(2)salpen). This complex is self-assembled through hydrogen bonding and C-H-g interaction in the solid state to generate a sheet-like architecture, while in organic solvent (CH2Cl2), it forms vesicles with a mean diameter of 290 nm and fused vesicles, depending upon the concentration of the solution. These vesicles act as an excellent carrier of dye molecules in CH2Cl2. The morphology of the complex has been determined by scanning electron microscopy and transmission electron microscopy experiments, and the encapsulation of dye has been examined by confocal microscopic image and electronic absorption spectra.

Application of olefin metathesis for the synthesis of constrained beta-amino esters from norbornenes

Synthesis of a number of novel, conformationally rigid beta-amino esters has been achieved via a tandem olefin metathesis reaction. The starting materials are readily accessible from the Diels-Alder adduct between cyclopentadiene and maleic anhydride.

A new oxidation catalyst system using fluorous cobalt(II) species in water-supercritical carbon dioxide (C-H free environment)

Stabilized water droplet dispersed in supercritical carbon dioxide fluid is demonstrated to be an excellent alternative solvent system to acetic acid for air oxidation of a number of alkyl aromatic hydrocarbons using Co(II) species at mild conditions.

Selective catalytic oxidation of alkylaromatic molecules by nanosize water droplets containing Co2+ species in supercritical carbon dioxide fluid

Stabilized nano-sized water droplet carrying water-soluble Co2+ species is employed as a new catalyst system for the oxidation of the alkyl aromatics in the presence of a fluorinated surfactant. This stable system contains no labile C-H structure and can facilitate excellent mixing of catalytic Co(II)/NaBr species, hydrocarbon substrates and oxygen in supercritical carbon dioxide fluid, which is demonstrated to be an excellent alternative solvent system to acetic acid or nitric acid for air oxidation of a number of alkyl aromatic hydrocarbons using Co(II) species at mild conditions. As a result, potential advantages of this 'greener' catalytic method including safer operation, easier separation and purification, higher catalytic activity with selectivity and without using corrosive or oxidation unstable solvent are therefore envisaged.