Descenso del PSA tras la cirugía de la HBP: estudio comparativo entre Resección transuretral de la próstata, Enucleación prostática con láser de Holmium y Adenomectomía retropúbica

INTRODUCCIÓ: Existeix una correlació entre els grams de pròstata ressecada per HBP i el descens de PSA. OBJECTIUS: Comparar el descens de PSA després de: RTUp, HoLEP i Adenomectomia retropúbica. MATERIAL I MÈTODES: 146 pacients intervinguts d'HBP: 50 AR, 50 HoLEP, 46 RTUp. Comparem el percentatge de reducció de PSA després dels tres procediments mitjançant ANOVA (p &0,05). RESULTATS: el percentatge de disminució de PSA és major després de la retropúbica (82,83%), seguit de l’HoLEP (68,45%) i de la RTUp (39,74%). CONCLUSIONS: No existeixen diferències estadísticament significatives en el descens de PSA entre l'AR i el HoLEP, però sí entre aquests dos i la RTUp.

Corrección de astigmatismo con lente intraocular tórica en pacientes con catarata

Objectiu: Valorar lent intraocular tòrica en astigmatisme i cataracta. Estudi observacional prospectiu; n: 21 astigmatisme igual o major a 1,5 D. Es valora Astigmatisme, agudesa visual pre operatòria, 1 setmana i 1 mes postoperatori. Eix d'implantació de la lent planificada, a les 24 hores i al mes. Es mesura astigmatisme residual refractiu al mes. N: 21 Astigmatisme preoperatori 2,42 D, astigmatisme 1 mes postoperatori 2,31 D Astigmatisme refractiu 1 mes postoperatori 1,05. Rotació al mes postoperatori 6,82 graus. Agudesa visual 1 mes postoperatori 0,7. La lent és útil en pacients sotmesos a cirurgia de cataracta amb astigmatisme preexistent.

HSC(F) 07/2014

DAO (DFP) 01/14 - Audit Of Grants To Local Government Bodies

Seguiment de l'evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l'incendi del riu Canaletes del 20/07/2009. Proposta de campanya de voluntariat ambiental en rius per la custòdia i recuperació fluvial

El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.

Student Support Determination 07-08 (PDF 167 KB)

Financial support arrangements in the 2007/08 academic year for Allied Health Professional Students and Medical and Dental students from year five study

SRF Report 2006/07 - Glossary of Terms (PDF 127 KB)

Glossary of Terms to the Strategic Resources Framework Report 2006/07

Safe Parenting Handbook (PDF 1.07 Mb)

This handbook was published in conjunction with the 4 Area Child Protection Committees

Seasonal analysis of the number of aeropiles in Anocentor nitens (Neumann, 1897) (Acari: Ixodidae) from the State of Rio de Janeiro, Brazil

Variation between aeropile numbers of the right and left peritrematic plate in male and female Anocentor nitens (Neumann, 1897) is reported from a site in Brazil. From January to December 1998, 146 males and 247 females of A. nitens were recovered from Equus caballus L. in Silva Jardim District, State of Rio de Janeiro. Asymmetry of numbers of aeropiles between right and left plates occurred in 83.6% of the males and 82.2% of the females. Differences in the number of aeropiles between the sexes were not significant. Quantitative variation of aeropiles was correlated to the period of recovery, with significant asymmetry detected in August-September and November-December, mainly in males. Results suggest an adaptation, especially in the male ticks, that expresses itself as greater variation in the number of aeropiles in some periods of the year.

Preliminary Experience in Treatment of Papillary and Macular Retinoblastoma: Evaluation of Local Control and Local Complications After Treatment with Linear Accelerator-Based Stereotactic Radiotherapy with Micromultileaf Collimator as Second-Line or Salvage Treatment after chemotherapy.

PURPOSE: To determine the local control and complication rates for children with papillary and/or macular retinoblastoma progressing after chemotherapy and undergoing stereotactic radiotherapy (SRT) with a micromultileaf collimator. METHODS AND MATERIALS: Between 2004 and 2008, 11 children (15 eyes) with macular and/or papillary retinoblastoma were treated with SRT. The mean age was 19 months (range, 2-111). Of the 15 eyes, 7, 6, and 2 were classified as International Classification of Intraocular Retinoblastoma Group B, C, and E, respectively. The delivered dose of SRT was 50.4 Gy in 28 fractions using a dedicated micromultileaf collimator linear accelerator. RESULTS: The median follow-up was 20 months (range, 13-39). Local control was achieved in 13 eyes (87%). The actuarial 1- and 2-year local control rates were both 82%. SRT was well tolerated. Late adverse events were reported in 4 patients. Of the 4 patients, 2 had developed focal microangiopathy 20 months after SRT; 1 had developed a transient recurrence of retinal detachment; and 1 had developed bilateral cataracts. No optic neuropathy was observed. CONCLUSIONS: Linear accelerator-based SRT for papillary and/or macular retinoblastoma in children resulted in excellent tumor control rates with acceptable toxicity. Additional research regarding SRT and its intrinsic organ-at-risk sparing capability is justified in the framework of prospective trials.

Aportaciones al Conocimiento sobre las Medidas Normales del Sistema Ventricular Cerebral Humano mediante Tomografía Computerizada

Hem fet un estudi retrospectiu de TC cranials de 511 adults sans, amb estudis considerats dins de la normalitat, i una anàlisi morfomètric del sistema ventricular i del còrtex cerebral. Hem distribuït els pacients per grups d'edat i sexe, i obtingut uns paràmetres estadístics per a cada un d'aquests grups. L'anàlisi va revelar uns valors sense diferències significatives quant al sexe, però apreciem una clara tendència a l'augment del diàmetre dels ventricles laterals i del tercer ventricle, en relació amb l'edat. La resta de paràmetres estudiats, no van presentar variacions importants.

Impacto de la rotación cíclica de antibióticos sobre la etiología de las neumonías nosocomiales por gramnegativos en una unidad de cuidados intensivos (uci)

La rotació cíclica d'antibiòtics (RCA) consisteix a restringir de forma determinada i establerta un antibiòtic o classe d'antibiòtics durant un determinat període de temps, per a tornar a reintroduir-lo posteriorment. D'aquesta manera es pretén evitar l'aparició de resistències bacterianes derivades d'un ús continuat del mateix. En aquest treball, proposem la RCA com una estratègia per al control d'infeccions per gèrmens multirresistents i veure la seva influència en els gèrmens més freqüents que intervenen en les pneumònies nosocomials (NN). A través del registre ENVIN es van recollir les dades de tots els pacients ingressats a la UCI de l'Hospital Universitari la Fe durant dotze mesos consecutius. Es van dividir en 4 cicles de 3 mesos de durada cadascun d'ells. En el primer cicle es va restringir ampicilina/sulbactam, amikacina, cefalosporines i vancomicina; en el segon cicle carbapenems, amikacina i linezolid; en el tercer cicle tigeciclina, quinolones, tobramicina i linezolid i al quart i últim cicle, piperacilina/tazobactam, tobramicina i teicoplanina. Es va comparar amb els tres mesos previs al inici del treball, al qual l'ús d'antibiòtics va ser lliure. El temps global de l'estudi va ser de 15 mesos. El percentatge d'aïllaments d´Acinetobacter spp en el període basal va ser del 46,15% (n=6), de Pseudomonas aeruginosa 15,38% (n=2) i d'Escherichia coli 7, 69% (n=1). Al final de l'estudi els gèrmens aïllats van ser en un 8,57% (n=3) Acinetobacter spp i en un 37,14% (n=13) Pseudomonas aeruginosa.

Cápsula endoscópica de colon versus colonoscopia en el cribado familiar de cancer colorrectal

Els objectius van ser avaluar prospectivament la capacitat diagnòstica de la càpsula endoscòpica en comparació amb la colonoscòpia en 30 pacients amb història familiar de CCR, i avaluar la neteja colònica amb preparació amb Moviprep. La prevalença de pòlips detectats amb càpsula i colonoscòpia va ser de 20,7% i 24,1%, respectivament. La sensibilitat i especificitat en detecció de pòlips va ser de 71, 4 i 95,4%, respectivament, amb VPP i VPN de 83,3 i 91,3%. Es conclou que la càpsula endoscòpica suposa una tècnica alternativa precisa, fiable, ben tolerada i segura pel cribatge familiar de CCR.

Implicación de la cocaína en la patología vascular cerebral

Revisió retrospectiva de pacients menors de 50 anys ingressats en el servei de Neurologia amb patologia cerebrovascular aguda des de gener 2006 fins desembre 2009, amb l'objectiu principal de descriure la implicació de la cocaïna en la patologia vascular cerebral en pacients joves. Es comparen 18 pacients amb nivells de cocaïna positius a l'ingrés i 79 pacients amb nivells negatius. De tots ells, es recullen diferents variables que defineixen el perfil de risc vascular, característiques clínico-topogràfiques de l'ictus i morbimortalitat associada als mateixos; finalment es realitza una anàlisi estadística de les dues poblacions.

Gender differences in HIV progression to AIDS and death in industrialized countries: slower disease progression following HIV seroconversion in women.

To evaluate sex differences in human immunodeficiency virus (HIV) disease progression before (pre-1997) and after (1997-2006) introduction of highly active antiretroviral therapy, the authors used data from a collaboration of 23 HIV seroconverter cohort studies from Europe, Australia, and Canada restricted to the 6,923 seroconverters infected through injecting drug use and sex between men and women. Within a competing risk framework, they used Cox proportional hazards models allowing for late entry to evaluate sex differences in time from HIV seroconversion to death, to acquired immunodeficiency syndrome (AIDS), and to each first AIDS-defining disease and death without AIDS. While no significant sex differences were found before 1997, from 1997 onward, women had a lower risk of AIDS (adjusted cumulative relative risk (aCRR) = 0.76, 95% confidence interval (CI): 0.63, 0.90) and death (adjusted hazard ratio = 0.68, 95% CI: 0.56, 0.82) than men did. Compared with men, women also had lower risks of AIDS dementia complex (aCRR = 0.23, 95% CI: 0.07, 0.74), tuberculosis (aCRR = 0.60, 95% CI: 0.39, 0.92), Kaposi's sarcoma (aCRR = 0.27, 95% CI: 0.07, 0.99), lymphomas (aCRR = 0.47, 95% CI: 0.23, 0.96), and death without AIDS (aCRR = 0.74, 95% CI: 0.56, 0.98). Sex differences in HIV disease progression have become larger and statistically significant in the era of highly active antiretroviral therapy, supporting a stronger impact of health interventions among women.