Iowa Influenza Surveillance Network: Weekly Activity Report Week 16, April 23, 2016

The Iowa Influenza Surveillance Network (IISN) was established in 2004, though surveillance has been conducted at the Iowa Department of Public Health. Schools and long-term care facilities report data weekly into a Web-based reporting system. Schools report the number of students absent due to illness and the total enrolled. Long-term care facilities report cases of influenza and vaccination status of each case. Both passively report outbreaks of illness, including influenza, to IDPH.

[1 lettre de Auguste-Emmanuel Vaucorbeil à Jacques-Léopold Heugel, 23 avril 1880]

Se réjouit "qu'une lacune importante [soit] comblée" par le retour de Bruxelles de M. Petipas, ancien maître de ballet à l'Opéra, "entré comme professeur de mimique depuis le 1er avril", "classe depuis trop longtemps supprimée"

[1 lettre d'Auguste-Emmanuel Vaucorbeil à Jacques-Léopold Heugel, 23 novembre 1881]

Demande un rendez-vous pour parler de Mademoiselle Salla

[1 lettre de Auguste-Emmanuel Vaucorbeil à Jacques-Léopold Heugel, 23 mai [1879]]

Pense qu'il ne faut pas annoncer trop tôt la nomination de M. Régnier comme "directeur général des études". L'informe qu'il est passé chez Charles Gounod et qu'il aurait changé d'avis. - Invite Heugel à lire un article du "Journal de Musique" d'Armand Gouzien qui paraîtra le lendemain, le samedi 24 mai

Is the 23-valent pneumococcal polysaccharide vaccine useful in preventing community-acquired pneumonia?

Although bacteremic pneumococcal pneumonia is the most severe form of pneumonia, non-bacteremic forms are much more frequent. Laboratory methods for the diagnosis of nonbacteremic pneumococcal pneumonia have a low sensitivity and specificity, and therefore all-cause pneumonia has been proposed as a suitable outcome to evaluate vaccination effectiveness. This work reviews the epidemiology of community-acquired pneumonia (CAP) and evaluates the effectiveness of the 3-valent pneumococcal polysaccharide vaccine (PPV-23) in preventing CAP requiring hospitalization in people aged ≥65 years. We performed a case-control study in patients aged ≥65 years admitted through the emergency department who presented with clinical signs and symptoms compatible with pneumonia. Weincluded 489 cases and 1,467 controls and it was obtained a vaccine efectiveness of 23.6 (0.9-41.0). Our results suggest that PPV-23 vaccination is effective and reduces hospital admissions due to pneumonia in the elderly, strengthening the rationale for vaccination programmes in this age group.

[1 lettre autographe signée de Marie-Louise Barbier à Henri Heugel, 23 juillet 1888]

Lui recommande une jeune chanteuse, Madame Montbios, "qui a une voix magnifique, qui a beaucoup travaillé et qui a la folie du théâtre". - Comprend également la lettre d'introduction remise par la jeune femme

Runomatkalla Tartossa : regilaulu müüdid ja ideoloogiad 22 ja 23 novembril 2006 Tartus, Eesti Kirjandusmuuseumis

Ajankohtaista

Régime de retraites des ouvriers des établissements industriels de l'État. 1979, 23 janvier 1979 : [lois et décrets d'application] (Éd. mise à jour au..)

Collection : Journal officiel de la République française ; brochure 1039

Attachés d'administration centrale. Constitution initiale des nouveaux corps . [Instruction du 11 avril 1956 des secrétaires d'Etat au Budget et à la présidence du conseil (Fonction publique) relative à la constitution initiale des nouveaux corps d'attachés d'administration. - Annexes. I. Programme des matières à option "Administration générale" du concours spécial prévu à l'article 23 ; II. Textes de base : Loi du 3 février 1953 et du 3 avril 1955. Décret du 16 décembre 1955 portant règlement d'administration publique relatif au statut particulier des attachés d'administration centrale. III. Organisation et programme du concours normal prévu aux articles 5 et 12 du décret du 16 décembre 1955.]

[Code]

Proposta 23 habitatges c. Sant Pere Romaní. Molins de Rei

El projecte dona resposta a un programa de residència col•lectiva de promoció pública, consistent en un màxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places d’aparcament.L’emplaçament del concurs promogut per l’Institut Català del Sol (INCASOL) és força peculiar. Es tracta d’un solar en el límit NE de la població de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rústic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistències històriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que s’obre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, és a dir, el seu nivell base està bastant per sota de la cota del camí que condueix cap el bosc. Per tant, el seu límit és el talús de terra que marca l’inici del terreny feréstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilació, doncs la obertura a la plana del Llobregat és total.Enfront d’aquestes preexistències i atenent també els requeriments tècnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats d’avui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als següents temes considerats crucials:1. El respecte al medi ambient i a la cultura del llocEnfront al repte topogràfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del camí superior, però que se separa el suficient del talús natural posterior per garantir la ventilació creuada. D’aquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i l’edifici final, d’ajustada fondària, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal.Vinculant-se també a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromàtica i materialment semblants a la pedra existent en l’entorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en l’ermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineació de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traçada des de temps pretèrits.2. La relació amb l’exteriorLa resposta al lloc comporta també la configuració interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Així, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribució comunitari, al que s’obren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum més intensa, concentra les sales d’estar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a més a més, es perllonguen cap a l’exterior per mitjà duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climàtics de cada moment del dia o de l’època del any, convertint-se així en una estança més de la casa. Climàticament, la terrassa fa les funcions de cambra d’aire quiet al hivern, i de doble protecció solar al estiu.D’altra banda, tenint en compte el caràcter rural del lloc, i considerant que es tracta de l’última edificació de la població abans d’accedir al terreny boscós, es proposen uns habitatges que reforcen el caràcter veïnal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen d’un jardí privat.3. La innovació tipològica i la optimització del espaiInteriorment, la superfície dels habitatges s’optimitza de manera que en ells hi apareixen els mínims distribuïdors, per tal d’evitar passadissos i passos constrenyits. La relació de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicació de la cuina en el centre de la casa. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions.Igualment es proposa de manera innovadora la generació d’un distribuïdor amb un rentamans doble, que dona accés tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessària en qualsevol habitatge. Aquesta peça ventila a l’exterior a través d’una gelosia i garanteix les funcions d’estenedor. D’aquesta manera, la ‘pica exterior’ pot satisfer a través d’un sol element diverses funcions, estalviant així espai i flexibilitzant el seu ús. 4. L’accessibilitat i la mobilitat interiorTots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mínim, una habitació. La manca de passadissos i l’amplitud dels passos i portes així ho permet.De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectòniques.5. La ecoeficiència i l’acompliment del Codi Tècnic de l’EdificacióLa sostenibilitat de la proposta satisfà diversos paràmetres i alhora aporta solucions novetoses:-minimització de moviments de terres-garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors-ventilació creuada en tots els habitatges-assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici d’hivern-protecció solar durant l’estiu-safareig ventilat per estendre la roba i per l’estalvi de l’aparell de secadora-façana prefabricada amb cambra interna: transmitància tèrmica idònia per la zona-forats de façana de menys del 40% de la superfície total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per aïllament del so aeri-utilització de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfície d’estructura i en un 80% dels tancaments exteriorsLes instal•lacions tenen en compte els requeriments mediambientals:-diferenciació de canyeries d’aigües negres i pluvials-aparells amb mecanismes d’estalvi d’aigua-tuberies de calefacció vistes que aporten calor suplementari als radiadors-producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar-instal•lació d’un aljub de reaprofitament d’aigües pluvials per al rec del jardí-espai de recollida selectiva de residus a les cuines-circuit de pre-instal•lació domòtica

Fatigue Analysis of Welded Cruciform Joints with Cold Laps

Työssä on tutkittu vetojännityskuormituksen alaisena olevien hitsattujen kuormaa kantamattomien X-liitosten hitsin paikallisen geometrian variaation vaikutusta väsymislujuuteen. Muuttujina olivat reunan pyöristyssäde, kylmäjuoksun suuruus ja kylkikulma. Geometristen muuttujien parametrinen riippuvuussuhde on analysoitu usealla elementtimallilla. Väsymistarkastelu on suoritettu käyttämällä lineaaris-elastista murtumismekaniikkaa (LEFM) tasovenymätilassa ja materiaalina terästä. Särönkasvun suunnan ennustamisessaon käytetty maksimipääjännityskriteeriä sekä jännitysintensiteettikertoimet on määritetty J-integraalilla. Särön ydintymisvaihetta ei ole otettu huomioon. Rakenteen on oletettu olevan hitsatussa tilassa ja jännitysheilahdus on kokonaan tehollinen. Särön kasvunopeuden ennustamiseen on käytetty Paris'n lakia. Väsymislujuustulokset on esitetty karakteristisina väsymisluokkina (FAT) ja sovitettu parametriseksi yhtälöksi. Lopuksi väsymisanalyysin ennustamia tuloksia on verrattu saatavilla oleviin väsytystestituloksiin.

Can resistance to trastuzumab be reversed by endocrine therapy? Combination of trastuzumab and letrozole after resistance to sequential trastuzumab and aromatase inhibitor monotherapies in patients with ER-positive, HER-2 positive, advanced breast cancer: a proof-of-concept trial (SAKK 23/03)

Introduction: Trastuzumab (T) is a cornerstone in the treatment of patients with HER2-overexpressing advanced breast cancer and development of resistance to T is a major therapeutic problem. HER-2 is part of a highly interactive signaling network that may impair efficacy of endocrine therapy. A sequential treatment design was chosen in this trial to ensure complete resistance to single agent therapy before receiving both a non-steroidal aromatase inhibitor (AI) and T. Any kind of clinical activity with combined treatment of AI and T after progression of single agent treatments could indicate restoration of sensitivity as a consequence of cross-talking and networking between both pathways. Methods: Key eligibility criteria included postmenopausal patients (pts.) with advanced, measurable, HER-2 positive (assessed by FISH, ratio (≥2)), HR positive disease and progression on prior treatment with a non-steroidal AI, e.g. letrozole or anastrozole, either in an adjuvant or advanced setting. Pts. received standard dose T monotherapy either weekly or three-weekly in step 1 and upon disease progression, continued T in combination with letrozole in step 2. The primary endpoint was clinical benefit response (CBR: CR, PR or SD for at least 24 weeks (+/- 1 week) according to RECIST) in step 2. Results: Thirteen pts. were enrolled in five centers in Switzerland. In step 1, six pts. (46%) achieved CBR. Median time to progression (TTP) was 161 days (Range: 50 - 627). Based on data collected until the end of May 2010, CBR was observed in seven out of the eleven evaluable pts. (64%) in step 2, including one pt. with partial response. Four of the seven pts. within step 2 that achieved CBR also had CBR in step 1. Seven out of eleven pts. have documented tumor progression during step 2 treatment. Median TTP for all eleven pts. was 184 days (range 61 - 471). Mean time on study treatment (TTP in step 1 plus TTP in step 2) for pts. reaching step 2 was 380 days (range 174 - 864). Adverse events were generally mild. Conclusion: Results of this proof-of-principle trial suggest that complete resistance to both AI and T can be overcome in a proportion of pts. by combined treatment of AI and T, as all pts. served as their own control. Our results appear promising for a new treatment strategy which offers a chemotherapy-free and well-tolerated option for at least a subset of the pts. with HR positive, HER-2 positive breast cancer. Further trials will need to corroborate this finding.