β-Glucan antigenemia assay for the diagnosis of invasive fungal infections in patients with hematological malignancies: a systematic review and meta-analysis of cohort studies from the Third European Conference on Infections in Leukemia (ECIL-3).

BACKGROUND: Invasive fungal infections (IFIs) are life-threatening complications in patients with hemato-oncological malignancies, and early diagnosis is crucial for outcome. The compound 1,3-β-D-glucan (BG), a cell wall component of most fungal species, can be detected in blood during IFI. Four commercial BG antigenemia assays are available (Fungitell, Fungitec-G, Wako, and Maruha). This meta-analysis from the Third European Conference on Infections in Leukemia (ECIL-3) assessed the performance of BG assays for the diagnosis of IFI in hemato-oncological patients. METHODS: Studies reporting the performance of BG antigenemia assays for the diagnosis of IFI (European Organization for Research and Treatment of Cancer and Mycoses Study Group criteria) in hemato-oncological patients were identified. The analysis was focused on high-quality cohort studies with exclusion of case-control studies. Meta-analysis was performed by conventional meta-analytical pooling and bivariate analysis. RESULTS: Six cohort studies were included (1771 adult patients with 414 IFIs of which 215 were proven or probable). Similar performance was observed among the different BG assays. For the cutoff recommended by the manufacturer, the diagnostic performance of the BG assay in proven or probable IFI was better with 2 consecutive positive test results (diagnostic odds ratio for 2 consecutive vs one single positive results, 111.8 [95% confidence interval {CI}, 38.6-324.1] vs 16.3 [95% CI, 6.5-40.8], respectively; heterogeneity index for 2 consecutive vs one single positive results, 0% vs 72.6%, respectively). For 2 consecutive tests, sensitivity and specificity were 49.6% (95% CI, 34.0%-65.3%) and 98.9% (95% CI, 97.4%-99.5%), respectively. Estimated positive and negative predictive values for an IFI prevalence of 10% were 83.5% and 94.6%, respectively. CONCLUSIONS: Different BG assays have similar accuracy for the diagnosis of IFI in hemato-oncological patients. Two consecutive positive antigenemia assays have very high specificity, positive predictive value, and negative predictive value. Because sensitivity is low, the test needs to be combined with clinical, radiological, and microbiological findings.

Marine biotoxins in the Catalan littoral: could biosensors be integrated into monitoring programmes?

Aquest article descriu els sensors enzimàtics i immunosensors electroquímics que s’han desenvolupat als nostres grups per a la detecció de la biotoxina marina àcid okadaic (OA), i discuteix la possibilitat d’integrar-los en programes de seguiment. Els sensors enzimàtics per a OA que es presenten es basen en la inhibició de la proteïna fosfatasa (PP2A) per aquesta toxina i la mesura electroquímica de l’activitat enzimàtica mitjançant l’ús de substrats enzimàtics apropiats, electroquímicament actius després de la seva desfosforació per l’enzim. Els immunosensors electroquímics descrits en aquest article es basen en un enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida competitiu indirecte (ciELISA), amb fosfatasa alcalina (ALP) o peroxidasa (HRP) com a marcatges, i un sistema de reciclatge enzimàtic amb diaforasa (DI). Els biosensors presentats aquí s’han aplicat a l’anàlisi de dinoflagel·lats, musclos i ostres. Les validacions preliminars amb assaigs colorimètrics i LC-MS/MS han demostrat la possibilitat d’utilitzar les bioeines desenvolupades per al cribratge preliminar de biotoxines marines en mostres de camp o de cultiu, que ofereixen informació complementària a la cromatografia. En conclusió, tot i que encara cal optimitzar alguns paràmetres experimentals, la integració dels biosensors a programes de seguiment és viable i podria proporcionar avantatges respecte a altres tècniques analítiques pel que fa al temps d’anàlisi, la simplicitat, la selectivitat, la sensibilitat, el fet de poder ser d’un sol ús i l’efectivitat de cost. This article describes the electrochemical enzyme sensors and immunosensors that have been developed by our groups for the detection of marine biotoxin okadaic acid (OA), and discusses the possibility of integrating them into monitoring programmes. The enzyme sensors for OA reported herein are based on the inhibition of immobilised protein phosphatase 2A (PP2A) by this toxin and the electrochemical measurement of the enzyme activity through the use of appropriate enzyme substrates, which are electrochemically active after dephosphorylation by the enzyme. The electrochemical immunosensors described in this article are based on a competitive indirect Enzyme- Linked ImmunoSorbent Assay (ciELISA), using alkaline phosphatase (ALP) or horseradish peroxidase (HRP) as labels, and an enzymatic recycling system with diaphorase (DI). The biosensors presented herein have been applied to the analysis of dinoflagellates, mussels and oysters. Preliminary validations with colorimetric assays and LC-MS/MS have demonstrated the possibility of using the developed biotools for the preliminary screening of marine biotoxins in field or cultured samples, offering complementary information to chromatography. In conclusion, although optimisation of some experimental parameters is still required, the integration of biosensors into monitoring programmes is viable and may provide advantages over other analytical techniques in terms of analysis time, simplicity, selectivity, sensitivity, disposability of electrodes and cost effectiveness.

Improved virological outcome in White patients infected with HIV-1 non-B subtypes compared to subtype B.

BACKGROUND: Antiretroviral compounds have been predominantly studied in human immunodeficiency virus type 1 (HIV-1) subtype B, but only ~10% of infections worldwide are caused by this subtype. The analysis of the impact of different HIV subtypes on treatment outcome is important. METHODS: The effect of HIV-1 subtype B and non-B on the time to virological failure while taking combination antiretroviral therapy (cART) was analyzed. Other studies that have addressed this question were limited by the strong correlation between subtype and ethnicity. Our analysis was restricted to white patients from the Swiss HIV Cohort Study who started cART between 1996 and 2009. Cox regression models were performed; adjusted for age, sex, transmission category, first cART, baseline CD4 cell counts, and HIV RNA levels; and stratified for previous mono/dual nucleoside reverse-transcriptase inhibitor treatment. RESULTS: Included in our study were 4729 patients infected with subtype B and 539 with non-B subtypes. The most prevalent non-B subtypes were CRF02_AG (23.8%), A (23.4%), C (12.8%), and CRF01_AE (12.6%). The incidence of virological failure was higher in patients with subtype B (4.3 failures/100 person-years; 95% confidence interval [CI], 4.0-4.5]) compared with non-B (1.8 failures/100 person-years; 95% CI, 1.4-2.4). Cox regression models confirmed that patients infected with non-B subtypes had a lower risk of virological failure than those infected with subtype B (univariable hazard ratio [HR], 0.39 [95% CI, .30-.52; P < .001]; multivariable HR, 0.68 [95% CI, .51-.91; P = .009]). In particular, subtypes A and CRF02_AG revealed improved outcomes (multivariable HR, 0.54 [95% CI, .29-.98] and 0.39 [95% CI, .19-.79], respectively). CONCLUSIONS: Improved virological outcomes among patients infected with non-B subtypes invalidate concerns that these individuals are at a disadvantage because drugs have been designed primarily for subtype B infections.

The Division problem with voluntary participation

The division problem consists of allocating a given amount of an homogeneous and perfectly divisible good among a group of agents with single-peaked preferences on the set of their potential shares. A rule proposes a vector of shares for each division problem. The literature has implicitly assumed that agents will find acceptable any share they are assigned to. In this paper we consider the division problem when agents' participation is voluntary. Each agent has an idiosyncratic interval of acceptable shares where his preferences are single-peaked. A rule has to propose to each agent either to not participate or an acceptable share because otherwise he would opt out and this would require to reassign some of the remaining agents' shares. We study a subclass of efficient and consistent rules and characterize extensions of the uniform rule that deal explicitly with agents' voluntary participation.

Planta de producción de ácido láctico

El proyecto desarrollado tiene como finalidad el diseño de una planta de producción de ácido láctico (88% en peso) con un montante anual de 3300 toneladas en 330 días de producción en continuo (incluyendo los períodos de parada de planta y mantenimiento) a partir de la vía sintética. Una vez analizadas todas las características del proceso, así como cada uno de los equipos que formarán parte de éste, el principal objetivo es la viabilidad económica de su implantación. Para ello se debe cerciorar que todo esté enmarcado dentro de la normativa urbanística (tanto a nivel local, como autonómico o estatal), la legislación medioambiental y las medidas de seguridad y contraincendios de la planta.

Planta de producción de ácido acético

El objetivo de este proyecto es el estudio de la viabilidad de la construcción y operación de una planta de fabricación de ácido acético a partir de la carbonilación del metanol. Se pretende evaluar la viabilidad económica teniendo en cuenta diferentes aspectos como son: la normativa urbanística y sectorial; entre las que están la normativa contra incendios, de seguridad y de medio ambiente; el diseño, el montaje, la puesta en marcha y la operación de la planta.

Planta de producción de ácido adípico

El objetivo principal en la realización de este proyecto es estudiar la viabilidad de la construcción y operación de una planta de fabricación de ácido adípico a partir de la nitración del ciclohexanol con ácido nítrico. El proyecto ha de ser viable económicamente y cumplir toda la normativa sectorial y urbanística, así como también, la legislación vigente en materia de medio ambiente, seguridad e higiene.

Planta de producción de ácido láctico

El presente proyecto trata sobre el diseño y el estudio de la viabilidad de construcción y funcionamiento de una planta para la producción de ácido láctico siguiendo las pertinentes normativas urbanísticas, sectoriales y medioambientales.

Avaluació de l’eficàcia de l’àcid tranexàmic com a mètode d’estalvi sanguini en cirurgia protèsica de genoll

Com a conseqüència de l’envelliment, els procediments quirúrgics ortopèdics augmenten any rere any. L’artroplàstia de genoll s’acompanya d’una important pèrdua sanguínia postoperatòria i d’alts requeriments transfusionals. Des de fa anys s’han buscat alternatives a la transfusió sanguínia, producte escàs, car i no exempt de complicacions. En aquest treball avaluem l’eficàcia d’àcid tranexàmic com a mesura d’estalvi, observant que el risc transfusional en pacients no candidats a rebre aquest fàrmac és fins a 13 vegades superior. Ja que els pacients no candidats representen un percentatge important sobre el total, creiem que caldria sistematitzar l’aplicació d’altres mesures d’estalvi transfusional en aquests pacients.

Evaluación de la efectividad del tratamiento mediante instilaciones con ácido hialurónico en el control de la hematuria asociada a cistopatía rádica

Quan la bufeta és exposada a la radiació durant el tractament de tumors pelvians, esdevenen una sèrie de canvis histopatològics amb manifestacions clíniques. A més de la síndrome miccional irritatiu caracteritzat per urgència, polaquiuria i disúria, l'aparició d'hematúria suposa una de més grans les complicacions que l'uròleg ha de manejar. L'àcid hialurònic endovesicals constitueix una de les opcions de tractament. Avaluem l'efectivitat del tractament i la idoneïtat de la seva pauta d'administració mitjançant un estudi descriptiu retrospectiu amb 20 pacients i un període de seguiment mínim de 12 mesos.

El procés de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports

La recerca aborda els mecanismes de transició entre la presó i la vida en llibertat i, particularment, el paper que aquests juguen en els processos de desistiment del delicte. Centrant-se en població masculina condemnada a presó per delictes patrimonials i/o contra la salut pública, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persistència en l’activitat delictiva, i conèixer com determinats factors externs contribueixen a la construcció d’aquestes narratives. Aquests factors externs són concebuts com a punts d’inflexió que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb allò tractat i viscut dins la presó com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca. Així mateix, aquests processos de transició es contextualitzen tant en el marc d’una trajectòria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenciària) com també en la fase del cicle vital en què hom se situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l’estructura d’oportunitats i els marcs de referència de la persona al sortir de la presó. Amb aquest objectiu s’ha plantejat un disseny prospectiu en dues onades: la primera onada contempla la realització d’entrevistes personals narratives durant les setmanes prèvies a la finalització de la condemna de presó per conèixer la biografia, la darrera etapa a la presó i les narratives sobre la transició; la segona onada està previst fer-la un any després de la finalització de la condemna i estarà centrada en l’anàlisi del procés de transició. Aquest informe presenta els resultats de la primera onada.

El proceso de desistir en el delito de las personas encarceladas. Obstáculos y soportes

La investigación analiza las narrativas de desistir/persistencia en la actividad delictiva en población masculina condenada a prisión por delitos patrimoniales y/o contra la salud pública. Con este objetivo se realizan entrevistas a internos semanas previas a la finalización de la condena.

A genome-wide association study of resistance to HIV infection in highly exposed uninfected individuals with hemophilia A.

Human genetic variation contributes to differences in susceptibility to HIV-1 infection. To search for novel host resistance factors, we performed a genome-wide association study (GWAS) in hemophilia patients highly exposed to potentially contaminated factor VIII infusions. Individuals with hemophilia A and a documented history of factor VIII infusions before the introduction of viral inactivation procedures (1979-1984) were recruited from 36 hemophilia treatment centers (HTCs), and their genome-wide genetic variants were compared with those from matched HIV-infected individuals. Homozygous carriers of known CCR5 resistance mutations were excluded. Single nucleotide polymorphisms (SNPs) and inferred copy number variants (CNVs) were tested using logistic regression. In addition, we performed a pathway enrichment analysis, a heritability analysis, and a search for epistatic interactions with CCR5 Δ32 heterozygosity. A total of 560 HIV-uninfected cases were recruited: 36 (6.4%) were homozygous for CCR5 Δ32 or m303. After quality control and SNP imputation, we tested 1 081 435 SNPs and 3686 CNVs for association with HIV-1 serostatus in 431 cases and 765 HIV-infected controls. No SNP or CNV reached genome-wide significance. The additional analyses did not reveal any strong genetic effect. Highly exposed, yet uninfected hemophiliacs form an ideal study group to investigate host resistance factors. Using a genome-wide approach, we did not detect any significant associations between SNPs and HIV-1 susceptibility, indicating that common genetic variants of major effect are unlikely to explain the observed resistance phenotype in this population.