Ser jove als marges de la cultura: com es relacionen els joves amb l’entorn social i cultural a través d’expressions plàstiques d’art al carrer

En el procés de ser jove hi ha implícites dinàmiques de socialització i de relació. Tot i ser un procés habitual, no deixa de sorprendre la incorporació, a través de l’acció dels joves, de nous valors i nous referents en els constructes culturals ja establerts, que, en termes molt generals, identifiquen fins aquest moment els que en podríem dir la massa adulta. L’article es basa en un treball empíric fet a la ciutat de Tarragona, combinant les opinions directes de 21 joves creadors, l’observació dels carrers (especialment dels graffitis i instal•lacions plàstiques que hi podem trobar) i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques i documentals amb les que es planteja els referents teòrics i contextuals

Pla de difusió del Patrimoni Cultural de Pineda de Mar. Tot el que hi ha i no veus

Les idees que han portat a realitzar aquest projecte són les següents: posar en valor i donar a conèixer la realitat patrimonial que té Pineda de Mar, conèixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar l’inventari d’elements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no només un turisme de sol i platja, ser un projecte útil i factible per a l’ajuntament del municipi.Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusió que es presenta en aquest treball.

The 16PF5 and the NEO-PI-R in Spanish and Swiss samples: A cross-cultural comparison

This study compared the Spanish (Castilian) and French versions of the 16PF5 and of the NEO-PI-R in Spanish and Swiss samples. The five-factor solution for the 16PF5 only seems clear for the Castilian version, but not for the French version. Indeed, the congruence coefficients for the Tough-Mindedness and the Self-Control dimensions are low. On the other hand, the five-factor solutions are highly similar for both countries concerning the NEO-PI-R, and the congruence coefficients are above .95 for all five dimensions. The low cross-cultural replicability for the 16PF5 makes it difficult to analyze the differences at the mean level for this inventory. For the NEO-PI-R, the differences are generally very small and globally account for 2.6% of the total variance. Spaniards seem to have slightly lower scores on Actions and slightly higher scores on Dutifulness. These differences could either be due to translation problems, sample selection, or cultural differences.

A review of the cross-cultural equivalence of frequently used personality inventories

Personality inventories are frequently used for career guidance. Some should theoretically depend on cultural context, while others are supposed to be universal. The cross-cultural equivalence is only partial for culture-dependent models, as the locus of control. Concerning models that are supposed to be universal like the one proposed by Cattell or the Five-Factor Model, a partial and a full structural equivalence are, respectively observed. The extent of the scalar equivalence is difficult to assess indicating that more studies should be conducted to understand how culture affects processes underlying the evaluation of personality.

A cross-cultural shortened form of the ZKPQ (ZKPQ-50-CC) adapted to English, French, German, and Spanish languages.

The aim of the present study was to develop a short form of the Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire (ZKPQ) with acceptable psychometric properties in four languages: English (United States), French (Switzerland), German (Germany), and Spanish (Spain). The total sample (N = 4,621) was randomly divided into calibration and validation samples. An exploratory factor analysis was conducted in the calibration sample. Eighty items, with loadings equal or higher than 0.30 on their own factor and lower on the remaining factors, were retained. A confirmatory factor analysis was performed over the survival items in the validation sample in order to select the best 10 items for each scale. This short version (named ZKPQ-50-CC) presents psychometric properties strongly similar to the original version in the four countries. Moreover, the factor structure are near equivalent across the four countries since the congruence indices were all higher than 0.90. It is concluded that the ZKPQ-50-CC presented a high cross-language replicability, and it could be an useful questionnaire that may be used for personality research.

La Universitat de Girona i el sector cultural

Estudi realitzat pels membres de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’àmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat universitària i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la política universitària, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència

Talleres de interculturalidad y mediación en salud para personas privadas de libertad

Boletín semanal para profesionales sanitarios de la Secretaría General de Salud Pública y Participación Social de la Consejería de Salud

¿Es el conferencing una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal del Departamento de Justicia?

El estudio analiza la práctica del conferencing en 4 países (Nueva Zelanda, Australia, Irlanda del Norte y Bélgica), y efectúa un estudio empírico que recoge las percepciones de los mediadores sobre si esta práctica restaurativa puede ser una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal.

La reincidencia en el programa de mediación y reparación de menores

El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jóvenes que realizaron un programa de mediación i reparación penal juvenil en el año 2008 y a los que se siguió hasta el 30 de junio de 2011 para saber si habían vuelto a reincidir en algún delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las características de los que son reincidentes. El estudio compara también esta intervención con otras medidas o programas como la amonestación, la aplicación del artículo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo técnico respecto a imponer una medida de prestación en beneficio de la comunidad.