Participle Preposing and Other Related Phenomena in Old Spanish and Old Catalan

El participi i altres fenòmens relacionats en el Castellà i el Català antic

Análisis discursivo de ser y estar: aspectos de la periodización de sus usos y valores

En esta comunicación se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicación de la naturaleza del cambio lingüístico que comporta la progresiva sustitución de ser por estar en castellano medieval y en la periodización de este cambio. La comunicación se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripción de la distribución de estos verbos en el Cantar de Myo Çid, obra en la que estar se atestigua únicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El último apartado presenta una propuesta de análisis en la línea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmáticas en la línea de la Teoría de la Relevancia

Pronoms àtons i tònics en funció d’objecte a les estructures de doblament de clític del català antic

En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tònics en funció d’objecte directe o d’objecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de clític i de pronom tònic aïllat en català antic. L’apartat 2 presenta la identificació i descripció de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Català Antic constituït sota el projecte Vers una Sintaxi Històrica del Català. A l’apartat 3 s’examina la freqüència de les estructures esmentades i les dues seccions següents se centren en l’estudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 s’ofereix una explicació general de la posició que ocupen els pronoms tònics dins la frase i a 7 es fa una comparació de les dades del català antic amb les del portuguès antic. Finalment, a 8 se citen els resultats d’aquest estudi preliminar

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica

En este estudio se examinan las estructuras que expresan causa yfinalidad en el Curial e Güelfa. El estudio cuantitativo de los nexossimples y compuestos evidencia que el autor sigue un modelo retóricoacotado por la tradición de la scripta medieval catalana. A diferenciade los primeros textos, la lengua del Curial es una prosa trabada,alejada de la oralidad, en la que los nexos no suelen ser ambiguos y,por tanto, no se precisan inferencias pragmáticas para interpretar lasrelaciones lógicas existentes entre las proposiciones

Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants

Ordre de mots i estructura informativa a la llengua de Francesc Eiximenis

En aquest estudi s’examina la llengua d’alguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el ‘Dotzè del Crestià’ i les cartes autògrafes publicades per Martí 2002) per tal d’aprofundir en la distribució de l’estructura informativa i el consegüent ordre de mots que utilitza l’autor. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en els casos d’ avantposició del català antic que correspon a una estructura de focalització feble (no contrastiva)

Variación y periferia izquierda: la Anteposición de Foco Débil en español y en catalán

El objetivo de éste estudio es el análisis diacrónico y comparativo {español-catalán} de la Anteposición de Foco Débil (AFD) en las lenguas románicas medievales

Mesoclitic Romance futures and conditionals vs participle preposing

(INFINITIVE + CLITIC + AUX) is an evidential configuration in Old Spanish and Old Catalan, whereas (PARTICIPLE + CLITIC + AUX) is an instance of weak or unmarked focus fronting. The evidentiality of mesoclitic structures can be put forward on the bases of three main arguments: a) mesoclisis is not compulsory (i.e., whenever you have a clitic, you can either have mesoclisis or proclisis/enclisis); b) mesoclitic futures and conditionals areattested in interrogative sentences (with wh- elements); and c) they are not found in derived adverbial clauses (which is what you expect if they have an evidential value, since they bring about intervention effects corresponding to the derivational account of conditional and temporal sentences, for example - see Haegeman 2007 and ff.), and are related to high modal expressions (thus interfering with MoodPIrrealis)

Intravenous iron in inflammatory bowel disease

The prevalence of anemia across studies on patients with inflammatory bowel disease (IBD) is high (30%). Both iron deficiency (ID) and anemia of chronic disease contribute most to the development of anemia in IBD. The prevalence of ID is even higher (45%). Anemia and ID negatively impact the patient's quality of life. Therefore, together with an adequate control of disease activity, iron replacement therapy should start as soon as anemia or ID is detected to attain a normal hemoglobin (Hb) and iron status. Many patients will respond to oral iron, but compliance may be poor, whereas intravenous (i.v.) compounds are safe, provide a faster Hb increase and iron store repletion, and presents a lower rate of treatment discontinuation. Absolute indications for i.v. iron treatment should include severe anemia, intolerance or inappropriate response to oral iron, severe intestinal disease activity, or use of an erythropoietic stimulating agent. Four different products are principally used in clinical practice, which differ in their pharmacokinetic properties and safety profiles: iron gluconate and iron sucrose (lower single doses), and iron dextran and ferric carboxymaltose (higher single doses). After the initial resolution of anemia and the repletion of iron stores, the patient's hematological and iron parameters should be carefully and periodically monitored, and maintenance iron treatment should be provided as required. New i.v. preparations that allow for giving 1000-1500 mg in a single session, thus facilitating patient management, provide an excellent tool to prevent or treat anemia and ID in this patient population, which in turn avoids allogeneic blood transfusion and improves their quality of life.

Horae ad usum Parisiensem.

F. 1 Calendrier avec saints parisiens. F. 14 Extraits des IV Évangiles. F. 21v Prières à la Vierge : « Obsecro te... », etc. F. 26 Heures de la Vierge, incompl. (usage de Paris). F. 97 Psaumes de la pénitence. F. 110 Litanies. F. 115 et 124 Heures de la Croix et du Saint-Esprit. F. 132 Office des morts (usage de Paris). F. 180 Les XV joies de la Vierge (en français). F. 186 Les VII requêtes à N.-S. (en français). F. 189 Prière à la Croix (en vers français).

decisiones Rotae ab anno 1376. ad annum 1381. sub certis quibusdam capitulis collectae : authore Guillelmo Horborch, Alemanno, et sacri palatii causarum Auditore

Mazarinaeus

statuta et privilegia Universitatis, sive Studii Aurelianensis

Faurianus