Franchisingyrittäjien rekrytointimalli Case: Kymppiposti-ketju

Tutkimuksen tavoitteena oli tehdä Kymppiposti-ketjulle franchisingyrittäjien rekrytointimalli: Kymppiposti-yrittäjän profiili, rekrytointikanavat ja -keinot, rekrytointi-prosessi ja rekrytoinnissa huomioitavat asiat. Tutkimuksen teoriaosuudessa analysoitiin kattavasti ja huolellisesti lähdekirjallisuus yli 30 vuoden ajalta tutkimusilmiön ymmärtämiseksi. Empiirinen osa koostui kolmen suomalaisen franchising-ketjun ja kolmen franchisingasiantuntijan haastatteluista sekä Kymppiposti-ketjun pilottikokemuksista. Tutkimus on kvalitatiivinen tapaustutkimus ja tutkimusote on konstruktiivinen. Luotu rekrytointimalli testataan ottamalla se käyttöön Kymppiposti-ketjussa (ns. heikko testi). Kymppipostin yrittäjävalinnan perusedellytyksenä on, että hakijalla ei ole rikosrekisteriä ja että hänen luottotiedot ovat kunnossa ts. hakijalla on kyky tehdä tarvittavat investoinnit. Tärkeitä yrittäjäpiirteitä ja -ominaisuuksia ovat motivaatio, halu menestyä, hyvät asiakaspalvelu- ja vuorovaikutustaidot, innovatiivisuus, halu ja kyky panostaa työhön, siisteys ja terveys. Rekrytointikeinoina suositellaan monikanavaisuutta, jossa rekrytointisanoma on erilaistettu hakijatyypeittäin. Rekrytointiprosessi kestää 3–6 kk ja siihen osallistuu useita henkilöitä. Prosessiin kuuluu 3 haastattelua, 2 testiä, ketjuyrittäjän haastattelu, työhön tutustuminen, koulutus- ja työharjoittelu sekä koeaika. Rekrytoinnissa on erityisesti huomioitava, että valinta-kriteereistä pidetään kiinni, hakijan oltava aktiivinen, harkinnalle on annettava aikaa ja konseptin ja ketjuyrittämisen keskeiset asiat (sopimus, pelisäännöt, laskelmat, investoinnit) on käytävä tarkkaan läpi hakijan kanssa.

Constructos personales y perfil sintomático en la etapa del climaterio: Un estudio exploratorio.

En este estudio se exploraron algunas características cognitivas y sintomáticas en un grupo de mujeres en etapa de climaterio, que van a consultar a centros de salud ( G1) , en un grupo de mujeres en etapa de climaterio, que no consultaron de forma habitual ( G2 ) y en un grupo de mujeres adultas, de menor edad ( G3 ) . Todas las mujeres fueron evaluadas a través de la Técnica de Rejilla Interpersonal (TRI) y de la escala de síntomas SCL-90-R. Sólo se observaron diferencias significativas en el mayor aislamiento social percibido por G1 y G2 comparado con G3. No obstante, se observó que GI presenta una tendencia a diferir de G2 y G3 en varias de las dimensiones de TRI, las que insinúan una posible influencia del estereotipo social negativo ligado al climaterio en el significado de sus problemas de salud. En el SCL-90-R las diferencias significativas entre los grupos revelan la importancia de las sensaciones de malestar general en salud del G1 por encima del perfil, de perturbaciones típicas del climaterio.

Psykologian opiskelija kansainvälisessä seminaarissa - epäröinnistä oivalluksiin

Kansainvälinen Young people's development in interpersonal context -seminaari, Jyväskylän yliopiston psykologian laitos, 5.-7.10.2006

Per què és bo perdonar?

TOTHOM S"HA SENTIT EMOCIONALMENT FERIT EN MÉS D"UNA OCASIÓ. Per un amic que ens ha decebut, per una acusació injusta... Davant d"aquestes emocions doloroses, sovint es reacciona amb irritació, hostilitat i desig de venjança. Després d"un temps de rancor, també hi ha qui decideix perdonar l"ofensorque no vol dir oblidar l"ofensa i renunciar al ressentiment. Hi ha persones molt més propenses que d"altres a gestionar els conflictes a través del perdó, i n"hi ha que se senten incapaces de fer-ho, la qual cosa les fa viure en un estat constant de còlera i d"emocions negatives que sovint requereix psicoteràpia, atès que l"angoixa que això els genera té importants conseqüències per a la salut. Pietro Petrini i els seus col·laboradors del Laboratori de Biologia Molecular i Bioquímica Clínica de la Universitat de Pisa (Itàlia) han publicat a Human Neuroscience el primer treball sobre la neuroanatomia funcional del perdó. Una de les principals conclusions és que la conseqüència final del perdó és retornar l"equilibri emocional i cognitiu a qui perdona.

El capital relacional de los estudiantes en la universidad

Este artículo analiza el estado de la reforma de Bolonia en diferentes titulaciones de las universidades públicas catalanas de la Región Metropolitana de Barcelona, y cómo las nuevas condiciones de aprendizaje pueden afectar las relaciones sociales de los estudiantes en la universidad. La investigación identifica una tipología de estudiantes según sus relaciones universitarias, y examina la influencia de dichas relaciones en el proceso de aprendizaje. Los resultados obtenidos mediante una encuesta por cuestionario a 867 estudiantes muestran que, cuanto más variadas y frecuentes son las relaciones (lazos débiles), el estudiante obtiene mejores resultados. Mientras que cuando se trata de buscar recursos para el estudio, los estudiantes tienden a utilizar sus lazos fuertes (compañeros/as de clase o curso), y ello no tiene influencia en el rendimiento.

Epidemiology and injury patterns of patients consulting following assault by nightclub security agents in a university hospital emergency service and an associated specialised forensic consultation

Introduction: The Violence Medical Unit (VMU), a specialised forensic medical consultation, was created at the Lausanne university Hospital in 2006. All patients consulting at the ED for interpersonal violencerelated injury are referred to the VMU, which provides forensic documentation of the injury and referral to the relevant community based victim-support organisations within 48 hours of the ED visit. This frees the ED medical staff from forensic injury documentation and legal/social referral, tasks for which they lack both time and training. Among community violence, assaults by nightclub security agents against patrons have increased from 6% to 10% between 2007 and 2009. We set out to characterise the demographics, assault mechanisms, subsequent injuries, prior alcohol intake and ED & VMU costs incurred by this group of patients. Methods: We retrospectively included all patients consulting at the VMU due to assault by nightclub security agents from January 2007 to December 2009. Data was obtained from ED & VMU medical, nursing and administrative records. Results: Our sample included 70 patients, of which 64 were referred by the CHUV ED. The victims were typically young (median age 29) males (93%). 77% of assaults occurred on the weekend between 12 PM and 4 AM, and 73% of the victims were under the influence of alcohol. 83% of the patients were punched, kicked and/or head-butted; 9% had been struck with a blunt instrument. 80% of the injuries were in the head and neck area and 19% of the victims sustained fractures. 21% of the victims were prescribed medical leave. Total ED & VMU costs averaged 1048 SFr. Conclusion: Medical staff treating this population of assault victims must be aware of the assault mechanisms and injury patterns, in particular the high probability of fractures, in order to provide adequate diagnosis and care. Associated inebriation mandates liberal use of radiology, as delayed or missed diagnosis may have medical, medicolegal and legal implications. Emergency medical services play an important role in detecting and reporting of such incidents. Centralised management of the forensic documentation facilitates referral to victim support organisations and epidemiological data collection. Magnitudes and trends of the different types of violence can be determined, and this information can be then impact public safety management policies.

Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras

En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l"aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d"interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d"estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d"estudi. En aquesta recerca d"elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d"element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació extragramàtica relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.

Differences between genders in coping: different strategies or different stressors?

These study analysed gender specificity in coping behaviours by taking into account the types of problem faced by Spanish adolescents attending school. It was focused on the ten problems most frequently reported by participants (828 adolescents, 355 boys, and 473 girls; Mage = 14.07, SD = 1.34), which were classified using a multi-axial classification system. Coping was examined as a two separate measures of approach and avoidance coping, and as a combined measure indicating the predominant use of coping, and total coping effort. A MANCOVA and subsequent univariate tests were conducted to analyse the specificity of coping according to problem and gender, controlled by age. The results showed that the percentage of types of problems reported by adolescents differed according to gender. The influence of gender on coping was scarcely relevant when the type of problem was controlled for. There were no gender differences when the predominant type of coping was considered, but when a total coping effort measure was analysed girls showed more coping efforts than boys to face interpersonal relationship problems and personal illness. Keywords: adolescence, coping, gender differences, stressors.

Stress, coping and personal strengths and difficulties in internationally adopted children in spain

This study analyses the types of coping strategies used by internationally adopted children, and explores the relation between these strategies and personal strengths and difficulties. The Kidcope checklist (Spirito, Stark, & Williams, 1998) and the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ; Goodman, 1997) were administered to a sample of 35 Spanish adoptees (25.7% boys and 74.3% girls, aged 8-12 years) and their parents. Self-reported problems were categorised and their relation with coping strategies and psychological adjustment was explored. Results indicated that adopted children report problems of interpersonal nature. The content of the problems mainly refers to relationships and health, illness, or accidents. Parents reported that children were generally well-adjusted and they had no problems outside the normal range. International adoptees used mainly control-oriented coping strategies. Escape-oriented coping was linked to parents' ratings of total difficulties, with self-criticism accounting for the highest percentage of the variance.

La síndrome de Burnout en els treballadors socials a Catalunya

Aquest treball de fi de grau constitueix una proposta d’investigació sobre el fenomen del burnout o síndrome d’esgotament professional que pateixen molts treballadors socials. Concretament, es pretenen analitzar els factors causants d’aquesta síndrome així com les seves conseqüències en termes estructurals i organitzatius, de qualitat en l’atenció a les persones i personals per part dels professionals del treball social. La necessitat i interès d'abordar el tema es deu a les evidències científiques, realitzades en d’altres països, que confirmen que l'exposició als factors de risc psicosocials afecten la salut del professional i a tota l'organització. Més encara en un moment de crisi econòmica en la qual els treballadors socials han d’atendre a una major quantitat d’usuaris amb diversitat de dificultats i en situacions més complexes. En el nostre país, la investigació sobre la síndrome del burnout en l’àmbit dels treballadors socials és pràcticament inexistent, raó per la qual es fa més necessari potenciar recerques que es focalitzin en aquesta realitat.Aquest document és el resultat d’un treball continuat que comprèn tant la cerca i lectura de la bibliografia existent i rellevant sobre el fenomen del esgotament professional, com una primera fase exploratòria per contrastar el marc teòric amb la realitat catalana, concretament la de la comarca del Gironès. Posteriorment, i a partir dels resultats obtinguts, es presenta el disseny d’una investigació que ha de cobrir tot l’àmbit català. En aquest cas, s’ha optat per fer una recerca amb una metodologia qualitativa (entrevistes i grups de discussió), ja que l’objectiu és copsar les vivències, percepcions i opinions dels treballadors socials sobre les causes del burnout i les seves conseqüències. Els resultats d'aquesta investigació són considerats una oportunitat per identificar àrees de millora en l'organització de la feina i altres aspectes rellevants com el disseny del lloc de treball, les relacions interpersonals i a nivell personal

La influència dels jocs cooperatius en la millora de les relacions interpersonals i la cohesió d'un grup

Actualment la tasca que desenvolupa l’escola és procurar que tots els infants es desenvolupin integralment, independentment de les característiques. En aquest marc sorgeix l’escola inclusiva, la qual ha d’estar preparada per atendre a tots i fer que aprenguin alumnes diferents al màxim de les seves possibilitats. Perquè això sigui real, l’escola ha de buscar noves maneres per a què els alumnes puguin aprendre no tan sols contingut sinó també valors, habilitats socials, cognitives, lingüístiques, entre moltes altres. Es per aquest motiu que la recerca vol portar a la pràctica i comprovar si mitjançant una eina lúdica, com són els jocs cooperatius, es milloren algunes habilitats socials i la cohesió d’un grup classe, en el qual també es té en compte la integració social d’una nena diagnosticada amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i, concretament, presenta trets autistes. Aquesta activitat educativa proporciona contextos nous on interactuar i desenvolupar bones pautes de relació per a tots així com també afavoreix la cohesió de grup, les relacions interpersonals i la integració d’infants amb dificultats en la interacció social.

Estudi de les distàncies interpersonals: El rol del sexe com a factor regulador

Partint de la base teòrica de la proxèmica i l’espai personal, l’objectiu d’aquest treball era investigar la influència que té el sexe de l’individu i el de la persona amb la qual s’interactua en referència a la distància interpersonal. Així mateix, es pretenia esbrinar si hi ha una connexió entre el sexe i la conducta compensatòria que es realitzarà quan l’espai personal és envaït. L’estudi s’ha realitzat amb 60 joves de la Universitat de Barcelona, estudiants entre 1r i 4t de Grau en diversos estudis socials mitjançant un experiment de camp. Els resultats mostren que ambdues variables tenen una influència significativa en la regulació de l’espai personal d’un individu.

Passion for Ski Mountaineering and Relationship Quality: The Mediating Role of Team Cohesion

Vallerand and colleagues (2003) developed a dualistic model of passion, wherein two types of passion are proposed: harmonious and obsessive passions that predict adaptive and less adaptive interpersonal outcomes, respectively. The present study examined the mediating role of team cohesion between passion and relationship satisfaction and interpersonal conflict with teammates. We hypothesized that harmonious and obsessive passions would be positively and negatively related to team cohesion, respectively, which, in turn should be associated with high relationship satisfaction and low interpersonal conflict with teammates. Ski mountaineers (N = 559) participating in the "Patrouille des Glaciers" completed an initial questionnaire assessing harmonious and obsessive passions for ski mountaineering and team cohesion before the race. After the race, a second questionnaire was completed and assessed participants' relationship quality with teammates and team conflict during the race. Results from path analyses supported the hypothesized model. Future research directions are discussed in light of the dualistic model of passion and team cohesion literature.

Attachment and coping in psychosis in relation to spiritual figures

Background: Studies have found higher levels of insecure attachment in individuals with schizophrenia. Attachment theory provides a framework necessary for conceptualizing the development of interpersonal functioning. Some aspects of the attachment of the believer to his/her spiritual figure are similar to those between the child and his/her parents. The correspondence hypothesis suggests that early child-parent interactions correspond to a person's relation to a spiritual figure. The compensation hypothesis suggests that an insecure attachment history would lead to a strong religiousness/spirituality as a compensation for the lack of felt security. The aim of this study is to explore attachment models in psychosis vs. healthy controls, the relationships between attachment and psychopathology and the attachment processes related to spiritual figures. Methods: Attachment models were measured in 30 patients with psychosis and 18 controls with the AAI (Adult Attachment interview) in relationship with psychopathology. Beliefs and practices related to a spiritual figure were investigated by qualitative and quantitative analyses. Results: Patients with psychosis showed a high prevalence of insecure avoidant attachment. Spiritual entities functioned like attachment figures in two thirds of cases. Interviews revealed the transformation of internal working models within relation to a spiritual figure: a compensation process was found in 7 of the 32 subjects who showed a significant attachment to a spiritual figure. Conclusions: Attachment theory allows us to highlight one of the underlying dimensions of spiritual coping in patients with psychosis.

Patients' Needs for Care in Public Mental Health: Unity and Diversity of Self-Assessed Needs for Care.

PURPOSE: Needs assessment is recognized to be a key element of mental health care. Patients tend to present heterogeneous profiles of needs. However, there is no consensus in previous research about how patients' needs are organized. This study investigates both general and specific dimensions of patients' needs for care. METHODS: Patients' needs were assessed with ELADEB, an 18-domain self-report scale. The use of a self-assessment scale represents a unique way of obtaining patients' perceptions. A patient-centered psychiatric practice facilitates empowerment as it is based on the patients' personal motivations, needs, and wants. Four seventy-one patients' profiles were analyzed through exploratory factor analysis. RESULTS: A four-factor bifactor model, including one general factor and three specific factors of needs, was most adequate. Specific factors were (a) "finances" and "administrative tasks"; (b) "transports," "public places," "self-care," "housework," and "food"; and (c) "family," "children," "intimate relationships," and "friendship." CONCLUSION: As revealed by the general factor, patients expressing urgent needs in some domains are also more susceptible to report urgent needs in several other domains. This general factor relates to high versus low utilizers of public mental healthcare. Patients also present specific needs in life domains, which are organized in three dimensions: management, functional disabilities, and familial and interpersonal relationships. These dimensions relate to the different types of existing social support described in the literature.