Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió

La Teoria Econòmica està construïda sobre la hipòtesis de racionalitat dels agents econòmics. La racionalitat de l’homo economicus consisteix en què maximitza la seva utilitat tractant d’obtenir els majors beneficis amb el menor esforç, si bé l’aplicació d’aquesta hipòtesi a l’ésser humà no és plena ja que la seva motivació no sempreés biològica i de vegades actua empès per aspectes culturals difícils d’associar a un benefici1. Tanmateix, la hipòtesi de racionalitat s’ha considerat una bona representació dels aspectes essencials del comportamenteconòmic de l’ésser humà. El problema es presenta quan la Teoria Econòmica no és capaç d’explicar ni resoldre satisfactòriament problemes tan rellevants com les bombolles especulatives i la causa d’aquesta mancança s’atribueix a una construcció inadequada d’aquesta Teoria...

Characterizing the connectome in schizophrenia with diffusion spectrum imaging.

Schizophrenia is a complex psychiatric disorder characterized by disabling symptoms and cognitive deficit. Recent neuroimaging findings suggest that large parts of the brain are affected by the disease, and that the capacity of functional integration between brain areas is decreased. In this study we questioned (i) which brain areas underlie the loss of network integration properties observed in the pathology, (ii) what is the topological role of the affected regions within the overall brain network and how this topological status might be altered in patients, and (iii) how white matter properties of tracts connecting affected regions may be disrupted. We acquired diffusion spectrum imaging (a technique sensitive to fiber crossing and slow diffusion compartment) data from 16 schizophrenia patients and 15 healthy controls, and investigated their weighted brain networks. The global connectivity analysis confirmed that patients present disrupted integration and segregation properties. The nodal analysis allowed identifying a distributed set of brain nodes affected in the pathology, including hubs and peripheral areas. To characterize the topological role of this affected core, we investigated the brain network shortest paths layout, and quantified the network damage after targeted attack toward the affected core. The centrality of the affected core was compromised in patients. Moreover the connectivity strength within the affected core, quantified with generalized fractional anisotropy and apparent diffusion coefficient, was altered in patients. Taken together, these findings suggest that the structural alterations and topological decentralization of the affected core might be major mechanisms underlying the schizophrenia dysconnectivity disorder. Hum Brain Mapp, 36:354-366, 2015. © 2014 Wiley Periodicals, Inc.

Association of work related chronic stressors and psychiatric symptoms in a Swiss sample of police officers : a cross sectional questionnaire study

Purpose (1) To identify work related stressors that are associated with psychiatric symptoms in a Swiss sample of policemen and (2) to develop a model for identifying officers at risk for developing mental health problems. Method The study design is cross sectional. A total of 354 male police officers answered a questionnaire assessing a wide spectrum of work related stressors. Psychiatric symptoms were assessed using the "TST questionnaire" (Langner in J Health Hum Behav 4, 269-276, 1962). Logistic regression with backward procedure was used to identify a set of variables collectively associated with high scores for psychiatric symptoms. Results A total of 42 (11.9%) officers had a high score for psychiatric symptoms. Nearly all potential stressors considered were significantly associated (at P < 0.05) with a high score for psychiatric symptoms. A significant model including 6 independent variables was identified: lack of support from superior and organization OR = 3.58 (1.58-8.13), self perception of bad quality work OR = 2.99 (1.35-6.59), inadequate work schedule OR = 2.84 (1.22-6.62), high mental/intellectual demand OR = 2.56 (1.12-5.86), age (in decades) OR = 1.82 (1.21-2.73), and score for physical environment complaints OR = 1.30 (1.03-1.64). Conclusions Most of work stressors considered are associated with psychiatric symptoms. Prevention should target the most frequent stressors with high association to symptoms. Complaints of police officers about stressors should receive proper consideration by the management of public administration. Such complaints might be the expression of psychiatric caseness requiring medical assistance. Particular attention should be given to police officers complaining about many stressors identified in this study's multiple model. [Authors]

La trampa de Rousseau. O com es pot saltar del convencionalisme al civisme

En aquest text es presenta una lectura de Rousseau des de la seva dimensió política i sota una perspectiva d’actualitat. Amb una aproximació a la concepció i l’argumentació dels elements que conformen el projecte polític en l’obra El contracte social —això és, justícia, moral i raó— les autores pensen a fons la modernitat des de l’assumpció del convencionalisme cívic liberal. L’espai públic és, doncs, l’eix que permet desgranar els arguments que condicionen un ésser humà que es desplega molt més enllà de la naturalesa i que donen sentit a una educació conscient d’una de les seves finalitats intrínseques més rellevants.

El valor de l'educació en societats de canvi

Pensar l'educació del futur, l'educació de la condició humana de què parla Edgar Morin, porta a pensar que la pedagogia ha d'estar vinculada a la vida a fi de reflexionar sobre l'educació com a fet humà i alhora mostrar l'humanisme de l'educació. La realitat com a referent de la pedagogia, perquè és a través de l'anàlisi d'aquesta realitat que es troben les raons del pensar una educació humanament contextualitzada, projecció d'utopies pedagògiques, o d'una pedagogia que projecta l'educació en valors humans com a utopia possible en el món. També, educació de la utopia perquè és ideació ètica que neix de la responsabilitat del jo i el nosaltres amb la vida humana, amb el benestar, amb la justícia i la felicitat per a tothom. És el desig d'una pedagogia política, en el sentit d'un fer no reduït al discurs sinó que és acció. Pedagogia que en el seu pensar l'educació s'allunya dels conformismes paralitzadors, no desvia la mirada, ni es subjecta a silencis. És aquest pensar pedagògic, que obre al sentir d'una educació que sap del valor del món i té present la dignitat humana. En aquesta orientació és una educació compromesa amb la formació de ciutadanes i ciutadans que contribuiran a la transformació de les societats polaritzades, desiguals, injustes. Educació, per tant, que promou la reflexió ètica per desvelar el món i comprendre el com i el perquè de les experiències d'opressió, de violència, d'insostenibilitat, etc. Al mateix temps educació per aprendre a aprendre a traçar els camins dels valors humans conformadors d'altres realitats que siguin justes.

Cimera per la sostenibilitat

“Cimera per la sostenibilitat” és una seqüència didàctica programada per 4 sessions d’aula i dissenyada per treballar continguts del bloc 4 (L’espècie humana a la biosfera) de la matèria Ciències pel Món Contemporani de 1º de Batxillerat. L’eix vertebrador de la seqüència gira entorn la realització d’unaexposició oral de mesures que promoguin la sostenibilitat, emmarcades en diferents àmbits d’aplicació (individual, domèstic, d’edifici, municipal i de país).En aquest sentit, el producte final que es demana als alumnes és la simulació d’una cimera. El context d’aprenentatge és l’anàlisi de dades reals de consum energètic, balanç energètic, creixement i desenvolupament humà a partir de textos, notícies i fragments d’acords i tractats vigents sobre sostenibilitat.

Falten vocacions científiques. La davallada d'estudiants contrasta amb la capacitat investigadora a Catalunya.

El desenvolupamnet cientifico-tècnic és una de les àrees amb un valor afegit més alt, per la cual cosa és crucial destinar-hi recursos econòmics i capital humà.

The underestimation of compliance to direct help requests explained by adaptive sampling

Helping behavior is any intentional behavior that benefits another living being or group (Hogg & Vaughan, 2010). People tend to underestimate the probability that others will comply with their direct requests for help (Flynn & Lake, 2008). This implies that when they need help, they will assess the probability of getting it (De Paulo, 1982, cited in Flynn & Lake, 2008) and then they will tend to estimate one that is actually lower than the real chance, so they may not even consider worth asking for it. Existing explanations for this phenomenon attribute it to a mistaken cost computation by the help seeker, who will emphasize the instrumental cost of “saying yes”, ignoring that the potential helper also needs to take into account the social cost of saying “no”. And the truth is that, especially in face-to-face interactions, the discomfort caused by refusing to help can be very high. In short, help seekers tend to fail to realize that it might be more costly to refuse to comply with a help request rather than accepting. A similar effect has been observed when estimating trustworthiness of people. Fetchenhauer and Dunning (2010) showed that people also tend to underestimate it. This bias is reduced when, instead of asymmetric feedback (getting feedback only when deciding to trust the other person), symmetric feedback (always given) was provided. This cause could as well be applicable to help seeking as people only receive feedback when they actually make their request but not otherwise. Fazio, Shook, and Eiser (2004) studied something that could be reinforcing these outcomes: Learning asymmetries. By means of a computer game called BeanFest, they showed that people learn better about negatively valenced objects (beans in this case) than about positively valenced ones. This learning asymmetry esteemed from “information gain being contingent on approach behavior” (p. 293), which could be identified with what Fetchenhauer and Dunning mention as ‘asymmetric feedback’, and hence also with help requests. Fazio et al. also found a generalization asymmetry in favor of negative attitudes versus positive ones. They attributed it to a negativity bias that “weights resemblance to a known negative more heavily than resemblance to a positive” (p. 300). Applied to help seeking scenarios, this would mean that when facing an unknown situation, people would tend to generalize and infer that is more likely that they get a negative rather than a positive outcome from it, so, along with what it was said before, people will be more inclined to think that they will get a “no” when requesting help. Denrell and Le Mens (2011) present a different perspective when trying to explain judgment biases in general. They deviate from the classical inappropriate information processing (depicted among other by Fiske & Taylor, 2007, and Tversky & Kahneman, 1974) and explain this in terms of ‘adaptive sampling’. Adaptive sampling is a sampling mechanism in which the selection of sample items is conditioned by the values of the variable of interest previously observed (Thompson, 2011). Sampling adaptively allows individuals to safeguard themselves from experiences they went through once and turned out to lay negative outcomes. However, it also prevents them from giving a second chance to those experiences to get an updated outcome that could maybe turn into a positive one, a more positive one, or just one that regresses to the mean, whatever direction that implies. That, as Denrell and Le Mens (2011) explained, makes sense: If you go to a restaurant, and you did not like the food, you do not choose that restaurant again. This is what we think could be happening when asking for help: When we get a “no”, we stop asking. And here, we want to provide a complementary explanation for the underestimation of the probability that others comply with our direct help requests based on adaptive sampling. First, we will develop and explain a model that represents the theory. Later on, we will test it empirically by means of experiments, and will elaborate on the analysis of its results.

El moviment d'objecció de consciència i insubmissió al servei militar a Reus

La Història ha estat formalment el meu itinerari dins l’infinit univers de les Humanitats.Crec convençudament que l’anàlisi sincer i la reflexió profunda sobre el passat ens ajuden acomprendre el gènere humà i alhora ens aporten llum sobre com actuar en les situacionspresents. És per això que d’entrada volia escollir un tema d’Història Contemporània pelmeu treball. Contemporània per tal de que el tema pogués ser relacionat més directamentamb el món en crisi que ens envolta i que tant em preocupa. Volia, per tant, que el meutreball tingués un cert grau de compromís social, que no fos un mer aprofundimentacadèmic reclòs en el món de les idees, sinó que pogués tenir alguna repercussió en lareflexió que s’està duent a terme respecte els vertiginosos canvis socials que estem vivint iles injustícies que existeixen en l’actual sistema.

Estressors i ansietat en els cuidatges pal·liatius: Una proposta de canvi en el pla d'estudis d'Infermeria

Néixer, créixer, madurar, envellir i morir, són les etapes que travessa l’ésser humà al llarg de la seva vida, però no necessàriament s’ha d’envellir per arribar a la mort. Hi ha persones que la vida biològica s’acaba abans de la mort. Són els pacients terminals. Per tenir cura dels malalts al final de la seva vida, s’implanten els cuidatges pal·liatius. A partir d’aquests cuidatges, es proporciona una atenció global, activa i continuada als pacients i als seus familiars, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i cobrir totes les necessitats d’aquests pacients.

Parc Central de Nou Barris

El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com

Els jueus de Puigcerdà a l'Edat Mitjana (1260-1493)

Aquest treball és un recull de tot el que s'ha trobat documentat sobre els jueus que van habitar Puigcerdà entre els anys 1260 i 1493. S'estructura a partir d'una introducció sobre la cultura jueva, l'arribada a Puigcerdà dels jueus, per què, com i quan s'hi instal·len, el Call puigcerdanès, on trobem tot el que fa referència a l'espai físic, l'humà i el material, i finalment la seva expulsió.

Més enllà dels 7.000 milions

El creixement humà del segle passat sembla que segueix un patró idèntic al de les espècies oportunistes.

L'evolució no és una teoria. La diferència entre els fets, les teories i les hipòtesis.

L'Univers cultural humà és extremamwnt complex i inclou des de creences dogmàtiques fins a explicacions científiques, que coexisteixen en la societat i fins i tot en la ment de l'individu.