ESTUDO DA EFICÁCIA ADAPTATIVA DE ESTUDANTES DE CURSO DE PSICOLOGIA E INDICAÇÃO TERAPÊUTICA COMO MEDIDA PREVENTIVA

O trabalho emocionalmente desgastante dos profissionais das áreas de saúde implica não só a necessidade de uma habilitação acadêmica, mas, acima de tudo, uma adaptação, um equilíbrio emocional satisfatório, premissa básica para um serviço eficaz à saúde da população. Preocupando-se com o futuro profissional de Psicologia, esta pesquisa teve por finalidade verificar o grau de eficácia adaptativa de alunos do curso de Psicologia da Universidade Metodista de São Paulo, São Bernardo do Campo SP e, quando necessário, fazer-lhes indicação terapêutica. Este trabalho foi desenvolvido com a utilização da EDAO (Escala Diagnóstica Adaptativa Operacionalizada). Durante os anos de 1999 e 2000, foram feitas entrevistas diagnósticas individuais no NEPAP (Núcleo de Estudos, Pesquisa e Atendimento Psicológico), da UMESP, em 10% dos alunos do curso de Psicologia, dos períodos matutino e noturno. Os resultados foram analisados individualmente e inter-grupos com a finalidade de se obter um panorama geral do grau de eficácia adaptativa desses alunos. Com base nos resultados obtidos, verificou-se que embora alguns alunos apresentassem dificuldades nos setores Afetivo-Relacional e Produtividade, a grande maioria foi considerada normal .(AU)

O EFEITO DO CONTROLE RESPIRATÓRIO EM VARIÁVEIS ELETROFISIOLÓGICAS DA ATENÇÃO

A prática do ioga tem se tornado cada vez mais popular, não apenas pelos benefícios físicos, mas principalmente pelo bem-estar psicológico trazido pela sua prática. Um dos componentes do ioga é o Prãnãyama, ou controle da respiração. A atenção e a respiração são dois mecanismos fisiológicos e involuntários requeridos para a execução do Prãnãyama. O principal objetivo desse estudo foi verificar se variáveis contínuas do EEG (potência de diferentes faixas que o compõem) seriam moduladas pelo controle respiratório, comparando-se separadamente as duas fases do ciclo respiratório (inspiração e expiração), na situação de respiração espontânea e controlada. Fizeram parte do estudo 19 sujeitos (7 homens/12 mulheres, idade média de 36,89 e DP = ± 14,46) que foram convidados a participar da pesquisa nas dependências da Faculdade de Saúde da Universidade Metodista de São Paulo. Para o registro do eletroencefalograma foi utilizado um sistema de posicionamento de cinco eletrodos Ag AgCl (FPz, Fz, Cz, Pz e Oz) fixados a uma touca de posicionamento rápido (Quick-Cap, Neuromedical Supplies®), em sistema 10-20. Foram obtidos valores de máxima amplitude de potência (espectro de potência no domínio da frequência) nas frequências teta, alfa e beta e delta e calculada a razão teta/beta nas diferentes fases do ciclo respiratório (inspiração e expiração), separadamente, nas condições de respiração espontânea e de controle respiratório. Para o registro do ciclo respiratório, foi utilizada uma cinta de esforço respiratório M01 (Pletismógrafo). Os resultados mostram diferenças significativas entre as condições de respiração espontânea e de controle com valores das médias da razão teta/beta menores na respiração controlada do que na respiração espontânea e valores de média da potência alfa sempre maiores no controle respiratório. Diferenças significativas foram encontradas na comparação entre inspiração e expiração da respiração controlada com diminuição dos valores das médias da razão teta/beta na inspiração e aumento nos valores das médias da potência alfa, sobretudo na expiração. Os achados deste estudo trazem evidências de que o controle respiratório modula variáveis eletrofisiológicas relativas à atenção refletindo um estado de alerta, porém mais relaxado do que na situação de respiração espontânea.

A interdisciplinaridade entre Direito e Psicologia no conflito familiar violento / Ivonete Araújo Carvalho Lima Granjeiro, Liana Fortunato Costa. --

Inclui bibliografia.

Dinàmiques de grup: contribucions de la dona al desenvolupament de la psicologia

En l’àmbit científic hi ha una invisibilització de les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia. El treball que han portat a terme no ha rebut la difusió suficient ni el reconeixement que es mereixen. Per aquest motiu, la introducció de la perspectiva de gènere en aquesta assignatura afavoreix una mirada diferent, amb la finalitat de descobrir les contribucions que les dones científiques han fet. Amb aquesta metodologia d’assignació de noms de científiques destacades, estarem donant valor al treball que han portat a terme i que ha passat desapercebut en els manuals de psicologia i pedagogia.

Orientacions per a l’ús de la guia Psicologia evolutiva 3-6: de la teoria a la pràctica

A continuació s’indiquen algunes orientacions dirigides a facilitar la comprensió i l’ús d’aquesta guia, tant per als estudiants com per als docents. La guia consta de set capítols: capítol 1, “Fitxes de pràctiques” composta per 12 pràctiques; capítol 2, “Estudi de casos pràctics” compost per 13 casos; capítol 3, “Estils de referència”; capítol 4, “Dinàmica de grups”; capítol 5, “Sistema d’avaluació”; capítol 6, “Bibliografia general” i un capítol 7 d’annexos.

Fitxes de práctiques Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

El document conté una relació de pràctiques utilitzades per al desenvolupament de la part pràctica de l'assignatura de Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys.

Cas pràctic 1. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

Els objectius a treballar són: a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral de la xiqueta. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament de la xiqueta. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament de la xiqueta.

Cas pràctic 2. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.

Cas pràctic 3. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.

Cas pràctic 4. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.

Cas pràctic 5. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.

Cas pràctic 6. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.