La Responsabilitat social de l'empresa en temps de crisi

Crisi. Financera, de confiança, global, definitiva, apocalíptica (...) s’ha definit de mil maneres aquesta crisi. Milions de persones afectades. Rendes disminuïdes. Atur. Manca de finançament. Pèrdues. EROs. Enmig de tot l’enrenou, les empreses han de defensar-se, buscar noves estratègies, nous plans de negoci i com a conseqüència replantejar-se la validesa del concepte de Responsabilitat Social i la forma d’integrar-lo dins del context empresarial. En un món en que la demanda agregada de pràcticament tots els béns i serveis ha disminuït com poques vegades abans ho havia fet, on trobar algú que financi un projecte es cada cop més complicat, on els costos segueixen a nivells massa alts, és imprescindible trobar la manera de reconduir el negoci, de recuperar la confiança dels clients així com de tots els agents vinculats a l’empresa. Al llarg del treball exposem tres casos pràctics representatius de la Responsabilitat Social en el món empresarial: MRW, “La Caixa” i Esteve; així com el d’una entitat receptora: El Casal d’Infants del Raval. Com a resultat de l’estudi hem pogut determinar que sempre i quan la Responsabilitat Social formi part del pla estratègic de l’empresa mai no serà una despesa sinó una inversió. Per tant, tot i que l’RSE no sigui la solució a la crisi si que pot ser considerada una eina clau per atenuar-ne els efectes.

Les Marques blanques, anàlisi en temps de crisi

La situació econòmica actual porta a moltes i diverses conseqüències en diferents àmbits, un d’ells és el consum. Les marques blanques s’han fet un lloc important en la nostra cistella de consum, sobretot en aquest últim any, i és aquest impacte de la crisi a les marques blanques el que intentem analitzar en el nostre treball.El tema central del treball es basa en endinsar-nos en el món de les marques blanques prestant especial interès al seu context actual, una situació de crisi econòmica i un conflicte vigent entre marques blanques i marques de renom.En primer lloc, hem analitzat la situació actual del sector. Per això, hem obtingut diversa informació procedent tant dels mitjans de comunicació com d’estudis realitzats per diferents consultores.Una vegada analitzada l’actualitat, hem cregut convenient centrar-nos en dos casos concrets per tal d’acotar l’anàlisi i obtenir resultats més fiables. En aquest apartat, introduïm al lector a la realitat de les empreses Grup Bonpreu i Mercadona i lesanalitzem principalment des de la seva política respecte la marca blanca.Seguidament, una part fonamental del treball es basa en l’anàlisi de les enquestes realitzades a varis establiments de les cadenes escollides. A partir del resultat d’aquestes enquestes, hem pogut realitzar comparacions entre les dues empreses pel que fa a les seves estratègies, els preus i els hàbits de consum dels seus clients.També hem vist que existeixen diferents perfils de consumidor pel que fa a les dues empreses escollides, ja que són presents grans diferències en les estratègies d’ambdues cadenes.Amb tot això, hem comprovat que, efectivament, el consum de marques blanques ha augmentat en aquest període de crisi i que, aquest fet és degut, en gran part, al canvi de comportament de compra dels consumidors en aquest últim any.

Les Marques blanques en temps de crisi

Tots hem sentit parlar algun cop de les marques blanques, més formalment conegudes com a marques del distribuïdor. En els últims mesos, però, els fabricants de marques blanques s’han vist implicats en una polèmica disputa per la quota de mercat amb els fabricants de primeres marques. Quin ha estat el detonant d’aquesta guerra d’interessos? Ha jugat la crisi un paper crucial? És simplement una qüestió passatgera? S’ha reduït el volum d’oferta i de demanda de les primeres marques? Totes aquestes qüestions que estan tenint tant de ressò actualment i d’altres que aniran sorgint, són les que intentarem resoldre i contrastar a mesura que avanci aquest treball.Una de les motivacions que ens va portar a la realització d’aquest treball, va ser que d’un temps ençà, la frase “ no fabrica per altres marques” se’ns repetia constantment, ja fos a la premsa com als anuncis televisius i això va despertar en nosaltres una curiositat i una necessitat d’arribar més enllà en aquest tema. Tot el que llegíem sobre el tema ens portava a entendre que havia començat una guerra d’interessos entre primeres marques i marques blanques, però, quin era el rol del comprador en aquesta guerra? Estava canviant la crisi els seus hàbits de compra? Va ser llavors quan ens vam plantejar que la crisi actual podia estar afectant als hàbits de consum de la gent i que després d’eliminar les despeses en luxes, s’havia de començar a estalviar en un béns més bàsics.És aquí quan se’ns va ocórrer relacionar-ho tot i treure el nostre tema de treball i així intentar respondre aquestes qüestions.

Deux séries de sermons ou de thèmes de sermons pour le propre du temps.

Fonds non déterminé.

Drama i espectacle operístic : la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futur

Parsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra. L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.