Valoración geriátrica y factores pronósticos de mortalidad en la neumonía del anciano

Estudi de la relació entre les variables incloses a la valoració geriàtrica integral amb mortalitat als pacients ancians ingressats amb el diagnòstic de pneumònia extrahospitalària. Es va estudiar la situació funcional prèvia (índex de Barthel (IBp) i índex de Lawton), la situació funcional a l'ingrés (índex de barthel (IBi)) i pèrdua funcional [(IBp-IBi/IBp) x 100], situació cognitiva (test de Pfeiffer), comorbilitat (índex de Charlson), estat nutricional (determinació de proteïnes i albúmina) així com la presència prèvia a l'ingrés de les síndromes geriàtriques d'immobilitat, úlceres per pressió (UPP) i deteriorament cognitiu i l'aparició durant l'ingrés d'immobilitat, UPP i síndrome confusional aguda.

Candidiasis Peritoneal: prevalença i factors de risc. Estudi preliminar

Introducció: Un cultiu positiu de líquid peritoneal per a Càndida spp amb clínica associada, és diagnòstic de Candidiasis Peritoneal (CP). Objetius: L’objectiu primari és coneixer la prevalença de CP. Com objectius secundaris coneixer els possibles factors de risc. Tipus d’estudi: Prospectiu, observacional. Mètodes: S’agafa una mostra de 74 pacients amb diagnòstic de peritonitis (2007-2010). Durant la cirugía s’aspira líquid peritoneal lliure i és conrea. Resultats i conclusions: La prevalença va ser del 17.6% (46.15% C. albicans). L’ afectació del tracte gastro-intestinal-superior (OR 6.554) i l’aparició de fallada cardio-vascular durant la cirugia (OR 5.827), són factors de risc per a desenvolupar-la. És estudi preliminar.

Degeneració Lobular Fronto-Temporal. Fenotips Clínics i Evolució

Estudi retrospectiu de recollida de dades clíniques i de neuroimatge de pacients diagnosticats, em La clínica diària, de Degeneració Lobular Fronto-Temporal (DLFT) entre gener de 1996 i Marc de 2008. Es descriuen dades demogràfiques i clíniques i es classifiquen en fenotips al diagnòstic inicial segons variants de: DFT-vc (Demència fronto-temporal variant de conducta), APNF (Afàsia Progressiva no fluent) DS (Demència Semàntica) SCB (Síndrome Còrtico-Basal) y PSP (Paràlisis Supranuclear Progressiva). Es descriuen els canvis clínics durant el seguiment i s’analitzen els patrons radiològics en les neuroimatges disponibles. S’inclouen també dades d’ApoE i l’estudi anatomopatològic realitzat a 17 d’ells.

Valor del ADN-VPH en el cribado de la población oportunista en el departamento 6 de Valencia

La infecció pel Virus del Papil.loma Humà (VPH) és la causa principal de gairebé tots els casos de càncer cervical. En països on s'apliquen de manera programada tècniques de detecció, hi ha una disminució de la incidència i la mortalitat del càncer cervical. La detecció del VPH és un avenç important per a la prevenció del càncer en permetre un diagnòstic precoç de lesions cancerígenes. És per això que, es va decidir estudiar durant un any a la població de pacients que acudien a les consultes de ginecologia i aplicar si estava indicat el protocol de detecció de l'ADN-VPH segons les indicacions de l’Asociació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) per després traure conclusions.

Frecuencia delirium y subsindrome de delirium en pacientes con insuficiencia cardiaca aguda

Fonament: El delirium és un síndrome d'alta prevalença en ancians. S'associa a una elevada morbimortalitat. Objectiu: determinar la freqüència de delirium en pacients amb insuficiència cardíaca aguda,característiques clíniques i l'evolució a l' any. Mètodes: Estudi prospectiu i observacional en pacients majors de 18 anys d'edat que van acudir a urgències per insuficiència cardíaca aguda. Se va avaluar delirium i subsindrome de delirium. Per al diagnòstic es va utilitzar confusional Assessment Method i els criteris de Framingham per insuficiència cardíaca. Seguiment telefònic als 12 mesos. Conclusió: La presència de delirium en pacients amb ICA atesos a Urgències sembla relacionar-se més amb l'edat avançada i la situació basal de dependència funcional i deteriorament cognitiu dels pacients que amb la gravetat o estadi de la insuficiència cardíaca.

Test de sobrecarga acuosa y manometría de alta resolución para valoración de la resistencia al flujo esófago-gástrico en paciente s con acalasia

La manometría convencional es el “gold standard” para diagnosticar trastornos motores del esófago, pero la información que da sobre la repercusión funcional de estas alteraciones es escasa. La manometría de alta resolución permite estudiar con detalle la motilidad esofagogástrica mediante la generación de mapas topográficos de presiones desde la orofaringe hasta el estómago. Hipótesis: Si la generación de mapas topográficos de presiones en el esófago mediante manometría de alta resolución demuestra la resistencia al flujo esofagogástrico. Objetivo: Comprobar si un test con sobrecarga de agua puede mostrar la presencia de resistencia al flujo esofagogástrico en pacientes con acalasia. Método: Estudiamos 2 grupos de pacientes con alteración de la motilidad esofágica. Un grupo de 8 pacientes que cumplen criterios manométricos de acalasia y, como grupo control, 8 pacientes con disfunción del peristaltismo esofágico ( DPE). A cada paciente se le realizó un test de sobrecarga que consistía en la ingesta rápida de 200 ml de agua mientras se registraban las presiones esofágicas. Resultados: Los pacientes con acalasia ingirieron el agua más lentamente que los pacientes con DPE (82± 14 seg vs 34± 6 seg, p&0,05). Mientras la unión gastroesofágica (UGE) permaneció contraída en el grupo de pacientes con acalasia (46,6± 6 mm Hg; p&0,05), permaneció relajada durante el tiempo del ingesta en pacientes con DPE ( 16,6 ± 4,7 mm Hg). La unión esófago-gástrica (UGE) experimentó una migración proximal en pacientes con acalasia de 1,3 ± 0 cm mientras que en el grupo control no migró (0 cm; p&0,05). La ingesta de agua se asoció a un incremento de la presión del esófago distal (2 cm por encima de la UGE) significativamente mayor en los pacientes con acalasia que en los pacientes con DPE (42,2 ± 20 vs 9,5± 7,9 mm Hg respectivamente, p&0,05) lo que produjo un incremento del gradiente de presión esófago-gástrico en pacientes con acalasia (16± 0,9 mmHg) que no se observó en los pacientes con DPE (0,1 ± 0,4 mmHg ; p&0,05). Conclusión: Un test con sobrecarga de agua durante la medición de la topografía y de las presiones esofágicas demuestra obstrucción al flujo esofagogástrico en los pacientes con acalasia. Este test podría contribuir a valorar la repercusión funcional en pacientes con acalasia y podría servir para el seguimiento de pacientes con acalasia tratados.

Encefalopatía de Wernicke: descripción de 26 casos

La encefalopatía de Wernicke es una enfermedad por déficit de tiamina. Su causa más frecuente es el enolismo. La clínica típica es la tríada de trastornos de la motilidad ocular, ataxia y confusión mental. Objetivo: Descripción de los casos de encefalopatía de Wernicke diagnosticados en el Hospital General de Valencia entre los años 2000 y 2009. Resultados: De los 26 casos recogidos, el 88.46% presentaban como causa el enolismo. La tríada clásica se presentaba en menos del 50%, siendo el síntoma más frecuente la ataxia (80.76%). Las regiones más afectadas en RM eran el área periventricular y el tálamo.

Projecte interactiu "Vila-moguda"

La idea inicial va ser la de crear un interactiu multimèdia amb finalitat didàctica que gira entorn els trastorns per dèficit d'atenció.Està adreçat a nens en edat escolar. Com a part principal hi ha una sèrie d'activitatsindicades per a potenciar la concentració i motivar a acabar allò que comença, així comdiversa informació sobre el transtorn i consells sobre activitats a realitzar per treballar les carències d'aquests nens/es.

Dificultats d'aprenentatge en el llenguatge oral i escrit i en matemàtiques en un cas d'un nen amb trastorn per dèficit d'atenció sense hiperactivitat

Aquest projecte final de Pràcticum I de Psicologia de l'Educació explica totes les activitats que he dut a terme al llarg de la meva estada en practiques al centre Orienta. S'hi descriuen les característiques més rellevants del centre, així com els serveis que ofereix a la comunitat educativa, molt especialment els adreçats a ajudar els infants a millorar les seves capacitats d'aprenentatge, des d'un marc teòric cognitiu-conductual i sistèmic, tot emfatitzant el treball col·laboratiu que mantenen els professionals de l'educació amb les famílies dels nens. El projecte detalla les activitats de col·laboració en la intervenció que he realitzat des de l'àmbit educatiu de la Psicologia, la seva temporització i seguiment i finalment, les conclusions i prospectiva envers el treball realitzat, així com la valoració crítica que en faig de la meva estada en pràctiques.

El treball amb alumnat TEA : el treball de les habilitats socials i les emocions

En el marc d'una escola inclusiva, es busca promoure l'aprenentatge de tots els alumnes. L'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) forma part de la diversitat que ha d'atendre el professorat, un alumnat que presenta dificultats d'interacció social i de comprensió dels estats mentals dels altres, aspectes que influeixen en la seva qualitat de vida. D'aquesta manera, es presenta una intervenció que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals, comunicatives i simbòliques dels alumnes TEA. La intervenció té en compte l'enfocament interactiu i contextual del procés de valoració proposat per Ángel Rivière (2001), la Teoria de la Ment desenvolupada per Baron-Cohen, Leslie i Firth el 1985 i el programa DIR o Floortime d'Stanley Greenspan. A més, s'han elaborat una sèrie de materials i activitats per a l'ensenyament de la comprensió de les emocions i de les habilitats socials, basades en les aportacions de Howling, Baron-Cohen i Hadwin (2006) i les historietes socials de Gray.

La utilització de l'art teràpia com a instrument per al tractament dels TCA

En les últimes dècades, una gran varietat d'intervencions psicològiques basades en teràpies interpersonals, cognitiu-conductuals, sistèmiques i farmacològiques han anat guanyant terreny en el tractament dels trastorns de la conducta alimentària Junt amb aquest tipus de teràpies, han començat a emergir aproximacions multidisciplinàries com per exemple la incorporació de teràpies experimentals combinades amb una o dues formes de teràpia més tradicionals en el tractament dels TCA. Alguns programes fins i tot han incorporat teràpies alternatives i holístiques, com l'art teràpia, que funcionen com a nucli de la seva filosofia. Tanmateix, actualment no existeixen estudis publicats que corroborin l'eficàcia d'aquest tipus de teràpies en els tractaments dels TCA. Així doncs, el propòsit d'aquest treball és el de destacar, explorar i aprofundir en els diferents tipus d'art teràpia utilitzats en el tractament dels TCA, així com estimular la discussió pel que fa a les investigacions futures sobre art teràpia i el tractament dels trastorns alimentaris.

Detecció i tractament de la dislèxia en l'àmbit de l'escola primària

El projecte intenta recollir, a partir del model integrador de Uta Frith, amb els seus tres nivells diferenciats que poden originar els trastorns de la lectoescriptura, com detectar la dislèxia i com tractar-la. Dóna un seguit d'eines i metodologies per tal de treballar amb els alumnes de primària que presenten dislèxia apostant per la psicoeducació de professors, familiars i del propi alumne per tal de realitzar una reeducació dels aspectes que puguin millorar-se i ajudar a l'alumne a acomodar el trastorn.

TDA-H más que un simple trastorno

El TDA-H es un trastorno que no solo afecta y dificulta al niño su aprendizaje, sino que sus relaciones sociales, su entorno se ven trastornados. Lo que provoca al niño con TDA-H un sentimiento de soledad y de inseguridad que afecta negativa y directamente a su autoestima, lo que acrecienta aun más su problemática. Por ello es importante que familia y escuela se alíen a la hora de luchar contra este trastorno, haciendo partícipe al niño en esta lucha, donde el trió familia-escuela-niñoTDA-H han de trabajar de manera simbiótica, para que el niño pueda superar todas las dificultades que este trastorno arrastra con él. El diagnostico temprano es imprescindible, pero se debe empezar a trabajar a partir de las primeras alarmas que se despierten y que suelen despertarse en la escuela. Esto aliviará e incluso esquivará algunos de los golpes que este niño TDA-H tendrá que ir superando, hasta iniciar su correcto tratamiento.

Asociación de Discapacitados de Lanzarote

El objetivo de nuestro prácticum y tema elegido para desarrollar en este contexto es la creación de un curso formativo dirigido a las personas de atención directa y técnicos que trabajan en el Centro de Día y Centro Residencial de la Asociación de Discapacitados de Lanzarote. El curso versará sobre los trastornos relacionados con la psicosis y trastornos del estado de ánimo que se pueden asociar a estos, centrándonos en los síntomas y su detección en clientes con discapacidad.

The development of the Quality Indicator for Rehabilitative Care (QuIRC): a measure of best practice for facilities for people with longer term mental health problems

BACKGROUND: Despite the progress over recent decades in developing community mental health services internationally, many people still receive treatment and care in institutional settings. Those most likely to reside longest in these facilities have the most complex mental health problems and are at most risk of potential abuses of care and exploitation. This study aimed to develop an international, standardised toolkit to assess the quality of care in longer term hospital and community based mental health units, including the degree to which human rights, social inclusion and autonomy are promoted. METHOD: The domains of care included in the toolkit were identified from a systematic literature review, international expert Delphi exercise, and review of care standards in ten European countries. The draft toolkit comprised 154 questions for unit managers. Inter-rater reliability was tested in 202 units across ten countries at different stages of deinstitutionalisation and development of community mental health services. Exploratory factor analysis was used to corroborate the allocation of items to domains. Feedback from those using the toolkit was collected about its usefulness and ease of completion. RESULTS: The toolkit had excellent inter-rater reliability and few items with narrow spread of response. Unit managers found the content highly relevant and were able to complete it in around 90 minutes. Minimal refinement was required and the final version comprised 145 questions assessing seven domains of care. CONCLUSIONS: Triangulation of qualitative and quantitative evidence directed the development of a robust and comprehensive international quality assessment toolkit for units in highly variable socioeconomic and political contexts