Revision of the Holocystites fauna (Diploporita) of North America / [by] Christopher R.C. Paul --

v.24(1971)

Heteromyids from the Miocene and Lower Oligocene / by Paul O. McGrew --

v.8:no.9(1941)

Chapters in the prehistory of eastern Arizona, Paul S. Martin, William A. Longacre, [and] James N. Hill.

v.57(1967)

A new and primitive early Oligocene horse from Trans-Pecos Texas / Paul O. McGrew, Dept. of Geology, The University of Wyoming.

v.10:no.15(1953)

New information on the Holocystites fauna (Diploporita) of the Middle Silurian of Wisconsin, Illinois, and Indiana / Terrence J. Frest --, Donald G. Mikulic -- and Christopher R. C. Paul --.

v.35:no.6(1977)

A new procyonid from the Miocene of Nebraska / by Paul O. McGrew --

v.8:no.5(1941)

The Aplodontoidea / by Paul O. McGrew --

v.9:no.1(1941)

Caves of the Reserve area [by] Paul S. Martin, Chief Curator, Department of Anthropology, John B. Rinaldo -- [and] Elaine Bluhm --.

v.42(1954)

Taxonomic guide to the polychaetes of the northern Gulf of Mexico / prepared by Joan M. Uebelacker and Paul G. Johnson, editors ; prepared under MMS contract 14-12-001-29091 for Minerals Management Service, U.S. Dept. of the Interior.

4

La teoria de la recepció i de l’experiència estètica en Hans-Robert Jauss

Es presenta críticament l’obra de Hans-Robert Jauss, fent incís en la seva teoria de l’experiència estètica. El capítol 1 descriu el context de l’obra d’aquest esteta i hermeneuta alemany en tres àmbits: a) l’ històricointel•lectual, que s’emmarca dintre la teoria literària de la recepció o Escola de Constança; b) l’evolució en el temps teòrica de l’obra, i c) la seva pretesa relació amb la postmodernitat. El capítol 2 relaciona les aportacions teòriques de Jauss amb el seu antecedent filosòfic més important: l’hermenèutica de Gadamer. El tercer capítol presenta la teoria de l’experiència estètica de Jauss, deixada al marge pel nostre àmbit acadèmic, malgrat el seu interès, i en fa una valoració crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria estètica kantiana i una conclusió indiquen la continuació d’aquesta investigació.

Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions

El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d’Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d’aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d’exposició com pel que fa al seu contingut.