999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Les primera intenci d'aquesta recerca s unificar dues grans branques de la tecnologia com sn la mecnica i l'elctronica. Aix va sorgir el projecte de construir un ascensor i provar un nou sistema de transmissi com s el vis sense fi juntament amb la introducci d'un microcontrolador del tipus PIC com a unitat central de processament. El primer pas d'aquest treball va ser el disseny d'aquest ascensor utilitzant diversos programes. Posteriorment es van encarregar aquestes peces abans dissenyades per tal de comenar-ne la construcci. Aquestes peces van ser unides totalment mitjanant rebladures i altres suports mecnics. A continuaci es va desenvolupar la programaci del microcontrolador. El pas ms important va ser l'acoblament del grup motor i el poliment dels aspectes ms difcils de corregir com s el cas dels molts fregaments que patia al ser una estructura purament metllica. Corregits aquests problemes i el nivell sonor, es va donar per concls el treball.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball es divideix en tres grans blocs temtics, seguint una seqncia lgica: teoria dels refranys, recull de refranys catalans i els seus equivalents (inclou la creaci d un diccionari) i laplicaci prctica del treball en un lloc web. Dins del bloc teric es tracten amb profunditat mbits de la fraseologia i la paremiologia (cincia dels refranys i les unitats fraseolgiques) com ara la formaci dels refranys, la seva estructura, el seu significat i el seu s. Tamb shi inclou un criteri de comparaci de refranys de llenges diferents, tenint en compte aspectes com el seu grau d idiomaticitat (possibilitat destablir el significat duna unitat pel seu sentit figurat i a la vegada pel seu sentit literal). Cal destacar que lestudi teric dels refranys s gaireb inexistent en llengua catalana, i que en conseqncia lelaboraci daquesta part del projecte ha requerit un esfor suplementari. En el segon bloc, partint dun recull de refranys pertanyent al besavi de lalumna, on hi constaven refranys catalans amb els seus equivalents en francs i castell, selabora un diccionari de refranys, explicant el significat daquests i afegint-hi lequivalent en angls, i en alguns casos, fins i tot es comenta lantecedent llat del refrany. Per tal de trobar una dimensi prctica al nou recull, es procedeix a la creaci dun lloc web, amb la intenci de difondre el contingut del diccionari. Aquest seria el tercer bloc que conforma el treball.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El present treball s un estudi de la personalitat humana, literria i filosfica de Jaume Brossa aix com un anlisi del medi sociohistric que li va tocar viure. El mtode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos rgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, sha sondejat per dins de les seves lnies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres datenci del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, lesttica modernista en les seves parcelles de msica, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionria. Lestudi sha realitzat des dun enfocament crtic: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si ms no, minimitzat en el seu abast intellectual. I, tal com es planteja al comenament del treball, aquest consta duna recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per qu Jaume Brossa ha estat desacreditat.
Resumo:
As is known, the Kyoto Protocol proposes to reinforce national policies for emission reduction and, furthermore, to cooperate with other contracting parties. In this context, it would be necessary to assess these emissions, both in general and specifically, by pollutants and/or among productive sectors. The object of this paper is precisely to estimate the polluting emissions of industrial origin in Catalonia in the year 2001, in a multivariate context which explicitly allows a distinction to be made between the polluter and/or the productive sector causing this emission. Six pollutants considered, four directly related to greenhouse effect. A multi-level model, with two levels, pollutants and productive sectors, was specified. Both technological progress and elasticity of capital were introduced as random effects. Hence, it has been permitted that these coefficients vary according to one or other level. The most important finding in this paper is that elasticity of capital has been estimated as very non-elastic, with a range which varies between 0.162 (the paper industry) and 0.556 (commerce). In fact, and generally speaking, the greater capital the sector has, the less elasticity of capital has been estimated. Key words: Kyoto protocol, multilevel model, technological progress
Resumo:
El Parc del Garraf (PG) s una zona on la dinmica del porc senglar amb el medi t una alta importncia, tot i que la densitat de poblaci al PG daquest ungulat s de les menors de Catalunya. Els aspectes ms rellevants de la relaci porc senglar-medi sn: la correlaci que hi ha entre labandonament drees de conreu i activitats forestals amb laugment de la poblaci de porc senglar, i lafectaci que per tant, provoca a les rees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. Tamb la relaci que t amb el margall (Chamaerops humilis), que s positiva ajudant a la recuperaci, conservaci i a la dinmica ecolgica de lespcie, aix com amb el medi del PG en general, i, per ltim, els impactes viaris a la xarxa viria del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentraci de Collisions amb Ungulats) dins els lmits del PG. Referent a la caa, actualment s la nica mesura viable de control de la poblaci de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.
Resumo:
Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de ledifici de lrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urb de lAjuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) n 761/2001, i la posterior obtenci dun certificat de gesti i auditories ambientals (EMAS). Lauditoria sinicia amb la identificaci dels aspectes ambientals de ledifici, mitjanant la recopilaci de dades sobre consums energètics i hdrics, la estimaci de la generaci de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades sn utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una srie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes destalvi daigua, denllumenat, de producci delectricitat i leducaci ambiental dels treballadors. Per a la implantaci dun SGA en la situaci actual de ledifici, es necessria, entre altres coses, la implantaci dun sistema de registre que arxivi els consums daigua, energia i generaci de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A ms, caldr implementar un Programa de bones prctiques ambientals en loficina per tal de reduir el consum elctric, daigua i generaci de residus, i la seva classificaci per part dels treballadors.
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) est creant una xarxa ditineraris deducaci ambiental amb lobjectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importncia de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mtodes de valoraci de laptitud de potencials itineraris deducaci ambiental pot servir per crear eines de gesti molt tils a lhora dampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Cincies Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuaci numrica per a un itinerari, responent a una srie de preguntes senzilles. En el present projecte, sha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal destudiar-ne el funcionament en un tipus ditinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. Lanlisi del preprotocol sha efectuat mitjanant una matriu DAFO, a partir de la qual shan proposat una srie destratgies de millora i, a partir daquestes, sha desenvolupat un nou mtode de valoraci. Els principals aspectes negatius del preprotocol sn la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloraci dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en lanlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a ms del poc pes que t aquest criteri en la puntuaci global i, finalment, labsncia dun criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de ls de litinerari. Aquestes mancances shan mirat de corregir al mtode de valoraci dissenyat en el present projecte mitjanant les segents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoraci excloents i amb una ponderaci final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoraci ms detallada dels continguts de litinerari, i finalment, la inclusi dun nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus dimpacte.
Resumo:
Aquest treball s una primera aproximaci al magmtic mn del teatre societari barcelon de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma destat de la qesti general, i desprs, en forma danlisi de dos casos concrets, el CADCI i lAteneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepci, el paper del pblic o la importncia del teatre com a eina poltica i de transmissi generacional del coneixement. Tot aix en el context duns anys de crisi del mn teatral, en general, i del teatre catal, en particular.
Resumo:
The aim of the present work is to investigate innovative processes within a geographical cluster, and thus contribute to the debate on the effects of industrial clusters on innovation capacity. In particular, we would like to ascertain whether the advantages of industrial districts in promoting innovation, as already revealed by literature (diffusion of knowledge, social capital and trust, efficient networking), are also keys to success in the Tuscan shipbuilding industry of pleasure and sporting boats. First, we verify the existence of clusters of shipbuilding in Tuscany, using a specific methodology. Next, in the identified clusters, we analyse three innovative networks financed in a policy to support innovation, and examine whether the typical features of a cluster for promoting innovation are at work, using a questionnaire administered to 71 actors. Finally, we develop a performance analysis of the cluster firms and ascertain whether their different behaviours also lead to different performances. The analysis results show that our case records effects of industrial clustering on innovation capacity, such as the important role given to trust and social capital, the significant worth put in interfirm relations and in each partners specific competencies, or even the distinctive performance of firms belonging to a cluster.
Resumo:
Aquest treball d'investigaci fa una anlisi de les possibilitats de lescala EuropASI. Aquest instrument, adaptaci europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents rees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produts per un tractament. Tamb s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versi pres i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciries. En aquesta investigaci s'ha fet una revisi dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Desprs d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferncies significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI s capa de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherncia interna en relaci amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquitric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues sn les que aporten major informaci en el global de l'escala. La inclusi de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informaci especifica que complementa la resta de les escales. Al treball tamb s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicaci i amb la recomanaci que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formaci, aix com algunes propostes relacionades amb l'escala.
Resumo:
Lestudi es dirigeix a avaluar la capacitat predictiva sobre la violncia dels instruments de judici clnic estructurat, amb una metodologia que aporti resultats comparables a estudis de lmbit internacional. La investigaci es va portar a terme en un hospital civil de salut mental i la mostra est composta per 114 pacients de les unitats de crnics i subaguts. A lavaluaci inicial, lHCR-20, el PCL:SV i el Protocol 7 van ser els instruments utilitzats per a la recollida dinformaci de les variables predictors. La variable depenent o resultat va ser registrada prospectivament per part de lequip dinfermeria amb un instrument observacional de fcil s, el MOAS. Mitjanant ndexs de correlaci, clcul de riscos relatius, i anlisis de regressi logstica i corbes ROC va ser possible conixer que lHCR-20 i el PCL-SV sn mesures vlides per a la predicci de la violncia intrahospitalria en el curt i mig termini en una mostra espanyola de persones amb malaltia mental severa. LHCR-20 i particularment els tems clnics van ser els millors predictors de la violncia fsica envers a persones i objectes. Tant la puntuaci numrica de lHCR-20 com el judici clnic estructurat van demostrar una precisi predictiva alta i comparable a l'obtinguda amb la versi original de l'instrument. El PCL:SV va arribar una precisi predictiva moderada que va anar disminuint al llarg del seguiment. Altres factors de risc com les agressions o la ira prvies a lavaluaci tamb van augmentar significativament el risc de violncia durant lany de seguiment.
Resumo:
Aquest projecte es centra en l'estimaci del risc ambiental que suposen els subproductes de la desinfecci de l'aigua (amb els trihalometans com a marcadors) per a la incidncia de cncer colorectal. Aix s'estudia mesurant les exposicions i usos de l'aigua d'un grup de casos i controls a diversos llocs de l'Estat Espanyol, comparant els nivells de trihalometans d'aquestes ciutats, estimant-ne l'absorci i, per ltim, calculant-ne el risc mitjanant la odds ratio (probabilitat de patir la malaltia dividit per la probabilitat de no desenvolupar-la). Per assolir-ho s vital l'acurada estimaci de l'exposici de la poblaci a aquests productes, ja que, tot i que l'aigua de xarxa s una exposici ubiqua i, per tant, ambiental, hi ha persones ms exposades que d'altres. Comparant els nivells de trihalometans arreu d'Espanya, la qualitat de l'aigua de consum varia molt als diferents llocs d'estudi, essent Barcelona la de pitjor qualitat ambiental i Guipscoa la millor. La primera estimaci al risc (l'estudi oficial, dut a terme pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, no est concls) dna positiu en la majoria d'exposicions, amb l'excepci de l'assistncia a piscines durant l'hivern.
Resumo:
Diferents aspectes de la reproducci de la cabra de mar Maja brachydactyla shan estudiat amb lobjectiu dobtenir coneixements bsics i aplicats al cultiu en captivitat daquesta espcie de gran inters comercial i aqcola. Lanatomia interna de laparell reproductor mascul, el procs despermatognesi, amb especial mfasi amb la formaci de lacrosoma, i lestructura i organitzaci lespermatozoide shan descrit amb tcniques microscpiques avanades. El desenvolupament de les gnades durant els primeres fases del desenvolupament post- embrionari (fases larvries i primer cranc juvenil) han estat descrites mitjanant la quantificaci de lexpressi del gen vasa, el qual s expressat especficament per les cllules de la lnia germinal. Aquests coneixements sn bsics per a la comprensi del paper dels mascles en la la reproducci i la seva aplicaci posterior en condicions de captivitat. La reproducci en captivitat sha estudiat amb una srie dexperiments amb lobjectiu de determinar la quantitat, pes sec i composici bioqumica proximal de les larves acabades declosionar en condicions de captivitat i lefecte de les condicions ambientals, com ara el fotoperode i la salinitat, sobre aquests parmetres. Aquests experiments demostren qu es poden obtenir larves de la cabra de mar en condicions de captivitat qu podrien ser utilitzades per a la producci i lefecte sobre la reproducci del fotoperode i salinitat.
Resumo:
El litoral comprs entre els municipis de Torredembarra, Creixell i Roda de Ber s una platja sorrenca situada al nord de la comarca del Tarragons. Aquest espai allotja la platja natural protegida ms ben conservada entre el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, sent caracteritzada per les seves dunes de sorra i les llacunes salabroses. Al ser una zona costanera el principal problema sn els impactes generats per la freqentaci turstica que s'han avaluat en el present treball. La freqentaci ha generat nombrosos petits camins entre les dunes, afavorint la fragmentaci, el sorgiment de la vegetaci allctona i la molstia i canvi de comportament a espcies de fauna importants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).
Resumo:
Lexplosi del sector turstic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral catal i el seu principal atractiu turstic, les platges. Sitges s un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residncia i ciutat de vacances, sobretot a lestiu, incrementant fortament la pressi sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitget: el perfil litoral i la dinmica sedimentria, la qualitat microbiolgica de les aiges i la sorra, els cabals d'aiges residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentraci de residus, kg/m2) com a nou indicador de presncia dusuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat fsic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matria d'obres martimes en interacci amb les dinmiques sedimentaries. Pel que fa als anlisis microbiolgics de l'aigua i la sorra trobem una situaci regulada a excepci de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecci del medi, la regeneraci despcies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garants una gesti de laigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.
