Cholinergic neurons of fetal rat telencephalon in aggregating cell culture respond to NGF as well as to protein kinase C-activating tumor promoters.

Serum-free aggregating cell cultures of fetal rat telencephalon treated with the potent tumor promoter phorbol 12-myristate 13-acetate (PMA) showed a dose-dependent, persistent stimulation of the enzymes choline acetyltransferase (ChAT), glutamic acid decarboxylase and glutamine synthetase. After elimination of the proliferating cells by treatment of the cultures with Ara-C (0.4 microM) only the cholinergic marker enzyme, ChAT, could be stimulated by tumor promoters. The non-promoting phorbol ester, 4 alpha-phorbol 12,13-didecanoate proved to be inactive in these cultures, whereas the potent non-phorbol tumor promoter, mezerein, produced an even greater stimulatory effect than PMA. Since PMA and mezerein are potent and specific activators of protein kinase C, the present results suggest a role for this second messenger in the development of cholinergic telencephalon neurons. Stimulation of ChAT required prolonged exposure (48 h) of the cultures to PMA and the responsiveness of the cholinergic neurons to the tumor promoters decreased with progressive cellular maturation. The cholinergic telencephalon neurons showed the same pattern of responsiveness for tumor promoters as for nerve growth factor (NGF). However, the combined treatment with NGF and either PMA or mezerein produced an additive stimulatory effect, suggesting somewhat different mechanisms of action.

Perfil y grado de la hiperglucemia tras la infiltración de corticoesteroides intra-articular en pacientes con y sin diabetes tipo 2

Las infiltraciones intra-articulares de concorticoesteroides suelen indicarse como tratamiento coadyuvante en casos de presencia de dolor y limitación de la movilidad. La información existente sobre los efectos en el metabolismo hidrocarbonado son muy escasos y dispares. El objetivo de este estudio es definir el patrón y grado de la hiperglucemia después de la administración intra-articular de acetónido de triamcinolona en pacientes sin diabetes y con diabetes tipo 2. Se realiza un estudio observacional y prospectivo dónde se incluyen 14 pacientes a quienes se les ha indicado una infiltración en la rodilla o el hombro. Recogemos las glucemias preprandiales y 2 horas postprandiales, del día previo y los 6 días posteriores a la infiltración. En los pacientes sin diabetes, únicamente las glucemias medias el día de la infiltración y el siguiente fueron superiores a las del día previo a la infiltración. En los pacientes con diabetes no observamos diferencias estadísticamente significativas.

Microdiálisis cerebral de alta resolución: Estudio del perfil funcional y estructural de las membranas de 100 kDa

La microdiàlisi és una tècnica de neuromonitoratge que permet el mostreig continu del contingut molecular i iònic de l’espai intersticial cerebral. Aquesta tècnica es basa en la implantació d’un catèter en el parènquima cerebral humà de manera mínimament invasiva. Actualment, la microdiàlisi s’ha implantat de manera rutinària en moltes unitats de cures intensives pel neuromonitoratge de pacients amb lesions cerebrals agudes. No obstant, l’estudi in vivo del perfil temporal del proteoma en aquestes lesions i la correcta avaluació de la concentració de les molècules d’interès en el líquid extracel•lular cerebral requereix la determinació prèvia in vitro del percentatge de recuperació relativa de les proteïnes d’estudi.

Hacia un modelo de gobernanza más eficaz en el mercado único de las telecomunicaciones. El perfil del BEREC

Introduït en el sistema de governança per la recent reforma del marc regulador de les telecomunicacions, el BEREC es presenta com un organisme supranacional de caràcter consultiu al qual se li atorga una missió i un paper fonamental en l'aplicació coherent de les normes en el mercat únic de les telecomunicacions. L'èxit d'aquesta missió dependrà tant de les eines amb les que compta, com dels mecanismes previstos de coordinació i la seva capacitat de relació amb la resta d'actors, les autoritats nacionals de regulació i la Comissió Europea principalment

Exposició Materno Fetal a l’Alcohol

Estudi transversal de mares i mostres de meconi en neonats per determinar i quantificar la presència dels metabòlits directes de l’etanol (Etil Glucorònid i Etil Sulfat). Mitjançant les entrevistes clíniques a les mares i l’anàlisi del meconi utilitzant la tècnica de Cromatografia Líquida i Espectrometria de Masses es pretén establir la prevalença del consum d’alcohol durant la gestació i per tant l’exposició fetal a l’etanol. Mitjançant aquest treball també es pretén valorar la conveniència d’estandaritzar un marcador analític utilitzat com a prova d’screening neonatal per la detecció precoç de les alteracions derivades del consum d’alcohol durant l’embaràs.

Epidermal growth factor enhances the expression of an endogenous lectin in aggregating fetal brain cell cultures.

Aggregating cell cultures prepared from fetal rat telencephalon express the two subunits [cerebellar soluble lectins (CSL) 1 and 2] of a soluble, mannose-specific endogenous lectin (CSL) in a development-dependent manner. Increased CSL synthesis was found at an early postmitotic stage as well as during the period of maximal myelination. Repetitive treatment of early cultures with epidermal growth factor (EGF, 3nM) caused a great stimulation of CSL biosynthesis. Immunocytochemical studies revealed particularly intense CSL-specific staining in small, EGF-responsive cells, presumably glial cells. Large quantities of CSL-immunoreactive material were found also in the extracellular space and on the external side of the plasma membrane, indicating abundant release of CSL. The present findings suggest that EGF or EGF-related factors in the brain are able to regulate the expression of an endogenous lectin, affecting brain ontogeny.

Perfil de sensibilització a diverses varietats d'enciam en pacients al·lèrgics i reactivitat encreuada

Introducció: Està descrit com a únic al•lergen de l’enciam una nsLTP:Lac s 1(9KDa). Objectius: Analitzar el perfil de sensibilització a varietats d’enciams ,la reactivitat encreuada i el perfil de reconeixement molecular. Mètodes: Proves cutànies a extractes d’enciams, immunodeteccions ,ImmunoCAP-ISAC i ISAC-Inhibició en pacients sensibilitzats. Resultats: No es va trobar associació entre la sensibilització a varietats d’enciam. A més de Lac s 1 es van reconèixer altres bandes fixadores d’IgE. Conclusions: Els perfils de sensibilització no suggereixen reactivitat encreuada. A més d’estar sensibilitzats a LTP, alguns pacients estan sensibilitzats a al•lèrgens menors. Un d’ells és, probablement, una profilina.

Liposome-mediated transfection of fetal lung epithelial cells: DNA degradation and enhanced superoxide toxicity.

Cationic liposomes, 1:1 (mol/mol) 1,2-dioleoyldimethylammonium chloride-1,2-dioleoyl-sn-glycero-3-phosphoethanolamine, were used to transfect primary cultures of distal rat fetal lung epithelial cells with pCMV4-based plasmids. A DNA-to-lipid ratio of 1:10 to 1:15 (wt/wt) optimized DNA uptake over a 24-h exposure. At a fixed DNA-to-lipid ratio of 1:15, chloramphenicol acetyltransferase (CAT) reporter gene expression declined at lipid concentrations > 2.5 nmol/cm2 cell surface area, whereas DNA uptake remained concentration dependent. CAT expression peaked 48 h after removal of the liposome-DNA complex, declining thereafter. Reporter gene expression was increased, and supercoiled cDNA degradation was reduced by the addition of 0.2 mM nicotinamide and 10 microM chloroquine. Rat fetal lung epithelial cells transfected with two different expression cassettes had an increased susceptibility to superoxide-mediated cytotoxicity. This could be attributed to a nonspecific delivery of exogenous DNA or some other copurified factor. The DNA-dependent increase in superoxide-mediated cytotoxicity, but not basal levels of cytotoxicity, was inhibited by the addition of 0.2 mM nicotinamide and 10 microM chloroquine.

Sedació intravenosa per procediments endoscòpics digestius: satisfacció dels pacients i perfil de seguretat.

o INTRODUCCIÓN: Las exploraciones endoscópicas digestivas son molestas para el paciente. El objetivo principal del trabajo es evaluar la satisfacción de los pacientes después de la sedación por un anestesiólogo. MATERIAL Y MÉTODO: se seleccionaron 50 pacientes. Se administró una pauta de sedoanalgesia con midazolam, fentanilo y propofol. RESULTADOS: Ningún paciente precisó ventilación manual. La complicación más frecuente al alta fue dolor abdominal. Todos los pacientes valoraron la experiencia como buena o muy buena. CONCLUSIONES: La sedación intravenosa para endoscopias digestivas aumenta la satisfacción de los pacientes, manteniendo un perfil de seguridad adecuado.

Amniotic fluid insulin-like growth factor binding protein 3 concentration as early indicator of fetal growth restriction.

OBJECTIVE: Insulin-like growth factor-I (IGF-I) is an important regulator of fetal growth and its bioavailability depends on insulin-like growth factor binding proteins (IGFBPs). Genes coding for IGF-I and IGFBP3 are polymorphic. We hypothesized that either amniotic fluid protein concentration at the beginning of the second trimester or genotype of one of these two genes could be predictive of abnormal fetal growth. STUDY DESIGN: Amniotic fluid samples (14-18 weeks of pregnancy) from 123 patients with appropriate for gestational age (AGA) fetuses, 39 patients with small for gestational age (SGA) fetuses and 34 patients with large for gestational age (LGA) were analyzed. Protein concentrations were evaluated by ELISA and gene polymorphisms by PCR. RESULTS: Amniotic fluid IGFBP3 concentrations were significantly higher in SGA compared to AGA group (P=0.030), and this was even more significant when adjusted to gestational age at the time of amniocentesis and other covariates (ANCOVA analysis: P=0.009). Genotypic distribution of IGF-I variable number of tandem repeats (VNTR) polymorphism was significantly different in SGA compared to AGA group (P=0.029). 19CA/20CA genotype frequency was threefold decreased in SGA compared to AGA group and the risk of SGA occurrence of this genotype was decreased accordingly: OR=0.289, 95%CI=0.1-0.9, P=0.032. Genotype distribution of IGFBP3(A-202C) polymorphism was similar in all three groups. CONCLUSIONS: High IGFBP3 concentrations in amniotic fluid at the beginning of the second trimester are associated with increased risks of SGA while 19CA/20CA genotype at IGF-I VNTR polymorphism is associated with reduced risks of SGA. Neither IGFBP3 concentrations, nor IGF-I/IGFBP3 polymorphisms are associated with modified risks of LGA.

Role of MIF and glutathione, in association with fetal ovine globin chain (Hbgamma) and LPS, in induction of TNFalpha from cells of young and aged mice, and PBL from healthy human populations.

Previous reports from our group have established that the fetal ovine gamma globin chain (Hbgamma) and LPS can synergize in the induction of pro-inflammatory cytokines, especially TNFalpha, from mouse and human leukocytes. A fetal sheep liver extract (FSLE) which was observed to have marked immunoregulatory properties in vivo and in vitro had independently been observed to contain significant amounts of each of these molecules. However, the biological activity of this extract (hereafter FSLE) was not explained solely by its content of Hbgamma and LPS, and independent analysis confirmed also the presence of migration inhibitory factor, MIF, and glutathione in FSLE. We have investigated whether MIF and the cellular anti-oxidant glutathione can further synergize with Hbgamma and LPS in TNFalpha induction from human cells in vitro, and mouse cells activated in vivo/in vitro. Our data show that indeed there is evidence for such a synergy. Treatment or mouse cells with FSLE produced an enhanced TNFalpha production which could be inhibited independently both by anti-Hbgamma and by anti-MIF, and optimally by a combination of these reagents.

Prenatally engineered autologous amniotic fluid stem cell-based heart valves in the fetal circulation.

Prenatal heart valve interventions aiming at the early and systematic correction of congenital cardiac malformations represent a promising treatment option in maternal-fetal care. However, definite fetal valve replacements require growing implants adaptive to fetal and postnatal development. The presented study investigates the fetal implantation of prenatally engineered living autologous cell-based heart valves. Autologous amniotic fluid cells (AFCs) were isolated from pregnant sheep between 122 and 128 days of gestation via transuterine sonographic sampling. Stented trileaflet heart valves were fabricated from biodegradable PGA-P4HB composite matrices (n = 9) and seeded with AFCs in vitro. Within the same intervention, tissue engineered heart valves (TEHVs) and unseeded controls were implanted orthotopically into the pulmonary position using an in-utero closed-heart hybrid approach. The transapical valve deployments were successful in all animals with acute survival of 77.8% of fetuses. TEHV in-vivo functionality was assessed using echocardiography as well as angiography. Fetuses were harvested up to 1 week after implantation representing a birth-relevant gestational age. TEHVs showed in vivo functionality with intact valvular integrity and absence of thrombus formation. The presented approach may serve as an experimental basis for future human prenatal cardiac interventions using fully biodegradable autologous cell-based living materials.

Perfil clínico y factores asociados a mortalidad del paciente que ingresa por edema agudo de pulmón en el servicio de urgencias de un hospital de referencia

La ventilació mecánica no invasiva(VMNI) associada al tractament farmacològic de l’edema agut de pulmó(EAP) ha demostrat millorar de forma precoç els paràmetres clínics i gasomètrics, reduïr el nombre d’IOT, ingressos a UCI i mortalitat quan es compara amb el tractament convencional. Evaluàrem el perfil clínic, factors associats a mortalitat, comparàrem la mortalitat, temps mig d’estància hospitalària e incidència de complicacions(IAM) pels dos tipus de tractaments realizats(VMNI vs teràpia convencional) en pacients admesos a l’Hospital per EAP entre 2006-2008. El tabaquisme, pressió arterial sistòlica, xifra d’urea i radiografia de tórax amb cardiomegàlia i redistribució són predictors independents de mortalitat.

Descripció i anàlisi dels factors protectors d’adolescents en la prevenció del delicte: el perfil de l’adolescent desistent i les competències emocionals associades

En els darrers anys, ha augmentat l’interès per l’estudi de la prevenció i la protecció de la delinqüència juvenil. En aquest context els conceptes vinculats són els de desistiment i resiliència. L’objectiu principal d’aquest estudi és aprofundir en el concepte de desistiment i els factors de protecció, primer en el pla teòric i després en l’àmbit empíric. L’estudi consta de dues parts: la primera descriptiu el perfil del menor desistent a la Direcció General de Justícia Juvenil, i la segona mostra enquestes en què s’avaluen les dimensions de la competència emocional en un grup d’adolescents infractors. A partir d’una mostra de 288 adolescents infractors, 86 reincidents i 202 desistents, de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i d’alguns municipis de l’Anoia, s’analitzen les diferències sociodemogràfiques, criminològiques i de recorregut educatiu fet a la Direcció General de Justícia Juvenil. A continuació, participen de l’estudi per enquesta una mostra accidental de 101 adolescents, 45 reincidents i 56 desistents, procedents dels programes de mediació, medi obert i internament. Els adolescents desistents en el delicte obtenen puntuacions superiors als reincidents, diferències que són estadísticament significatives en la dimensió de competència social i en la puntuació total de competència emocional.

Perfil clínico y curso evolutivo de los pacientes tratados con efalizumab tras la suspensión de su autorización por la EMEA. Estudio observacional y multicéntrico

L’objectiu de l’estudi fou avaluar el curs de la psoriasi després de la suspensió forçosa de l’efalizumab en un grup de 147 pacients procedents de 12 hospitals. Es recollí informació referida al perfil epidemiològic, al curs de la dermatosi durant el tractament i a l’evolució després de la suspensió. Durant el tractament, un 4% dels pacients fou diagnosticat d’exacerbació inflamatòria. Bona part dels pacients van ser classificats com a bons responedors, grup a priori de millor pronòstic. Tot i així, després de la suspensió, un 30% van desenvolupar rebot. La probabilitat de rebot fou independent de qualsevol dels paràmetres avaluats.