La normativa municipal española a mediados del siglo XIX. Espacio electoral y definición social del modelo liberal en Lleida

El análisis y la comparación de las leyes municipales y, más concretamente, de los censos electorales de Lleida en el periodo liberal que abarcó de 1837 a 1853 muestra como se adoptaron diversos modelos electorales en ese momento según fuese el partido que gobernase. Así, cuando lo hicieron los progresistas elaboraron una ley electoral descentralizada y ampliaron el censo de electores hasta llegar a cubrir las capas medias de la sociedad de Lleida, mientras que los moderados, cuando lo hicieron, legislaron para jerarquizar el poder del Estado del centro a las provincias y recortaron el censo hasta dejar a los 250 mayores contribuyentes de la ciudad. El segundo objetivo del estudio ha mostrado la evolución del electorado municipal del municipio a raíz de la abertura liberal que significó el triunfo de la Revolución Burguesa, que propició que los sectores que vivieron una coyuntura económica favorable, principalmente los dedicados al comercio, se situasen en los primeros lugares entre los mayores contribuyentes en detrimento de otros grupos, el campesinado, que permanecían estancados.

La Seu Vella de Lleida i la introducció de l'arquitectura gòtica a Catalunya

This study is trying to evidence how Gothic entered Catalonia in the XIII century, specially in the Seu Vella of Lleida. First only partially with the introduction of isolated elements that, essentially, did not alter the leading Romanesque, particularly the prompted arch and the cross vault; but on the last third of the XIII century, the gothic elements are well manifested leading to its total introduction in 1300.

La formación del personal político liberal y la resistencia del absolutismo en Lleida en la transición del Antiguo Régimen al liberalismo

Este trabajo aborda la formación de los grupos dirigentes absolutista y liberal en la Lleida del último cuarto de siglo XVIII y primer tercio de siglo XIX. Siguiendo los principales hechos políticos de este periodo, dibujamos el enfrentamiento progresivo de ambos grupos en la comunidad. Asimismo, reflejamos una distinta adscripción socioprofesional según fuese su filiación política. De esta manera, constatamos que las filas absolutistas se nutrieron de las familias con más influencia social (pequeña nobleza local, ciudadanos honrados, notables y doctores) y los campesinos; mientras que los liberales concentraron las simpatías de los artesanos, hacendados sin privilegio, profesionales liberales e intelectuales.

Evolución del crecimiento radial en un rodal adulto de Pinus nigra Arn. de la provincia de Lleida

Se ha estudiado un rodal adulto (edad media = 139 años) de Pinus nigra ssp. salzmannii var. pyrenaica en el W de la comarca del Solsonès (Lérida). Se han medido y extraído testigos de madera de 97 árboles adultos, a partir de los cuales se han medido e interdatado 13.340 anillos anuales, construyendo una cronología de crecimientos que abarca desde 1818 a 1996. Se han analizado las relaciones entre diversos parámetros dendrométricos medidos y los crecimientos observados, encontrándose en general muy bajas correlaciones. Se han construido tres series medias de crecimiento (cronología media, estandarizada, y en función de la edad) a partir de las cuales se ha analizado la evolución del rodal. Se ha observado un prolongado período de ralentización y estancamiento del crecimiento que se mantiene cerca de ochenta años, seguido de una fuerte corta a la que la masa reacciona con un notable incremento del crecimiento radial en un momento en que la edad media era ya de 101 años.

Monitorizacion de los cambios de uso del suelo en la cabecera de cuenca de la ribera salada mediante fotografía aérea y S.I.G. (El Solsonès, Lleida, España)

Durante estos últimos 50 años ha tenido lugar un abandono de las masías y de los cultivos tradicionales en los Prepirineos catalanes. En este trabajo se han estudiado los cambios de usos del suelo desde los años 50 hasta la actualidad en una cuenca de 6577 ha situada en la cabecera de la Ribera Salada (El Solsonès). Para ello se han utilizado fotografías aéreas del año 1957 y del año 1992. Como base cartográfica sirvieron los ortofotomapas del año 1993. El análisis de los cambios de usos según diferentes variables (pendiente y orientación) y según diferentes enfoques (intensidad del cambio y uso final), se ha llevado a cabo mediante el programa de SIG ARC/INFO®. Se han establecido tendencias en la evolución de los usos según la pendiente y la orientación. Los resultados obtenidos muestran que los campos de cultivo son los que han disminuido más en superficie, dando lugar a pastos. Por otro lado, el bosque denso ha aumentado considerablemente su extensión (845 ha).

Dinámica erosiva y aplicabilidad de modelos físicos de erosión en una cuenca de montaña mediterránea (Ribera Salada, Cuenca del Segre, Lleida, España)

Se estudia la dinámica de erosión por escorrentía superficial en unas laderas montañosas de la cabecera de la Ribera Salada (cuenca del Sagre), distinguiendo tres usos de suelo: (1) sotobosque de quejigo, (2) terrazas agrícolas y (3) márgenes de matorral. Se analiza la aplicabilidad de los modelos Erosion2D y EUROSEM. En cuanto al diseño experimental, durante seis meses se controlaron episodios naturales mediante un pluviógrafo y quince parcelas con canales Gerlach. Se realizaron, asimismo, seis simulaciones de lluvia que permitieron estudiar episodios de alta intensidad. De manera complementaria se llevaron a cabo las mediciones topográficas, los muestreos y las experimentaciones necesarias para caracterizar hidrológicamente la zona y aplicar los modelos de erosión. Como principales conclusiones se pueden señalar las siguientes: a) las tasas de escorrentía y erosión registradas fueron muy bajas, y se constató la importancia de procesos diferentes al flujo hortoniano, lo cual condiciona el uso de estos modelos, b) el modelo E2D no permite estudiar episodios de baja magnitud como los registrados, y su aplicación se debería restringir a terrenos menos porosos, c) la aplicación directa del modelo EUROSEM origina errores importantes; se ha calibrado un parámetro para reducir el error en el cálculo de la escorrentía, y d) el estudio de la variabilidad de la humedad precedente del suelo resulta de gran importancia para la modelización de estos procesos.

El “Centre d’Art d’Època Moderna” de la Universitat de Lleida (CAEM). Un nuevo modo de enriquecer la disciplina y la razón de ser de la Historia del Arte en Europa

The Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) of the University of Lleida is a specialized research centre for the scientific study of the pictorial heritage that understands the direct observation of every piece of the work of art as the methodological foundation on which are integrated most traditional techniques in the field of the historic-artistic studies, like the comparative study and records and documents research. It is proposed the creation of historical and interpretative speeches with great consistency and credibility on the basis of a detailed registry of that material evidence.

El món rural i urbà en la Lleida islàmica (S. XI-XII): Lleida i l'est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà

Lleida i el seu territori s’integraren a Alandalús des del 713-714 fins al 1149. Durant aquest període força dilatat en la història, una civilització, la islàmica, ocupà i explotà el pai-satge que avui coneixem com les comarques del pla de Lleida. Certament, la seva empremta és ben visible en forma de to-pònims, fortaleses, eixos viaris, regadius, aliments i vocables que avui encara són usats. A més, si cal destacar una carac-terística de la societat islàmica lleidatana és la seva capacitat d’adaptar-se al medi natural i transformar-lo d’acord amb les seves necessitats culturals. Aquest llibre presenta les hipòtesis i conclusions de la recerca focalitzada en l’estudi del món urbà i rural islàmic del distric-te andalusí de Lleida. Concretament, s’ha centrat l’atenció a estudiar l’àrea de Castelldans i el pla del Mascançà.

Fertilització agrària dels cereals d’hivern a la Catalunya Central

Les comarques de la Catalunya Central conformen una de les àrees cerealístiques més importants de Catalunya, de fet la més important en secà, ja que el clima d’un tipus més subhumit permet produccions regulars i més elevades que en algunes de les comarques veïnes. En aquestes comarques la ramaderia és també, com a molts indrets de la Catalunya interior, força important i on el porquí té un pes molt elevat. La fertilització de base orgànica complementada quan i on escaigui amb fertilitzants minerals pot ésser la millor solució agronòmica, ambiental i econòmica. Perquè això sigui així cal primer un bon coneixement del comportament d’aquests fertilitzants orgànics en aquests sistemes agraris situats en climes menys àrids que els de la Catalunya de Ponent, i a més cal que aquesta informació arribi a tècnics, pagesos i diversos operadors que hi ha al territori. Per això l’objectiu de l’estudi d’aquesta publicació és omplir un buit d’informació que existia mitjançant la col·laboració amb la Universitat de Lleida amb la posada en marxa d’una sèrie de camps experimentals distribuïts al llarg de tota la zona, on les diferents variables: tipus de fems, moment d’aplicació, etc. eren assajades. Al mateix temps es va posar en marxa tot un seguit de treballs amb col·laboració directa amb els pagesos i ramaders, on se’ls orientava en la millor pràctica de fertilització agronòmica, ambiental i econòmica; tot això amb la idea de fer una taca d’oli, que aquests agricultors, capdavanters en molts casos, estenguessin entre els seus veïns propers aquest concepte. Tot això conforma el que s’anomena Pla de Millora de la Fertilització de la Catalunya Central. La finalitat era doncs oferir, sobre unes sòlides bases experimentals, un consell d’adobat robust que el poguessin assumir els diferents prescriptors en fertilització que d’aquesta manera es van posar sobre el territori. Acabada aquesta primera fase és moment de fer balanç, resumir les actuacions i posar-les en un format assequible i que sigui fàcilment disponible. Això és el que fa aquesta publicació. Aquests treballs del Pla de fertilització van néixer amb vocació d’adaptar-se a les canviants situacions social i econòmica i a l’avenç del coneixement que representen. Ara s’ha donat continuïtat a aquests treballs per part del DAAM, tenint en compte el grau de coneixement assolit i donant continuïtat a alguns dels camps experimentals bàsics, amb l’enfocament de fer sostenible el sistema agrícola i ramader que hi ha a la comarca i que és la base de la seva economia. Ajustant-se al marc abans esmentat, amb la col·laboració de tots els agents participants anteriors es busca en aquesta nova fase incrementar els coneixements bàsics, omplint els buits existents, mantenir els prescriptors en fertilització sobre el territori i incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos esmerçats. Fruit d’aquesta experiència i d’altres en diferents indrets de Catalunya, el DAAM està potenciant aquest model d’adquisició de coneixement i transferint-lo al sector mitjançant l’anomenada Xarxa de Plans de fertilització, que hores d’ara cobreix una part molt significativa de Catalunya i que es vol potenciar.

Estudio de los Muricidae del Plioceno del Empordà (Catalunya, España). Descriptiva y sistemàtica

En el present treball es descriuen 7 espècies de Muricidae (Neogastropoda, Gastropoda) procedents del Pliocè de l'Empordà (Girona, Espanya). Per això s'ha tingut en compte tant el material nou com el procedent de les coleccions ja existents. Quan el nmero d'individus ho ha permès, la descriptiva ha estat acompanyada per les següents dades numèriques: valor màxim (M), mínim (m), mitjana (x), desviació típica (s), variança (s2), intervals mitjana y variança, així como el coeficient de correlació (r).

Estudio transdiciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domesticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del Noreste de la Peninsula Iberica

El estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera ha proporcionado un conjunto de datos que aportan importante información sobre las prácticas domésticas y económicas desarrolladas en ella, y sobre las características paleoambientales de esta zona del noreste peninsular en el tránsito III-II milenio cal. AC. Los resultados apuntan a que esta cueva fue ocupada por grupos reducidos, con una economía mixta agropecuaria, que recurrían también a actividades cinegéticas para completar su dieta. En sus cortas estancias en la Cova Colomera, crearon y amortizaron estructuras excavadas en el suelo de la cavidad, como la fosa EE1, bien para almacenar excedentes y después desechar basura, o bien para eliminar residuos de origen doméstico.

Botes de futbol per entrenadors. Justificació del producte i estudi de la demanda a la Catalunya central

El següent treball correspon a un estudi de mercat que parteix de la hipòtesis de que a la Catalunya central hi ha les condicions per crear la demanda d’un nou producte esportiu, unes botes de futbol per entrenadors que garanteixin la comoditat en condicions climatològiques adverses mantenint les seves prestacions tècniques. L’estudi s’ha proposat conèixer les condicions per introduir un nou producte al mercat dels entrenadors de futbol. Es pretén definir les necessitats a cobrir i la predisposició del mercat a adquirir el nou producte. Per fer-ho s’han analitzat mitjançant enquestes i entrevistes a entrenadors de les comarques del Bages, Berguedà, Osona i Solsona. Finalment el document indica que en aquesta zona hi ha una bona predisposició a l’entrada del nou producte ja que cobriria unes necessitats que cap altre producte té en compte actualment.