Workforce - Iowa's Employee Training Programs, 2002

Manual for employee training.

Iowa New Jobs Training Program Annual Report, 2003

Annual Report

Whole-Body Vibration Training Elevates Creatine-Kinase Levels in Sedentary Subjects

METHODS: 20 inactive (10 male, 10 female) underwent a single typical WBV session, with a total of 27 minutes of exercise on an oscillating platform at 26 Hz, involving upper and lower body muscles. Each exercise lasted 90 seconds, with 40 seconds pauses inbetween. Muscle enzymes (CK, transaminase, LDH, troponin I) were measured before, at 24, 48 and 96 hours post exercise. Lactate was measured immediately after the session. Muscle aches were assessed during 4 days post-exercise.RESULTS: Subjects' mean age was 23.0 ± 3.5 (male), 22.4 ± 1.4 (female), BMI 22.8 ± 2.3 and 22.1 ± 1.9, and all had been inactive for at least 12 months. Post exercise lactatemia was 10.0 ± 2.4 and 6.9 ± 2.4. CK elevation was significant (at least doubling of baseline values) in 1 male and 4 female subjects, while they remained at baseline values for the remaining 15 subjects. One female subject peaked at 3520 U/l at 96 hours post exercise, and all but one peaked at the same late time. Troponin and CK-MB never increased. No correlation was found between muscle soreness and CK levels.CONCLUSIONS: WBV can elicit important anaerobic processes reflected by the high lactacidemia, and CK elevation was significant in 25 % of subjects, peaking at the fourth day after exercise for 80 % of those. Such exercises should not be regarded as trivial and "easy" as they are advertised, since they can provoke important anaerobia and CK elevation. Many fragile patients or patients treated for cardiovascular disease could benefit from WBV but it is important to recognise these potential effects, especially in those treated with statins, known to cause a myopathy and CK elevation. Before considering a side effect of an important therapeutic agent, doctors should be aware of the possible interaction with not-so-harmless exercising machines.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 i 18 anys migrats a Catalunya

La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.

Relève en médecine interne générale: enjeux et perspectives [Perspectives and challenges to guarantee training and renewal in general internal medicine]

Training new doctors in general internal medicine represents a challenge. This requires to define future needs, which result from interest that are not necessarily convergent between patients, doctors, insurers and politicians. Problems related to medical demography in Switzerland, with the ageing of the population, the increase in health care costs and the place of Switzerland within the European Community require the implementation of specific objectives to train new physicians in general internal medicine. The success of these opportunities depends on social factors, political choices and choices from physician's association. In this article we will approach these challenges by formulating some proposals--nonexhaustive--in order to guarantee sufficient renewal in general internal medicine.

Sequencing and characterizing the genome of Estrella lausannensis as an undergraduate project: training students and biological insights.

With the widespread availability of high-throughput sequencing technologies, sequencing projects have become pervasive in the molecular life sciences. The huge bulk of data generated daily must be analyzed further by biologists with skills in bioinformatics and by "embedded bioinformaticians," i.e., bioinformaticians integrated in wet lab research groups. Thus, students interested in molecular life sciences must be trained in the main steps of genomics: sequencing, assembly, annotation and analysis. To reach that goal, a practical course has been set up for master students at the University of Lausanne: the "Sequence a genome" class. At the beginning of the academic year, a few bacterial species whose genome is unknown are provided to the students, who sequence and assemble the genome(s) and perform manual annotation. Here, we report the progress of the first class from September 2010 to June 2011 and the results obtained by seven master students who specifically assembled and annotated the genome of Estrella lausannensis, an obligate intracellular bacterium related to Chlamydia. The draft genome of Estrella is composed of 29 scaffolds encompassing 2,819,825 bp that encode for 2233 putative proteins. Estrella also possesses a 9136 bp plasmid that encodes for 14 genes, among which we found an integrase and a toxin/antitoxin module. Like all other members of the Chlamydiales order, Estrella possesses a highly conserved type III secretion system, considered as a key virulence factor. The annotation of the Estrella genome also allowed the characterization of the metabolic abilities of this strictly intracellular bacterium. Altogether, the students provided the scientific community with the Estrella genome sequence and a preliminary understanding of the biology of this recently-discovered bacterial genus, while learning to use cutting-edge technologies for sequencing and to perform bioinformatics analyses.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Indoor Multipurpose Use and Training Facility Revenue Bond Funds, Iowa State University of Science and Technology, Independent Auditor's Report Financial Statements and Supplemental Information, June 30, 2004

State University Audit Report

Iowa New Jobs Training Program Annual Report, 2003

Iowa New Jobs Training Program Annual Report produced by Economic Developement

Endurance training enhances vasodilation induced by nitric oxide in human skin.

Résumé Il a été démontré que l'exercice physique modifiait le contrôle de la thermorégulation cutané, ce qui se manifeste par une augmentation de la perfusion de la microcirculation de la peau. Pour une même augmentation de température, ce phénomène est plus important chez les sportifs d'endurance que chez les sujets sédentaires. Dans cette étude, nous posons l'hypothèse qu'une composante de cette adaptation peut provenir d'une plus haute capacité des vaisseaux sanguins à répondre à un stimulus vasodilatateur. Pour la tester, nous avons recruté des hommes sains, non fumeurs, soit entraînés (surtout sport d'endurance) ou sédentaires que nous avons partagé en deux classes d'âges (18-35 ans [jeunes] et >50 ans[âgés]). Le flux sanguin cutané était mesuré par un laser-Doppler au niveau de la peau de l'avant-bras. Nous avons alors mesuré la vasodilatation obtenue par les stimuli suivant : Iontophorèse à l'acétylcholine (ACh, un vasodilatateur dépendant de l'endothélium), iontophorèse au nitroprussiate de sodium (SNP, un donneur d'oxyde nitrique) et par libération d'une interruption momentanée du flux artériel huméral (hyperémie réactive). Chez les sujets entraînés, l'effet de l'hyperémie réactive et de l'ACh n'ont pas montré de différence. Par contre, l'augmentation de la perfusion, suivant la iontophorèse de SNP, exprimé en unité de perfusion (PU), était plus importante chez les sujets entraînés que chez les sujets sédentaires (jeunes: 398±54 vs 350±87, p<0.05; âgés: 339±72 vs 307±66, p<0.05). Pour conclure, l'entraînement d'endurance augmente l'effet vasodilatateur de l'oxyde nitrique de la microcirculation cutanée humaine, au moins au niveau de la peau de l'avant-bras. Ces observations ont un intérêt physiologique considérable au vu des résultats d'études récentes qui montrent que le NO sert d'intermédiaire dans la vasodilatation cutanée produite par un stress thermique. Donc, l'augmentation de la bioactivité du NO dans la microcirculation cutanée pourrait être un des mécanismes par lequel l'entraînement physique modifierait le contrôle de la thermorégulation du flux sanguin cutané. Abstract Endurance training modifies the thermoregulatory control of skin blood flow, as manifested by a greater augmentation of skin perfusion for the same increase in core temperature in athletes, in comparison with se-dentary subjects. In this study, we tested the hypothesis that a component of this adaptation might reside in a higher ability of cutaneous blood vessels to respond to vasodilatory stimuli. We recruited healthy nonsmoking males, either endurance trained or sedentary, in two different age ranges (18-35 y and >50 y). Skin blood flow was measured in the forearm skin, using a laser Doppler imager, allowing to record the vasodilatory responses to the following stimuli: iontophoresis of acetylcholine (an endothelium-dependent vasodilator), iontophoresis of sodium nitroprusside (a nitric oxide donor), and release of a temporary interruption of arterial inflow (reactive hyperemia). There was no effect of training on reactive hyperemia or the response to acetylcholine. In contrast, the increase in perfusion following the iontophoresis of sodium nitroprusside, ex-pressed in perfusion units, was larger in trained than in sedentary subjects (younger: 398±54 vs 350±87, p<0.05; older 339±72 vs 307±66, p<0.05). In conclusion, endurance training enhances the vasodilatory effects of nitric oxide in the human dermal microcirculation, at least in forearm skin. These observations have considerable physiologic interest in view of recent data indicating that nitric oxide mediates in part the cutaneous vasodilation induced by heat stress in humans. Therefore, the augmentation of nitric oxide bioactivity in the dermal microcirculation might be one mechanism whereby endurance training modifies the thermoregulatory control of skin blood flow.

Repeated Double-Poling Sprint Training in Hypoxia by Competitive Cross-country Skiers.

PURPOSE: Repeated-sprint training in hypoxia (RSH) was recently shown to improve repeated-sprint ability (RSA) in cycling. This phenomenon is likely to reflect fiber type-dependent, compensatory vasodilation, and therefore, our hypothesis was that RSH is even more beneficial for activities involving upper body muscles, such as double poling during cross-country skiing. METHODS: In a double-blinded fashion, 17 competitive cross-country skiers performed six sessions of repeated sprints (each consisting of four sets of five 10-s sprints, with 20-s intervals of recovery) either in normoxia (RSN, 300 m; FiO2, 20.9%; n = 8) or normobaric hypoxia (RSH, 3000 m; FiO2, 13.8 %; n = 9). Before (pre) and after (post) training, performance was evaluated with an RSA test (10-s all-out sprints-20-s recovery, until peak power output declined by 30%) and a simulated team sprint (team sprint, 3 × 3-min all-out with 3-min rest) on a double-poling ergometer. Triceps brachii oxygenation was measured by near-infrared spectroscopy. RESULTS: From pretraining to posttraining, peak power output in the RSA was increased (P < 0.01) to the same extent (29% ± 13% vs 26% ± 18%, nonsignificant) in RSH and in RSN whereas the number of sprints performed was enhanced in RSH (10.9 ± 5.2 vs 17.1 ± 6.8, P < 0.01) but not in RSN (11.6 ± 5.3 vs 11.7 ± 4.3, nonsignificant). In addition, the amplitude in total hemoglobin variations during sprints throughout RSA rose more in RSH (P < 0.01). Similarly, the average power output during all team sprints improved by 11% ± 9% in RSH and 15% ± 7% in RSN. CONCLUSIONS: Our findings reveal greater improvement in the performance of repeated double-poling sprints, together with larger variations in the perfusion of upper body muscles in RSH compared with those in RSN.