Copeptin, a stable peptide derived from the vasopressin precursor, correlates with the individual stress level.

BACKGROUND: During stress, vasopressin is a potent synergistic factor of CRH as a hypothalamic stimulator of the HPA axis. The measurements of CRH and vasopressin levels are cumbersome because of their instability and short half-life. Copeptin is a more stable peptide stoichiometrically released from the same precursor molecule. The aim of our study was to compare copeptin and cortisol levels in different stress situations. METHODS: Three groups of patients with increasing stress levels were investigated: a) healthy controls without apparent stress (n=20), b) hospitalized medical patients with moderate stress (n=25) and c) surgical patients 30 minutes after extubation, with maximal stress (n=29). In all patients we assessed cortisol and copeptin levels. Copeptin levels were measured with a new sandwich immunoassay. RESULTS: Cortisol levels in controls were (median, IQ range, 486 [397-588] nmol/L), not significantly different as compared to medical patients (438 [371-612] nmol/L, p=0.69). Cortisol levels in surgical patients after extubation were higher (744 [645-1062] nmol/L p<0.01 vs controls and medical patients). Copeptin levels in controls were 4.3 [3.2-5.5] pmol/L, which was lower as compared to medical patients (17.5 [6.4-24.1], p<0.001) and surgical patients after extubation (67.5 [37.8-110.0] pmol/L, p<0.001). The correlation between copeptin levels and cortisol was r=0.46, p<0.001. CONCLUSION: Copeptin is a novel marker of the individual stress level. It more subtly mirrors moderate stress as compared to cortisol values.

Behaviour change at population, community and individual levels: NICE Public Health Guidance 6

This guidance is aimed at those responsible for helping people to change their behaviour to improve their health. This includes policy makers and those working in local authorities and the community and voluntary sectors. It gives advice on how to plan and run relevant initiatives. The recommendations include the following advice: base interventions on a proper assessment of the target group, where they are located and the behaviour which is to be changed: careful planning is the cornerstone of success  work with other organisations and the community itself to decide on and develop initiatives build on the skills and knowledge that already exists in the community, for example, by encouraging networks of people who can support each other take account of and resolve problems that prevent people changing their behaviour (for example, the costs involved in taking part in exercise programmes or buying fresh fruit and vegetables, or lack of knowledge about how to make changes) base all interventions on evidence of what works train staff to help people change their behaviour evaluate all interventions.This resource was contributed by The National Documentation Centre on Drug Use.

Individual monitoring of medical staff working in interventional radiology in Switzerland using double dosimetry

Physicians who frequently perform fluoroscopic examinations are exposed to high intensity radiation fields. The exposure monitoring is performed with a regular personal dosimeter under the apron in order to estimate the effective dose. However, large parts of the body are not protected by the apron (e.g. arms, head). Therefore, it is recommended to wear a supplemental dosimeter over the apron to obtain a better representative estimate of the effective dose. The over-apron dosimeter can also be used to estimate the eye lens dose. The goal of this study was to investigate the relevance of double dosimetry in interventional radiology. First the calibration procedure of the dosimeters placed over the apron was tested. Then, results of double dosimetry during the last five years were analyzed. We found that the personal dose equivalent measured over a lead apron was underestimated by ∼20% to ∼40% for X-ray beam qualities used in radiology. Measurements made over five-year period confirm that the use of a single under-apron dosimeter is inadequate for personnel monitoring. Relatively high skin dose (>10 mSv/month) would have remained undetected without a second dosimeter placed on the apron.

Tienda virtual para una empresa de muebles de cocina

El projecte estarà dedicat a dos tipus de clients: particulars i industrials ia la gestió que s'haurà de fer dels productes oferts (altes, baixes, manteniments, etc.). El web estarà configurada en un servidor d'aplicacions i constarà de dues parts: La interfície de l'administrador per al manteniment dels clients i articles i la interfície del client que li permetrà navegar pel catàleg i així poder fer les comandes dels productes que estiguin interessats. Utilitzarem els estàndards que ofereix el mercat per al programari de servidor (JSP, Struts, J2EE, etc.).

Effective exposure to solar UV in building workers: influence of local and individual factors.

Excessive exposure to solar UV light is the main cause of skin cancers in humans. UV exposure depends on environmental as well as individual factors related to activity. Although outdoor occupational activities contribute significantly to the individual dose received, data on effective exposure are scarce and limited to a few occupations. A study was undertaken in order to assess effective short-term exposure among building workers and characterize the influence of individual and local factors on exposure. The effective exposure of construction workers in a mountainous area in the southern part of Switzerland was investigated through short-term dosimetry (97 dosimeters). Three altitudes, of about 500, 1500 and 2500 m were considered. Individual measurements over 20 working periods were performed using Spore film dosimeters on five body locations. The postural activity of workers was concomitantly recorded and static UV measurements were also performed. Effective exposure among building workers was high and exceeded occupational recommendations, for all individuals for at least one body location. The mean daily UV dose in plain was 11.9 SED (0.0-31.3 SED), in middle mountain 21.4 SED (6.6-46.8 SED) and in high mountain 28.6 SED (0.0-91.1 SED). Measured doses between workers and anatomical locations exhibited a high variability, stressing the role of local exposure conditions and individual factors. Short-term effective exposure ranged between 0 and 200% of ambient irradiation, indicating the occurrence of intense, subacute exposures. A predictive irradiation model was developed to investigate the role of individual factors. Posture and orientation were found to account for at least 38% of the total variance of relative individual exposure, and were also found to account more than altitude on the total variance of effective daily exposures. Targeted sensitization actions through professional information channels and specific prevention messages are recommended. Altitude outdoor workers should also benefit from preventive medical examination.

Heterogeneous secretion of individual B cells in response to D-glucose and to nonglucidic nutrient secretagogues.

We used a hemolytic plaque assay for insulin to determine whether the same pancreatic B cells respond to D-glucose, 2-amino-bicyclo[2,2,1]heptane-2-carboxylic acid (BCH) and the association of this nonmetabolized analogue of L-leucine with either the monomethyl ester of succinic acid (SME) or the dimethyl ester of L-glutamic acid (GME). During a 30-min incubation in the absence of D-glucose, BCH alone (5 mM) had no effect on insulin release. In contrast, the combination of BCH with either SME (10 mM) or GME (3 mM) stimulated insulin release to the same extent observed in the sole presence of 16.7 mM D-glucose. The effects of BCH plus SME and BCH plus GME on both percentage of secreting B cells and total insulin output were little affected in the presence of D-glucose concentrations ranging from 0 to 16.7 mM. Varying the concentration of SME from 2 to 10 mM also did not influence these effects. In other experiments, the very same B cells were first exposed 45 min to 16.7 mM D-glucose, then incubated 45 min in the presence of only BCH and SME. Under these conditions, most (80.3 +/- 2.5%) of the cells contributing to insulin release did so during both incubation periods. Furthermore, virtually all cells responding to BCH and SME during the second incubation corresponded to cells also responsive to D-glucose during the first incubation. Similar observations were made when the sequence of the two incubations was reversed.(ABSTRACT TRUNCATED AT 250 WORDS)

Individual serological follow-up of patients with suspected or confirmed abdominal angiostrongyliasis

Abdominal angiostrongyliasis (AA) is a zoonotic nematode infection caused by Angiostrongylus costaricensis, with widespread occurrence in the Americas. Although the human infection may be highly prevalent, morbidity is low in Southern Brazil. Confirmed diagnosis is based on finding parasitic structures in pathological examination of biopsies or surgical resections. Serology stands as an important diagnostic tool in the less severe courses of the infection. Our objective is to describe the follow up of humoral reactivity every 2-4 weeks up to one year, in six individuals with confirmed (C) and ten suspected (S) AA. Antibody (IgG) detection was performed by ELISA and resulted in gradually declining curves of reactivity in nine subjects (56%) (4C + 5S), that were consistently negative in only three of them (2C + 1S) after 221, 121 and 298 days. Three individuals (2C + 1S) presented with low persistent reacitivity, other two (1C + 1S) were serologically negative from the beginning, but also presenting a declining tendency. The study shows indications that abdominal angiostrongyliasis is usually not a persistent infection: although serological negativation may take many months, IgG reactivity is usually declining along time and serum samples pairing may add valuable information to the diagnostic workout.

Investigació sobre la modificació de la conducta d'un subjecte que rep sessions d'art plàstica i expectatives dels pares

Hipòtesi afirmativa de partida amb l'objectiu de justificar i demostrar les dades que la confirmin, sobre dos temes principals (conducta i expectatives). Presentació de la mostra, de les variables, del procediment, resultats, discussió, conclusions i prospectiva. Les conclusions és que si Influeix en la conducta del subjecte les expectatives externes, amb la conseqüent modificació de la conducta.

The relationships between technology and open education in the development of a resilient higher education

The place of technology in the development of coherent educational responses to environmental and socio-economic disruption is here placed under scrutiny. One emerging area of interest is the role of technology in addressing more complex learning futures, and more especially in facilitating individual and social resilience, or the ability to manage and overcome disruption. However, the extent to which higher education practitioners can utilise technology to this end is framed by their approaches to the curriculum, and the socio-cultural practices within which they are located. This paper discusses how open education might enable learners to engage with uncertainty through social action within a form of higher education that is more resilient to economic, environmental and energy-related disruption. It asks whether open higher education can be (re)claimed by users and communities within specific contexts and curricula, in order to engage with an uncertain world.

The influence of individual, social and physical environment factors on physical activity in the adult population in Andalusia, Spain

A person’s physical and social environment is considered as an influencing factor in terms of rates of engagement in physical activity. This study analyses the influence of socio-demographic, physical and social environmental factors on physical activity reported in the adult population in Andalusia. This is a cross-sectional study using data collected in the Andalusia Health Survey in 1999 and 2003. In addition to the influence of the individual’s characteristics, if there are no green spaces in the neighbourhood it is less likely that men and women will take exercise (OR = 1.26; 95% CI = 1.13, 1.41). Likewise, a higher local illiteracy rate also has a negative influence on exercise habits in men (OR = 1.39; 95% CI = 1.21, 1.59) and in women (OR = 1.22; 95% CI = 1.07, 1.40). Physical activity is influenced by individuals’ characteristics as well as by their social and physical environment, the most disadvantaged groups are less likely to engage in physical activity

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.